“GERTRUDIS”
“Quan érem a la font tots dos, un missatger del rei m’ha dit que hi havia guerra.
He pres la meva arma, i l’home de la carota gegant no em vol deixar passar. En allargar-
li tu una flor, havia desaparegut. Tu no li donaves, però, una flor sinó la meva arma amb
la qual m’hauria pogut occir. On és l’arma? On és la flor? A l’home de la carota de gegant
l’he vist avui penjat al portal de la Seu de Manresa fent una ganyota agònica. Però al
fons del gorg de les seves pupil·les t’he vist a tu amb la flor als llavis i l’arma al braç. Per
què m’has deixat, Gertrudis?”
Aquest fragment pertany a l’obra “Gertrudis” (1927) de J.V.Foix., autor que es
mou entre el classisme, avantguardisme i tradició simbolista. Es poden veure
contradiccions utilitzant la metàfora d’una flor i una arma i la forma d’explicar un engany
amorós com a tema principal.
Es tracta d’una poesia en prosa, on es pot veure l’expressió de sentiments del
protagonista cap a la dona i cap al seu amant. Al començament es centra en la
desconfiança cap a l’home, després, entra en un estat de confusió on no entén la reacció
de la dona a l’intervenir entre tots dos i, acaba en tristesa per l’engany. Trobem a tres
persones i veiem el punt de vista del protagonista que ho narra com si parlés amb la
noia, reflexionant el que ha passat, provocant que arribi de forma més directa al lector.
Tot això explicat en forma de narració.
El tema principal és l’amor-desamor i es pot relacionar amb la solitud de l’home,
ja que seria el final que acaba tenint el protagonista, una vegada veu que l’han enganyat.
També, podem veure la frustració del desig, en aquest cas el de estar amb la noia, però
veu com se la treuen amb els seus propis ulls. A més, hi ha un síntesi d’elements oposats,
comparant el principi i el final del fragment i amb els simbolismes que utilitza (flor i
arma). Els tres personatges que podem veure són: el protagonista, que és qui narra la
història (parla dels fets en passat) i veu com la dona li enganya amb un altre home; la
dona, que intervé perquè no es barallin l’amant i el protagonista; i, l’amant (o l’home de
carota de gegant).
A la primera línia (“Quan érem a la font tots dos, un missatger del rei m’ha dit
que hi havia guerra.”), diu, el que podria ser, un avís d’una altra persona sobre que un
altre home intentés seduir a la seva dona; al final de la primera línia (“He pres la meva
arma, i l’home de la carota gegant no em vol deixar passar.”), es podria interpretar com
que volia fer-se càrrec d’aquell assumpte, però un home no li deixa passar, sense donar-
se compte que és a ell qui busca; a partir del final de la segona línia (“En allargar-li tu
una flor, havia desaparegut. Tu no li donaves, però, una flor sinó la meva arma amb la
qual m’hauria pogut occir. On és l’arma? On és la flor?”), podria dir-se que en aquesta
part, quan la dona intervé entre ells dos, no li és difícil convèncer perquè l’altre home
s’anés i, l’hagués tret l’oportunitat de fer alguna cosa, al protagonista; al final de la
quarta línia (“A l’home de la carota de gegant l’he vist avui penjat al portal de la Seu de
Manresa fent una ganyota agònica. Però al fons del gorg de les seves pupil·les t’he vist
