¡Descarga codi deontològic y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PREÀMBUL
Els professionals de la psicologia som una part activa, influent i compromesa amb la societat. La psicologia i el seu exercici promouen la recerca, el progrés del benestar, el benefici social i ètic. Aquest Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya es fa ressò de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides com a font d’inspiració i millora de la praxis i de les inquietuds dels seus integrants.
El Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, que és obligatori per tots els seus membres, estableix un marc de principis generals, així com principis específics per a l’exercici de la professió. El seu objectiu és l’orientació de l’exercici professional, la promoció de la responsabilitat, la integritat professional i el respecte als drets i la dignitat de les persones.
PRINCIPIS GENERALS
Beneficència i no-maleficència L’exercici de la psicologia s’emmarca dins el doble principi de beneficència i de no maleficència. El primer estableix que els professionals de la psicologia tenen un compromís vers la promoció i protecció dels interessos legítims dels usuaris, així com el seu benestar físic, psíquic i social de les persones, grups, organitzacions i comunitats. Conseqüentment, un dels deures prioritaris serà el d’evitar qualsevol intervenció que pugui fer mal o causar dany ja sigui per acció o per omissió.
Responsabilitat Les activitats professionals de la psicologia es desenvoluparan amb responsabilitat professional i científica davant les persones, els grups i la societat en general. Tanmateix han de complir les normes deontològiques, assumint les seves obligacions i la seva responsabilitat. Els professionals de la psicologia han de mantenir una formació continuada al llarg del seu exercici professional.
Integritat Els professionals de la psicologia promouran l’exactitud, el rigor i la veracitat en l’exercici, la recerca i l’ensenyament de la psicologia. Les relacions amb els usuaris es basaran en el respecte i es regiran pel principi d’honestedat. S’abstindran de pràctiques que suposin falsedat, engany voluntari, el frau, els subterfugis, les omissions intencionades, les afirmacions no fonamentades així com també qualsevol pràctica no prudent ni íntegra. No contribuiran ni permetran a cap mena d’intrusisme professional a persones que no disposin de la formació necessària per l’exercici legítim de la psicologia.
Justícia L’activitat professional de la psicologia es desenvoluparà de manera equitativa i justa sense cap tipus de discriminació, sigui individual o col·lectiva, ja sigui cultural, d’edat, gènere, raça, ètnia, religió, orientació sexual, capacitat, llengua i condició socioeconòmica o qualsevol altra. Els professionals de la psicologia en l’exercici de les seves funcions en l’àmbit de les institucions públiques, tindran cura d’utilitzar amb equitat els recursos, respectant el criteri d’igualtat d’oportunitats.
Legalitat En l’activitat de la psicologia es respectaran estrictament el dret dels individus a la privacitat, confidencialitat i a l’autonomia personal. L’activitat dels professionals de la psicologia es desenvoluparà en total sotmetiment a la legalitat existent tan a nivell internacional com nacional i/o autonòmic, així com amb les normes que regulen la professió.
Article 9. És un deure ètic del professional de la psicologia actualitzar la seva formació i els seus coneixements dins l’àmbit de les seves competències. Ha de conèixer els límits de la seva competència professional, els dels procediments i mètodes, utilitzant-los amb la deguda cautela i els dels resultats (evitant falses expectatives).
Article 10. Constitueix una transgressió a la normativa professional atribuir-se una titulació acadèmica que no es posseeix, així com una especialització per a la qual no es té la capacitat corresponent.
Article 11. El psicòleg vetllarà pel prestigi, el respecte i l’ús adequat dels termes, instruments i tècniques propis de la professió.
Article 12. El professional de la psicologia ha d’assegurar-se que el seu estat emocional, mental i físic no afecta a la seva capacitat per proporcionar un servei psicològic competent i, si no és així, ha de buscar assessorament professional.
Article 13. En l’exercici forense, els psicòlegs han d’estar familiaritzats amb les normes judicials o administratives que regeixen la seva tasca. Tanmateix, han de disposar de formació especialitzada.
Article 14. Quan sorgeixen noves àrees per les quals encara no existeixen pautes de capacitació universalment reconegudes, els psicòlegs prendran les mesures necessàries per assegurar la competència en el seu treball i per a protegir als clients/pacients, estudiants, participants d’investigació, organitzacions i altres de qualsevol perjudici.
Article 15. En casos d’emergència, tots els psicòlegs donaran atenció a individus per a qui no es troben disponibles altres serveis de salut mental. Únicament als efectes d’assegurar que l’atenció no els hi sigui negada. Els serveis seran interromputs tan aviat com l’emergència hagi conclòs, o els serveis especialitzats ja es trobin disponibles.
Norma 2. De les relacions amb els usuaris
Article 16. El psicòleg no realitzarà, ni contribuirà, ni encobrirà pràctiques que atemptin contra la llibertat i la integritat física i psíquica de les persones. La intervenció directa o la cooperació en la tortura i els maltractaments, a més d’un delicte, constitueix la més greu violació de l’ètica professional.
Article 17. El psicòleg, en la prestació del seu servei, no farà discriminació de les persones i/o grups per raons d’edat, sexe, cultura, nacionalitat, nivell sòcio-econòmic, raça, religió, idioma, orientació o identitat sexual, discapacitat, o qualsevol altra diferència. Si en el decurs de la intervenció considerés que les característiques personals i/o ideològiques de l’usuari entren en greus contradiccions amb les pròpies, haurà d’abstenir-se en la seva intervenció.
Article 18. El professional de la psicologia respectarà les opcions i els criteris ideològics, morals i religiosos dels seus clients, sens perjudici del seu qüestionament, quan esdevingui necessari durant la seva intervenció.
Article 19. El professional de la psicologia revisarà periòdicament els objectius terapèutics amb els usuaris. Si les circumstàncies de la intervenció canvien, haurà de fer les modificacions pertinents.
Article 20. Quan l’usuari sol·liciti informació sobre el seu procés o resultats d’una valoració, el professional de la psicologia li proporcionarà.
Norma 3. De les relacions amb altres professionals
Article 21. El psicòleg no realitzarà mai maniobres de captació il·legals o fraudulentes dirigides a aconseguir que li siguin confiats casos de determinades persones. Es considera una falta ètica aprofitar la seva situació quan treballi en una institució per derivar casos a la seva pràctica privada.
Article 22. El psicòleg no avalarà ni encobrirà amb la seva titulació la pràctica professional realitzada per persones no titulades en psicologia. Així mateix, denunciarà els casos d’intrusisme que arribin al seu coneixement.
Article 23. El psicòleg ha d’informar al COPC quan tingui coneixement d’accions no ètiques o de vulneració deontològica d’altres col·legiats.
Article 24. Sens perjudici de la crítica científica que estimi oportuna en l’exercici de la seva professió, el psicòleg no desacreditarà col·legues o altres professionals que treballin a partir dels mateixos o altres pressupòsits teòrics i/o metodològics. Parlarà amb respecte de les escoles i d’aquells tipus d’intervenció que gaudeixen de credibilitat científica i professional.
Article 25. Quan els objectius de la pràctica professional del psicòleg conflueixin amb els d’altres professionals, és convenient, i en alguns casos necessària, la col·laboració interdisciplinar, sens perjudici de les competències i els coneixements de cadascun d’ells i evitant la duplicitat innecessària de les accions.
Article 26: El professional de la psicologia pot negar-se a acceptar fer simultània la seva intervenció amb la d’un altre professional. En tot cas no interferirà en les intervencions iniciades per altres psicòlegs o psicòlogues.
Article 37. El professional de la psicologia que desenvolupi la intervenció mitjançant les TIC, està obligat a identificar-se i a acreditar la seva competència professional. Tanmateix es demanarà la identificació de l’usuari.
Norma 5. De l’obtenció i ús de la informació
Article 38. La informació que el professional de la psicologia recull en l’exercici de la seva professió està sotmesa a confidencialitat de la qual sols està eximit per consentiment exprés de l’usuari o per supòsits legals. Tanmateix, en el cas d’utilitzar-se per a finalitats docents o d’investigació, s’ha d’assegurar que no sigui possible la identificació de la persona, grup o institució de la qual es tracta.
Article 39. En el procés de consentiment informat cal informar dels límits de la confidencialitat. Es considera com a límit, a més dels previstos legalment, el possible risc greu pel propi usuari, terceres persones o pel mateix professional.
Article 40. En tot tipus d’intervenció professional, tant presencialment com per via de transmissió electrònica o altres vies de comunicació, el psicòleg ha d’obtenir el consentiment informat del o dels individus utilitzant un llenguatge comprensible per la/les persones. En el cas de menors o persones incapacitades per donar un consentiment informat, el psicòleg ha de facilitar una explicació apropiada i adequada a la seva capacitat. En la tasca pericial i/o intervencions realitzades en el marc de les Administracions Públiques, s’ha d’informar adequadament dels límits de la confidencialitat.
Article 41. Les enumeracions o llistes de subjectes avaluats on constin el diagnòstic i dades de l’avaluació que siguin requerides per altres instàncies, a efectes de planificació, obtenció de recursos o altres, hauran de lliurar-se sense el nom ni les dades d’identificació del subjecte, sempre i quan no siguin estrictament necessàries.
Article 42. La informació que el psicòleg adquireix professionalment no ha d’utilitzar-la en benefici propi ni de tercers, ni en perjudici de l’interessat.
Article 43. L’exposició oral, impresa, audiovisual o altres, de casos clínics o il·lustratius amb finalitats didàctiques o de comunicació o divulgació científica, ha de fer-se de forma que no sigui possible la identificació de la persona, grup o institució de què es tracti, excepte en el cas d’un consentiment explícit.
Article 44. Els registres escrits o electrònics de les dades psicològiques, entrevistes i resultats de proves seran conservats, sota la responsabilitat del psicòleg, en condicions que assegurin la confidencialitat.
Norma 6. De la investigació i la docència
Article 45. Els professionals de la psicologia, en el seu exercici, han de contribuir al progrés de la psicologia, investigant d’acord amb les exigències del treball científic i donant a conèixer els resultats mitjançant les publicacions científiques i les activitats docents.
Article 46. En les investigacions que dugui a terme el professional de la psicologia s’obtindrà el consentiment informat dels participants (o, en el seu defecte, representants legals) a qui prèviament s’hauran informat de: (1) el propòsit de la investigació, la durada prevista i els procediments, (2) el dret a negar-se a participar i de retirar-se de la investigació un cop iniciada, (3) les conseqüències, si n’hi ha, de la retirada, (4) els possibles riscos, molèsties o efectes adversos de la participació, (5) els beneficis potencials de la investigació, (6) els límits de la confidencialitat, (7) la persona amb qui resoldre dubtes de la investigació.
Article 47. Quan la investigació requereixi l’ocultació dels objectius de la mateixa als participants, el professional de la psicologia s’assegurarà de no causar cap dany als participants i d’explicar-los la necessitat del disseny tan aviat com sigui possible o al finalitzar la investigació.
Article 48. Els professionals de la psicologia que investiguin mitjançant l’experimentació amb animals tindran en compte els seus drets i previsions legals segons la legislació corresponent. Sempre que sigui possible, es recorrerà a procediments alternatius a aquells que puguin causar dolor, estrès o privació als animals.
Article 49. En l’exercici de la docència, els professionals de la psicologia vetllaran perquè tota activitat de l’estudiant (investigació, avaluació i intervenció, entre altres) compleixi amb els principis del codi deontològic de la professió.
Norma 7. De la publicitat i els mitjans de comunicació
Article 50. Quan els psicòlegs ofereixin consells o comentaris públics en qualsevol mitjà de comunicació, han de prendre precaucions per assegurar que les declaracions estiguin científicament sustentades i que no vulnerin les normes del present codi deontològic.
Article 51. En el cas d’assessorament o realització de campanyes publicitàries comercials, polítiques o similars, el psicòleg vetllarà pel respecte per la persona i pels grups.
Article 52. La publicitat dels serveis que ofereix el psicòleg serà veraç, objectiva i no generarà falses expectatives. El psicòleg està obligat a identificar-se i a acreditar la seva competència amb la titulació necessària pel seu exercici professional.
Article 61. El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya tractarà que les normes d’aquest Codi Deontològic passin a formar part de l’ordenament jurídic garantit pels Poders Públics, ja que representen un compromís formal de les institucions col·legials i de la professió davant la societat catalana, en la mesura que la mateixa societat les valori com a essencials per a l’exercici d’una professió de gran significat humà i social.
