NIUB: XXXXXXXXX

INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):

Wolfgang Köhler, va néixer a Estònia el 1887. Va estudiar a la Universitat de Berlín, i

es va graduar a l’any 1909. Va ser una de les principals personalitats que van donar

origen a la psicologia de la “Gestalt”, juntament amb Max Wertheimer i Kurt Koﬀka,

encara que el creador pròpiament dit es considera que va ser Max Wertheimer. Tot i

això, Köhler va fer algunes de les contribucions més signiﬁcatives.

Köhler va contribuir a establir el concepte d'aprenentatge per Insight: discerniment

cognitiu sobtat i automàtic sobre una sèrie d'estímuls. En el seu llibre “The Mentality

of Apes” (La mentalitat dels micos), publicat al 1925, va descriure experiments

realitzats amb micos antropoides a l’illa de Tenerife durant la Primera Guerra Mundial.

De 1913 a 1920 va estar a Tenerife dirigint la recerca amb ximpanzés. Va demostrar

que els simis aprenen a partir de les totalitats i no de les parts, que mostren salts

abruptes en el seu acompliment, i que en general exhibeixen el que la majoria de

nosaltres anomenaria una capacitat de raonament. Köhler va dir que el que és vàlid

per als simis ho és molt més per als éssers humans, i va corregir als conductistes en la

seva manera mecànica de concebre l'aprenentatge humà.

Després de diversos anys a Berlín, va emigrar a Estats Units abans de la Segona

Guerra Mundial, on va ser professor en el “Swarthmore College” del 1935 al 1955.

Entre les seves obres podem destacar “Proves d'intel·ligència en antropoides(1917)”,

“Dinàmica en psicologia (1940)”, “La psicologia de la forma (1947)” i “Connexions

dinàmiques en psicologia (1959)”.

Finalment, al 1967 Wolfgang Köhler va morir a la casa de Lebanonn, a New Hampshire

d'Estats Units.

RESUM (màxim 2.500 caràcters):

El text ens parla de la percepció de l’aprenentatge però des d’una perspectiva

gestàltica, el qual s’explica un mètode aplicat en animals (en un ximpanzé més

concretament) per poder comprovar la percepció i memòria dels objectes del món

exterior i/o fenomènic.

En l’experiment que es porta a terme, es col·loca a un animal davant de dos objectes

els quals associa de manera positiva o bé negativa segons si ha tingut recompensa o

bé càstig, i es pretén observar si l’animal en qüestió associa un objecte concret amb

un reforçament positiu o negatiu anterior. En primer lloc, l’animal demostra triar

sempre l’objecte que associa amb un valor positiu que no pas negatiu, però aleshores

s’afegeix un nou objecte en el que no té cap valor associat, ni positiu ni negatiu i

elegeix l’objecte desconegut.

Història i Epistemologia de la Psicologia

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Wolfgang Köhler: Pionero de la Psicología de la Gestalt y el Aprendizaje Animal - Prof. Ro y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

NIUB: XXXXXXXXX

INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters): Wolfgang Köhler, va néixer a Estònia el 1887. Va estudiar a la Universitat de Berlín, i es va graduar a l’any 1909. Va ser una de les principals personalitats que van donar origen a la psicologia de la “Gestalt”, juntament amb Max Wertheimer i Kurt Koffka, encara que el creador pròpiament dit es considera que va ser Max Wertheimer. Tot i això, Köhler va fer algunes de les contribucions més significatives. Köhler va contribuir a establir el concepte d'aprenentatge per Insight: discerniment cognitiu sobtat i automàtic sobre una sèrie d'estímuls. En el seu llibre “The Mentality of Apes” (La mentalitat dels micos), publicat al 1925, va descriure experiments realitzats amb micos antropoides a l’illa de Tenerife durant la Primera Guerra Mundial. De 1913 a 1920 va estar a Tenerife dirigint la recerca amb ximpanzés. Va demostrar que els simis aprenen a partir de les totalitats i no de les parts, que mostren salts abruptes en el seu acompliment, i que en general exhibeixen el que la majoria de nosaltres anomenaria una capacitat de raonament. Köhler va dir que el que és vàlid per als simis ho és molt més per als éssers humans, i va corregir als conductistes en la seva manera mecànica de concebre l'aprenentatge humà. Després de diversos anys a Berlín, va emigrar a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, on va ser professor en el “Swarthmore College” del 1935 al 1955.

Entre les seves obres podem destacar “Proves d'intel·ligència en antropoides(1917)”, “Dinàmica en psicologia (1940)”, “La psicologia de la forma (1947)” i “Connexions dinàmiques en psicologia (1959)”. Finalment, al 1967 Wolfgang Köhler va morir a la casa de Lebanonn, a New Hampshire d'Estats Units.

RESUM (màxim 2.500 caràcters): El text ens parla de la percepció de l’aprenentatge però des d’una perspectiva gestàltica, el qual s’explica un mètode aplicat en animals (en un ximpanzé més concretament) per poder comprovar la percepció i memòria dels objectes del món exterior i/o fenomènic. En l’experiment que es porta a terme, es col·loca a un animal davant de dos objectes els quals associa de manera positiva o bé negativa segons si ha tingut recompensa o bé càstig, i es pretén observar si l’animal en qüestió associa un objecte concret amb un reforçament positiu o negatiu anterior. En primer lloc, l’animal demostra triar sempre l’objecte que associa amb un valor positiu que no pas negatiu, però aleshores s’afegeix un nou objecte en el que no té cap valor associat, ni positiu ni negatiu i elegeix l’objecte desconegut.

Història i Epistemologia de la Psicologia

Aquesta elecció és deguda a que l’animal veu diferents matisos entre els colors dels diferents objectes i si se li canvia, sempre associarà el més clar al positiu. Finalment, ens explica que aquest mètode s’ha aplicat també a altres animals per tal de comprovar que no es donessin certs resultats per ser un animal en concret.

CONFRONTACIÓ (màxim 10.000 caràcters): Els treballs de Wolfgang Köhler amb primats van ser els primers estudis de la Gestalt en l’estudi de la intel·ligència animal. Köhler va criticar els treballs de Thorndike per realitzar les seves recerques introduint als animals en situacions molt poc naturals. També, a diferència d’aquest, va defensar l’existència de la intel·ligència animal, i va afirmar que la seva diferència amb la intel·ligència humana resideix que la seva percepció de les situacions és més feble i en què no posseeixen un llenguatge. Tot i això, Köhler i Thorndike basen la psicologia en un mateix objectiu: trobar l’explicació de com es produeixen els processos i mecanismes de l’aprenentatge i la intel·ligència en animals, tot i que de manera bastant diferent. Els experiments parteixen de la mateixa base ja que en els dos se’ls hi presenta al subjecte experimental (el qual són animals) una situació-problema d’una certa dificultat, encara que de característiques diferents, i cadascú fa servir uns subjectes i un instrument diferent. Thorndike no mostra a l’animal cap tipus d’indicació o senyal que li pugui fer decantar- se cap a una conducta o una altre. Un experiment que va portar a terme era el de tancar a un gat i la seva resposta davant el tancament era agressiva i desorganitzada, ja que esgarrapava i saltava sense cap ordre concret per intentar escapar. Aquests moviments desorganitzats van portar a Thorndike a pensar que el gat després de varis assajos per casualitat obria el mecanisme de sortida. Això explica les diferents lleis postulades per Thorndike, per les quals l’animal ha d’estar motivat per fer alguna cosa en concret, sobretot si li provoca malestar (llei de la necessitat) i l’animal ha de repetir diversos cops la mateixa situació (llei de la repetició). En canvi, en l’experiment de Köhler, en el ximpanzé no se li troba cap comportament d’intimidació o molestar, simplement canvia la seva conducta per reconeixement, ja que se li apareixen diferents objectes associats a valors positius o negatius i el subjecte experimental pot reconèixer després de diversos assajos, quin dels dos objectes és més bo per ell i quin té conseqüències negatives per ell. Els dos autors (Köhler i Thorndike) intenten explicar el procés de l’aprenentatge. En el primer cas, és a dir en l’experiment del gat es realitza aprenentatge per assaig/error, donant amb la solució al problema per casualitat; i en el segon cas, l’aprenentatge es realitza quan l’animal és capaç d’assimilar la situació en la qual es troba i els factors que li envolten i actua en conseqüència per aconseguir resoldre el problema. A aquesta última capacitat de descobrir la manera de resoldre sobtadament, després de reconèixer la situació en la qual es troba s’anomena “insight”.

Pel que fa a l’època de Köhler, també hi havia altres moviments que tenien discrepàncies amb els seus pensaments sobre l’aprenentatge i la teoria de l’Insight, com són els del corrent conductista. El conductisme prescindeix de la introspecció i elimina la consciència, exigint un objecte d’estudi observable (la conducta). Els autors conductistes postulaven que la conducta està constituïda per una sèrie d’estímuls que determinen respostes i neguen la necessitat de processos mentals com deia Köhler en els animals i ésser humans.

CONCLUSIONS (màxim 2.500 caràcters):

Wolfgang Köhler: Pionero de la Psicología de la Gestalt y el Aprendizaje Animal - Prof. Ro, Apuntes de Psicología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Wolfgang Köhler: Pionero de la Psicología de la Gestalt y el Aprendizaje Animal - Prof. Ro y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

NIUB: XXXXXXXXX