¡Descarga Codi de Succesions y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
Projecte Norma Civil http://civil.udg.es/normacivil/ Projecte realitzat per l’Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Llei 40/1991, de 30 de desembre. Codi de suc- cessions per causa de mort en el dret civil de Catalunya
[Modificada per la Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modifi- cació de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela (DOGC núm. 4366, de 19-04-2005, p. 9935). Aquesta modificació afecta als arts. 344 i 354]
(DOGC núm. 1544, de 21.1.1992. Correcció d'erra- des en el DOGC núm. 1582, de 13.4.1992 i en el DOGC núm. 1600, de 29.5.1992)
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'au- tonomia, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
I
FINALITAT DE LA LLEI
La Compilació del Dret civil de Catalunya, Text Re- fós aprovat pel Decret Legislatiu 1/1984, del 19 de juliol, contenia una extensa regulació de les suc- cessions per causa de mort a Catalunya. Dos-cents catorze dels tres-cents quaranta-quatre articles es- taven dedicats al Dret Successori encara que al- guns, els dedicats als heretaments, eren situats al Llibre Primer, de la família.
La regulació compilada recollia el Dret tradicional de Catalunya amb especial dedicació a institucions escassament regulades en el Codi civil (per exem- ple els fideïcomisos) o a institucions en que la regu- lació catalana s'apartava del Codi (heretaments, in- compatibilitat de títols successoris, necessitat d'ins-
titució d'hereu, llegítimes i drets successoris de la vídua, i altres). D'altra banda, algunes institucions bàsiques del Dret de Successions, com les formes testamentàries o la successió intestada, eren regu- lades breument i per remissió directa al Codi civil. Es tractava, per tant, d'una regulació extensa, però incompleta i parcial, que propiciava l'aplicació su- pletòria del Codi civil en un gran nombre d'instituci- ons. L'aplicació del Codi civil per part dels tribunals i juristes ha provocat, al llarg dels trenta anys de vi- gència de la Compilació, una certa desnaturalitza- ció del dret català, entès sovint pels Tribunals com una regulació apendicular dependent del mal ano- menat "dret comú".
Aquesta llei conté una normativa autònoma, com- pleta i global del dret successori català. S'hi regu- len, de manera sistemàtica i ordenada, totes les institucions successòries vigents a Catalunya, per la qual cosa, per aplicació de l'article primer de la Compilació, s'exclou aplicació directa o supletòria del Codi civil a Catalunya. La llei substitueix tot el dret de successions fins avui vigent a Catalunya i el reordena en un sol text, de manera que evita la dispersió legislativa a que hauria conduït optar per una tècnica de lleis especials que seguissin el camí iniciat amb la de la successió intestada.
La regulació compilada del 1960, adaptada a l'or- denament constitucional l'any 1984, contenia, amb escasses novetats, la regulació tradicional del dret successori de Catalunya. S'imposava, avui, l'actua- lització i la modernització del dret de successions, tasca realitzada només en part en els darrers anys amb les lleis 13/1984, del 20 de marc, sobre la Compilació del Dret Civil de Catalunya, 9/1987, del 25 de maig, de successió intestada, 11/1987, tam- bé del 25 de maig, de reforma de les reserves le- gals, i la Llei 8/1990, del 9 d'abril, de modificació de la regulació de la llegítima. Calia encara adequar a la realitat actual les formes testamentàries, els fide- ïcomisos, els drets successoris del vidu i altres as- pectes parcials de diverses institucions. Aquesta llei ho fa.
La finalitat d'aquesta llei es, doncs, doble:
a) El desenvolupament del dret successori català de manera que s'ordena, es sistematitza i es regula de manera completa una de les parts fonamentals de l'ordenament jurídic de Catalunya.
b) La modificació del dret successori tradicional per adaptar-lo a la realitat d'avui.
2 Llei 40/1990, de 30 de desembre. Codi de succeccions per causa de mort en el dret civil de Catalunya
II
ELS PRINCIPIS DE LA LLEI
Aquesta llei substitueix i modifica parcialment la le- galitat anterior i es especialment respectuosa amb els principis clàssics i amb la tradició jurídica re- cent. S'inspira i recull en essència, si be amb es- menes, la Compilació del 21 de juliol de 1960, mo- dificada per la Llei 13/1984, del 20 de marc, l'a- vantprojecte de Compilació del 1955 preparat per la comissió de juristes catalans, i les lleis de la suc- cessió intestada, de reforma de les reserves legals i de la llegítima, dels anys 1987 i 1990.
No es modifiquen, per tant, els grans principis pro- pis del Dret Romà, tan arrelats en el Dret successo- ri català. El principi de necessitat d'hereu en la suc- cessió es reconegut, bàsicament, als articles 1, 3, 67, 102, 125, 136 i 323. El principi d'universalitat del títol d'hereu resulta dels articles 1 i 34, entre al- tres. El principi d'incompatibilitat de títols successo- ris es proclamat, en essència, als articles 3, 41 i 322, complementats pels articles 138, 139 i 140. El principi de prevalença del títol voluntari, reflex del de llibertat de disposar, és establert als articles 367 i 322, que graduen, a més, aquesta prevalença tot respectant el principi de prelació de la successió paccionada sobre la testamentària. El principi de perdurabilitat del títol successori es fixat als articles 25, 26, 76 i 154. Aquests principis, arrelats a la tra- dició i vius avui en aplicació del Dret a Catalunya, es mantenen íntegrament, atesa la inexistència de justificacions d'ordre jurídic, social o pràctic sufici- ents que facin aconsellable la seva modificació, ni que sigui parcial.
III
L'ESTRUCTURA DE LA LLEI
Aquesta llei és formada per tres-cents noranta-sis articles, quatre disposicions finals i deu disposici- ons transitòries. L'articulat és distribuït en sis títols que regulen les disposicions generals (Títol I), els heretaments (Títol II), la successió testada (Títol III), la successió intestada (Títol IV), les altres atri- bucions successòries determinades per la llei (Títol V) i les donacions mortis causa (Títol VI).
Mereixen un esment especial els Títols I i V. Pel que fa al de les disposicions generals, s'ha optat per refondre en un sol títol el que en la Compilació fins ara vigent eren dos, això és, un de disposicions generals i un altre per a disposicions comunes a la successió testada i a la intestada. El motiu de la re- fosa és simplement aclaridor, atès que en la suc- cessió derivada d'heretaments és necessària, en ocasions, l'acceptació i és sempre possible, en el supòsit de pluralitat d'hereus, el dret d'acréixer, la col·lació o la partició, i és indubtablement exercita- ble l'acció de petició d'herència. Per tant, era inne- cessari excloure els heretaments de les esmenta- des disposicions comunes.
El Títol V, que regula la llegítima, la quarta vidual i la reserva, es justifica per la mateixa evolució del
dret català. D'ençà de la llei de successió intestada, del 1987, els pares, en la successió del fill casat i mort sense fills, conserven un dret de tipus llegiti- mari que poden reclamar del cònjuge hereu. D'ençà de la llei de reforma de les reserves legals, també del 1987, era discutible aplicació de la reserva als béns adquirits per successió derivada d'hereta- ments. Per tant, la ubicació d'aquestes institucions dins de la successió testada o de les disposicions comunes a la testada i a la intestada era discutible. S'ha optat, doncs, per qualificar aquestes tres insti- tucions no des de l'òptica de la limitació a la llibertat de disposar, sinó des de la del beneficiat, és a dir, no des de l'òptica del causant o del disposador, si- nó des de l'òptica del llegitimari, del vidu o del re- servatari. Des d'aquesta perspectiva les tres insti- tucions, que atribueixen a determinades persones el dret a exigir de determinats hereus unes concre- tes atribucions, adquireixen una certa unitat, que permet agrupar-les en un únic i específic títol de la llei, que, a més, alleugereix i cohesiona la seva sis- temàtica i la de cada un dels altres títols.
IV
EL CONTINGUT DE LA LLEI
a) Les disposicions generals
Els primers articles de la llei contenen un breu re- sum dels principis que informen la successió per causa de mort a Catalunya. Cal destacar en l'article 1 la proclamació de la universalitat de la successió i, com a novetat, l'especial configuració de la com- unitat hereditària amb responsabilitat mancomuna- da dels hereus per deutes del causant. També cal destacar els articles 2 a 8, que precisen el lloc i el moment de l'obertura de la successió i de la seva delació, els títols en que es fonamenta i el sistema d'adquisició de l'herència.
Els articles 9 a 15 regulen la capacitat per a succeir i consideren el supòsit de la fecundació assistida post mortem, amb una moderna sistematització de les causes i els efectes de l'anomenada indignitat successora. Aquesta regulació es totalment nova en el dret de Catalunya.
Els articles 16 a 37 regulen l'acceptació de l'herèn- cia i els seus efectes, tant si és pura i simple com si és a benefici d'inventari, i el benefici de separació de patrimonis. En aquest punt s'estableix una nor- mativa pròpia i àgil per a l'acceptació a benefici d'inventari i la formulació d'aquest, s'estableix el benefici legal d'inventari per a determinades perso- nes, es millora la posició dels creditors del causant davant de l'hereu i se suprimeix el dret de deliberar, que resultava inaplicat en la pràctica.
Els articles 38 a 42 regulen el dret d'acréixer se- gons el text de la Compilació i el projecte del 1955, però l'estenen a llegats de diners. Els articles 43 i 44, tot i mantenir la institució de la col·lació, en re- dueixen clarament l'àmbit.
Els articles 45 a 63 contenen una regulació comple- ta de la partició de l'herència i dels seus efectes.
4 Llei 40/1990, de 30 de desembre. Codi de succeccions per causa de mort en el dret civil de Catalunya
modals, amb especial esment de les prohibicions de disposar.
El Capítol VI (articles 167 a 179) regula la substitu- ció vulgar seguint el text de la Compilació del 1960, completat amb el de l'avantprojecte del 1955. Tam- bé regula les substitucions pupil·lar i exemplar, tan especifiques del Dret de Catalunya, seguint la Compilació del 1960, amb l'única modificació d'exi- gir per a la validesa de la substitució exemplar que la incapacitat del substituït sigui declarada en vida seva, baldament sigui desprès de la mort del subs- tituent, per tal de millorar les expectatives que té l'incapaç d'ésser acollit per parents seus.
El Capítol VII (articles 180 a 248) conté una com- pleta regulació dels fideïcomisos, històricament tan freqüents a Catalunya. Es conserva gairebé íntegre el text de la Compilació del 1960, amb algun com- plement manllevat de l'avantprojecte del 1955, però s'hi introdueixen les següents modificacions:
a) Es suprimeix la figura del fideïcomís pur, amb la qual cosa s'aconsegueix una notable simplificació de la institució.
b) Es facilita la disposició de béns fideïcomesos i se'n permet la disposició sense autorització judicial si no hi pot haver més fideïcomissaris i tots ells la consenteixen. També s'obliga el fideïcomissari que resulta ésser hereu del fiduciari a acceptar els ac- tes de disposició realitzats per aquest.
c) Es facilita l'actualització de crèdits del fiduciari o dels seus hereus contra el fideïcomissari.
d) Es regula el fideïcomís d'accions i participacions socials.
e) S'estableix que tot fiduciari, fins i tot el que ho es per raó d'un heretament, pot detreure la quarta tre- bel·liànica si ho fa d'acord amb la llei i no hi ha dis- posició contrària del fideïcomitent, i això perquè es considera que aquesta quarta afavoreix clarament la llibertat del fiduciari gravat i, en conseqüència, del tràfic jurídic.
Si be els fideïcomisos son, en la pràctica actual, en decadència, se n'ha mantingut la regulació per raó de la seva importància històrica i del gran nombre de fideïcomisos encara vigents, i perquè sense ella quedaven mancats de cobertura legal els fideïco- misos de residu i les substitucions preventives de residu, avui encara freqüents. Aquestes darreres són regulades al capítol VIII (articles 250 i 251), seguint el text de la Compilació.
El Capítol IX (articles 252 a 307) introdueix en l'or- denament jurídic de Catalunya la regulació dels lle- gats que contenia l'avantprojecte del 1955, els arti- cles 417 a 456 del qual foren incomprensiblement mutilats en el procés legislatiu que porta a la Com- pilació, com reconeix el preàmbul de la llei del
- Es tracta d'una regulació completa i detalla- da, d'acusat i modern tecnicisme. Es manté la clàs- sica quarta falcídia per coherència amb el mante-
niment de la necessitat institució d'hereu i el man- teniment de la quarta trebel·liànica.
Finalment, el Capítol X (articles 308 a 321) regula els marmesors sense establir gairebé cap novetat en la normativa de la Compilació del 1960 reforma- da per la Llei 13/1984, del 20 de marc, que es completa parcialment amb la de l'avantprojecte del
d) La successió intestada
El Títol IV de la llei (articles 322 a 349), que es de- dicat a la regulació de la successió intestada, recull el text i la sistemàtica de la Llei 9/1987, del 25 de maig, de successió intestada, en la qual introdueix dues modificacions: d'una banda, millora la posició del vidu en concurrència amb descendents, ja que ara el sobrevivent te en tot cas l'usdefruit de l'he- rència fins i tot en el supòsit que el consort difunt li hagi atorgat alguna disposició per causa de mort; d'altra banda, s'adapta la Llei a la nova regulació de l'adopció de l'any 1987. Es manté la resta de la llei i s'aclareix la seva regulació del dret de repre- sentació.
e) Altres atribucions successòries determinades per la llei
El Títol V agrupa tres institucions diferents entre si però amb una nota comuna: atribueixen a determi- nades persones, per raó d'una relació familiar amb el causant, acció per a exigir als hereus d'aquest unes atribucions concretes. Pel que fa a la llegítima (articles 350 a 378), la llei recull íntegrament el text de la Compilació en la redacció que li dona la re- cent llei 8/1990, del 9 d'abril, de la qual esmena els errors materials existents en els articles 125, 127, 139 i 145, que han passat a ésser els articles 353, 355, 367 i 377. S'hi introdueix, a més a més, la re- gulació del desheretament, inexistent amb anteriori- tat, tot establint-ne el concepte, les causes i els efectes.
Pel que fa a la quarta vidual, regulada al Capítol II (articles 379 a 386) s'estableix una nova normativa, que millora de manera substancial les expectatives del consort sobrevivent, que si no té, en morir el seu cònjuge, mitjans econòmics suficients, pot re- clamar en tot supòsit l'adjudicació en propietat de béns hereditaris o l'equivalència en diners. La re- dacció dels vuit articles d'aquest capítol es total- ment nova, si bé s'inspira en el text del 1960.
Finalment, el Capítol III (articles 387 a 391) regula la reserva de la mateixa manera que ho va fer la Llei 11/1987, del 25 de maig, sense altres modifi- cacions que les imprescindibles per a harmonitzar- la amb la resta de la llei.
f) Les donacions mortis causa
Es recullen finalment en el Títol VI (articles 392 a
- els articles 245 a 247 de la Compilació, que regulen la institució especial de les donacions per
Projecte Norma Civil 5
causa de mort, en la qual no s'introdueix cap modi- ficació.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Capítol I
La successió hereditària
Article 1
L'hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els drets de l'herència i se subroga en les obligacions del cau- sant que no s'extingeixen per la mort. Ha de com- plir les càrregues hereditàries i resta vinculat als actes propis del causant. Si concorren a la succes- sió, simultàniament, una pluralitat d'hereus adqui- reixen el patrimoni hereditari en proporció a les respectives quotes. Nogensmenys, les obligacions i les càrregues de l'herència es divideixen en pro- porció a les respectives quotes sense solidaritat en- tre els hereus.
Article 2
La successió s'obre en el moment de la mort del causant, al lloc on ha tingut la darrera residència habitual o domicili.
El jutge competent en matèria successora és el del darrer domicili del causant i, a manca de l'últim do- micili conegut, el del lloc on es trobin la major part dels béns.
Article 3
La successió es defereix per heretament, per tes- tament o pel que disposa la llei.
La successió intestada només pot tenir lloc en de- fecte d'hereu instituït i es incompatible amb l'here- tament i amb la successió testada universal.
La successió testada universal només pot tenir lloc en defecte d'heretament.
Article 4
La successió es defereix en tot supòsit en el mo- ment de la mort del causant.
Això no obstant, en la institució sotmesa a condició suspensiva, l'herència es defereix en el moment que es compleix la condició, i en la substitució vul- gar es defereix al substitut quan s'ha frustrat la cri- da anterior. Els heretaments i els fideïcomisos es regeixen per les seves pròpies regles.
Article 5
L'herència deferida, l'adquireix l'hereu amb la seva acceptació, però els efectes d'aquesta es retrotra- uen al moment de la mort del causant.
Article 6
L'hereu que accepta solament te la possessió de l'herència si l'ha presa, i s'entén que continua la del causant sense interrupció.
Article 7
Són nuls els pactes o els contractes sobre succes- sió no oberta, llevat els que siguin admesos per la llei.
Article 8
Jacent l'herència, l'hereu cridat pot realitzar exclu- sivament actes possessoris, de conservació, vigi- lància i administració de l'herència, i promoure in- terdictes en defensa dels béns. Aquests actes per ells sols no impliquen acceptació, tret que amb ells es prenguin el títol o la qualitat d'hereu.
En defecte de marmessor amb facultat per a admi- nistrar i a instància de l'hereu cridat, el jutge pot nomenar un administrador perquè representi i ad- ministri l'herència d'acord amb el que estableixen les lleis processals.
Capítol II
La capacitat successòria
Article 9
Tenen capacitat per a succeir totes les persones nascudes o concebudes al temps de l'obertura de la successió i que sobrevisquin al causant.
Llevat de prova en contrari, hom presumeix conce- but al temps de l'obertura de la successió el nascut abans dels tres-cents dies següents a la mort del causant.
Si el causant ha expressat de manera fefaent la seva voluntat de fecundació assistida post mortem, el fill que en neixi dins el període legal també es considera concebut al temps de l'obertura de la successió.
Article 10
Tenen capacitat per a succeir les persones jurídi- ques que han quedat constituïdes legalment al temps de l'obertura de la successió.
Si el causant ordena crear una persona jurídica en la seva disposició per causa de mort, que sols que- di constituïda legalment desprès de l'obertura de la successió, la persona jurídica té capacitat per a adquirir les atribucions patrimonials ordenades pel causant des que té personalitat, però els efectes es retrotreuen al moment de la delació.
Article 11
És indigne de succeir:
1r. El qui ha estat condemnat amb sentencia ferma en judici penal per haver matat o haver intentat ma- tar voluntàriament el causant, el seu cònjuge o un descendent o ascendent d'aquell.
2n. El qui ha estat condemnat amb sentencia ferma en judici penal per calúmnies al causant per haver- lo acusat d'un delicte per al qual la llei assenyali una pena no inferior a la presó major.
3r. El qui ha testificat en judici contra el causant, al qual sigui imputat un delicte per al qual la llei asse- nyali una pena no inferior a la presó major, si el seu
Projecte Norma Civil 7
S'entén que l'herència ha estat repudiada quan el cridat hi renuncia gratuïtament, d'acord amb els re- quisits de forma assenyalats a l'apartat anterior, a favor de les persones a les quals hauria de ser de- ferida la quota del renunciant.
Article 23
Si el cridat repudia una herència en perjudici dels seus creditors, aquests poden demanar al jutge que els autoritzi a acceptar-la en nom i en lloc del renunciant, als únics efectes de fer efectius llurs crèdits sobre el patrimoni hereditari.
Aquest dret dels creditors caduca als quatre anys a comptar de la renúncia.
Article 24
El cridat que hagi sostret o ocultat béns de herèn- cia perd la facultat de repudiar-la i esdevé hereu pur i simple, encara que manifesti la seva voluntat de repudiar herència d'acord amb els requisits que estableix la llei.
Article 25
Acceptació i la repudiaria de herència no poden és- ser fetes parellament, ni sota termini o condició. Les condicions i les restriccions s'han de tenir per no formulades.
Llevat de voluntat contrària del testador, s'entén que el cridat en quotes diferents que n'accepta qualsevol d'aquestes accepta les restants, encara que li siguin deferides amb posterioritat per via de substitució vulgar o per compliment de condicions suspensives.
Article 26
Acceptació i la repudiació de herència fetes vali- dant són irrevocables.
Acceptació i la repudiació poden ésser impugnades per manca de capacitat, i quan han estat fetes amb intimidació, violència, dol o error. S'entén que hi ha hagut error si amb posterioritat apareix un testa- ment desconegut.
El termini per a la impugnació es de quatre anys des de la declaració d'incapacitat, i des que hagi cessat la intimidació o la violència o s'hagi tingut coneixement del dol o error.
Article 27
El cridat que repudia herència testamentària pot acceptar la intestada, però amb subjecció als lle- gats, els fideïcomisos i les altres càrregues que el testador hagi imposat.
Si el cridat repudia herència intestada amb conei- xement que és instituït hereu en testament, s'entén que repudia herència testada; però, si ho ignorava, la repudiació no el perjudica.
Article 28
El dret del cridat a acceptar o repudiar herència prescriu al cap de trenta anys a comptar d'haver-li estat deferida.
Les persones interessades en la successió, àdhuc els creditors de herència o del cridat, poden obtenir del jutge, tan bon punt hagin transcorregut trenta dies a comptar de la delació a favor seu, que asse- nyali un termini al cridat perquè manifesti si accepta o repudia herència. Aquest termini no pot excedir els seixanta dies naturals.
Transcorregut el termini assenyalat sense que el cridat accepti herència en escriptura pública o da- vant del jutge, hom considera que la repudia.
Article 29
Mort el cridat sense haver acceptat ni repudiat he- rència deferida el dret a succeir mitjançant la seva acceptació i el de repudiar són transmesos sempre als seus hereus.
Els hereus del cridat que hagi mort sense haver acceptat ni repudiat herència poden acceptar am- bdues herències, però no poden acceptar la prime- ra i repudiar la segona. En cas ésser diversos els hereus que accepten la segona herència, cadascun d'ells pot acceptar o repudiar la primera, indepen- dentment dels altres, i amb dret preferent d'acréixer entre ells.
El llegitimari, el legatari o el fideïcomissari que, desprès d'haver-li estat deferit el dret de llegítima, llegat o fideïcomís, mor sense haver-lo renunciat ni haver-lo acceptat, el transmet sempre als seus he- reus.
Article 30
L'hereu pot, encara que el causant ho hagi prohibit, acceptar herència i gaudir del benefici d'inventari, posat que, amb expressió d'efectuar-ho amb aquest fi, practiqui bans o desprès l'inventari de he- rència.
Aquest inventari ha d'ésser practicat en la forma prescrita per a detreure la quarta trebel·liànica, sense que calgui la valoració dels béns inventari- ats, en el termini màxim d'un any a comptar de la delació.
La declaració de voler acceptar l'herència a benefici d'inventari es pot fer en qualsevol cas davant de notari o per escrit adreçat al jutge competent en la successió, i ha d'ésser feta en el termini d'un any a comptar de la delació, però sempre en el de trenta dies comptadors des que hagi pres possessió dels béns hereditaris.
Article 31
Si l'hereu s'aprofita d'un inventari ja practicat per a detreure la quarta trebel·liànica, n'hi ha prou que, dins el termini que estableix l'article anterior, mani- festi davant de notari, o per escrit dirigit al jutge competent, que accepta l'herència a benefici d'in- ventari.
Article 32
En cas que no es practiqui l'inventari en el temps i en la forma prescrits, s'entén que l'herència ha es- tat acceptada purament i simple.
8 Llei 40/1990, de 30 de desembre. Codi de succeccions per causa de mort en el dret civil de Catalunya
Durant el termini de formalització de l'inventari no poden accionar contra l'herència ni els legataris ni els fideïcomissaris.
Article 33
Gaudeixen de ple dret del benefici d'inventari, en- cara que no hagin pres inventari, els hereus me- nors d'edat, estiguin o no emancipats, els incapaci- tats, els hereus de confiança, les entitats o els es- tabliments benèfics, docents o de caràcter pietós i les entitats de dret públic.
També es consideren acceptades a benefici d'in- ventari les herències deixades als pobres i, en ge- neral, les destinades a finalitats benèfiques, do- cents o pietoses.
SECCIÓ 2a
Els efectes de l'acceptació de l'herència
Article 34
Per l'acceptació de l'herència pura i simple l'hereu respon de les obligacions del causant i de les càr- regues hereditàries, no solament amb els béns re- lictes, sinó també amb els seus béns propis, indis- tintament.
Es consideren càrregues hereditàries les despeses de darrera malaltia, d'enterrament o incineració, fu- neral del causant i altres serveis funeraris; les de formació d'inventari, partició i defensa dels béns de l'herència; les dels judicis de testamentària o d'a- bintestat causades en interès comú; les de lliura- ment de llegat, pagament de llegítimes o retribució de marmessors, i altres de naturalesa anàloga.
Article 35
L'acceptació de l'herència a benefici d'inventari produeix els efectes següents:
1r L'hereu no respon de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns propis, sinó únicament amb els béns de l'herència.
2n Subsisteixen, sense extingir-se per confusió, els drets i els crèdits de l'hereu contra l'herència i les carregues i les obligacions d'aquell a favor d'aques- ta. L'hereu es pot fer pagament dels dits crèdits.
3r Mentre no quedin pagats els deutes del causant i les carregues hereditàries, no es poden confondre per a cap efecte en dany dels creditors hereditaris ni de l'hereu els béns de l'herència amb els propis o privatius de l'hereu, i, en conseqüència, els credi- tors particulars d'aquest no poden perseguir els béns de l'herència, de la mateixa manera que no poden perseguir els béns privatius de l'hereu els creditors del causant. En previsió que el benefici d'inventari decaigui, aquests poden, això no obs- tant, fer valer simultàniament el benefici de separa- ció de patrimonis.
4t Vinculen l'hereu els actes propis del seu causant, però, en tant que això impliqui deute hereditari, s'ha d'aplicar el que disposa aquest article.
Article 36
El benefici d'inventari no impedeix a l'hereu d'adqui- rir l'herència, possessionar-se'n i administrar-la; pe- rò, fins que quedin pagats tots els creditors cone- guts, l'ha de portar en administració especial i ha de procedir, sota la seva responsabilitat, abans de lliurar o de complir els llegats, a pagar els dits cre- ditors a mesura que es presentin, i a cobrar-se els seus crèdits amb els diners que trobi a l'herència o que obtingui en la venda dels béns de la mateixa herència, sens perjudici dels que pugui adjudicar en pagament.
Si, satisfets alguns o tots els legataris, apareixen creditors hereditaris desconeguts, sense que sigui suficient el restant per a pagar-los, aquests poden repetir contra aquells
Perd el benefici d'inventari l'hereu que procedeixi fraudulentament en aquests pagaments i en aques- tes realitzacions de béns.
SECCIÓ 3a
El benefici de separació de patrimonis
Article 37
Els creditors per deutes del causant i els legataris poden obtenir del jutge competent que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del privatiu de l'hereu, per tal de salvaguardar el seu dret davant els creditors particulars d'aquest últim. El jutge, un cop fet prèviament l'inventari de herència i amb l'a- dequada justificació prèvia, concedeix aquest bene- fici i adopta, si escau, les mesures conduents a la seva efectivitat.
Els creditors del causant i els legataris que obtin- guin el benefici de separació tenen dret preferent per al cobrament de llurs crèdits i la percepció de llurs llegats respecte als creditors particulars de l'hereu, però mentre aquests últims no resultin pa- gats, els dits creditors no poden perseguir els béns privatius de l'hereu.
Capítol IV
El dret d'acréixer
Article 38
Instituïts conjuntament dos o més hereus en una herència, baldament no sigui en la mateixa clàusu- la, si per qualsevol causa algun d'ells no arriba efectivament a ésser-ho, la seva quota hereditària vacant acreix els altres hereus, tret que el testador hagi prohibit el dret d'acréixer.
Instituïts conjuntament dos o més hereus en una mateixa quota o porció herència, si el qui no arriba a ésser hereu és del mateix grup, l'acreixement té lloc preferentment entre els altres del mateix grup, i solament en defecte d'aquests acreix els altres ins- tituïts conjuntament.
10 Llei 40/1990, de 30 de desembre. Codi de succeccions per causa de mort en el dret civil de Catalunya
cohereus si aquest és cònjuge o fill del testador. Si es fixa un termini superior, aquest ha d'ésser reduït quant a l'excés.
Tot i haver-hi prohibició o pacte d'indivisió, el jutge pot autoritzar la partició a instància de qualsevol cohereu, si hi concorre una causa justa sobrevin- guda.
Article 46
La partició de l'herència se suspèn en els casos següents:
1r Si la vídua ha quedat embarassada, fins que s'esdevingui el part o l'avortament.
2n Si s'ha entaulat una demanda sobre filiació, fins que sigui dictada sentència ferma.
3r Si s'ha iniciat un expedient d'adopció, fins que aquest acabi amb sentència o resolució ferma.
4t Si el causant ha expressat de manera fefaent la seva voluntat de fecundació assistida post mortem, fins que s'esdevingui el part o transcorri el termini corresponent segons la llei.
5e Si el causant ha fet alguna disposició a favor d'una fundació que ha ordenat crear en el testa- ment, fins que quedi constituïda vàlidament de con- formitat amb la llei.
Article 47
Mentre no tingui lloc la divisió de l'herència, el jutge pot, a instància de qualsevol interessat, adoptar les mesures que cregui oportunes amb vista a conser- var el cabal, fins i tot nomenar un administrador, si no hi ha cap persona especialment facultada per a administrar l'herència. En els altres casos, corres- pon als hereus l'administració del cabal.
Article 48
Els creditors del causant poden oposar-se que es porti a terme la partició de l'herència fins que se'ls pagui o fianci l'import de llurs crèdits.
Article 49
En la partició ha d'ésser guardada la possible igual- tat, tant si es fan lots com si s'adjudiquen béns concrets.
Les coses indivisibles o que desmereixin en dividir- se i les col·leccions d'interès històric, científic o ar- tístic han d'ésser adjudicades a un cohereu, que, si escau, ha de pagar als altres l'excés en diners d'a- cord amb el valor de mercat. Si hi ha diversos inte- ressats, són adjudicats al més afavorit en l'herència i, si han estat afavorits igual, decideix la sort. A falta d'interessats en l'adjudicació, es ven la cosa i se'n reparteix el preu entre els hereus.
Les disposicions del paràgraf anterior s'entenen sens perjudici de la voluntat del testador o de l'a- cord unànime dels hereus.
Article 50
Els cohereus s'han de pagar recíprocament, en la partició de l'herència, les rendes i els fruits perce- buts dels béns que la componen les millores útils i necessàries que s'hi hagin fet i els danys causats per dol o culpa.
Les despeses que en interès comú dels hereus ocasioni la partició han d'ésser deduïdes de l'he- rència.
Article 51
Els cohereus poden exercitar, en proporció a les seves quotes respectives, els drets de tempteig i retracte quan n'hi hagi algun que vengui la seva quota hereditària a un estrany.
El termini per a l'exercici d'aquests drets és d'un mes des de la notificació de la decisió de vendre i les circumstàncies de la venda, o des que s'assa- bentin d'aquesta, respectivament.
El que disposa aquest article també és aplicable als casos de dació en pagament.
Article 52
Per la partició, cada hereu adquireix la propietat exclusiva dels béns adjudicats.
Article 53
Feta la partició, els cohereus queden obligats, recí- procament i en proporció al seu haver, a l'evicció i sanejament dels béns adjudicats excepte en els casos següents:
1r Que la partició hagi estat feta pel testador.
2n Que s'exclogui expressament aquesta garantia en la partició.
3r Que l'evicció procedeixi d'una causa posterior a la partició o sigui soferta pel cohereu adjudicatari per culpa pròpia.
Article 54
Si s'adjudica a un cohereu un crèdit contra un ter- cer, els altres no responen de la insolvència sobre- vinguda del deutor i només són responsables de la seva insolvència en el temps de fer-se la partició, tret d'un acord en contrari.
La garantia de la solvència del deutor d'una renda periòdica dura cinc anys des de la partició.
Article 55
La partició pot ésser duta a terme pel testador ma- teix, per acte entre vius o d'última voluntat, i pot comprendre tota l'herència, o només una part del cabal, o béns concrets i determinats.
Si la partició és feta pel testador en l'acte mateix de disposició hereditària, les clàusules de partició pre- valen sobre les dispositives en cas de contradicció. Si és feta en acte separat, prevalen les clàusules dispositives llevat que siguin revocables i puguin ésser efectivament revocades per l'acte de partició.
Projecte Norma Civil 11
Per disposició d'última voluntat el causant pot, si vol, imposar normes vinculants per a la partició.
La partició pot ésser feta també per un marmessor o comptador partidor, en els termes previstos en la llei.
Article 56
Si el testador no ha fet la partició i no ha nomenat cap comptador partidor, o el càrrec ha quedat va- cant, els hereus i els legataris que representin la meitat del cabal hereditari poden sol·licitar al jutge la designació d'un comptador partidor que practiqui la partició de l'herència. La partició realitzada així requereix aprovació judicial, llevat que sigui ratifi- cada per tots els hereus i legataris.
Les funcions específiques de comptador partidor no poden ésser atribuïdes a cap hereu o cap legatari de part alíquota, llevat que aquest darrer sigui un ascendent de tots els hereus o sigui acceptat en document públic per tots els que tenen interès en l'herència.
Article 57
Si el testador no ha fet la partició ni encomanat a ningú aquesta facultat, els hereus la poden practi- car de comú acord, de la manera que tinguin per convenient, prescindint, fins i tot, dels comptadors partidors nomenats pel causant, tret d'una disposi- ció contrària expressa d'aquest.
Si hi ha menors o incapacitats representats legal- ment en la partició només s'exigeix intervenció o aprovació judicial quan aquesta representació cor- respongui al tutor. El menor emancipat necessita, en la partició, l'assistència dels seus pares o del cu- rador.
Article 58
Si els cohereus no procedeixen de comú acord, qualsevol d'ells pot instar la partició judicial.
La partició arbitral té lloc quan l'arbitratge ha estat instituït per la voluntat del testador d'acord amb la llei, o de comú acord entre tots els cohereus.
Article 59
La partició pot ésser rescindida per causa de lesió en més de la meitat del valor de les coses, atès el temps en que s'adjudicaren.
Per causa de lesió no pot ésser impugnada la par- tició feta pel causant, llevat que aparegui o es pre- sumeixi racionalment que no era aquesta la seva voluntat.
L'acció per demanar la rescissió dura quatre anys, a comptar des que es feu la partició de l'herència, i s'ha de dirigir contra tots els partícips.
Article 60
No es procedeix a cap altra partició quan els he- reus afectats arriben a un acord de rectificació o in- demnització del perjudici, ni tampoc quan es com- pleta la partició addicionant els béns omesos, però
la que es fa amb un a qui es va creure hereu, sen- se ser-ho, és nul·la.
Article 61
Una vegada feta la partició, els hereus responen mancomunadament en proporció a les respectives quotes en que van ésser instituïts, si de comú acord no disposen altra cosa.
Article 62
El cohereu que ha pagat més del que li correspo- nia, segons la seva quota, pot reclamar dels altres la part proporcional d'aquests, durant un període de quatre anys.
El cohereu creditor del difunt pot reclamar dels al- tres el pagament del seu crèdit, deduïda la part que li correspongui com a tal hereu.
Article 63
Les disposicions d'aquest capítol s'entenen sens perjudici del que s'estableix en matèria de llegíti- mes.
Capítol VII
L'acció de petició d'herència
Article 64
L'hereu té l'acció de petició d'herència contra qui la posseeix, en tot o en part, en aquell concepte o sense al·legar cap títol, per tal d'obtenir el reconei- xement de la seva qualitat i la restitució dels béns com a universalitat, sense haver de provar el dret del seu causant sobre els béns singulars que la constitueixen.
Aquesta acció és procedent també contra els he- reus del posseïdor o hereu aparent i contra els ad- quirents de la totalitat o d'una quota d'herència.
L'hereu aparent de bona fe que ha alienat béns de l'herència solament ha de restituir a l'hereu real el preu o la cosa que com a contraprestació ha obtin- gut amb l'alienació onerosa o el que ha adquirit amb ells, subrogant-se en les accions per reclamar el preu o la cosa que hom degui encara.
L'hereu real no pot reivindicar dels adquirents de bona fe i a títol onerós els béns alienats per l'hereu aparent. Regeixen les normes de acció reivindica- tòria, distingint, però, segons que l'hereu aparent ho hagi estat de bona fe o no, per a la devolució de fruits, abonaments de millores i les responsabilitats del dit hereu aparent vençut en el judici de petició d'herència.
L'acció de petició d'herència prescriu al cap de trenta anys de la mort del causant.
Capítol VIII
Els béns dels menors adquirits per herència
Article 65
Els béns adquirits per títol successori per menors d'edat han d'ésser administrats per la persona que el causant hagi designat en heretament, testament
Projecte Norma Civil 13
Les donacions universals atorgades en capítols a favor dels contraents produeixen efecte d'hereta- ment, baldament no s'empri aquest terme. La do- nació és universal quan es consigna expressament que comprèn tots els béns presents i futurs o aquells que l'heretant deixi en morir. La simple ex- clusió de coses concretes i determinades o de parts indivises no afecta la universalitat de la dona- ció.
La donació en capítols matrimonials de cosa certa o determinada, o solament dels béns presents de l'heretant, sense emprar el mot "heretament" ni cap altre d'equivalent, té la consideració de donació sin- gular.
Article 73
En els heretaments atorgats a favor d'un contraent i dels seus fills, s'entén que aquests són cridats, lle- vat de pacte contrari, com a substituts vulgars del pare o la mare, en el sentit de l'article 83.
Les substitucions fideïcomissàries fetes en un here- tament pels pares a favor dels fills de l'hereu con- traent no aprofiten, llevat de pacte contrari, als fills que no siguin del matrimoni en contemplació del qual s'han atorgat els capítols.
Article 74
En l'heretament conjunt atorgat per marit i muller a favor d'un fill comú, llevat de pacte contrari, el còn- juge supervivent adquireix l'usdefruit universal dels béns del premort, amb rellevament de fiança.
Article 75
Els heretaments a favor dels contraents no obli- guen l'hereu i l'heretant, ni les seves respectives famílies, a compartir una sola llar ni a constituir una comunitat familiar. Això no obstant poden ésser atorgats sota pacte d'unitat econòmica familiar, per virtut del qual, llevat estipulació contrària, l'heretant l'hereu i llurs consorts respectius i fills comuns con- treuen l'obligació d'unir llurs esforços sota la direc- ció i la lliure administració del primer i d'aportar a la comunitat familiar tots llurs ingressos i les rendes de llurs béns per a atendre millor les necessitats de la casa i les particulars dels seus membres.
En virtut d'aquest pacte, l'heretant ha de mantenir l'hereu, el seu consort i els fills comuns, tant sans com malalts, proporcionant-los tot el que calgui per a la vida humana, i sufragar les despeses d'educa- ció i d'instrucció dels dits fills, segons el poder de la casa, sempre que servin l'obediència i la conside- ració degudes i treballin tant com puguin per a utili- tat de la casa i no reclamin cap dels drets que hi tinguin.
Mort l'heretant i en defecte o per extinció de l'usde- fruit universal, l'hereu queda subrogat en lloc seu, en la mateixa obligació de mantenir, educar i ins- truir els fills de l'heretant que visquin a la casa, mentre no prenguin estat i compleixin les obligaci- ons abans esmentades. L'hereu no queda rellevat de l'expressada obligació encara que ofereixi a tots ells l'import de les llegítimes, tret que expressament li hagi estat concedida aquesta facultat.
Article 76
Mort l'heretant, el contraent a favor del qual hagi estat atorgat l'heretament es hereu i no pot repudiar l'herència, però pot fer ús del benefici d'inventari en el temps i en la forma previstos en aquesta llei, be- nefici que compta des de la mort de l'heretant.
Article 77
En els heretaments a favor dels contraents, la in- dignitat successòria només te lloc per les causes previstes en els supòsits 1r, 2n, 3r i 5e de l'article
Si l'hereu incorre en alguna de les damunt dites causes d'indignitat, l'heretant pot revocar l'hereta- ment, però en cas d'existir fills del matrimoni en consideració al qual aquell hagi estat atorgat, o descendents de fills premorts, el susdit heretament subsisteix a favor dels esmentats fills o descen- dents. L'heretant pot elegir entre ells, mitjançant escriptura pública, que és irrevocable, o en testa- ment, el nou hereu, i imposar a l'elegit o els elegits les condicions, les limitacions, les substitucions i els fideïcomisos que estimi pertinents a favor dels altres fills o descendents de fills premorts de l'hereu indigne.
Si l'heretant, coneixent les causes d'indignitat, mor sense haver fet revocació, s'entén que les ha re- meses, i l'heretament resta subsistent. Si no les ha conegudes, aquest queda sense efecte respecte al fill indigne, però subsisteix a favor dels seus fills o descendents en la forma ordenada en el mateix he- retament o, en defecte d'aquest, pel que preveu l'heretament pur o preventiu ordenat per l'hereu in- digne i, si manquen les dites prevencions, per parts iguals entre tots els fills, segons les normes de la representació successòria.
En tots els supòsits anteriors, subsisteixen els drets reconeguts en els capítols matrimonials a favor d'altres persones, àdhuc del consort de l'hereu in- digne, amb la limitació prevista en el paràgraf se- gon de l'article 83 respecte a l'usdefruit.
Article 78
En els heretaments a favor dels contraents, l'here- tant, amb l'aquiescència de les persones necessà- ries per a la modificació dels capítols, tret de l'hereu o, si s'escau, dels fills que el substitueixin en l'here- tament, pot, quan a judici seu ho aconsella la con- ducta d'aquests, imposar-los, en qualsevol temps i mitjançant escriptura pública, limitacions, prohibici- ons de disposar, fideïcomisos i pactes reversionals, i àdhuc designar administrador dels béns heretats.
SECCIÓ 2a
L'heretament simple o d'herència
Article 79
L'heretament simple confereix únicament la qualitat d'hereu contractual, que és inalienable i inembar- gable.
L'heretant conserva fins a la mort la propietat dels seus béns, però no en pot disposar a títol lucratiu sinó per fer regals mòdics i liberalitats d'ús o per llegar allò que en l'heretament s'hagi reservat per a
14 Llei 40/1990, de 30 de desembre. Codi de succeccions per causa de mort en el dret civil de Catalunya
testar, a part la facultat de dotar i d'acomodar els fills i de disposar a favor d'aquests en els termes previstos a l'article 81.
Els actes de disposició a títol onerós que dels seus béns l'heretant realitzi són anul·lables si són ator- gats en frau de l'heretament, llevat que l'adquirent sigui estrany al frau. Aquesta acció i la de simula- ció, si s'escau, solament pot ésser exercitada per l'hereu o pel qui ho sigui d'aquest, fins i tot en vida de l'heretant.
Article 80
En la facultat d'alienar que correspon a l'heretant no s'entenen compresos, llevat de pacte exprés contrari, la constitució dels censos emfitèutics o vi- talicis o la contractació de censals. Això no obstant, si, regint el principi d'unitat familiar, l'hereu o els seus han deixat de treballar a favor de la casa, l'he- retant pot celebrar els contractes expressats en la quantitat que, atesa la seva situació personal i pa- trimonial, hom estimi necessària per a assegurar a ell, a l'esposa i als fills menors d'edat o incapacitats per al treball una renda o un cànon suficients per a viure decorosament, segons el rang social de la casa.
Si manca el consentiment de l'hereu, cal l'autoritza- ció judicial, desprès de citació, a aquest efecte, de l'hereu i de tots els altres interessats en l'hereta- ment.
Article 81
Els heretaments s'entenen sempre atorgats, per l'heretant, amb reserva de la facultat de dotar i d'a- comodar els seus fills, per actes entre vius o per causa de mort, i de proporcionar-los coneixements i preparació segons el poder de la casa i el costum del país, si no es que a aquests fins l'heretant ha exclòs béns de l'heretament, o ha assenyalat o as- signat d'altres béns o diners, en el qual cas només pot disposar d'aquests.
L'hereu i els seus poden impugnar els dits actes, si els consideren atorgats amb frau o en dany de l'he- retament.
L'assenyalament o l'assignació a que es refereix el primer paràgraf d'aquest article no atribueix als al- tres fills de l'heretant cap dret durant la vida d'a- quest, però si l'heretant mor sense haver-los atribu- ït els diners, o la cosa assenyalada o assignada, aquests se'ls fan propis encara que excedeixin l'import d'allò que per llegítima els correspon.
Article 82
L'heretant es pot reservar, per a disposar-ne lliure- ment en codicil, memòria testamentària o donació, els béns o la quantitat que en el mateix heretament s'indiquin.
El tot o la part d'aquells béns de que l'heretant no ha disposat a la seva mort s'incorporen a l'hereta- ment.
Article 83
Llevat de pacte exprés contrari en el mateix here- tament, l'hereu, quan premor a l'heretant, transmet als seus fills, siguin o no siguin del matrimoni en
consideració del qual hom ha atorgat l'heretament i en la manera i forma en que siguin els seus hereus, el seu dret o qualitat d'hereu contractual. Si els fills hereus de l'hereu premort abintestat son diversos, l'heretant pot elegir en escriptura pública irrevoca- ble o en testament un d'aquests fills o descendents del fill premort, com a substitut en l'heretament.
L'heretament queda resolt quan l'hereu premor a l'heretant sense deixar fills, o si, deixant-ne, cap d'ells no és hereu d'aquell. Nogensmenys, llevat de pacte contrari, subsisteixen els drets establerts en els mateixos capítols matrimonials a favor del con- sort de l'hereu premort, o d'altres persones, per bé que l'usdefruit universal que pugui correspondre a aquell sobre els béns relictes pels heretants queda, en morir aquest, reduït a la meitat.
SECCIÓ 3a
Els heretaments cumulatius i mixtos
Article 84
En l'heretament cumulatiu o complex, l'afavorit amb ell, a més de la seva qualitat d'hereu contractual, adquireix de present tots els béns que en aquesta saó tingui l'heretant, sense altres excepcions que els béns mobles del seu ús personal o adscrits a l'- explotació familiar i que els béns que es reservi per a disposar-ne. Aquests béns i els que en endavant obtingui l'heretant, en morir aquest són adquirits per l'hereu, de la manera establerta per a l'hereta- ment simple. Perquè aquests darrers béns siguin adquirits per l'hereu a mesura que l'heretant els va- gi aconseguint, cal pacte exprés.
L'heretament mixt és un heretament simple amb donació singular de present.
L'hereu, encara que premori a l'heretant o incorri en causa d'indignitat, transmet als seus successors els béns adquirits de present per l'heretament cumula- tiu i mixt, llevat de pacte reversional.
Article 85
En els heretaments cumulatius i en els mixtos els heretants es poden reservar drets i facultats per a ells o a favor de terceres persones sobre els béns transmesos de present.
Si manquen béns suficients de lliure disposició i lle- vat de pacte contrari, l'heretant te la facultat de gra- var o vendre els béns transmesos tota vegada que calgui per a alguna de les finalitats següents i se- gons el poder i l'haver de la casa:
1a Satisfer els deutes anteriors a l'atorgament dels capítols.
2a Acomodar els seus fills o proporcionar-los co- neixements i preparació d'acord amb el rang famili- ar.
3a Realitzar en els béns en que hom hagi reservat l'usdefruit les millores útils i les reparacions extra- ordinàries que judiqui oportunes.
4a Alimentar, en el sentit més ampli, el mateix he- retant i el consort i els fills.
L'heretant, per a realitzar aquests actes, ha de re- captar l'autorització de la persona designada a
16 Llei 40/1990, de 30 de desembre. Codi de succeccions per causa de mort en el dret civil de Catalunya
Si hi ha instituïts conjuntament dos o més fills, bal- dament no ho siguin en la mateixa clàusula, si per qualsevol causa algun d'ells no arriba efectivament a ésser-ho, la seva quota hereditària vacant acreix els altres hereus.
Article 94
La institució d'hereu en heretament preventiu es regeix per les normes de la institució testamentària d'hereu, però el tal heretament no pot ésser substi- tuït ni revocat per cap altre d'igual naturalesa.
És directe si l'heretant designa l'instituït nominati- vament o mitjançant expressió de les seves cir- cumstancies particulars, i és d'elecció quan confia el nomenament al consort o als seus parents, de conformitat amb els articles 148 i 149.
Article 95
L'heretament prelatiu constitueix una limitació de la facultat de designar hereu que els contraents s'im- posen a favor de certs fills, però sense atribuir-los dret successori directe.
Les disposicions contràries a l'heretament prelatiu són nul·les.
Article 96
La prelació pot ésser de nupcialitat, de grau o d'es- tirp i, en general, qualsevol altra de lícita i honesta. Pot també ésser positiva, quan els contraents s'o- bliguen a instituir un fill o diversos de determinats, i negativa, quan s'obliguin a instituir tots llurs fills o els d'un determinat grup en les parts que siguin fi- xades.
La prelació de nupcialitat és absoluta quan els fills d'un determinat matrimoni, siguin quines siguin llurs circumstancies, gaudeixen del dret de preferent ins- titució als d'un altre, i és relativa si està subordina- da a qualsevol altra prelació.
Article 97
L'heretament prelatiu s'estima, llevat de pacte con- trari, d'estirp, i, en virtut d'ell, si ha premort algun fill deixant altres descendents, aquests tenen el ma- teix dret de preferència que llur pare. Per a deter- minar qualsevol prelació no han d'ésser tingudes en compte les circumstàncies dels nets, sinó les del fill premort.
Article 98
L'afavorit per un heretament prelatiu pot renunciar a la prelació, àdhuc en vida de l'heretant. Aquesta renúncia produeix tots els seus efectes encara que el qui la faci premori a l'heretant deixant fills que, per una tal causa, haurien de succeir directament a aquest.
Capítol IV
Els heretaments mutuals
Article 99
L'heretament mutual constitueix una institució con- tractual recíproca d'hereu entre els esposos con- traents a favor del que sobrevisqui, amb els efectes
de l'heretament simple, però el cònjuge que premor no transmet als seus successors cap dret derivat de l'heretament mutual.
Hom pot pactar que l'heretament resti sense efecte si el cònjuge premort mor amb fills comuns, i pot subordinar-lo a qualsevol altra condició.
També pot pactar-se amb caràcter preventiu per al supòsit de morir l'heretant sense haver atorgat cap altra disposició a títol universal.
Article 100
La successió per heretament mutual resta subjecta a allò que és previst en aquesta llei respecte a la capacitat per a succeir, la indignitat, les reserves, les llegítimes i totes les altres disposicions succes- sòries en la mesura que ho permeti llur naturalesa especifica.
Capítol I
Els testaments, els codicils i les memòries tes- tamentàries
SECCIÓ 1a
Disposicions generals
Article 101
La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat confor- me a la llei.
Article 102
En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i amb la possibilitat d'establir llegats i altres disposicions per desprès de la seva mort.
Article 103
Poden testar totes les persones que no siguin inca- paces per a fer-ho segons la llei.
Article 104
Són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen capacitat natural en el mo- ment de l'atorgament.
Article 105
El testament s'atorga en un sol acte davant de no- tari hàbil per a actuar en el lloc de l'atorgament.
També es pot atorgar testament davant rector i en forma hològrafa.
No són vàlids els testaments atorgats a Catalunya exclusivament davant de testimonis.
Article 106
El notari ha d'identificar el testador i apreciar la se- va capacitat legal en la forma i pels mitjans esta- blerts en la legislació notarial.
Projecte Norma Civil 17
Article 107
No és necessària la intervenció de testimonis en l'atorgament del testament notarial llevat que con- corrin circumstàncies especials en el testador, o que aquest o el notari ho demanin.
Es considera que concorren circumstàncies espe- cials en el testador quan aquest és cec o comple- tament sord i quan per qualsevol causa no sap o no pot signar o declara que no sap o no pot llegir per si mateix el testament.
Article 108
Si s'escau, els testimonis són dos, han d'entendre el testador i el notari i han de saber signar. No cal que siguin pregats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa residència.
No poden ésser testimonis en el testament ni en el codicil:
1r Els menors d'edat i els incapaços per a testar.
2n Els totalment sords o cecs i els muts que no pu- guin escriure.
3r Els condemnats per delictes de falsificació de documents, per calúmnies
o per fals testimoniatge.
4t Els afavorits pel testament o el codicil.
5e El cònjuge i els parents fins a quart grau de consanguinitat o segon d'afinitat de l'hereu instituït o el legatari designat i del notari autoritzant.
Aquestes prohibicions s'apliquen també als faculta- tius, els intèrprets i els experts que intervenen en el testament.
Article 109
El testament es redacta en la llengua oficial a Cata- lunya que l'atorgant escull.
Es pot testar en llengua no oficial a Catalunya sempre que el notari autoritzant conegui aquesta llengua i, si el notari no la coneix, en presència i amb intervenció d'un intèrpret, no necessàriament oficial, elegit pel testador i acceptat pel notari que ha de signar. El testament s'escriu en la llengua oficial a Catalunya que elegeix el testador i, si aquest ho sol·licita, a més a més, en la llengua no oficial de que es tracti.
El testador pot atorgar testament hològraf en la se- va pròpia llengua, àdhuc si aquesta no és oficial a Catalunya o es una llengua estrangera.
Article 110
En la interpretació del testament cal atenir-se ple- nament a la veritable voluntat del testador, sense haver de subjectar-se necessàriament al significat literal de les paraules emprades.
Les clàusules ambigües o fosques s'interpreten en sentit favorable a llur eficàcia, comparant les unes amb les altres, i si existeix contradicció irreductible no és valida cap de les que pugnen substancial-
ment entre elles. Les disposicions inintel·ligibles es consideren no formulades.
En els casos de dubte, la interpretació es fa en sentit favorable a l'afavorit, i les disposicions que li imposen qualsevol càrrega s'interpreten restricti- vament.
SECCIÓ 2a
Els testaments notarials
Article 111
En el testament obert, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d'acord amb la voluntat del testador amb expressió del lloc, l'any, el mes, el dia i l'hora de l'atorgament.
Tot seguit, el testament es llegit al o pel testador, signat per ell, o per dos testimonis, si no sap fer-ho, i autoritzat d'acord amb la legislació notarial.
Article 112
El testament tancat es escrit pel testador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o per una al- tra persona per encàrrec seu, amb expressió del lloc i la data.
Si l'escriu una altra persona a prec del testador, es fa constar així i s'identifica aquesta, que firma amb el testador al final del testament.
En tot cas, el testador firma en tots els fulls i al final del testament, desprès de salvar les paraules es- menades, ratllades, afegides o entre línies.
Si el testador no sap o no pot firmar, ho fa per en- càrrec seu una altra persona, que firma al final del testament i en tots els fulls, desprès d'haver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibili- tat de firmar el testador.
El document que conté el testament s'introdueix en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense esquinçar-la.
No poden atorgar testament tancat ni el cec ni el qui no sap o no pot llegir.
Article 113
Per a l'autorització del testament tancat, el testador presenta el sobre clos que el conté a un notari hàbil i li manifesta que el sobre que li lliura conté el tes- tament.
Tot seguit, el notari estén sobre la mateixa coberta del testament una breu diligència, en la qual fa constar el nom del testador, que el plec conté el testament, i que aquest ha estat escrit i signat pel testador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o, per encàrrec seu, per una tercera perso- na, la identitat de la qual no cal fer constar.
Sense interrupció, el notari protocol·lització el sobre clos, que queda incorporat a l'acta, d'acord amb allò que disposa la legislació notarial i amb indica- ció de l'hora de l'atorgament.
Si el testador declara que no sap o no pot firmar, firmen l'acta i la coberta dos testimonis.
Projecte Norma Civil 19
En memòria testamentària també es pot disposar sobre la donació dels propis òrgans o de la despu- lla, la incineració o la forma d'enterrament.
Article 124
S'apliquen als codicils i a les memòries testamentà- ries les disposicions dels testaments.
Capítol II
La nul·litat, la revocació i altres causes d'inefi- càcia dels testaments, dels codicils i de les memòries testamentàries
Article 125
Són nuls els testaments, els codicils o les memòri- es testamentàries que no corresponen a algun dels tipus previstos en aquesta llei o en l'atorgament dels quals no han estat observats els respectius requisits i les formalitats. La manca d'expressió de l'hora no anul·la el testament si el testador no n'ha atorgat cap altre en aquella data.
El testament tancat que és nul per defecte de forma val com a testament hològraf si compleix els requi- sits propis d'aquest.
També són nuls els testaments que no contenen institució d'hereu, llevat que continguin nomena- ment de marmessors universal o siguin atorgats per persona subjecta al Dret de Tortosa.
El testament que és nul o ineficaç per manca d'ins- titució d'hereu val com a codicil si compleix les condicions de tal.
Article 126
Són nuls els testaments amb preterició errònia de legitimaris, en els supòsits previstos a l'article 367.
Són nuls la institució d'hereu, el llegat i les altres disposicions contingudes en acte de darrera volun- tat quan l'hereu, el legatari o la persona afavorida estan afectats per una prohibició de succeir o són declarats indignes.
Són nuls els testaments, els codicils i les memòries testamentàries atorgats amb engany, violència i in- timidació greu.
Són nuls la institució d'hereu, el llegat i les altres disposicions que s'hagin atorgat amb error en la persona o en l'objecte, engany, violència i intimida- ció greu i en els casos en què resulti que s'han atorgat per error en els motius si del testament re- sulta que el testador no l'hauria atorgat si hagués conegut l'error.
Si el testador ha atorgat un testament perquè creia erròniament, segons resulti del seu contingut, que havia mort l'hereu instituït en testament anterior, és hereu instituït anteriorment, però subsisteixen els llegats i les altres disposicions a títol particular or- denades en el darrer testament.
Article 127
La nul·litat del testament implica la de tots els codi- cils i les memòries testamentàries atorgats pel tes- tador, llevat que siguin compatibles amb un testa-
ment anterior que hagi de subsistir per la nul·litat del posterior.
La nul·litat d'una institució, d'un llegat o de qualse- vol altra disposició testamentària no determina la nul·litat total del testament, el codicil o la memòria testamentària on s'hagin ordenat, ni perjudica els altres hereus, els legataris o els altres afavorits no afectats per la causa que determina la nul·litat.
Article 128
La nul·litat o la ineficàcia, per qualsevol de les cau- ses expressades, dels testaments, els codicils i les memòries testamentàries, o de les institucions, els llegats o les altres disposicions que continguin, confereix acció per a demanar-la, una vegada ober- ta la successió, als qui poden obtenir qualsevol be- nefici patrimonial en el supòsit que es declari la nul·litat o es reconegui la ineficàcia. Aquesta acció és transmissible als hereus, però no pot ésser exercida pels creditors de l'herència.
En els casos previstos en els tres darrers apartats de l'article 126, aquesta acció és renunciable ex- pressament o tàcita i prescriu als quatre anys a comptar de la mort del testador.
En els casos previstos en els dos primers apartats de l'article 126, si desprès de mort el testador tots els interessats que estiguin llegitimats per a exerci- tar l'acció de nul·litat o ineficàcia reconeixen la vali- desa del testament, el codicil o la memòria testa- mentària, o la institució, el llegat o les altres dispo- sicions que continguin, queden convalidats els es- mentats actes o disposicions, sempre que aquest reconeixement consti en escriptura pública, en la qual ha d'ésser expressada l'existència, certa o dubtosa, de la corresponent causa de nul·litat o ine- ficàcia.
Article 129
Els testaments, els codicils i les memòries testa- mentàries, i la institució, el llegat i les altres dispo- sicions que continguin, perden l'eficàcia si el testa- dor les revoca.
En tot cas subsisteix el reconeixement de fills no matrimonials.
Article 130
La revocació pot ésser expressa, quan el testador l'ordena en testament.
L'atorgament d'un testament vàlid revoca de ple dret el testament anterior. No es considera vàlid el testament que te qualsevol dels defectes que esta- bleixen l'article 125 i l'apartat primer de l'article 126, salvat en aquest darrer cas el que disposa el parà- graf tercer de l'article 128. Tampoc es consideren vàlids el testament ineficaç per caducitat ni el des- truït sense possibilitat de reconstrucció.
Això no obstant, si el testador ordena de forma ex- pressa en el testament posterior que el testament anterior subsisteixi totalment o parcialment, val l'an- terior en tot el que no sigui revocat per l'atorgat posteriorment, o en les parts a què aquest no s'o- posi o que no contradigui. Això mateix s'observa
20 Llei 40/1990, de 30 de desembre. Codi de succeccions per causa de mort en el dret civil de Catalunya
quan el testador ordena expressament en el testa- ment posterior que valgui l'anterior revocat, encara que el testament posterior no contingui institució d'hereu, sempre que es confirmi la institució d'un, almenys, dels hereus instituïts en el testament an- terior.
Article 131
El testament i el codicil hològrafs i la memòria tes- tamentària es presumeixen revocats si apareixen esquinçats o inutilitzats, o apareixen esborrades, raspades o esmenades sense salvar les signatures que l'autoritzen, llevat que es provi que els fets es- mentats han ocorregut sense la voluntat ni el co- neixement del testador o han estat duts a terme pel testador en estat de malaltia mental.
Article 132
La institució, el llegat i les altres disposicions orde- nades a favor del cònjuge del testador es presu- meixen revocades en els casos de nul·litat, divorci o separació judicial posteriors a l'atorgament i en els supòsits de separació de fet amb trencament de la unitat familiar per alguna de les causes que per- meten la separació judicial o el divorci, o per con- sentiment mutu expressat formalment.
La disposició és eficaç si del context del testament, el codicil o la memòria testamentària resulta que el testador hauria ordenat la disposició de darrera vo- luntat a favor del cònjuge fins i tot en els casos es- mentats a l'apartat anterior.
S'aplica als supòsits previstos en aquest article el que disposa l'article 335.
Article 133
Els codicils impliquen revocació de la part del tes- tament anterior que aparegui modificada o hi resulti incompatible. L'atorgament de testament revoca els codicils i les memòries testamentàries anteriors, tret que el testador ho disposi altrament.
El codicil posterior solament revoca l'anterior en allò que hagi estat modificat o resulti incompatible amb aquell. En cas de coexistir diversos codicils d'un mateix testador, els més recents prevalen so- bre els més antics en tot allò que hagi estat modifi- cat o resulti incompatible.
La revocació expressa d'un codicil pot ésser feta en un altre codicil.
La mateixa norma regeix en les memòries testa- mentàries.
Article 134
Els testaments i els codicils hològrafs caduquen si no s'adveren i protocol·litzen dins el termini de cinc anys comptats des de la mort del testador.
Article 135
Les institucions i els llegats de confiança caduquen si els hereus o els legataris nomenats moren sense haver-la revelada o complerta; si la revelen o com- pleixen a favor seu i, en general, quan la confiança
no es pot complir pel fet que resulta desconeguda, il·legal, contradictòria o indesxifrable. Caduquen igualment en la part en que la confiança resulti afectada per alguna d'aquestes circumstancies.
En caducar la institució d'hereu de confiança, l'he- rència o la part afectada de caducitat es deferida a favor dels qui en aquell moment resulten ésser he- reus abintestat del causant de l'herència o el llegat. En el cas de caducitat parcial, aquestes persones tenen la condició de legataris de part alíquota en la porció caducada. La caducitat del llegat de confian- ça produeix la seva absorció total o parcial per l'he- rència.
Capítol III
La institució d'hereu
Article 136
El testament ha de contenir necessàriament institu- ció d'hereu, llevat de l'atorgat per persona subjecta al dret de Tortosa.
Article 137
La simple utilització pel testador del nom o la quali- tat d'hereu o la disposició a títol universal, balda- ment hom no empri aquella paraula, implica institu- ció d'hereu, sempre que sigui clara la voluntat del testador d'atribuir a l'afavorit la condició de succes- sor en tot el seu dret o en una quota del seu patri- moni.
Article 138
L'hereu o els hereus instituïts solament en cosa certa, quan concorren amb hereus o hereus institu- ïts sense aquesta assignació en són simples lega- taris.
Si l'hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, en són estimats prelegataris i, exclusió feta de la cosa o de les coses certes, tenen el ca- ràcter d'hereus universals per parts iguals, si són més d'un.
Article 139
L'hereu instituït vitalíciament, si per a desprès de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el caràc- ter d'hereu fiduciari i l'hereu posterior té el de subs- titut fideïcomissari condicional.
Si no hi ha instituït hereu posterior o instituït no ar- riba a ésser-ho, l'hereu instituït vitalíciament esdevé hereu universal, pur i lliure.
Article 140
L'hereu instituït en usdefruit s'equipara a l'hereu instituït en cosa certa. En conseqüència, si concor- re amb hereu universal és legatari.
Si no hi concorre, però per a desprès de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el caràcter d'hereu fiduciari, i l'hereu posterior té el de substitut fideïcomissari condicional.
