CAS 1
El artículo 36.4 de la ley orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana, contempla como infracción grave “Los actos de obstrucción que
pretendan impedir a cualquier autoridad, empleado público o corporación oficial el ejercicio legítimo de sus funciones, el cumplimiento o la ejecución de acuerdos o
resoluciones administrativas o judiciales, siempre que se produzcan al margen de los procedimientos legalmente establecidos y no sean constitutivos de delito”. En
aplicación de esta disposición, un grupo de activistas contra los desahucios es conminado a pagar 20.000 euros en concepto de sanción.
Cuando llega el caso a los tribunales, los ciudadanos sancionados alegan la inconstitucionalidad de este precepto de laley orgánica 4/2015 alconsiderar que es contrario,
entre otros, a las libertades ideológica, de expresión y de reunión y manifestación proclamadas, respectivamente, en los artículos 16, 20 y 21 de la Constitución.
1. ¿Qué posibilidades de actuación tiene el juez en este concreto supuesto? Señala los
requisitos.
Com diu a l’article 163 CE, “ cuando un órgano judicial considere, en algún proceso, que una
norma con rango de ley, aplicable al caso, de cuya validez el fallo, pueda ser contraria a la
Constitución, planteará la cuestión ante el Tribunal Constitucional en los supuestos, en la
forma y con los efectos que establezca la ley, en ningún caso serán suspensivos”
El jutge analitza la situació i escolta les parts (els ciutadans i l'administració). A continuació,
si el jutge considera que els arguments donats pels ciutadans poden ser correctes, aquest està
obligat a presentar una qüestió d'inconstitucionalitat, ja que pot estar davant d'una violació de
la Constitució. El dubte raonable ha de sorgir en el procediment judicial, per tant, la qüestió
s'ha de plantejar un cop conclòs el procediment. D'una banda, s'ha de donar audiència a les
parts del procés i al Ministeri fiscal. D'altra banda, el jutge, haurà d'exterioritzar el judici
d'aplicabilitat i el de rellevància i només ell està legitimitat a presentar la qüestió
d'inconstitucionalitat dins el termini per dictar sentència. Un cop admesa a tràmit pel Tribunal
hi ha la possibilitat de personació de les parts del procés a quo.
2. Si el juez no comparte la tesis de los sancionados, ¿qué posibilidades tendrían estos
ciudadanos para llevar el caso al Tribunal Constitucional? ¿podrían recurrir
directamente la ley ante la jurisdicción constitucional? Razonad la respuesta
Si el jutge no comparteix la tesi dels sancionats, no hi ha la possibilitat que els ciutadans
puguin portar el cas al Tribunal Constitucional, ja que, la qüestió d'inconstitucionalitat només
estan legitimats a presentar-la els òrgans judicials, d'ofici o a instància de part.
3. Este precepto, ¿se halla dentro de la reserva de ley orgánica del artículo 81.1 de la
Constitución Española? Justifica, si es así, el carácter orgánico de este precepto y de la
propia Ley Orgánica 4/2015.
Si. Aquest precepte es troba dins de la reserva de la llei orgànica pel fet que el seu àmbit de
regulació respon a la regulació dels drets i les llibertats públiques. Com bé he dit, la llei
Orgànica 4/2015 i el precepte en qüestió tenen caràcter orgànic a causa del seu àmbit de
regulació ja que tota llei que regulo els drets fonamentals i les llibertats públiques ha de tenir
caràcter orgànic. En aquest cas tant la llei com el precepte regulen els actes de la ciutadania.
A l’article 81.1 de la CE “...deberán conferir su presentación a un Procurador y actuar bajo la dirección del Letrado. Podrán comparecer por sí mismas, para defender derechos
o intereses própios..”, és a dir, els particulars no poden imposar una qüestió d’inconstitucionalitat, han de ser representats per una persona jurídica. L’article 47 de la
Constitució de vivenda digna no pot ser modificat per una llei orgànica.
