¡Descarga Comentari de text Gall y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
NIUB:
INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):
Franz Joseph Gall va néixer l’any 1758 a Tiefenbronn i va morir al 1828 a París. Els seus pares eren catòlics d’ascendència italiana. Inicià els seus estudis de medicina a Estrasburgo, França l’any 1777. A l’any 1781 els va continuar a la universitat de Viena on es va doctorar al 1785. Va publicar un llibre sobre medicina pràctica al 1791. Li van oferir un lloc de treball de metge de l’emperador, que va rebutjar. Va donar conferències públiques amb la seva teoria de les funcions del cervell al 1796 a Viena; la seva primera declaració d’organologia va aparèixer publicada 2 anys més tard. Les seves conferències van ser prohibides per l’emperador Francisco I al 1801, acusant-lo de contradir la moral i la religió, i el va expulsar d’Àustria.
Al 1805 Spurzheim es va convertir en el seu assistent i van haver d’abandonar Viena. Al 1805 per realitzar un viatge per eixamplar les dades a favor de les seues doctrines; però els cercles científics van rebutjar la seva doctrina perquè no aportava proves irrefutables Es van instal•lar a Paris al 1807 on es va fer pública la doctrina frenològica amb l’oportunitat d’ensenyar-la en l’Athenee. Al 1808 van presentar un llibre de memòries sobre l’anatomia del cervell i al 1810 va publicar la principal obra de craniologia ‘’Anatomie et physiologie du systeme nerveux en general, et du cerveau en particulier’’. Al 1821 li van negar un seient a l’acadèmia de ciències perquè reconeixien com invalides les seves doctrines. (Kazdina,2000) Va conviure en un període en el període de l’escola escocesa. La psicologia dels pensadors escocesos va afectar la postura de l’empirisme, negant la idea de l’existència de la matèria i la ment. Aquest fet va provocar que l’empirisme avances i modifiques les teories donades per errònies. En l’empirisme es postulava la idea de processos mentals com a moviments en el SN a causa d’un estímul extern, però no s’havia estudiat la magnitud d’aquestes facultats dins del cervell ni la seva localització. El positivisme alemany va afirmar que només es podia considerar ciència allò que es pogués observar i experimentar directament i que tot venia regit per l’experiència.
Gall va aportar que tots els processo mentals són biològics i va proposar una doctrina, la craniologia (frenologia), la qual postula que el cervell humà té funcions especifiques localitzades. Va identificar 27 regions cerebrals; desprès Spurzheim ho amplia a 37. Per Gall l’estudi de la naturalesa humana no es basava en les investigacions introspectives i abstractes de la ment. Deia que les funcions mentans incrementen el volum de determinades zones cerebrals localitzades. D’aquesta manera va sorgir la cranioscopia, modificacions en la morfologia del crani. Palpant les formes del crani extreia conclusions del caràcters i les qualitats dels individus. La craniesocopia no tenia significat científic i molts deien que era quelcom insostenible. Però va representar el primer assaig de la psicologia per l’estudi del cervell.
Comentari de text-1; Frank Joseph Gall
Història i Epistemologia de la Psicologia
RESUM (màxim 2.500 caràcters):
En aquest relat de la frenologia de Franz Joseph Gall s’exposen les principals idees respecte la seva teoria, la qual ell va anomenar craniologia. Especifica que només el cervell és l’òrgan de la ment, aquesta afirmació va impulsar al pensament científic. Afirmava que els processos mentals són biològics, i que aquest conté unes regions cerebrals a les quals els hi pertoquen diferents funcions i que ell els hi assigna un lloc de localització a diferents regions del cervell. Deia que les disposicions mentals són innates i es manifesten segon de quina manera estiguin organitzades.
Gall deia que la forma del cervell estava determinada des de la infantesa i que el crani es forma segons aquesta determinació i segons les protuberàncies del cervell es veuria s’hi hi ha excés o manca d’una facultat mental determinada.
Spurzheim es va unir al seu mètode, el qual es basava en la inspecció de la forma cranial, palpant-los, per definir aspectes de la personalitat d’una persona segons la grandària d’aquestes, d’aquí va sorgir el terme cranioscopia i el qual no era considerat científic. La seva teoria va tenir diverses disputes ja que es regia per la observació de diferents cranis a través de l’experimentació només utilitzant el tacte estudiant d’aquesta manera les diferents parts cerebrals i les seves funcions. Va ser Spurzheim qui va voler anar més enllà i la va anomenar frenologia. (Carpintero,1939)
Va ser un gran pas per l’estudi del cervell però no va tenir gaire fonament ja que molts autors van contradir la seva teoria afirmant que les àrees que havia definit no estaven localitzades on ell havia assignat i que la metodologia empleada pel coneixement del cervell no era l’adequada ja que no aportava validesa.
Remarca com ha afectat la seva teoria en el món de l’estudi científic dels ‘’essers indesxifrables’’ i diu que s’han desvetllat defectes de les teories filosòfiques respecte les facultats morals i intel·lectuals.
S’ha de tenir en compte que la fisiologia del cervell està regida per observacions, experiments i investigacions, en aquest cas els raonaments s’apoderen dels resultats.
Dóna emfasis en la importànca que té l'estudi del cervell i el poc interès i avenç que s'havia mostrat anteriorment contradient d’aquesta manera la ideologia i teories de molts autors.
que el còrtex es equipotencial, és a dir, que qualsevol regió pot dur a terme qualsevol de les funcions, remarcant que una lesió en una regió determinada del còrtex no afectaria a ninguna capacitat més que a una altre.
La concepció de Flourens es va divulgar ràpidament. L’acceptació que va tenir va ser degut en part a la fiabilitat del treball experimental, però també va provocar una reacció religiosa i política contra la perspectiva materialista de Gall.
Al contrari de Broca, Flourens no respectava els estudis de Gall i criticava als frenòlegs constantment i amb faltes de respecte. (Carpintero, 1939)
Golz va realitzar ablacions bilaterals al còrtex cerebral en gossos i va els va mantindre vius durant un llarg període, al igual que Flourens va afirmar que el que determinava la gravetat dels efectes a les funcions superiors era la massa de la lesió i no on eren localitzades, contradient d’aquesta manera la importància que Gall donava a la localització de les regions cerebrals.
Spurzheim i Combe recolzaven la teoria de Gall però van modificar parcialment alguns continguts de la organologia per poder fer-la més assequible a un públic més ampli. Ho van fer amb l’objectiu de guanyar recolzament popular per contrastar el rebuig que la doctrina de Gall havia rebut en certs sectors de les elits científiques de París i Edimburgo.
Spurzheim va ser alumne de Gall i des de primer moment es va unir a la seva doctrina, va separar-se d’ell per divulgar la nova ciència i va popularitzar una modificació del sistema de Gall. Va canviar el nom que Gall havia assignat com a fisiologia del cervell per el terme frenologia estenent d’aquesta manera la doctrina. Va afegir un nou postulat que relacionava la mida relativa de cada òrgan amb la mesura de la seva potencia. (Sahakian, 1990)
Ell es va centrar més en les aplicacions terapèutiques, educatives i socials de la frenologia.
CONCLUSIONS (màxim 2.500 caràcters):
Com ja he comentat anteriorment, Franz Joseph Gall va ser un frenòleg molt important a la història de la psicologia ja que va obrir una porta més a la ciència respecte l'estudi del cervell i que gràcies a ell s'han pogut realitzar molts estudis i cada vegada s'ha apropat més al que diu la ciència moderna.
Pel que hem pogut comprovar com a la majoria de teories tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Gràcies a la seva teoria es va crear un nou enfocament per estudiar la ment humana desde un punt de vista metodologic i basat en la fisiologia, rebutjant les antigues idees filosòfiques i les elucubracions infundades basades en la intospeccio. Va motivar a altres autors a investigar pel seu compte nous mètodes per realitzar aquest estudi.
N'hi ha que hi critiquen petits detalls respecte la doctrina de Gall, els quals modifiquen, i altres que estan totalment en contra i realitzen una teoria totalment oposada a la seva.
El seu mètode basat en esbrinar aspectes de la personalitat d'una persona palpant cranis a dia d'avui no seria gens creible ja que no es podria verificar el que ell defensa sobre les localitzacions cerebrals i les seves funcions.
