

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
COMENTARI D'UN TEXT DE LOCKE 2n BATXILLERAT
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Xavier Trilla Urteaga 2BA ACTIVITATS JOHN LOCKE
1. Fes un breu resum de les idees que apareixen al text i com estan relacionades. A l’inici del text, es fa una referència al model polític liberal de Locke on explica com les persones van decidir formar part d’una societat liberal en la qual el govern representa la lliure voluntat dels individus i on la llei respecta tots els drets naturals de les persones. A continuació, també es fa menció al dret de rebel·lió on Locke explica que si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir i els ciutadans; els ciutadans deixarien de tenir cap obligació d’obeir-lo, i com a conseqüència, podrien destituir-lo i establir-ne un de nou. 2. Comenta les idees principals del text. Segons Locke la societat s’organitza sobre la base d’una sèrie de drets naturals de caire universal, que són fonamentalment la vida, la llibertat i la propietat. Aquests drets existeixen des del principi dels temps, en l’estat de naturalesa i el seu fonament no prové de Déu, sinó de la mateixa necessitat de portar una vida plena i feliç. El que ens mostra que hi ha drets naturals és l’experiència: no hi ha societats felices sense individus amb drets reconeguts mútuament. Aquests drets els té tothom i han de ser garantits imparcialment en qualsevol contracte social. El contracte social és un instrument per tal de viure millor que implica a tots per igual. Com a tal, el contracte, a través del qual els individus constitueixen l’Estat, no elimina de cap manera els drets naturals sinó que els potencia. Aquests drets s’enforteixen en la mesura que són tots els afectats pel pacte s’impliquen en la mútua defensa dels drets davant qualsevol vulnerabilitat d’aquests. Tal com diu el text, el pacte no destrueix la llibertat originària. Un govern o un Estat que pretengués disminuir o desfer els drets originaris seria una tirania. Entre els drets naturals, Locke atorga una especial importància a la propietat per una raó bàsicament empírica: sense propietat no hi ha llibertat, en la mesura que aquesta llibertat s’ha de poder portar a la pràctica cada dia i ha de fonamentar-se en una base material. El dret a la propietat evita que els individus caiguin en l’esclavatge i, per tant, ha de ser especialment defensat. Quan els governants imposen l’arbitrarietat, és a dir, quan volen
actuar més enllà dels drets que els atorga el pacte pel qual es crea la societat, el govern es torna il·legítim. Si els drets són naturals, això implica que són també recíprocs i universals. En canvi, els drets il·limitats, no existeixen perquè ni la vida, ni la llibertat ni la propietat d’un altre ha fet impossible l’accés als drets per part de tots els membres d’una col·lectivitat. Si algú tingués tota la llibertat o tota la propietat i fes impossible la llibertats dels altres estaríem davant una situació de tirania. Els governants han de garantir els drets i, per tant, no poden actuar com a enemics de la llibertat. La funció de la llei és protegir la llibertat de manera igual per a tots els membres d’una societat. El vincle entre la llei (principi jurídic) i la justícia (com a valor suprajurídic), és la garantia d’una bona societat. La llei s’ha d’aplicar tant als governats com als qui governen. En una societat liberal com la que defensa Locke, la llei constitueix la garantia, i alhora el límit, dels drets naturals, de manera que un governant no pot actuar contra els principis naturals de la legitimitat de la llei. Davant un govern il·legítim, resulta possible apel·lar a un altre dret que Locke considerava també natural: el dret de resistència. Quan ‘per por, per insensatesa o per corrupció’, segons ens diu el text, el governant transgredeix els límits del seu poder, el poble pot alçar- se per recuperar el que és seu. Els drets naturals són la font de la legitimitat del govern, però també la guia del seu exercici efectiu. Quan aquests drets no són respectats, la societat política es trenca, perquè, com diu el text s’ha ‘traït la confiança atorgada’ al govern. Llavors el poble pot ‘recuperar la llibertat inicial’. Senzillament: no hi ha llibertat sense legitimitat. És significatiu que Locke usi el verb ‘recuperar’: allò que forma part de la naturalesa humana mai no es perd. En la tradició liberal, el govern és delegat, però la font del poder legítim resideix en el poble i sense poble no hi ha llei.
3. Compara la idea del contracte social de la que parla el text amb les condicions de contracte social descrites per Hobbes al Leviatan. En el contracte social de Hobbes es qüestiona respecte de qui ha d'exercir la sobirania de l'Estat, si el Rei o el Parlament. Finalment, arriba a la conclusió que sempre és necessari algun contracte social per a garantir la pau entre els ciutadans, és a dir, un ordre "artificial".