Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari de text Freud-Fromm, Apuntes de Psicología

Asignatura: Historia de la psicologia, Profesor: Blanca Anguera, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 09/08/2009

carolina-3621
carolina-3621 🇪🇸

3.7

(34)

10 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
COMENTARI DE TEXT DE LA PARELLA FREUD – FROMM
Sigmund Freud va néixer en el si d'una família jueva el 1856 a Freiberg
(Moravia) però als 4 anys marxa a Viena, on viurà fins al 1938. Va estudiar medicina,
especialment les malalties mentals. La influència de Breuer i Charcot el va portar a
aplicar la hipnosis en els seus casos però va anar canviant els seus mètodes fins arribar
a l'associació lliure d'idees, base del psicoanàlisi, que li revelà la importància dels
somnis, la infància i la sexualitat en les malalties mentals, temes en els que basarà la
seva teoria.
Al llarg de la seva vida es va veure molt afectat per persecucions antisemites,
per la 1a Guerra Mundial i l'inici de la 2a G.M.
En el seu text “Consideraciones de actualidad sobre la guerra y la
muerte” (1915), Freud parla sobre la decepció que va suposar l'esclat de la 1ª Guerra
Mundial i els motius que impulsaven els homes a combatre-hi; i després analitza
l'actitud de les persones davant de la mort i la influència de la guerra en aquesta
mentalitat.
Freud pensa que la guerra va suposar una gran decepció que els països desen-
volupats no “sabessin resoldre d’altra manera les diferències i conflictes d’interessos” i
“la brutalitat en la conducta dels individus”, provocada per la sobrevaloració de la seva
bondat ja que, en realitat, els seus instints agressius havien estat coartats per l'educació.
En la segona part, Freud analitza el canvi d'actitud davant de la mort al llarg de
la història, des de l’ambivalència dels sentiments de l'home elemental, que gaudia
matant als altres però negava la seva pròpia mort perquè era incapaç d’imaginar-se-la;
fins a l’actualitat, on les normes ètiques ens impedeixen desitjar i, fins i tot, pensar en la
mort. Però en la guerra “ja no es deixa negar, hem de creure en ella”. Aquest canvi ens
“presenta als estranys com a enemics als que devem infligir o desitjar la mort”.
Eric Fromm va néixer el 1900 a Frankfurt. Va estudiar sociologia a la
Universitat seguint la seva carrera en el camp de la psicoanàlisi, molt influït també per
les teories de Marx. Com a psicoanalista, va acceptar algunes idees de Freud, però es
desmarcà de la seva teoria, seguint un vessant més humanista que dóna més importància
a la socialització de l'individu. Igual que Freud, va patir el clima bel·ligerant de la seva
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari de text Freud-Fromm y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

COMENTARI DE TEXT DE LA PARELLA FREUD – FROMM

Sigmund Freud va néixer en el si d'una família jueva el 1856 a Freiberg

(Moravia) però als 4 anys marxa a Viena, on viurà fins al 1938. Va estudiar medicina, especialment les malalties mentals. La influència de Breuer i Charcot el va portar a aplicar la hipnosis en els seus casos però va anar canviant els seus mètodes fins arribar a l'associació lliure d'idees, base del psicoanàlisi, que li revelà la importància dels somnis, la infància i la sexualitat en les malalties mentals, temes en els que basarà la seva teoria. Al llarg de la seva vida es va veure molt afectat per persecucions antisemites, per la 1a Guerra Mundial i l'inici de la 2a G.M.

En el seu text “Consideraciones de actualidad sobre la guerra y la muerte” (1915), Freud parla sobre la decepció que va suposar l'esclat de la 1ª Guerra Mundial i els motius que impulsaven els homes a combatre-hi; i després analitza l'actitud de les persones davant de la mort i la influència de la guerra en aquesta mentalitat.

Freud pensa que la guerra va suposar una gran decepció que els països desen- volupats no “sabessin resoldre d’altra manera les diferències i conflictes d’interessos” i “la brutalitat en la conducta dels individus”, provocada per la sobrevaloració de la seva bondat ja que, en realitat, els seus instints agressius havien estat coartats per l'educació. En la segona part, Freud analitza el canvi d'actitud davant de la mort al llarg de la història, des de l’ambivalència dels sentiments de l'home elemental, que gaudia matant als altres però negava la seva pròpia mort perquè era incapaç d’imaginar-se-la; fins a l’actualitat, on les normes ètiques ens impedeixen desitjar i, fins i tot, pensar en la mort. Però en la guerra “ja no es deixa negar, hem de creure en ella”. Aquest canvi ens “presenta als estranys com a enemics als que devem infligir o desitjar la mort”.

Eric Fromm va néixer el 1900 a Frankfurt. Va estudiar sociologia a la

Universitat seguint la seva carrera en el camp de la psicoanàlisi, molt influït també per les teories de Marx. Com a psicoanalista, va acceptar algunes idees de Freud, però es desmarcà de la seva teoria, seguint un vessant més humanista que dóna més importància a la socialització de l'individu. Igual que Freud, va patir el clima bel·ligerant de la seva

època. La 1a Guerra Mundial va iniciar-se quan era un adolescent i la 2a el va obligar a emigrar a EUA degut als seus orígens jueus i les seves idees liberals.

Fromm , en el seu text, extret del llibre “Anatomia de la agresividad” (1975), analitza els tipus d'agressió humana, en relació amb la guerra. Igual que Freud, no aprofundeix en les causes de la guerra sinó en quins factors psicològics la fan possible.

En l’anàlisi els tipus d’agressivitat comença amb l’ agressió defensiva , com a resposta al narcisisme ferit , que fa que en conflictes entre grups “la imatge narcisista del grup propi s’elevi al seu punt més alt i la devaluació del grup contrari caigui fins al fons”; o a la resistència a “portar a la consciència afanys i fantasies reprimits”. Fora d’aquest tipus d’agressivitat, trobem l’ agressió conformista , on l’individu destrueix perquè li ho han manat i es sent obligat a obeir. Finalment, Fromm parla de l’ agressió instrumental , on la destrucció és només el mitjà per aconseguir allò necessari i desitjable. L’instint de supervivència, la por i el respecte a les autoritats, l’excitació davant del risc i la “rebel·lió indirecta contra la injustícia, la desigualtat i l’avorriment que regeixen la vida social en temps de pau” són els factors psicològics que fan possible una guerra ocasionada per “l’agressió instrumental de la elit militar i política”.

Els dos autors es van veure molt afectats pels conflictes bèl·lics del segle XX al llarg de les seves vides i, per això, en els seus respectius textos aborden la influència que aquests tenen en la ment de les persones. Per Freud, la guerra fa que els homes experimentin una regressió a un estat psicològic més primitiu que els permet satisfer els seus instints agressius. Aquests havien estat transformats en instints socials per l’acció de l’educació, igual que la seva visió de la mort. En períodes de guerra, l’home pot recuperar l’actitud inconscient davant de la mort i desitjar-la (o produir-la) als seus, sense por ni vergonya. Freud no creu que l’agressivitat innata dels homes sigui la causa de les guerres, però si que és un element important que les possibilita. Fromm accepta la idea de Freud sobre l’existència dels impulsos agressius reprimits però nega que siguin suficients per fer possible una guerra ja que creu que aquests només es mobilitzen en certes circumstàncies. L’agressió es durà a terme com a defensa quan un individu sent que fereixen el seu narcisisme (en el cas de les guerres, el narcisisme col·lectiu) o quan algú intenta fer conscient els seus motius o fantasies reprimits; com a atac , per obediència als seus superiors; o com a mitjà per aconseguir els seus objectius.

REFERÈNCIES

  • Gondra, J.M. (2001). Historia de la psicología. Introducción al pensamiento psicológico moderno. Volumen II: Escuelas, teorías y sistemas contemporáneos. Madrid: Ed. Síntesis.
  • Isoardi, A. (1977). Erich Fromm, Más allá de las cadenas de la ilusión y La revolución de la esperanza. Madrid: Ed. Magisterio Español.
  • Freud, S. (1999). El malestar de la cultura y otros ensayos. Madrid: Ed. Alianza.