COMENTARI DE TEXT DE LA PARELLA FREUD – FROMM
Sigmund Freud va néixer en el si d'una família jueva el 1856 a Freiberg
(Moravia) però als 4 anys marxa a Viena, on viurà fins al 1938. Va estudiar medicina,
especialment les malalties mentals. La influència de Breuer i Charcot el va portar a
aplicar la hipnosis en els seus casos però va anar canviant els seus mètodes fins arribar
a l'associació lliure d'idees, base del psicoanàlisi, que li revelà la importància dels
somnis, la infància i la sexualitat en les malalties mentals, temes en els que basarà la
seva teoria.
Al llarg de la seva vida es va veure molt afectat per persecucions antisemites,
per la 1a Guerra Mundial i l'inici de la 2a G.M.
En el seu text “Consideraciones de actualidad sobre la guerra y la
muerte” (1915), Freud parla sobre la decepció que va suposar l'esclat de la 1ª Guerra
Mundial i els motius que impulsaven els homes a combatre-hi; i després analitza
l'actitud de les persones davant de la mort i la influència de la guerra en aquesta
mentalitat.
Freud pensa que la guerra va suposar una gran decepció que els països desen-
volupats no “sabessin resoldre d’altra manera les diferències i conflictes d’interessos” i
“la brutalitat en la conducta dels individus”, provocada per la sobrevaloració de la seva
bondat ja que, en realitat, els seus instints agressius havien estat coartats per l'educació.
En la segona part, Freud analitza el canvi d'actitud davant de la mort al llarg de
la història, des de l’ambivalència dels sentiments de l'home elemental, que gaudia
matant als altres però negava la seva pròpia mort perquè era incapaç d’imaginar-se-la;
fins a l’actualitat, on les normes ètiques ens impedeixen desitjar i, fins i tot, pensar en la
mort. Però en la guerra “ja no es deixa negar, hem de creure en ella”. Aquest canvi ens
“presenta als estranys com a enemics als que devem infligir o desitjar la mort”.
Eric Fromm va néixer el 1900 a Frankfurt. Va estudiar sociologia a la
Universitat seguint la seva carrera en el camp de la psicoanàlisi, molt influït també per
les teories de Marx. Com a psicoanalista, va acceptar algunes idees de Freud, però es
desmarcà de la seva teoria, seguint un vessant més humanista que dóna més importància
a la socialització de l'individu. Igual que Freud, va patir el clima bel·ligerant de la seva
