HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, COMENTARI TEXT AVALUATIU
NOM: Vinyet de la Maza
«La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia
felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista
obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol.»
John Stuart MILL (1806-1873), L'utilitarisme
1.- Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]
En aquest text, Mill exposa quin criteri fa servir l’utilitarisme per decidir si una conducta és correcta
o no. Mill dona per suposat que una conducta correcta ens apropa a la felicitat. L’utilitarisme
defensa que una conducta és correcta, i conseqüentment feliç, quan hi ha més persones que la
gaudeixen. Mill afirma que qui realitza l’acció ha de ser capaç de distanciar-se de la seva pròpia, i per
tant ser totalment objectiu.
2. Què vol dir, en el text, «ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i
benèvol»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara
que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts]
Amb aquesta frase Mill ens presenta un gran dilema per al criteri de l’utilitarisme. L’utilitarisme
pretén fer passar l’interès i la felicitat col·lectius per davant de l’interès i la felicitat individuals, com
podem veure quan diu “el màxim plaer per al màxim nombre”. El problema d’aquest plantejament
és que qui realitza la l’acció ha de passar els interessos dels demés per sobre dels seus individuals a
més a més ha de ser totalment imparcial. El problema és que la majoria de humans, tot i que sabem
que els nostres desitjos i els nostre actes afecten a qui ens envolta, aquest no és motiu suficient com
per portar a algú a posar els beneficis dels demés per davant dels seus. I aquesta és, la dificultat més
important de l’utilitarisme. És per això que Mill proposa un utilitarisme de les regles, que ens
permeti anar més enllà i no tan sols avaluï la utilitat dels actes concrets sinó que estableixi també
normes morals que es puguin traduir en actes útils, és a dir, que proporcionin felicitat a la majoria.
3. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [3
punts]
Per a respondre aquesta pregunta he decidit comparar el concepte de felicitat de Mill amb el de
Plató. Per a Plató, la felicitat és la realitat, la essència de les coses. Plató creu que existeix un món
ideal on només podem accedir a través de la raó. Segons aquest autor, cadascú ha de seguir la
funció que té la seva ànima i viure segons la seva veritable naturalesa. Per tant podem dir que MIll
està totalment en contra del concepte de felicitat platònic. Mill en cap cas contempla una idea
eterna i absoluta de bé o de mal. Mill defensa que una mateixa cosa o una mateixa acció pot ser
bona en un moment i dolenta en un altre depenen de si els és util a les persones o no. D’aquesta
manera, el que per a algú pot ser una conducta bona, per a una altra persona pot no ser-ho. Plató no
contempla aquesta idea ja que ell considera que hi ha una única idea de bé i de mal. Per tant
