L’experiència més emocionant de la meva vida
Sortia fum del meu cotxe i el camió que havia xocat contra nosaltres estava cremant-se
sense control, mentre que els porcs que transportava el camió havien aconseguit escapar
d’aquell incendi inesperat i estaven corrent per l’autopista desesperadament.
Sentia molt soroll de fons, però el que més sentia era so agut, continu i estrident que
semblava que estigués enganxat a la meva orella, després d’això no recordo res més.
En recuperar la consciència mínimament, vaig veure un túnel blanc però tot seguit vaig
poder obrir els ulls lentament, i vaig poder observar que al costat del meu llit que hi havia un
home i una dona agafats de la mà, i a l’altre costat un noi més jove que, quan va veure que
obria els ulls es va llançar emocionadament a sobre meu per abraçar-me. En aquest
moment no entenia res, estava molt confusa i vaig empentar-lo cap enrere.
Els metges van entrar a l’habitació d’aquell hospital i van explicar-me què vaig tenir un greu
accident en el qual un camió va xocar contra el meu cotxe per un error mecànic inevitable i
que per això, la meva memòria havia sigut afectada greument i l’havia perduda, en aquest
moment em vaig quedar en shock i el primer que vaig fer va ser posar-me a plorar. Aquelles
tres persones desconegudes que es trobaven a l’habitació em van dir que eren els meus
pares i el meu germà petit. Era conscient que tot el que venia d’ara cap endavant seria un
repte per mi i per tant, no quedava una altra opció que posar-me a treballar en mi mateixa,
començant primer confiant en aquests tres individus que deien ser la meva família. Tot
seguit, vaig iniciar el procés mèdic que manaven els especialistes per la recuperació de la
meva memòria. Adam, el jove que estava des del primer dia al costat del meu llit, va ser el
meu gran suport d’aquesta experiència.
Mentre anaven passant els dies i anava fent els exercicis manats pels metges, notava una
gran millora i em vaig adonar degut al suport del meu germà petit i l’ajut de la resta de la
família que havia anat coneixent, vaig poder restaurar tots els records de la meva infància,
fins i tot els moments previs de la tragedia. Arran d’això vaig fer una festa cap a la meva
família en agraïment per totes les molèsties causades i també van venir com a convidats els
metges i tots els amics que vaig fer durant la recuperació.