¡Descarga Comentari de text y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!
COMENTARI DE TEXT
La construcció de la Gran Piràmide de Quèops
Els pàrrafs de la narració històrica a comentar formen part del treball de documentació historiogràfic que el geògraf i historiador grec Heròdot d’Halicarnaso (484 – 425 a. de C.), va escriure l'any 444 a. de C. arran d'un viatge que aquest va fer a Egipte al voltant del 450 a. de C.
El fragment forma part del Llibre II, dedicat a la musa Euterpe de la música, dins la seva Historiae (també coneguda com els Nou Llibres d'Història) d'aquest autor. Heròdot va escriure una història en la qual descrivia els diferents territoris als quals havien arribat els Perses (en aquell moment, enemics dels Grecs). Entre aquests territoris, traça en aquest segon llibre una descripció del món dels egipcis; dels seus orígens, evolució històrica, costums, etc.
Degut a que ja en el primer paràgraf de la mateixa anuncia: “Heròdot d’ Halicarnaso presenta aquí les resultes de la seva recerca perquè el temps no abati el record de les accions dels homes i que les grans empreses escomeses, ja sigui pels grecs, ja pels bàrbars, no caiguin en l’oblit”, es palpable que el destí d’aquesta obra fos de carácter universal (tota la humanitat al llarg dels segles). No obstant això, partint de la base que en la seva època no tothom estaria en condicions d'aprofitar les seves experiències i ensenyaments, és molt possible que el seu treball fos dirigit a una elit reduïda de persones interessades en les cultures pròpies i estrangeres.
L'obra va ser probablement escrita a Turios, colònia turia que va ajudar a fundar juntament amb Protàgores d’Abdera i Hipòdam de Milet, que va ser una important ciutat de la Magna Grècia, situada al Golf de Tàrent, a poca distància de Sibaris, a la regió de Calàbria, a Itàlia.
A Heròdot se li considera el pare de la historiografia (la primera vegada que se li anomena d'aquesta forma és per Ciceró en la seva “De legibus”) precisament per aquesta fonamental i famosa obra 1 F 3 90 3 C 30 3 C 40 3 B F0 3 C 10 3 A F0 3 B 10 3 B 9(historiae)”, literalment «recerques, exploracions».
En l'època en què Heròdot va recórrer Egipte (450 a. C.), Grècia es trobava immersa al denominat segle de Pèricles (segle V a.C.) que va correspondre a Grècia amb la superioritat d'Atenes, vencedora en les guerres mèdiques. Pèricles (que en 461 a.C. va succeir a Ephialtès i va dominar la vida política d'Atenes durant 30 anys) va ser un cèlebre estadista atenès que en consolidar les institucions democràtiques en la seva pàtria i recolzar el desenvolupament de la seva cultura, va assegurar l'hegemonia d'Atenes. Al segle de Pèricles es va fer realitat la democràcia atenesa que es va basar en els principis de sobirania popular, llibertat i igualtat expressats en les seves institucions i magistrats. Atenes va aconseguir una esplendor i un nivell cultural i de vida mai coneguts, considerant-se el període 450-420 a.C. com aquell en el qual Grècia aconseguiria l'apogeu de l'Art clàssic a Atenes. En aquesta època, per exemple, Fidias treballava en els frisos del Partenó (entre els anys 443-438 a.C.) i concloïa l'estàtua del Zeus criselefantino per al temple d'Olimpia, considerada una de les set meravelles del món antic. Però també el gran filòsof Socrates (470-399 a.C.), mestre de Plató, Zenó d’Elea (490-430 a. C.), filòsof del coneixement científic i un ingent nombre de pensadors i filòsofs que elevaven el nivell cultural de Grècia a nivells mai abans aconseguits. És molt probable que aquest context contribuís positivament a potenciar en Heròdot els seus desitjos de coneixement sobre el món antic i contemporani.
Heròdot, pel que sembla, va recórrer Egipte en 4 mesos, període que s'ha pogut estimar per al·lusions a les crescudes del Nil. Va viatjar per tot el país, des de la desembocadura del Nil fins a l'actual Assuán. Va veure poc de l'antiga esplendor de l'imperi. Tropes mercenàries perses d’Artajerjes I (465-424 a.C.) ocupaven l'antic imperi faraònic, dins del primer període de dominació persa d'Egipte en la dinastia XXVII, vigent des de la derrota de Psamètic III (últim faraó de la Dinastia XXVI, Saíta) per Cambises en 525 a.C. en els voltants de Pelusium, al nord-est de Tanis i que es mantindria fins a Darius II al 404 a.C.
Els faraons d'aquesta Dinastia van tractar al país com a importantíssima font d'ingressos, ja que es tractava de la província més rica del seu imperi, però en general van ser molt poc respectuosos amb els déus i les tradicions locals i van espoliar brutalment els seus recursos, segons relata el propi Heròdot, motiu pel qual els aquemènides van gaudir de escasísima popularitat, provocant l'aversió de la majoria de la població que va arribar a amotinar-se en nombroses ocasions. L'alliberament, anys més tard (404 a. C.)
Alfredo Suesta Guillen Niub - 97165025
d'aquesta dominació persa, vindria, precisament amb l'ajuda dels grecs a Amirteo o Amenirdis, faraó únic de la dinastia XXVIII d'Egipte que va regnar de 404 a 398 a. C
D'altra banda és important assenyalar que la piràmide del Faraó Quéops (també denominat “Jufu” en les llistes reals de Abidos i Saqqara, “Jeops” per Heròdot i “Sufis” per Manetó), monument al que fa referència Heròdot en aquest text, va ser construïda en una època molt anterior, dins la Dinastia IV de l'Imperi Antic d'Egipte, la qual es va desenvolupar entre els anys 2590 i 2463 a. C., és a dir transcorren més de 2000 anys entre el succés de la construcció de les piràmides que es relata i la visita de l'historiador i geògraf grec.
Quèops quan va ordenar erigir la Gran Piràmide, no ho va fer amb esclaus, com s'havia pensat durant molt temps. Heròdot ho reflecteix quan parla dels obrers i el cost en talents (unitat monetària d'origen babilònic usat per tot el Mediterrani durant el període hel·lenístic) del seu manteniment (indumentària i provisions). Experts en el tema com el Dr. Zahi Zawass (egiptòleg egipci) defensen que es va fer amb treballadors altament qualificats, comandats per capatassos de considerables coneixements en geometria, estereotomía (art de tallar la pedra), astronomia, etc., estant aquests molt ben tractats. En una intensa recerca, Mark Lehner (arqueòleg i egiptòleg nord-americà), va trobar molts ossos de vaca al carrer principal de la ciutat, tants com per donar de menjar a milers d'homes durant gairebé un segle. A més, també va trobar milers d'espines de peix. És per això, que probablement la construcció de la piràmide no fos la causa del descrèdit del regnat de Quéops, sinó les seves mesures administratives i religioses.
Segons l'autor, el regnat de Quéops (2589-2566 a. de C.), es descriu com un període despòtic i cruel, on el faraó es va dedicar exclusivament a oprimir a la població pel seu capritx personal sent capaç d’enviar a la seva pròpia filla a un bordell per aconseguir diners. Tot això podria ser una exageració no merescuda, influenciada per la informació dels sacerdots, que van perdre considerablement poder durant el regnat de Quéops, i també per la substitució d'esclaus per obrers egipcis especialitzats i assalariats. Contradient aquest relat, Manetó (sacerdot i historiador egipci d'expressió grega del S. III a.C.), va dir que Quéops “va ser portat davant els Déus i va escriure el llibre sagrat”. Heròdot va afirmar que Quéops i Kefrén van tancar tots els temples quan és sabut que tant la Gran Piràmide com la Segona tenen temples associats a ells. És possible que ambdues versions siguin d'alguna manera certes. És a dir, Quéops podria haver introduït una nova religió o déu suprem cosa que hauria estat considerat “immoral” pels principis de l'antiga religió, i reverenciat pels seguidors de la nova.
A causa de la impossibilitat de consulta de documentació comprensible per a ell (malgrat que, sense èxit, va intentar desxifrar els jeroglífics), les úniques fonts de les quals Heròdot va poder servir-se, van ser l'observació directa i les informacions orals dels autòctons (entre ells els sacerdots egipcis).
Veiem en el text que, efectivament va tractar de treure partit a l'observació efectuant mesures sobre el terreny. No sembla, en canvi, que pogués accedir a l'interior de les piramides descrites degut a que les seves observacions es limiten a dades de l'exterior. En aquest sentit cal assenyalar la precisió en la mesura donada de la planta de la piràmide de Quèops que avalua en 8 pletros. El pletro era una antiga mesura de longitud utilitzada a la Grècia asiàtica igual a 100 peus grecs = 30,864 m. D'això es deduiria una longitud dels seus costats de 246,9 m, el que s'aproxima bastant amb les mesures acceptades avui dia. La longitud mitjana dels costats de la base, segons els experts, és d'aproximadament 230 m.
No es pot dir el mateix de l'alçada que indica en el text original. El primer egiptòleg que va estudiar la Gran Piràmide exhaustivament va ser Sir Flinders Petrie. Les mesures que va realitzar, i que més tard va publicar, van ser considerades durant molt temps com les més correctes. Més tard aquestes mesures van ser millorades amb l'ajuda d'aparells de nova tecnologia per J.H.Cole i el Servei d'Antiguitats Egipci. L'alçada, una vegada acabada la piràmide era de 146,6 m (actualment li falten 9,44 m) l'error d'apreciació de Heròdot és d'aprox. 100 m; comprensible d'altra banda degut a que les seves medicions no serien directes sinó de forma estimativa.
Heròdot també descriu les dimensions i ús de la calçada per la qual els treballadors arrossegaven els blocs de pedra. Aquesta, segons les seves fonts, tenia una longitud de 5 estadis, una amplària de 8 braçes i una alçada de les mateixes al punt màxim. Partint de la base que l'estadi era una unitat de longitud grega que prenia com a patró la longitud de l'Estadi d'Olimpia, equivalent a 174,125 m, i que la braça era una unitat
Alfredo Suesta Guillen Niub - 97165025
context han de ser avaluades les seves cròniques: “…si algú hi hagués a qui es facin creïbles aquestes rondalles egípcies, doncs no surto fiador del que explico, i només em vaig proposar en general escriure el que uns altres em referien”.
Malgrat tot, pot afirmar-se que el text que ens ha arribat manté el grau de fiabilitat inicial ja que Heròdot va disposar de fonts bastant verídiques per a la realització dels seus textos, a excepció d'algunes xifres demostrades per les teories de Houdin, on expressa, que solament van ser necessaris 4.000 homes treballant (hi ha fonts que opinen que arrivarien fins als 8000) i no 100.000 com es creia fins ara (certs sectors atribueixen aquesta dada a un error de traducció). Existeixen tambien altres aspectes, procedents de la informació oral dels que li van acompanyar (egipcis, sacerdots..) que presenten clar error, com poden ser la durada de 50 anys del regnat de Quéops (que serien 23, segons el cànon de Torí); el no esment de Dyedefra, tercer faraó de la dinastia IV i predecessor de Kefrén o la durada de la construcció de la Piràmide de Quéops, avaluada en 20 anys.
Aquesta última afirmació ha estat molt qüestionada per experts egiptòlegs. L'anteriorment citat Dr. Zahí Hawass, com a director d'excavacions de la Meseta de Gizeh, creu impossible que es poguessin col·locar 125.000 blocs de pedra anuals, que suposant un treball dels obrers de 4 mesos l'any, com ha pogut ser provat en troballes en tombes d'obrers de les piràmides, donaria una mitjana d'1.000 blocs al dia, i això sense conèixer el ferro ni la roda.
En conclusió, tot això no li treu, ni molt menys, prestigi a la informació donada per l'historiador Grec ja que va establir les bases per a l'estudi d'aquestes construccions. Per la seva influència (fins i tot Alexandre Magne es considera influït per Heròdot), pel seu valor històric i documental i per l'època en què va ser realitzat, Historiae o Els nou llibres d'història està considerada com una font importantíssima pels historiadors considerant-se la primera descripció del món antic a gran escala i la primera en prosa grega. És un dels textos més importants de l'Antiguitat, i avui dia, encara font d'informació imprescindible per al coneixement de la Història en aquest període.
BIBLIOGRAFIA
HERÓDOTO DE HALICARNASO. Los nueve libros de historia. Ed. Porrua, 2007.
ROBERT M. SCHOCH. El misterio de la pirámide de Keops. Ed. Edaf, 2007.
CYRIL ALDRED. Los Egipcios. Oberon. Grupo Anaya, S.A., 2005.
IAN SHAW, STAN HENDRICKS, PIERRE VERMEERSCH, BÉATRIX MIDANT- REYNES. The Oxford History of Ancient Egypt. Ed. Ian Shaw, 2000.
L.W.KING, H.R. HALL. History Of Egypt Chaldea, Syria, Babylonia, And Assyria In The Light Of Recent Discovery. Echo Library, 2008.
JEAN-PIERRE HOUDIN. Great Pyramid Mystery to Be Solved by Hidden Room?. National Geographic,
A.GRACIANI. Actas del III congreso Nacional de Historia de la constucción. Sevilla oct. 2000. CEHOPU.
PÉREZ LARGACHA .Historia antigua de Egipto y del Próximo Oriente. Colección: Akal universitaria, 2007.
JOSEP PADRÓ. Historia del Egipto faraónico. Alianza, 1999.
Alfredo Suesta Guillen Niub - 97165025
DOCUMENTACIÓ SUPLEMENTARIA RECOLLIDA PER INTERNET.
Alfredo Suesta Guillen Niub - 97165025
