Guió per a l’anàlisi d’obres d’art BATXILLERAT ARTÍSTIC
ARQUITECTURA
1. FITXA TÈCNICA
- Títol: Santa Sofia de Constantinoble.
- Autors: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.
- Cronologia: 532-537 d.C.
- Tècnica i materials: Maó i Marbre (interior,
Mosaic (interior).
- Estil: Bizantí.
- Tipologia d’edifici: Temple
- Localització: Istanbul
2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Santa Sofia va ser ideada per Justinià I el Gran, emperador de l'Imperi Romà d'Orient des de l'any
527, que durant el seu regnat va estendre les fronteres de Bizanci en un ambiciós projecte que
intentava restaurar no només els territoris, sinó també la cultura de l'Antiga Roma. Va ser la major
església catedral construïda a l'Imperi Romà d'Orient i va mantenir la seva grandesa durant
segles, sent la seu on eren coronats els emperadors.
Transformada en mesquita després de la conquesta de Constantinoble pels turcs otomans el
1453, va iniciar una nova fase constructiva gràcies a l'aportació del gran arquitecte turc Sinam. És
llavors quan es van afegir els quatre minarets, que encara són drets avui dia, i es va remodelar
l'interior de la nau per albergar el mihrab, un mimbar i fins i tot una madrassa, aquesta última
desapareguda durant el segle XVII. S'hi van incorporar a més uns enormes medallons amb
cal·ligrafia àrab i es van cobrir de calç els antics mosaics bizantins, que no van ser redescoberts
fins als anys 30.
Santa Sofia va funcionar com a mesquita fins a 1935 quan el pare de la república turca, Atatürk,
decideix convertir-la en museu sent des de llavors un dels monuments més visitats del món.
3. ANÀLISI FORMAL
L’edifici de Santa Sofia destaca per la gran cúpula central que s’aguanta amb l’ajuda de
quatre contraforts massissos. Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de
finestres, i el color vermell del maó hi aporta una visió molt sòbria del temple que contrasta
amb la lluentor dels elements interns.
A l’interior, Santa Sofia presenta una planta basilical de tres naus. Al mig de la nau principal
hi ha quatre grans pilars que delimiten un quadrat damunt el qual s’aixeca la gran cúpula.
Aquesta gran estructura descansa damunt de quatre arcs de mig punt. Per repartir més la
pressió de la gran cúpula es disposen dues semicúpules suportades per pilars i exedres
obertes per tots dos costats. En alçada, les naus laterals mostren dos pisos; el pis superior
funciona com a manera de tribuna des de la qual els alts càrrecs podien seguir la litúrgia.
La llum penetra a l’interior gràcies al gran nombre d’obertures que hi ha als murs i a les 40
finestres radials del tambor.
