¡Descarga CAS PRACTIC 2 y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
CAS PRACTIC núm. 2
SUPÒSIT DE FET
L’any 1978, en Pau Milles, mestre calafat amb àmplia experiència nàutica, inicia l’explotació d’un modest taller de construcció i reparació d’embarcacions a la seva vila natal de la Costa Daurada. Passada una primera etapa d’incertesa i dificultats, el negoci experimenta un lent – però progressiu- creixement. Poc després, en canvi, coincidint amb el fort desenvolupament turístic de la zona, l’activitat industrial del mestre Milles es multiplica de forma exponencial. Al final de la dècada dels vuitanta, l’empresa creix de forma desbordant. Els dos fills del mestre, Joan, d’innata habilitat manual, i Josep, amb acusada vocació comercial, s’incorporen al negoci. El taller s’amplia i es construeix una nau annexa dedicada exclusivament a l’exposició i venda d’embarcacions esportives. Durant la temporada estiuenca, l’activitat empresarial dels Milles s’estén, fins i tot, al lloguer d’embarcacions recreatives i a l’organització d’excursions nàutiques pel litoral, amb demostracions de les arts de pesca tradicional.
En la tranquil·litat de l’hivern de l’any 2000 , el mestre Milles, aconsellat pel notari de la localitat, decideix aportar el negoci familiar a la constitució d’una societat de responsabilitat limitada. Aquesta operació jurídica li ha de permetre aconseguir un triple objectiu fonamental: en primer lloc, donar part i entrada formal en el negoci als fills; en segon lloc, limitar l’eventual responsabilitat patrimonial derivada dels riscos inherents al desplegament de l’activitat empresarial; i, en darrer terme, estalviar impostos.
A l’escriptura constitutiva, el capital social queda xifrat en cent vint- mil euros, i es divideix en mil dues-centes participacions socials de cent euros de valor nominal cadascuna. Pare i fills hi figuren com a únics socis. El primer, com a titular de sis-centes participacions socials; els segons, amb tres-centes participacions cadascun. El Sr. Pau Milles es designa com a administrador únic de la societat. I, pel que fa a la transmissió de les participacions socials, s’estableix en els estatuts, per a tots els casos, un dret d’adquisició preferent a favor dels socis.
En els moments de major prosperitat econòmica, Milles Nàutiques, SL , que així es denomina la societat, assoleix un volum de negoci anyal proper als sis-cents mil euros, arribant a tenir vuit treballadors fixos en plantilla.
L’any 2010 mor el mestre Milles. Els fills Joan i Josep, adquiriexen per via hereditària les participacions del finat. Ambdós germans, amb participació igualitària en el capital social – sis-centes participacions socials cadascun-, assumiexen mancomunadament l’administració de la societat. Pocs mesos després sorgeixen les primeres desavinences entre ells en relació a la forma de gestionar l’empresa i conduïr el negoci. Les tensions s’aguditzen quan la crisi deixa sentir amb força els seus efectes sobre el sector nàutic. Els exercicis econòmics, a partir de l’any 2011, es tanquen amb pèrdues. Els germans Milles ja no es parlen. Milles Nàutiques, SL , comença a fer aigües. El naufragi es fa inevitable quan Josep, el petit dels Milles, es veu sotmès -a títol particular- a una inspecció fiscal que comporta l’embargament de les seves participacions socials per part d’Hisenda.
Milles Nàutiques, SL , fa dos anys que no prèn ni un acord social. És aleshores quan en Joan Milles intenta convocar una junta general de socis per tal de clarificar la situació de la societat, tant a nivell comptable com d’administració. En Josep Milles s’hi oposa obertament, tot al·legant que necesita temps per aclarir els seus comptes amb l’ Agència Tributària.
En Joan Milles li fa fins i tot una oferta económica al Josep per quedar-se amb les seves participacions socials, i així continuar ell amb la societat i l’empresa, com a soci únic. En Josep també ho rebutja. I no sols això, sinó que, a més, s’implica directament, com accionista, en la constitució d’una nova societat dedicada a la comercialització, en règim d’exclusiva i en la mateixa localitat, d’embarcacions lleugeres fabricades per una important companyia francesa líder en el sector.
Davant d’això, i després de dos anys de llargues discussions, en Joan Milles decideix finalment emprendre accions legals.
que ningún socio o tercero aceptado por la Junta quiera adquirir, conforme a lo establecido en el artículo 140.
FONT: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/rdleg1- 2010.t4.html
2.- En el seu cas, que podria fer en Joan davant l’embargament de participacions socials per part d’Hisenda?
En Joan podria adquirir les accions a Hisenda degut al dret d’adquisició preferent que el sr. Milles va incloure als Estatuts societaris. És important destacar que en Joan haurà de concòrrer en les despeses produides per l’embargament en cas d’adquisició i acceptar les condicions imposades pel jutge.
Tot això queda recollit a l’article 109 LSC:
“1. El embargo de participaciones sociales, en cualquier procedimiento de apremio, deberá ser notificado inmediatamente a la sociedad por el juez o autoridad administrativa que lo haya decretado, haciendo constar la identidad del embargante así como las participaciones embargadas. La sociedad procederá a la anotación del embargo en el Libro registro de socios, remitiendo de inmediato a todos los socios copia de la notificación recibida.
_2. Celebrada la subasta o, tratándose de cualquier otra forma de enajenación forzosa legalmente prevista, en el momento anterior a la adjudicación, quedará en suspenso la aprobación del remate y la adjudicación de las participaciones sociales embargadas. El juez o la autoridad administrativa remitirán a la sociedad testimonio literal del acta de subasta o del acuerdo de adjudicación y, en su caso, de la adjudicación solicitada por el acreedor. La sociedad trasladará copia de dicho testimonio a todos los socios en el plazo máximo de cinco días a contar de la recepción del mismo.
- El remate o la adjudicación al acreedor serán firmes transcurrido un mes a contar de la recepción por la sociedad del testimonio a que se refiere el apartado anterior. En tanto no adquieran firmeza, los socios y, en su defecto, y sólo para el caso de que los estatutos establezcan en su favor el derecho de adquisición preferente, la sociedad, podrán subrogarse en lugar del rematante o, en su caso, del acreedor, mediante la aceptación expresa de todas las condiciones de la subasta y la consignación íntegra del importe del remate o, en su caso, de la adjudicación al acreedor y de todos los gastos causados. Si la subrogación fuera ejercitada por varios socios, las participaciones se distribuirán entre todos a prorrata de sus respectivas partes sociales.”_
FONT: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/rdleg1- 2010.t4.html
3.- Davant l’oposició del seu germà, quines opcions tindria en Joan Milles per tal de convocar junta general de socis?
Segons l’article 169. Un sol soci es suficient per demanar la convocatòria de la junta a un secretari judicial o al registrador mercantil del domicili. Si els administradors no volen fer la junta es presenta un recurs i finalment un jutge serà qui ordeni la convocatòria.
Article 169 LSC:
“1. Si la junta general ordinaria o las juntas generales previstas en los estatutos, no fueran convocadas dentro del correspondiente plazo legal o estatutariamente establecido, podrá serlo, a solicitud de cualquier socio, previa audiencia de los administradores, por el Secretario judicial o Registrador mercantil del domicilio social.
2. Si los administradores no atienden oportunamente la solicitud de convocatoria de la junta general efectuada por la minoría, podrá realizarse la convocatoria, previa audiencia de los administradores, por el Secretario judicial o por el Registrador mercantil del domicilio social.”
FONT: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/rdleg1- 2010.t5.html
4.- Quines conseqüències jurídiques pot comportar el bloqueig i subsegüent paral·lització dels òrgans socials de Milles Nàutiques, SL****?
La paral·litzacó de l’empresa durant dos anys pot comportar la dissolució de l’empresa per inabilitat durant un periode superior a un any. Això ve recollit a l’article 363 de la LSC:
“Artículo 360 Disolución de pleno derecho
_1. Las sociedades de capital se disolverán de pleno derecho en los siguientes casos: a) Por el transcurso del término de duración fijado en los estatutos, a no ser que con anterioridad hubiera sido expresamente prorrogada e inscrita la prórroga en el Registro Mercantil. b) Por el transcurso de un año desde la adopción del acuerdo de reducción del capital social por debajo del mínimo legal como consecuencia del cumplimiento de una ley, si no se hubiere inscrito en el Registro Mercantil la transformación o la disolución de la sociedad, o el aumento del capital social hasta una cantidad igual o superior al mínimo legal. Transcurrido un año sin que se hubiere inscrito la transformación o la disolución de la sociedad o el aumento de su capital, los administradores responderán personal y solidariamente entre sí y con la sociedad de las deudas sociales.
- El registrador, de oficio o a instancia de cualquier interesado, hará constar la disolución de pleno derecho en la hoja abierta a la sociedad.”_
FONT: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/rdleg1- 2010.t10.html
de común acuerdo por las partes y, en su defecto, el valor razonable de las participaciones el día en que se hubiera comunicado a la sociedad el propósito de transmitir. Se entenderá por valor razonable el que determine un experto independiente, distinto al auditor de la sociedad, designado a tal efecto por los administradores de ésta.”
FONT: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010- 10544&p=20150721&tn=
ACLARIMENTS
Primer.- El present cas pràctic s’ha d’elaborar de forma estrictament individual.
Segon.- El lliurament del cas es podrà fer en mà al professor responsable o mitjançant comunicació via correu electrònic. En aquest segon cas, a la següent adreça: [email protected]
Tercer.- La data límit de lliurament queda establerta el dia 21 de maig de 2017.
