Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


RESUM BLOC 2 PRINCIPIS, Resúmenes de Derecho Constitucional

Resum segon parcial bloc 2 de l'assignatura principis i institucions constitucionals.

Tipo: Resúmenes

2021/2022

Subido el 19/09/2023

c_lopez_
c_lopez_ 🇪🇸

4.5

(15)

45 documentos

1 / 15

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BLOC 2: L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ESTAT
FUNCIÓ JURISDICCIONAL DE L’ESTAT
PODER JUDICIAL (TÍTOL VI CE I LOPJ)
TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (TÍTOL IX CE I LOTC)
QUÈ ÉS LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL? QUI L’EXERCEIX?
Funció jurisdiccional (art. 117.3 CE).
Funció jurisdiccional: “Juzgar y hacer ejecutar lo juzgado”
Resolució de conflictes a través de l’aplicació de la llei, per part d’un tercer amb capacitat per
imposar la seva decisió a les parts del procés. Tot tipus de processos.
Aplicar la llei: trobar la norma que resolgui el conflicte; interpretar les normes: determinació del
seu sentit; vetllar per l’execució de les seves decisions: respecte i compliment de les
sentències
És una funció de l’Estat (exercici d’imperium)
Inici: Demanda (entre ciutadans, ciutadans i poders públics o entre poders públics)
Substanciació/tramitació: a través d’un procés amb totes les garanties
Finalitat: Obtenir una resolució motivada (No que ens donin la raó) amb aplicació de la llei)
per resoldre controvèrsia. Resolució: normalment sentència.
Aquesta funció és exercida per jutges i magistrats:
Poder judicial (ordinari). Poder difús, pluralitat d’òrgans, que culmina en el Tribunal
Suprem.
Tribunal Constitucional
PODER JUDICIAL; TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Diferents àmbits de funció jurisdiccional
Art. 123 CE. El Tribunal Supremo […] es el órgano jurisdiccional superior en todos los órdenes, salvo lo
dispuesto en materia de garantíasconstitucionales”
PODER JUDICIAL: Tot l’ordenament jurídic: legalitat, en especial la legalitat ordinària. Aplica la llei
TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: Només aplica la Constitució. Sotmès a la CE i a la seva pròpia Llei
Orgànica (LOTC)
PODER JUDICIAL
(TÍTOL VI CE i Llei Orànica 6/ 1985 LOPJ)
ÚNIC “PODER” QUALIFICAT COM A TAL A LA CONSTITUCIÓ
Actuació amb criteris jurídics (no d’oportunitat o conveniència)
Control de l'actuació del Govern i administració
Elements essencials defensa dels drets i llibertats
Garantia de la supremacia normativa CE a través de la qüestió d’inconstitucionalitat
PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DEL PODER JUDICIAL
Legitimitat democràtica Sotmetiment a la Llei
(art. 117.1 CE) “La justícia emana del poble” (art. 1.2 CE)
No és una legitimitat democràtica d’origen sinó funcional
Independència
La pròpia denominació com a Poder Independència funcional
Respecte la resta d’òrgans de l’Estat (en especial, respecte de l’Executiu)
Trencament idea liberal (poder nul e invisible). Montesquieu: “el juez es la boca que
pronuncia la ley (...) seres inanimados que no pueden moderar ni la fuerza ni el signo
de las leyes”. Ara funció rellevant
Garantia d’un Estatut de jutges i magistrats
Existència CGPJ
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga RESUM BLOC 2 PRINCIPIS y más Resúmenes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

BLOC 2: L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ESTAT

FUNCIÓ JURISDICCIONAL DE L’ESTAT

PODER JUDICIAL (TÍTOL VI CE I LOPJ)

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (TÍTOL IX CE I LOTC)

QUÈ ÉS LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL? QUI L’EXERCEIX?

Funció jurisdiccional (art. 117.3 CE). ● Funció jurisdiccional: “Juzgar y hacer ejecutar lo juzgado” ● Resolució de conflictes a través de l’aplicació de la llei, per part d’un tercer amb capacitat per imposar la seva decisió a les parts del procés. Tot tipus de processos. ● Aplicar la llei: trobar la norma que resolgui el conflicte; interpretar les normes: determinació del seu sentit; vetllar per l’execució de les seves decisions: respecte i compliment de les sentències ● És una funció de l’Estat (exercici d’imperium) ● ● Inici : Demanda (entre ciutadans, ciutadans i poders públics o entre poders públics) ● Substanciació/tramitació: a través d’un procés amb totes les garanties ● Finalitat : Obtenir una resolució motivada (No que ens donin la raó) amb aplicació de la llei) per resoldre controvèrsia. Resolució: normalment sentència. ● Aquesta funció és exercida per jutges i magistrats: ● Poder judicial (ordinari). Poder difús, pluralitat d’òrgans, que culmina en el Tribunal Suprem. ● Tribunal Constitucional PODER JUDICIAL; TRIBUNAL CONSTITUCIONAL Diferents àmbits de funció jurisdiccional Art. 123 CE. “ El Tribunal Supremo […] es el órgano jurisdiccional superior en todos los órdenes, salvo lo dispuesto en materia de garantíasconstitucionales” ● PODER JUDICIAL: Tot l’ordenament jurídic: legalitat, en especial la legalitat ordinària. Aplica la llei ● TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: Només aplica la Constitució. Sotmès a la CE i a la seva pròpia Llei Orgànica (LOTC) PODER JUDICIAL (TÍTOL VI CE i Llei Orànica 6/ 1985 LOPJ) ÚNIC “PODER” QUALIFICAT COM A TAL A LA CONSTITUCIÓ Actuació amb criteris jurídics (no d’oportunitat o conveniència) ● Control de l'actuació del Govern i administració ● Elements essencials defensa dels drets i llibertats ● Garantia de la supremacia normativa CE a través de la qüestió d’inconstitucionalitat PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DEL PODER JUDICIAL ● Legitimitat democràtica – Sotmetiment a la Llei(art. 117.1 CE) “La justícia emana del poble” (art. 1.2 CE) ● No és una legitimitat democràtica d’origen sinó funcional ● ● Independència ● La pròpia denominació com a Poder – Independència funcional ● Respecte la resta d’òrgans de l’Estat (en especial, respecte de l’Executiu) ● Trencament idea liberal (poder nul e invisible). Montesquieu: “el juez es la boca que pronuncia la ley (...) seres inanimados que no pueden moderar ni la fuerza ni el signo de las leyes”. Ara funció rellevant ● Garantia d’un Estatut de jutges i magistrats ● Existència CGPJ

Unitat jurisdiccional: (arts. 117.5 i 117.6 CE) ● Únic poder de l’Estat. Amb competència en tot el territori nacional: NO és poder descentralitzat. TSJ de les CCAA no és poder judicial de la Comunitat Autònoma. ● Pluralitat d’òrgans. Poder difús. ● Unitat no implica que no hi hagi especialitzacions en ordres jurisdiccionals: civil, penal, contenciós-administratiu, laboral, militar. ● Una única jurisdicció ordinària: competent en tots els assumptes. Però especialitzacions funcionals ● Prohibició de jurisdiccions excepcionals ● ● Exclusivitat.Positiva : reserva de jurisdicció (art. 117.3 CE) Només jutges i magistrats exerceixen funcions jurisdiccionals (No Cortes: suplicatori; no Govern: indult) ● Negativa : exclusivitat en sentit propi (at. 117.4 CE). La llei pot atribuir altres funcions als jutges. Habilitació legal: funcions que desenvolupen els jutges que no són funcions jurisdiccionals (Registre Civil, autorització entrada domicili, administració electoral, ...) PRINCIPIS CONSTITUCIONALS RELATIUS AL FUNCIONAMENT ● Gratuïtat (art. 119 CE), Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta ● Publicitat I Oralitat de les actuacions (art. 120 CE) ● Motivació de les resolucions jurisdiccionals (art. 120.3 CE) ● Respecte i acatament de les decisions judicials (art. 118 CE) ● Responsabilitat – pel mal funcionament de l’Administració de Justícia i per errors judicials (art. 121 CE) ● Participació: Institució del Jurat (art. 125 CE) ESTATUT DE JUTGES I MAGISTRATS Reserva de llei orgànica per a la regulació de l’Estatut de jutges i Magistrats. Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ) ● Independència (art. 117.1 CE) Interna (enfront pertorbacions o pressions que tinguin el seu origen en el si del PJ). Externa (enfront altres poders de l’Estat). Arts 12 i 13 LOPJ. ● Imparcialitat en l’exercici de les seves funcions. Decisió final depengui exclusivament de la llei i la llei únic criteri per resoldre les conflictes. Dret a un procés amb totes les garanties (art. 24 CE). Causes de recusació i abstenció. ● Inamobilitat. (art. 117.2 CE) Es un pressupòsit independència judicial. Jutges i magistrats: NO poden ser separats, suspesos o traslladats sinó per alguna de les causes i amb les garanties establertes per la llei (378 a 388 LOPJ). Causa apreciada pel CGPJ ● Immunitat relativa: Detenció per ordre del jutge competent, no per la policia, llevat en casos de delicte flagrant (art. 398 LOPJ). ● Incompatibilitats : Assegurar la total independència i imparcialitat (art. 127.2 CE). Control a càrrec del CGPJ, art. 397 LOPJ. ● Amb caràcter absolut, amb qualsevol altre càrrec públic. NO PODEN: Ocupar càrrecs (per designació o elecció), ni a empreses o entitats. Tampoc acceptar llocs de treball o professió retribuïda, ni activitats mercantils o d’assessorament. Només poden: docència, investigació científica i tècnica i producció literària i artística. ● No poden pertànyer a partits polítics ni a sindicats. (art. 127.1 CE) → Garantia imparcialitat. (art. 395 LOPJ) ● Restricció de drets de reunió (que no tingui caràcter judicial o privat), vaga, expressió (prohibició de critiques o felicitacions a poders públics); règim associatiu específic (art. 127. CE)

Vots Particulars ● DECLARACIONS : Decisions sobre la constitucionalitat de Tractats Internacionals ● Mateix valor jurídic Sentència. Publicació BOE ● No són dictàments ● Efectes erga omnesINTERLOCUTÒRIEA (AUTO): Decisions que resolen sobre un determinat punt en el que hi ha hagut debat ● Han de ser motivats ● Inadmissió de recursos ● Suspensió d’actes que, presumptament, vulneren la Constitució. ● PROVIDÈNCIES : ● Resolucions no motivades ● Actes de tramitació i impuls del procediment CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LES NORMES AMB FORÇA DE LLEI RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT: Art. 161.1 a CE i art. 31 i següents LOTC. LEGITIMACIÓ (art. 163 a CE, art. 32 LOTC): ● President del Govern ● Defensor del poble ● 50 Diputats o 50 Senadors ● Òrgans col·legiats executius de les CCAA ● Assemblees legislatives de les CCAA OBJECTE (art. 1661.1. a CE i 27.2 LOTC): Llei i disposicions normatives amb força de la llei (Estatuts d’Autonomia, lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets llei i Decrets legislatius, Tractats Internacionals, Reglaments de les Cambres) [Corts Generals i CCAA], només amb força de llei de les CCAA. TERMINI (art. 33 LOTC): 3 mesos a partir de la publicació de la norma (o bé 9 mesos en cas de conflicte de competències en normes amb rang de llei) TIPUS DE CONTROL. Control abstracte, amb indepenència de l’aplicació de la norma a un cas concret. → La interposició del recurs no suspèn la vigència de la norma qüestionada EFECTES DE LA SENTÈNCIA (art. 164 CE i 33 LOTC) ● Valor de “cosa jutjada”, no és possible recurs en contra. Compatible amb qüestió d’inconstitucionalitat ● Efectes erga omnes a partir de la seva publicació ● Vinculen a tots els poders públics ● Declaració d’inconstitucionalitat i de nul·litat dels preceptes impugnats. ● Art. 39 LOTC: binomi inconstitucionalitat- nul·litat ● Efectes temporals. Tensió seguretat jurídica- justícia material ● EX TUNC→ des de l’origen– Sentència declarativa. Es defecta un vici d’origen en la llei ● EX NUNC→ des de la sentència– Sentència constitutiva. Ponderació dels possibles efectes ● Sentènices interpretatives QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT : art. 163 i arts. 35 i ss LOTC. LEGITIMACIÓ : òrgans judicials, d’ofici o a instància de part OBJECTE : (art. 161.1.a CE i 27.2 LOTC): Lleis i disposicions amb força de llei (Estatuts d’Autonomia, lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets llei i Decrets legislatius, Tractats Internacionals, Reglaments de les Cambres) [Corts Generals i CCAA], només amb força de llei de les CCAA. TIPUS DE CONTROL: Control concret (respecte a l’origen del plantejament. Procés judicial ordinari)

TERMINI : Al llarg de la vigència d’una norma REQUISITS ESPECÍFICS ● El dubte raonable ha de sorgir en el procediment judicial i la decisió del as depèn de la norma legal qïestionada. ● La qüestió s’ha de plantejar un cop conclòs el procediment i dins el termini per dictar sentència ● S’ha de donar audiència a les parts del procés i al Ministeri Fiscal ● El jutge ha d’exterioritzar el judici d’aplicabilitat i el de rellevància ● Un cop admesa a tràmit pel Tribunal, possibilitat de personació de les parts del procés a quo EFECTES SENTÈNCIA (art. 164 CE i 33 LOTC) ● Igual que en el cas del recurs d’inconstitucionalitat. Són possibles diverses qüestions sobre el mateix precepte legal ● El jutge a quo està vinculat per la decisió del TC, també si la sentencia és interpretativa. RECURS PREVI DE CONSTITUCIONALITAT CONTRA PROJECTES D’ESTATUTS D’AUTONOMIA. Art. 10d bis i 79 LOTC ● LEGITIMACIÓ: mateixa que recursos d’inconstitucionalitat ● OBJECTE: projecte d’estatut d’Autonomia un cop aprovat per les Corts ● TERMINI: molt abreujat (tres dies després de la publicació del projecte al BOCG; sis mesos per a dictar sentència) ● EFECTES STC: efectes vinculats. No impedeix recursos o qüestions ulteriors CONTROL PREVI DE CONSTITUCIONALITAT DELS TRACTATS INTERNACIONALS: art. 75.2 CE y 78 LOTC. ● LEGITIMACIÓ: qualsevol de les dues cambres o el Govern ● OBJECTE: text d’un Tractat definitivament ficat però abans que l’Estat hagi prestat el seu consentiment ● PROCEDIMENT: requirement al Tribunal Constitucional ● EFECTES SSC: efectes vinculants, efectes erga omnes

  • la seva eficàcia derogatòria ● Norma superior (= SUPREMACIA) , d’on deriva que:
  • sigui la norma que fonamenta l’organització política de la Comunitat i l’ordenament jurídic
  • sigui la norma que estableix el sentit del valor de les altres normes
  • la resta de les normes s’hagin d’interpretar de conformitat amb la Constitució
  • disposi dels seus propis mecanismes de reforma La Constitució apareix en el sistema de fonts del dret com a NORMA que FONAMENTA LA VALIDESA DE TOTES LES NORMES :
  • VALIDESA :norma aprobada per l'órgan compatent, seguint el procediment establert i respectant els límits materials que imposa la constitució. → si es una llei el control recau al TC/PJ i la sanció és la NUL.LITAT (expulsió de la norma a l'ordenament jurídic)
  • VIGENCIA : una norma és vigent quan pot produir efectes jurídics → quan perd vigència es substituida per una altra es diu DEROGACIÓ CONSTITUCIÓ: ● ordena i regula la resta de les normes per conformar un ordenament jurídic ● forma part, ella mateixa, de l’ordenament jurídic, com a norma jurídica i norma superior En concret, la Constitució determina: ➔ Òrgans de producció de normes. Corts Generals (art. 66.2CE), Govern (art. 86 CE) ➔ Procediments de producció de normes (en el cas de les lleis, dels Estatuts d’Autonomia) ➔ Els diferents tipus normatius: La forma de les normes (Lleis, Decrets llei, Decrets legislatius, Decrets, etc.):
  • pluralitat tipus de lleis per l'especialització: lleis orgàniques; lleis de delegació, ...
  • descentralització política de l’Estat: lleis autonòmiques
  • apertura a fonts internacionals ➔ Límits materials ➔ Estableix criteris per ordenar les normes i principis d’aplicació del Dret. PER AIXÒ LA CONSTITUCIÓ ÉS NORMA NORMARUM – SUPREMACIA FORMAL I MATERIAL Els Constitució com a paràmetre per determinar la validesa de les normes. Altres normes paràmetre: estatuts d'autonomia; reglaments parlamentaris. Conceptes de validesa i vigència SUPREMACÍA DE LA CONSTITUCIÓ PIRÀMIDE NORMATIVA- KELSENIANA

CÚSPIDE : la norma superior la CE, les demes normes només seran valides si respecten a la de rang superior. Les de rang superior poden modificar a les de rang inferior. les de rang inferior no poden contradir a les normes de rang superior. HI ha 3 rangs:

  • rang constitucional → pot derogar
  • rang lleis → no pot contradir la Constitució
  • rang reglamentari → no pot contradir la llei ni la Constitució decrets: normes fetes pel govern REGLAMENTS PARLAMENTARIS
  • Lleis orgàniques
  • Lleis ordi
  • Decrets- llei
  • Decrets- leg PRINCIPIS D’ORDENACIÓ DEL SISTEMA DE FONTS ❖ Principi de jerarquia normativa (art. 9.3 CE)
  • Ordenació vertical segons rang. Fonament grau democraticitat
  • Estructura intrasistema.
  • Efectes: norma superior deroga norma inferior. Norma inferior és nul·la si contradiu norma superior ❖ Principi de competència - dona resposta a la complexitat de l’Estat: ordena les normes dins del seu òrgan de competències
  • Ordenació horitzontal de les fonts. Es requereix, per raó de la matèria una determina font normativa:
  • En relació a la pluralitat ordenaments. Llei estatal--- llei autonòmica (lleis autonòmiques i lleis estatals, son lleis del mateix rang, però separades horitzontalment perquè només e spoden separa a elles mateixes).
  • En relació a l’especialització de les fonts. Reglament parlamentari ---- llei orgànica. llei orgànica (les que desenvolupen els dret humans), aquestes no poden ser regulades per altres només que no siguin lleis orgàniques, només aquesta determinada font i exclou les altres normes que no ho siguin, tot i que tinguin el mateix rang. ❖ Principi d’especialitat ❖ Principi de successió cronològica. Dimensió temporal
  • Només entra en joc després d’haver observat els anteriors
  • Norma posterior de superior o igual rang deroga norma anterior sempre que siguin materialment competents i pertanyin al mateix subsistema ❖ Concepte força activa (capacitat d’innovar ordenament jurídic-efecte derogació) i passiva (capacitat de resistència a veure’s modificada-efecte nul·litat)
  • Força activa: la capacitat que té una norma d’impusar-se a una altre norma anterior en el temps
  • Força passiva: la capacitat de resistència que té una norma al veure's rectificada per una altre

Rangs de jerarquía Principis ● RCD (reglament congres de diputats) 2018 – Llei Orgànica 2022 → no es poden modificar entre sí) ● RCD 2018 – RS 2019 → no perque el congres modifica lo seu i el senat lo seu) ● Llei Orgànica 2021 – llei ordinària 2022 → no per principi de compatència, la llei ordinaria i la organica no poden modificar si no sion a elles mateixes) ● Decret-llei 2019 – llei ordinària 2021 → sí, perquè son del mateix rang. ● Llei estatal 2021 – llei autonòmica 2019 → no, perquè no son del mateix àmbit competencial ● Decret 2022 – llei ordinària 2020 → no, son de diferent rang LES FONTS DEL DRET (II) LA LLEI Delimitació concepte Llei. Inexistència definció constitucional. Elements comuns al concepte de llei: ● Nomen iuris. ● Òrgan de procedència i procediment d'elaboració ● Inexistència d'àmbits materials vedats a la regulació legal. Reserva de llei ● La CE determina les matèries que obligatòriament han de ser regulades per llei. Art. 53 CE. ● Procediment d’elaboració, discussió de la norma entre les diverses forces parlamentàries. ● Relació entre la llei i el reglament en matèries reservades. No és possible remissió en blanc ni deslegalització ● Posició en l’ordenament. Norma directament subordinada a la Constitució ● Control de constitucionalitat. Privilegi constitucional de la llei. Monopoli control TC Pluralitat de tipus de llei: ● Element formal. Per raó de l'òrgan o procediment d'elaboració. ● Element material. Per raó de la matèria LA LLEI. PROCEDIMENT LEGISLATIU Procediment legislatiu. Característiques: ● Regeix principi democràtic de la majoria. ● Intervenció de la minoria. ● Predomini CD sobre el Senat. ● Privilegis Govern ● No tot acte d'un Parlament és llei Regulació : CE i RCD i RS. Cap inconstitucionalitat per vulneració dels preceptes dels reglaments parlamentaris. Fases del procediment:

  • INICIATIVA
  • TRAMITACIÓ. DISCUSSIÓ I APROVACIÓ
  • FORMALITZACIÓ INICIATIVA LEGISLATIVA. Qui pot iniciar el procediment legislatiu per tal d'elaborar una llei. Art. 87 CE ● Iniciativa del GOVERN. Art. 88 CE. Projectes de llei davant el CD. Prioritat en la seva tramitació parlamentària. ● Iniciativa PARLAMENTÀRIA. Proposició de llei. A través dels Grups parlamentaris o els parlamentaris individualment. Congrés: 15 diputats o 1 GP; Senat: 25 senadors o 1 GP. PRESA EN CONSIDERACIÓ (en Ple del CD o S) ● Iniciativa AUTONÒMICA. Via directa. Presentació proposició de llei. Possibilitat de delegar 3 membres per defensar el text. Presa en consideració. Via indirecta. Sol·licitar al Govern l'adopció d'un projecte de llei.

● Iniciativa POPULAR. LO 3/1984. Requisits: mínim 500 mil firmes; exclusió matèries; presentació text articulat a la Mesa del CD, admissió a tràmit -control legalitat-. Possibilitat de recurs d'empara constitucional. Presa en consideració en el Ple. TRAMITACIÓ. Discussió entre majories i minories parlamentàries. Intervenció del Congres i del Senat CONGRÉS DE DIPUTATS ● Presentació projecte o proposició davant la Mesa del CD ⇒ Ordena tramitació. ● Termini de presentació d’esmenes. ● Enviament a la Comissió materialment competent. ● Debat en Comissió ⇒ Dictamen ● Ple del Congrés. Debat i votació en Ple del Dictamen Comissió. Aprovació majoria simple ● Remissió al Senat SENAT (art. 90. 1 CE) Text aprovat Congrés ⇒ remet al President del Senat. Termini màxim de 2 mesos (20 dies si declaració d’urgència). Esmenes ⇒ Comissió: Dictamen. Possibilitats: ● Senat aprova projecte / proposició de llei remès pel Congrés ⇒ votació en el Ple del Senat ⇒ LLEI ● Senat esmena el projecte / proposició. El text torna al Congrés. Queden incorporades al text aprovat pel Congrés les que obtinguin majoria simple dels vots emesos. ● Senat veta el text per majoria absoluta. Possibilitat d’aixecar-ho ⇒ ratificació text inicial per majoria absoluta membres Congrés. Si no, desprès de 2 mesos: repetició votació: majoria simple Congrés. FASE DE FORMALITZACIÓ: Sanció, promulgació i publicació Sanció i promulgació: Monarca. Publicació ⇒ principi de publicitat de les normes (art. 9.3 CE). La publicació s’efectua en el BOE. ⇒ regla general: entrada en vigor ⇒ 20 dies des de publicació.


Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales Por tanto, Mando a todos los españoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar esta leyorgánica. Madrid, 5 de diciembre de 2018. FELIPE R. El Presidente del Gobierno, PEDRO SÁNCHEZ PÉREZ-CASTEJÓN ESPECIALITATS PROCEDIMENTALS Lleis de comissió (art. 75.2 i 3 CE) → esat aprovada per la comissió Procediments més breus: Procediment de lectura única (art. 150RCD i 129 RS) Procediment d’urgència (art. 91 i ss RCD i 133 i ss RS)

_4. Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antes del primer día del ejercicio económico correspondiente, se considerarán automáticamente prorrogados los Presupuestos del ejercicio anterior hasta la aprobación de los nuevos.

  1. Aprobados los Presupuestos Generales del Estado, el Gobierno podrá presentar proyectos de ley que impliquen aumento del gasto público o disminución de los ingresos correspondientes al mismo ejercicio presupuestario.
  2. Toda proposición o enmienda que suponga aumento de los créditos o disminución de los ingresos presupuestarios requerirá la conformidad del Gobierno para su tramitación.
  3. La Ley de Presupuestos no puede crear tributos. Podrá modificarlos cuando una ley tributaria sustantiva así lo prevea._ LLEI DE PRESSUPOSTOS Art. 134 CE. Elements formals Iniciativa exclusiva del Govern Limitació dret d’esmena Elements materials ● Límits materials. Previsió d'ingressos i autorització de despeses dels poders públics per un any natural. ● Pròrroga automàtica del pressupost ● Lleis d’acompanyament dels pressupostos POTESTAD NORMATIVA DEL GOVERN FUNCIONS NORMATIVA DEL GOVERN ● Potestad reglamentaria: eleaboració de reglaments (executen i desenvolupen les lleis) ● Inicitaiva legislativa→ projectes de llei ● Elaboració de normes amb rang de llei ● Decret de llei ● Decret legislatiu NORMES DEL GOVERN AMB RANG DE LLEI ● Resultat del exercici del poder normatiu del Govern ● No sustitueixen el poder legislatiu del Parlament: colaboren → la intervenció del Parlament resulta absolutament decisiva. ● Es redueix només a dos figures normatives: ● Decret llei ● Decret legislatiu COINCIDENCIES ORÍGEN: Executiu (Decret) POSICIÓ: Equiparada a la llei (Llei/legislatiu) DIFERÈNCIES DECRET LLEI DECRET LEGISLATIU FUNDAMENT: donar resposta normativa a situacions d’urgència FUNDAMENT: excès d’un treball del Parlament o complexitat de la matèria RESULTAT: d’un poder normatiu propi RESULTAT: d’un poder normatiu delegat del govern

VIGÈNCIA: limitada VIGÈNCIA: indefinida INTERVENCIÓ: decisiva del parlament→ ex post (desprès) INTERVENCIÓ: decisiva del parlament → ax ante (anterior) DECRET LLEI (86 CE y nuevos EEAA) Quant pot el Govern adoptar un decret de llei?

  • Quan concurra el pressupost habilitant: la extremada i urgent necessitat LÍMITS: ● Institucions bàsiques de l’Estat ● Drets, deures i llibertats dels ciudadans ● Règim de les Comunitats Autònomes ● Dret Electoral General ● Altres reserves de llei INTERVENCIÓ DEL PARLAMENT A POSTERIORI ● Convalidació/ no convalidació: derogació→ votar a favor o en contra del decret llei en la seva totalitat. No hi ha possibilitat d’enmiendes. [En el Estat: nomès interve el congrès] ● Conversió en llei DECRET LEGISLATIU (82-85 CE y EEAA) ● Quan pot el Govern adoptar un decret legislatiu? ● Quan el Parlament habilita a això→ llei (formal) de delegació ● Llei ordinaria → text refundit ● Llei de bases → text articulat ● Destinatari: Govern ● Contingut: delegació expressa per matèria concreta amb fijacció de termini per el seu exercici LÍMITS ● Materies de Llei Orgánica ● Modificar la propia llei de delegació INTERVENCIÓ DEL PARLAMENT: ● Decisiva: ● abans: amb la llei de delegació ● Posterior: pot exercir el control de la delegació: àmit polític PROCEDIMENTS DEL CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LES NORMES AMB FORÇA DE LLEI RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT : Art.161.1.a CE i arts. 31 i següents LOTC. Legitimació: (art.162.a CE, art. 32 LOTC): ● -President del Govern ● -Defensor del Poble ● -50 Diputats o 50 Senadors ● -Òrgans col·legiats executius de les CCAA ● -Assemblees legislatives de les CCAA Objecte: (art. 161.1.a CE i 27.2 LOTC): Lleis i disposicions normatives amb força de llei (Estatuts d’Autonomia, lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets llei i Decrets legislatius, Tractats Internacionals, Reglaments de les Cambres [Corts Generals i CCAA], normes amb força de llei de les CCAA.