Núria Giménez Péries
Anna Jiménez Roldán
Mariona Reig Pujol
Judit Alarcón Pérez
· Què és el Principi d’Individualització? ·
Des de fa molts anys, pedagògicament parlant, s’han fet unes adaptacions
individualitzades per a cada alumne, tenint en compte que es un ésser únic i
l’ensenyament s’ha d’adaptar a ell i a les seves necessitats, podríem dir, que, es erroni
fer una generalització a l’hora de planificar la intervenció didàctica. Per altra banda cal
ser precís a l’hora d’efectuar un procés d’individualització, ja que cal tenir en compte:
el ritme de treball de l’alumne, les metodologies que s’utilitzen, els recursos dels que
disposem, les activitats que proposem, els objectius que volem assolir, l’avaluació.
(supervisió de l’alumne)
Si ens fixem en la història de l’educació, ens adonarem, que hi havia un temps on les
classes no es centraven específicament en els alumnes, es a dir, existia una relació
molt distant entre l’alumne i el mestre, es considerava al mestre l’autoritat a més no
existia una relació propera d’aquests dos. Tot això va començar a canviar quan
diferents persones destacades de l’època com Maria Montessori, les germanes Agazzi,
Andrés Manjon s’adonen que l’alumne es el centre del procés educatiu. Skinner és un
dels que s’adonen que a més s’ha de tenir en compte a l’alumne dins d’un grup.
·Activitats pràctiques·
Activitat papiroflèxia.
Tenint en compte el nostre principi didàctic, hem volgut crear una activitat on es veu
reflectida la capacitat d’aprenentatge de cada alumne. L’activitat es divideix en dues
parts, tenint en compte diversos suports, un suport visual i un suport auditiu.
