CAS PRÀCTIC NÚMERO 2, Ejercicios de Didáctica General

¡Descarga CAS PRÀCTIC NÚMERO 2 y más Ejercicios en PDF de Didáctica General solo en Docsity!

REFLEXIÓ DE ENTORN,

LES ESTRATÈGIES I ELS

RECURSOS DIDÀCTICS

OBSERVATS EN UNA

INSTITUCIÓ.

Ona Reig Pujol 2015- Pedagogia Estratègies i Recursos Didàctics

ÍNDEX:

• 1. Fitxa tècnica
• 2. Fase d’observació
• 3. Fase de reflexió i relació
• 4. Fase d’aplicació didàctica
• 5. Conclusions
• 6. Annexa
• 7. Bibliografia

les parets de la classe. És una pissarra de bolígraf i no de guix. També hi ha un projector per tal de poder ensenyar presentacions i vídeos per poder portar a terme certes activitats. Al darrera dels alumnes hi ha una cartolina amb diferents treballs que han realitzat els alumnes de l’aula. Està situada al seu darrera per tal de que aquests no es distreguin mentre fan altres activitats. A la segona part de la sessió, la qual va durar pocs minuts,es va portar a terme al pati de l’escola. Estaven a l’aire lliure i per tant l’entorn era més agradable, tot i que, al ser alumnes petits, el concepte de poder fer feina a l’aire lliure no el tenen ben après, ja que feien molt de xivarri, i per això els docents van decidir traspassar la última part de l’activitat en una altre sala. La tercera i última part de la sessió es va dur a terme en un menjador petit que hi ha a un dels costats del pati on van realitzar la segona part de l’activitat. Aquesta sala era una mica més gran que l’aula pertanyent dels alumnes, on van realitzar la primera part de la sessió. Hi havia alguns murals i un projector ja que allà hi fan sessions de reflexió. Descripció de l’estructura: El dimarts dia 12 d’Abril del 2016 vaig assistir a una classe de tutoria de l’escola Sant Antoni Maria Claret, dels alumnes de 1r de la ESO. Com en moltes escoles, en una sola classe hi ha dos docents que exerceixen de tutors per tal de que els aquests no s’hagin de fer càrrec de tants nens a l’hora. La sessió va durar una hora, ja que es realitza com si fos una classe de català, matemàtiques... Es va realitzar a les 15:00, desprès de dinar. Va ser iniciada per la tutora, que es deia Rosa, preguntant per el resguard de les notes, si l’havien portat. Seguidament va preguntar per l’autorització dels pares per poder anar a l’excursió a Vilanova el següent divendres. L’altre tutor, el Daniel, va fer una breu explicació del dia de Sant Jordi per tal de que els alumnes s’apuntessin a l’agenda que aquell dia no hi hauria classe normal. Desprès d’explicar aquell dia, va utilitzar una estratègia interrogativa per tal de que els propis alumnes recordessin el temari portat a terme la setmana passada. Seguidament, quan els alumnes ja havien fet la pluja d’idees per tal de dir el que s’havia portat a terme la sessió passada, el Daniel, va relacionar aquelles idees que van dir els alumnes amb el temari que es portaria a terme aquell dimarts 12 d’Abril. Els dos tutors els hi van repartir als alumnes unes fotocòpies d’un text titulat “La Sospita” (Annexa 1), el qual els hi van fer llegir i reflexionar sobre aquest en veu alta davant de tota la classe per si algun dels alumnes no l’havia entès del tot, ho acabés d’entendre amb l’ajuda dels seus companys. Seguidament van fer que els alumnes responguessin unes preguntes situades a la part del darrere del text de manera seriosa. Aquesta part de la sessió, que és la primera part de l’activitat, com bé he esmentat anteriorment, va durar la primera mitja hora de l’activitat en total.

Els van fer sortir al pati per tal de realitzar grups i reflexionar sobre les respostes resoltes, anteriorment a la classe, del text que van llegir. Van fer una posada en comú de tots els grups davant de tota la classe amb els tutors escoltant i finalment, els tutors van fer una petita explicació final per acabar d’explicar i resoldre dubtes, del tema tractat durant aquella hora de classe. Comprensió del contingut didàctic: El tema principal, i el perquè vaig triar aquesta sessió per tal de realitzar el crèdit pràctic 2, ha sigut els prejudicis. És a dir, el que pensem d’una persona sense saber si és veritat o no. El missatge dels tutors cap els alumnes, al fer aquest tema, vas ser que, últimament, els arribaven de les pròpies persones de la classe coses que els altres havien fet o que alguns d’ells culpaven a altres persones sense saber si era veritat o no. I van decidir realitzar aquesta tutoria per poder veure si de veritat els alumnes de la classe sabien el que feien a la hora de culpar persones sense saber res. Els alumnes van captar bé el missatge però no van ser capaços d’entendre que en aquell moment també tenien prejudicis sobre altres persones i que hi havia persones que tenien prejudicis sobre d’ells. Per això, una de les activitats, situades darrere del text, que havien de realitzar era dir si alguna vegada s’havien sentit discriminats o discriminades, o si alguna vegada havien discriminat alguna persona del seu entorn. Tots els alumnes van respondre que si a la primera pregunta però que mai havien discriminat algú, i que si ho havien fet, que ho havien realitzat quan eren molt petits. També la majoria que va explicar les seves pròpies reflexions, va posar exemples de quan era petit. En qualsevol moment que ells tenien un dubte el podien preguntar ja que els professors, en la primera part de la sessió, es passejaven per la classe i els hi resolien qualsevol dubte que tenien els alumnes.

3. FASE DE REFLEXIÓ

Durant l’activitat d’una hora que van portar a terme dos tutors en una classe amb alumnes d’entre 13 i 14 anys, aquests van fer servir varies estratègies. De manera general, és a dir, observant des de fora l’activitat global, els tutors, van fer servir estratègies d’interiorització, és a dir, van fer exposicions orals i lectures, i també van fer servir estratègies d’integració, ja que van formar grups petits per tal de que es fomentés el diàleg entre els companys de classe i desprès haver-ho d’exposar. Ara, fixant-nos en cada una de les activitats i les seves explicacions, la primera que van utilitzar va ser la interrogativa, a la hora de preguntar-lis als alumnes si

Cada alumne té una manera d’aprendre, algun d’ells potser ho hagués entès més ràpid visualment, és a dir, veient a algú que tingués prejudicis sobre una altre persona, o algun altre havia de realitzar-ho ell, conscientment, per tal d’acabar-ho d’entendre. El text que van escollir, però, va estar ben escollit ja que t’explica clarament el que és un prejudici amb un exemple ben clar. Els alumnes es van motivar al principi de la sessió explicant el que havien entès per prejudici, però, com bé he esmentat abans, a mesura que els minuts anaven passant s’anaven desganant i al final quasi bé cap dels alumnes participava quan els tutors exposaven alguna pregunta per ser resposta. La sessió, per les coses que ja portaven preparades, va durar el que havia de durar, però per el tema que portaven preparat hagués fet falta més hores per tal de que els alumnes entenguessin del tot el que són els prejudicis. On els hi va faltar temps, o potser no volien aprofundir-hi, va ser en les reflexions dels nens. Va ser molt pobre i van haver-hi molts nens que no van poder dir res. Les activitats de posar-se en grup i triar una de les respostes que havien posat per que l’expliqués un o una del grup no calia, el que haurien d’haver fet és que cada alumne expliqués si s’havia sentit mai discriminat o havia discriminat i com s’havia sentit al fer-ho o al rebre-ho. D’aquest tema, és a dir, dels prejudicis, no veig cap activitat possible de continuïtat o treballs d’ampliació, la única manera de continuar la sessió del passat dimarts 12 seria que els alumnes realitzessin un escrit on expliquessin anònimament el que han sentit al fer o rebre alguna discriminació, ja que és el que no els hi ha donat temps de realitzar a l’aula i el pròxim dia de tutoria realitzar una gran reflexió sobre els prejudicis amb l’ajuda dels escrits. L’actitud dels tutors era activa, és a dir, buscaven en tot moment metodologies que poguessin realitzar per tal de motivar a tot l’alumnat i que cap d’ells s’entretingues amb cap objecte. El punt que els va faltar als dos tutors que s’ocupaven d’aquells alumnes, va ser l’autoritat, és a dir, hi havia moments que els alumnes no feien el que els tocava però ells no s’imposaven. Potser perquè saben que igualment no ho faran però se’ls ha d’insistir per tal de que t’acabin fent cas. Els coneixements apressos són suficients però podrien ser molts més, però com ja he esmentat anteriorment, els docents no tenien prou temps com per explicar tots els conceptes importants d’aquest tema. Però van tenir un bon control del temps ja que van poder realitzar totes les activitats que tenien preparades, algunes més detalladament però d’altres amb certa rapidesa. Els alumnes estaven motivats en un principi de la classe però a mesura que anaven passant els minuts perdien l’interès cap el que estaven explicant els tutors. També hi havia molt de soroll i quasi bé no es podia escoltar el que deien els tutors. Com bé ja he esmentat anteriorment, l’activitat es va dividir en tres espais diferents. A l’aula, que va ser el primer espai on van començar a realitzar l’activitat, la

temperatura i el so eren molt bons, podies sentir als tutors des de qualsevol punt de l’aula. Per el meu gust, li faltava certa llum, no tenien els llums de l’aula oberts, només utilitzaven la llum solar que entrava per les finestres però només n’hi havia en una de les bandes de l’aula i l’altra quedava poc il·luminada. La decoració era acceptable, les parets eren blanques i al davant dels alumnes hi havia la pissarra i el projector. Al seu darrere, per tal de que no es desconcentrin de la classe en la que estiguin, tenen un mural amb tots els treballs fets en aquella aula per aquells alumnes. Al pati, que és el segon espai, la temperatura era perfecte, ja que tenien ombra i sol per triar. El so era bastant fort, ja que ressonava i els nens es dedicaven a cridar «eco» per tal de tornar-se a sentir. De decoració no en tenia, però, els alumnes tenen aquest espai com l’espai de l’esbarjo, com bé ja he esmentat anteriorment, i per tant es posaven a cantar i a córrer per ell, en vés de fer la feina que els tutors els havien demanat. En l’últim espai on van estar, i on es va finalitzar l’activitat, hi havia un bon so, una bona temperatura, la llum era artificial però acceptable i no hi havia decoració, les parets eren blanques. El problema d’aquesta sala és que era bastant més gran que l’aula dels alumnes i com que van haver de jeure’s al terra per realitzar la ultima part de l’activitat, cada alumne es va posar a una punta i els tutors van haver de cridar per ser escoltat

4. FASE D’APLICACIÓ DIDÀCTICA

Si aquesta mateixa activitat la realitzéssim en un altre context, com per exemple, una escola pública, inclusiva i integradora, l’activitat s’hauria de dur a terme molt més cuitosament ja que en aquesta escola hi hauria molta gent immigrant, o amb alguna discapacitat que pateixen diàriament prejudicis d’altre gent que no coneixen. Tot i que els alumnes d’aquesta hipotètica classe serien més sincers i hi hagués hagut més estona de reflexió ja que ells mateixos haguessin participat més del que van fer els de la classe de l’escola Sant Antoni Maria Claret. Hagués estat bé que en aquesta classe on s’ha realitzat la classe de tutoria sobre els prejudicis, hi hagués hagut alguna noia de l’islam, amb burca o amb el cap tapat, per tal de que expliqués el que realment se sent quan et discriminen sense saber res, ja que molts alumnes de la classe haurien entès a la perfecció el que és que et discriminin. Ja que les persones tenim diferents maneres d’aprendre. Per complementar aquesta activitat, durant les properes sessions de tutoria, podrien parlar de l’autoestima i del respecte ja que són dos conceptes que van molt relacionats amb el tema dels prejudicis. Els nens que pateixen discriminacions pot ser que arribin a tenir una autoestima molt baixa per culpa dels discriminadors que, aquests, han d’aprendre a tenir respecte cap a les persones que no coneixen o, que si les coneixen, no han de pensar coses d’elles que no saben certament. També, per complementar-la paral·lelament, els alumnes estaria bé que realitzessin un escrit d’una pàgina per davant i per darrere on reflexionessin sobre el

tingut dificultats a la hora de trobar una escola per poder realitzar el treball, ja que sinó hagués sigut més feina perquè hauria d’haver enviat un correu al director d’alguna escola, m’haguessin pogut dir que no,... El que més m’ha costat realitzar ha sigut el punt 4, la fase d’aplicació didàctica, ja que no em venien al cap moltes altres activitats per portar a terme o on es podria realitzar una activitat com aquesta. Ha sigut un treball molt interessant, m’ha agradat realitzar-lo ja que he pogut observar una classe des de un punt de vista que no era ni d’alumne ni de docent i m’ha fet veure coses que realment quan ets un alumne no veus. Si aquest treball hagués sigut en grup hagués sigut més difícil organitzar-se i trobar una escola, ja que, tres o quatre noies en una classe on ja hi ha 25 alumnes és complicat que et deixin fer-ho. Jo sola ho he pogut fer quan he tingut un moment i he pogut realitzar el treball escrit sense cap presa i amb les meves idees, sense haver de canviar de postura per tal de que totes les del grup estiguem d’acord.

6. ANNEXA 1

Tu em mires, jo et miro La sospita «Una vegada, en Salvador de Soles, va perdre la destral. Era una destral molt bona, nova de trinca, que en Salvador de les Soles havia comprat no feia gaire al mercat de Lligallo del Gànguil. Ien salvador de les Soles va pensar que segurament li havia robada en Sebastià, que era fill del seu veí, Manel de les Papallones. I es va ficar en la seva manera de caminar: cada tres o quatre passes, en feia una de més curta que les altres:

• Té un caminar de lladre aquest xicot- va pensar en Salvador de les Soles. També es va fixar en la seva manera de mirar: de tant en tant mirava enllà d’enllà, com si tot el que tenia a prop li fes mal a la vista.
• Té un mirar de lladre, aquest xicot- va dir en Salvador de les Soles. I, encara, es va fixar en la seva manera de parlar: hi havia cops en què Sebastià no acabava la frase, l’abandonava i la començava per un altre cap.
• Té un parlar de lladre, aquest xicot- reflexionava en Salvador de les Soles. Però al cap d’uns quants dies en Salvador de les Soles va trobar la seva destral, nova de trinca, la que havia comprat al mercat de Lligallo de Gànguil, que es veu que s’havia deixat amagada entre unes bardisses al bosquet del barranc de la Mallada, un dia que havia anat a fer llenya. Hi havia trobat un vol de rovellons i no s’havia recordat més de la destral. Quina alegria va tenir, en Salvador de les Soles. L’endemà en Salvador de les Soles va veure en Sebastià, el fill del seu veí, Manel de les Papallones, que passejava per la plaça i feia rotllana amb els companys i deia coses a les noies. Es va fixar en la seva manera de caminar, i en la seva manera de mirar i en la seva manera de parlar. I ja no li van semblar ni un caminar de lladre, ni un mirar de lladre, ni un parlar de lladre. Narrativa popular. Font : Cavall Fort.

7. BIBLIOGRAFIA

Escola Sant Antoni Maria Claret: http://www.claretcornella.cat/joomla17/ Ubicació Escola SAMC: https://www.google.es/maps/search/sant+antoni+maria+claret/@41.385836,2. ,12z/data=!3m1!4b Conte Annexa 1: http://iesenricvalorsilla.edu.gva.es/Paginas/moodlelibre232/pluginfile.php/77/ mod_page/content/12/44.doc Síndrome X fràgil: https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/fragilexsyndrome.html