Santa Sofia de Constantinoble, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Santa Sofia de Constantinoble y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

SANTA SOFIA DE

CONSTANTINOBLE

ÍNDEX:

1.FITXA TÈCNICA

1.1 Títol: Santa Sofia de Constantinoble 1.2 Autor: Antemi de Tral·les (Tral·les, 474-534)i Isidor de Milet (Milet, 480-540) 1.3 Cronologia: 532-537. 1.4 Tècnica i materials: Maó i marbre; interior recobert amb mosaics, musivària. S’empren l’arquitravat i el voltat. 1.5 Mides: rectangle de 69,70m x 80,90m i 55,90m d’alt. 1.6 Tipologia: església. 1.7 Localització: Istanbul (Turquia), antigament Constantinoble 1.8 Història de l’obra:

2.CONTEXT HISTÒRIC

Santa Sofía es troba a Constantinoble (Istanbul), fundada per l’emperador romà Constantí l’any 330. El 395 esdevé la capital de l’Imperi Romà d’Orient. En caure l’Imperi d’Occident (any 476) Constantinoble va mantenir la dignitat imperial fins mil anys després. El regnat de Justinià, al segle VI l’Imperi Bizantí (nom que va recuperar posteriorment) assolí el seu màxim esplendor. A partir del seu regnat va passar per diferents etapes fins que va ser conquerida pels turcs otomans. Les etapes foren les següents:

• Segles V - VII: Regnat de Justinià (527-565) i dinastia dels Heraclis ( segle VII).
• Període iconoclasta (726-843): Etapa fosca pels moviments extremistes iconoclastes, que refuten qualsevol representació iconogràfica de Déu i destrueixen totes les obres artístiques. També es va prohibir fer-ne i exhibir- ne.
• Període posticonoclasta (843-1453): Nova florida cultural bizantina, s’escampa l’art bizantí per tot Europa. Amb el Cisma d’Orient (1054), va néixer l'Església Ortodoxa oriental. Hi destaquen dues etapes: - La dinastia macedònia, o “segona edat d’or” (867-1056). Amb un gran desenvolupament de les arts pictòriques, les principals d’aleshores eren el mosaic i les icones.

defineixen les quatre petxines que són claus per la transició de l’espai quadrat al circular. Les naus laterals estan molt dividides i separades de la nau central pel doble pis de columnes i arcs. Les dues naus laterals mostren dos pisos d’arcades superposades. El segon tenia la funció de tribuna des d’on els alts càrrecs assistien a les cerimònies religioses. Un eix longitudinal s'estén des de l’entrada fins a l’absis. Les finestres del tambor generen un anell de llum sobre la cúpula. Tot plegat dona una sensació d’irrealitat. Cada element decoratiu estava pensat de tal manera que la llum que entra per les finestres es fes més viva. El paviment original era de mosaics i marbres policromats, els murs els capitells i les columnes estaven coberts amb lloses de marbre. D’aquesta manera tot reflectia intensament en contacte amb la llum. Els musulmans van tapar tots els mosaics, en el seu lloc, col·locaren plafons amb inscripcions. Des de l’exterior l’element que més destaca és la gran cúpula, establerta sobre un tambor de finestres, els grans contraforts i el mur estructural també amb finestres. l’exterior vermell i d’aspecte sobri, contrasta amb el luxe dels elements interiors. La basílica esdevení mesquita després de l’ocupació turca (1453), is0hi varen afegir quatre minarets i una sèrie d’edificis annexos, que li donaren un aspecte una mica caòtic. Malgrat el seu colossalisme, l’antiga basílica harmonitzava perfectament amb el seu entorn. També dominava estratègicament un dels accessos a l’estret del Bòsfor. Santa Sofía ha rebut influència dels romans, com la planta basilical, els suports sobre els pilars principals i la grandària del conjunt. L’espai central amb cúpula prové de l’aqruitectura pròpia de l’Àsia Menor. La seva magnificència ha exercit influència sobre altres esglésies de Constantinoble en l’època de Justinià , com Santa Irene, i el seu model ha estat reproduit múltiples vegades, tot i que a menor escala, en altres llocs de l’imperi

4.INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL

Santa Sofia es construí sobre les restes d’un temple del segle IV, consagrat per l’emperador Constantí on s’hi guardà, segons la tradició, un fragment del lignum crucis (la vera creu). L’església anterior, de fuesta, es va cremar i Teodosi II en va fer construir una altra, que es va dedicar a Hagia Sophia (la Saviesa Divina). La construcció es va culminar el 416, però va ser destruïda per una revolta el 532. Van ser Justinià i Teodora que durant el segle VI, com una demostració de poder, van reconstruir i embellir la capital de l’imperi i van aixecar novament un temple de grans dimensions, que també va ser consagrat com a Hagia Sofia. El temple tenia com a funció la ostentació del poder suprem de l’emperador, la màxima autoritat de l’imperi.

El temple havia de mostrar el poder de l’imperi teocràtic, raó per la qual es confià l’obra al geòmetra i teòric Artemi de Tral·les (Turquia) i a Isidor de Milet, geòmetre i arquitecte bizantí, director de l’acadèmia platònica, professor de la universitat d’Alexandria i Constantinoble, també va ser l’autor d’un tractat sobre voltes. Originàriament estava situada al costat del palau imperial i de l’hipòdrom, fet que evidencia l’estreta relació entre el poder civil i el religiós durant els temps de Justinià. Finalitzem amb un text de l’historiador bizantí Procopi, on diu que l’emperador aconseguí << que aquesta església es convertís en un producte inusitat de bellesa, superior a la capacitat d’aquell qui la contempla, que en queda meravellat; i superior a tot el que pugui imaginar qui en sent parlar en un lloc llunyà. >>.

5.VALORACIÓ

Santa Sodia pertany a l’edat d’or de l’art bizantí. Se la considera la síntesi de la tradició clàssica grecollatina i la tradició constructiva de l’Àsia Menor. Aquí s’usà per primer cop el sistema de petxines a escala monumental i es convertí en característica fonamental de l’art bizantí i posteriorment de l'arquitectura occidental.