El Sr. ABC, farmacèutic de 66 anys d’edat, demana autorització per obrir una farmàcia a
Toledo. La Conselleria de Sanitat de la Junta de Castella-La Manxa li denega aquesta
autorització, perquè la Llei 4/1996 del Parlament de la Comunitat Autònoma estableix el límit
dels 65 anys per sol·licitar l’obertura d’una nova farmàcia. Davant d’aquesta situació,
contesta de manera raonada les qüestions següents:
1. Què pot fer el Sr. ABC davant aquesta resolució negativa?
El senyor ABC podrà INTERPOSAR UNA DEMANDA davant la jurisdicció ordinària per
procediment ordinari o bé preferent i sumari, al·legant la lesió d’un dels seus drets
fonamentals, el dret a la igualtat (regulat a l’article 14 CE).
Lesió causada per discriminació per part de la LLEI 4/1996 del Parlament de Castella la
Manxa, que regula un tracte diferent cap a un col·lectiu per raó d’una de les seves
condicions personals, en aquest cas, l’edat.
La lesió, al ser causada per l’aplicació d’una llei (mai per la pròpia llei), la protecció haurà
de ser feta per l’ordre CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU.
2. Pot arribar aquest cas davant del Tribunal Constitucional? Per quina o quines vies?
I amb quines condicions?
Sí, aquest cas podrà arribar a davant el TC mitjançant la interposició d’un RECURS
D’EMPARA, el qual només es podrà fer un cop esgotada prèviament la via judicial
ordinària.
Es farà seguint la via de l’article 44 LOTC, creant una ficció de vulneració del dret a la
tutela judicial efectiva per part d’un òrgan del Poder Judicial.
3. Si vostè fos el jutge / jutgessa ordinari/a a qui, si escau, arribés aquest cas, què
faria?
Plantejaria una QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT davant una desigualtat normativa,
ja que és una llei que ha vulnerat un ddff, el dret a la igualtat.
Si apliquem els criteris del JUDICI DE D’IGUALTAT sobre aquesta llei, comprovem que
NO és una mesura ni proporcional ni congruent ni té una finalitat constitucionalment
vàlida.
- No és congruent perquè no sembla una mesura adequada/necessaria per assolit la
finalitat que es pretén, que és la de garantir la salut dels clients de la farmàcia.
- Tampoc és proporcional perquè encara que és una professió que requereix una
facilitat de memòria i coneixement, que es pot anar perdent amb l’edat, als 65 anys
molta gent pot conservar encara aquestes facultats necessàries per exercir la
professió.
