¡Descarga Comentari de Santa Sofia y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
MATÈRIA: Història de l’Art
Santa Sofia (Hagia Sophia)
1. Dades generals de l’obra
1.1. Identificació: nom, tipus d’edifici i emplaçament
● Nom: Basílica de Santa Sofia (Hagia Sophia, “Saviesa Divina”). ● Tipus d’edifici: Església cristiana (catedral de Constantinoble); posteriorment mesquita. ● Emplaçament: Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí (actual Istanbul, Turquia), en un punt estratègic entre Orient i Occident, prop de l’estret del Bòsfor. ● Dimensions: rectangle de 69,7m x 80,90m x 55,6 d’alt ● Material: maons i marbre; l'interior, cobert amb mosaics. ● Estil: bizantí.
1.2. Autor. Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.
1.4. Estat actual: conservació, modificacions, ampliacions o restauracions
● Edificada sobre les restes de dues esglésies anteriors destruïdes. ● Convertida en mesquita després de la conquesta otomana de Constantinoble (1453), amb l’addició de minarets i edificis annexos. ● Els mosaics cristians van ser parcialment ocultats amb estuc. ● Declarada museu el 1935; actualment torna a tenir ús religiós islàmic. ● Conserva l’estructura original amb restauracions successives.
1.3. Dates i context: època de construcció, context històric, polític, social i cultural
● Cronologia: 532–537 (segle VI). ● Context:
-330 dC: Constantí trasllada la capital imperi romà a Bizanci → Constantinoble.
-395: Mort de Teodosi → divisió de l’Imperi Romà:
○ Occident: Honori → cau el 476. ○ Orient: Arcadi → Creació Imperi Romà d’Orient. Imperi Bizantí (fins 1453 ).
-L’Imperi Bizantí dura gairebé 1000 anys amb gran continuïtat cultural i artística.
MATÈRIA: Història de l’Art
● Etapes:
- Segle d’Or (segle V–726):
○ Emperador Justinià (527–565):
Construcció de Santa Sofia. Compilació del dret (Digesto/Pandectes) → base del dret europeu.
- Crisi iconoclasta (726–843):
○ Prohibició i destrucció d’imatges religioses.
- Període posticonoclasta (843–1453):
○ Cisma d’Orient (1054) : Església catòlica / ortodoxa.
1453: Caiguda davant l’Imperi Otomà.Pressió política de l’Islam.
● Identitat i influència:
Hereta i és referent de la tradició romana imperial (cultura clàssica), reinterpretada amb caràcter cristià.
Desenvolupa una cultura original i pròpia , marcada per la seva ubicació geopolítica :llengua grega , orientalisme ,importància de les vies comercials , riquesa artesana i cromàtica.
La cultura bizantina influeix decisivament en l’Occident feudal i es transmet cap a l’art romànic.
2. Anàlisi formal i estilístic
2.1. Espai interior: Planta: organització de l’espai interior
● Planta mixta, combinació de:
Planta centralitzada de creu grega
Inscrita en una planta basilical longitudinal rectangular.
Planta centralitzada : L’espai s’organitza al voltant d’un punt central , que és el més important. Creu grega : Planta en forma de creu amb quatre braços iguals. Planta basilical :
MATÈRIA: Història de l’Art
● Espai interior:
-_Espai interior unitari, monumental i espiritualitzat , adequat tant per al culte com per a l’exaltació del poder imperial.
- L’església està orientada d’oest a est, i l’absis i l’altar es troben a la part est, al fons de l’edifici.
Àbsis: Part d’una església que s’obre al fons de la nau central, de planta poligonal o semicircular, coberta generalment amb una volta de quadrant d’esfera. A l’interior hi sol haver el presbiteri (espai reservat als sacerdots durant la celebració) i l’altar , que és la taula sagrada on se celebra l’eucaristia, situat habitualment al centre del presbiteri.
-L’espai interior s’organitza al voltant d’un nucli central, quadrat central, ocupat per la cúpula, delimitat per quatre pilars prolongat cap a l’est i l’oest per dues semicúpules i ampliat per 4 exedres ( o nínxols) de planta semicircular, tot dins un perímetre tancat per murs perimetral s.
MATÈRIA: Història de l’Art
- Murs perimetrals que defineixen el contorn de la planta.En planta, els murs presenten engruiximents corresponents als contraforts , visibles com ressalts del perímetre.
MATÈRIA: Història de l’Art
-La llum entra a l’interior a través de les finestres del mur perimetral i de les 40 finestres del tambor de la cúpula, creant una llum diàfana i l’efecte visual que la cúpula sembla lleugera o flotant (“volta celeste”). -Pel que fa a la relació amb l’entorn, originàriament l’edifici dominava visualment i estratègicament un accés a l’estret del Bòsfor ; en època otomana, l’afegit de minarets i edificis annexos* va modificar la silueta original del conjunt.
_Minaret:_* torre d’una mesquita utilitzada per cridar els fidels a l’oració; equivalent al campanar cristià.
2.3. Materials i sistema constructiu, tractament del mur
Sistema constructiu
● Sistema arquitravat i voltat.
Materials
● Maó (estructura i murs). ● Marbre (columnes i elements interiors).
Elements de suport (sustentadors)
● Murs i parets. ● Columnes de marbre d’ordre bizantí (capitell amb cimaci). ● Quatre grans pilars centrals. ● Contraforts exteriors adossats al mur perimetral. ● Petxines , com a element de transició entre el quadrat i el cercle.
Elements suportats (cobertes)
● Arcs de mig punt. ● Voltes (especialment d’aresta a naus laterals i nàrtex). ● Gran cúpula central. ● Semicúpules als extrems est i oest.
2.4. Decoració: elements ornamentals interiors i exteriors
● Exterior : ○ Pràcticament sense decoració.
MATÈRIA: Història de l’Art
○ Aspecte sobri, reforçat pel color vermellós del maó. ● Interior : ○ Gran riquesa decorativa en contrast amb l’exterior. ○ Abundants mosaics de temàtica bíblica : ■ Crist, la Verge Maria Destaquen els mosaics amb la representació del pantocràtor (significa “totpoderós” en grec) i theotokos (significa “mare de déu” en grec). i emperadors. ○ Predomini del color daurat , que afavoreix la reflexió de la llum. ○ Gran lluminositat interior gràcies a: ■ finestres del mur perimetral,
■ 40 finestres del tambor de la cúpula, que creen l’efecte visual de cúpula flotant.
● Època otomana (s.XV)
Els otomans (segle XV) van tapar tots els mosaics amb referències cristianes
○ Ocultació dels mosaics cristians amb estuc ( (pasta de calç o guix per arrebossar les parets) ○ Incorporació de plafons circulars amb inscripcions de l’Alcorà.
2.5. Elements formals i estil a què pertany
● Estil: Bizantí ( edat d’or) ● Predomini de la cúpula en l’arquitectura, com a element estructural i simbòlic. ● Espai interior unitari , monumental i espiritualitzat. ● Ús simbòlic de la llum per reforçar el caràcter religiós. ● Riquesa cromàtica i decoració amb mosaics. ● Ús d’icones en fusta o mosaic. ● Art de caràcter religiós. ● Síntesi de la tradició clàssica romana i influències orientals. ● Llenguatge artístic renovador , diferenciat del clàssic. ● Gran continuïtat i valoració de la tradició. ● Espectacularitat dels conjunts , com els de San Vitale a Ravenna (itàlia)
3. Anàlisi significatiu (interpretació)
3.2. Funció: ús de l’edifici i relació amb la seva forma
Funció religiosa principal :
● Catedral de Constantinoble i temple més important del cristianisme oriental. ● Espai destinat a la celebració de la litúrgia i a la reunió dels fidels.
