Teoria del coneixent II _B1

COMENTARI DE TEXT (1)

Gorgias de Leontini pertenecía al mismo grupo que aquellos que han eliminado el criterio [de

verdad], pero no por sostener un punto de vista parecido al de los seguidores de Protágoras.

En efecto, en el libro titulado Sobre lo que no es o la naturaleza desarrolla tres argumentos

sucesivos. El primero es que nada existe; el segundo, que, aun en el caso de que algo exista, es

inaprensible para el hombre; y el tercero, que, aun cuando fuera cognoscible, no puede ser

comunicado ni explicado a otros.

( Sexto Empírico, Contra los matemáticos, VII, 64 y siguientes)*

El fragment que ens ocupa pertany a Sext Empíric (S. II), pel poc que sabem d'aquest autor, gràcies

a Diògenes Laerci, Sext Empíric va publicar els seus texts entre els anys 180 i 200 DC. Fou l'últim

deixeble de l'escola Escèptica iniciada per Pirró d'Elis (270 A.C.), de caire força radical.

Tot i la gran distància temporal entre ambdós, Sext n'és un dels més destacables seguidors de la

seva escola. Si bé la diferencia entre l'un i l'altre és d'uns quatre segles, és sobretot gràcies als

escrits de Sext Empíric que en sabem més de l'obra pirroniana. Descrivint les bases de la teoria

escèptica de Pirró d'Elis, n'escrigué, en tres llibres: “Esboç de l'escepticisme pirronià”. A més

d'aquest, se'n conserven dos textos més: “Contra els matemàtics” o “Contra els científics”, que

consta de sis llibres i “Contra els dogmàtics” en cinc llibres. Se sap també que va escriure, com a

mínim, dos obres més que resten perdudes.

Aquest fragment que comentarem forma part del seu text “Contra els matemàtics” o “Contra els

científics”. N' és el primer paràgraf, i hi comença parlant de Gòrgies de Leontini (485 A.C.),

deixeble de Parmènides a l'escola d'Elea, de qui n'apel·la el seu llibre: “Sobre la natura”, també

conegut com “Sobre el que és i el que no és” escrit vers l'any 444 A.C. Sext, en destaca aquí les

seves tres famoses tesis, a saber: i) Que res no existeix, ii)Que si quelcom existeix, no podria ser

conegut per l'home i iii)Que si quelcom existeix i pot ésser conegut per l'home, no podria 'ésser

comunicat; a través de les quals fa gala d'un escepticisme del tot radical. Emperò, Gòrgies, destacat

orador, pertany a la branca sofista, i és famós en el seu temps gràcies a les seves dots oratòries.

Com a mostra, el fet històric del qual és protagonista: la guerra d'Atenes contra Siracusa, en

defensa de la ciutat de Leontins. Doncs va ser el mateix Gòrgies qui, mitjançant un text oratori

escrit per ell mateix, va convèncer l'assemblea d'Atenes per a embarcar-se en aquesta guerra, l'èxit

de la qual, li va va fer créixer notablement la fama d'orador que ja hi tenia a la capital hel·lena. Així

doncs, tot i que no seria classificable pròpiament com a escèptic, els seus arguments en el llibre a

dalt esmentat ens condueixen a la fi a pensar que, en conclusió, res no existeix. Certament sembla

Vista previa parcial del texto

¡Descarga comentari de text y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Teoria del coneixent II _B COMENTARI DE TEXT (1)

Gorgias de Leontini pertenecía al mismo grupo que aquellos que han eliminado el criterio [de verdad], pero no por sostener un punto de vista parecido al de los seguidores de Protágoras. En efecto, en el libro titulado Sobre lo que no es o la naturaleza desarrolla tres argumentos sucesivos. El primero es que nada existe; el segundo, que, aun en el caso de que algo exista, es inaprensible para el hombre; y el tercero, que, aun cuando fuera cognoscible, no puede ser comunicado ni explicado a otros.

( Sexto Empírico, Contra los matemáticos, VII, 64 y siguientes)*

El fragment que ens ocupa pertany a Sext Empíric (S. II), pel poc que sabem d'aquest autor, gràcies a Diògenes Laerci, Sext Empíric va publicar els seus texts entre els anys 180 i 200 DC. Fou l'últim deixeble de l'escola Escèptica iniciada per Pirró d'Elis (270 A.C.), de caire força radical. Tot i la gran distància temporal entre ambdós, Sext n'és un dels més destacables seguidors de la seva escola. Si bé la diferencia entre l'un i l'altre és d'uns quatre segles, és sobretot gràcies als escrits de Sext Empíric que en sabem més de l'obra pirroniana. Descrivint les bases de la teoria escèptica de Pirró d'Elis, n'escrigué, en tres llibres: “Esboç de l'escepticisme pirronià”. A més d'aquest, se'n conserven dos textos més: “Contra els matemàtics” o “Contra els científics”, que consta de sis llibres i “Contra els dogmàtics” en cinc llibres. Se sap també que va escriure, com a mínim, dos obres més que resten perdudes. Aquest fragment que comentarem forma part del seu text “Contra els matemàtics” o “Contra els científics”. N' és el primer paràgraf, i hi comença parlant de Gòrgies de Leontini (485 A.C.), deixeble de Parmènides a l'escola d'Elea, de qui n'apel·la el seu llibre: “Sobre la natura”, també conegut com “Sobre el que és i el que no és” escrit vers l'any 444 A.C. Sext, en destaca aquí les seves tres famoses tesis, a saber: i) Que res no existeix, ii)Que si quelcom existeix, no podria ser conegut per l'home i iii)Que si quelcom existeix i pot ésser conegut per l'home, no podria 'ésser comunicat; a través de les quals fa gala d'un escepticisme del tot radical. Emperò, Gòrgies, destacat orador, pertany a la branca sofista, i és famós en el seu temps gràcies a les seves dots oratòries. Com a mostra, el fet històric del qual és protagonista: la guerra d'Atenes contra Siracusa, en defensa de la ciutat de Leontins. Doncs va ser el mateix Gòrgies qui, mitjançant un text oratori escrit per ell mateix, va convèncer l'assemblea d'Atenes per a embarcar-se en aquesta guerra, l'èxit de la qual, li va va fer créixer notablement la fama d'orador que ja hi tenia a la capital hel·lena. Així doncs, tot i que no seria classificable pròpiament com a escèptic, els seus arguments en el llibre a dalt esmentat ens condueixen a la fi a pensar que, en conclusió, res no existeix. Certament sembla

ser que per a Gòrgies “la veritat és la capacitat de persuadir amb la paraula”. Emperò, l'esment que en fa Sext Empíric de la seva obra és precisament per a conduir-nos per altres camins. Com a escèptic i defensor del més radical del escèptics que és Pirró d'Elis, la conclusió a la que ens voldrà fer arribar Sext, és a la de la suspensió del judici, a la de la inexistència d'un criteri de veritat. És per aixó que especifica la distinció entre Gòrgies i Protàgores, també sofista, doncs la seva postura es més, en certa manera, conciliadora. Per a aquest, el criteri de veritat és quelcom subjectiu: “l'home és la mesura de totes les coses” i per tant, sí que n'hi ha criteri o criteris de veritat, així que la seva postura queda molt allunyada dels propòsits escèptics de Sext Empíric. L'ànim pirrònic de Sext en aquest text és el de negar la possibilitat de l'existència d'aquest criteri tot i eliminant el contingut epistèmic de les aparences. Seguint les tesis de Gòrgies, persegueix el seu objectiu negant sistemàticament tota existència, d'aquesta manera, si res no existeix, no pot existir tampoc un criteri de certesa respecte a res. La primera tesi, “res no existeix”, tot i xocant amb l'evidència del món sensible, se sustenta primerament sobre l'argument de que si bé, el que és existeix, el que no és no pot existir pas. Tanmateix aixó ens portaria a l'absurd de que si quelcom existeix com a no-existent, existeix i no existeix alhora. Tenint aixó, per tal de no caure en contradicció, se'n dedueix que el que no és no existeix i en oposició, el que és, existeix. D'altra manera respecte al que sí és o pot ser, en suposa l'existència com a eterna o engendrada doncs ha de ser originada d'una o altra manera, res no pot sorgir del no res. En aquest punt torna a trobar-se en un nus conceptual que cal deslligar: el que és etern, en no tenir un principi, ha de ser forçosament infinit. Però l'infinit, essent major que qualsevol altre concepte, no pot trobar-se enlloc, no hi ha res que el pugui contenir. Si no pot trobar-se enlloc és, necessàriament perquè no existeix. Així, si el que és, és etern no existeix, i si no és etern és perquè ha estat creat. El fet d'haver estat creat, suposaria alguna altra existència que l'engendri, la qual cosa ens remet de nou a l'argument anterior. Altre argument per a demostrar la inexistència és la qüestió de la unitat o multiplicitat, i un cop rebutjada la idea de unitat, doncs essent hauria de ser matèria, quantitat o magnitud, que poden ser dividides, per tant convertides en multiplicitat; la multiplicitat, que és conjunt d'unitats, queda també descartada. Res no existeix doncs res no pot ser un i múltiple alhora. Un cop negada del tot la possibilitat de l'existència, el fet de que el que és no existeixi igualant-lo així al que no és, en reitera la impossibilitat de que cap dels dos puguin existir apel·lant al principi de identitat. Havent així donada per impossible l'existència, no caldria doncs continuar la tasca de refutar la possibilitat de que res pugui ésser, però el fet de donar una afirmació com aquesta és quelcom absolutament trencador, ella mateixa s'apareix com a certesa i la labor de Sext Empíric és precisament la d'assolir la suspensió de tot judici respecte a la realitat. Així doncs recolzant-se en les idees de Gòrgies s'esforça en abolir qualsevol criteri de veritat. Seguidament, la segona tesi, és la de la de que si quelcom existís seria alhora impossible de pensar per l'home. Si com s'ha demostrat abans, res no existeix no pot doncs ésser pensat. El fet de que els

comentari de text, Apuntes de Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga comentari de text y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!