¡Descarga Wolfgang Köhler: Pionero de la Psicología de la Gestalt y su Contribución al Aprendizaje y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Comentari de text-2; Wolfang Köhler
NIUB: 16445214
INTRODUCCIÓ
Wolfgang Köhler, considerat com un dels fundadors de la psicologia de la Gestalt va néixer el 21 de Gener de 1887 a Reval, Estònia. Va doctorar-se el 1909 a la Universitat de Berlín on va treballar, junt amb Kurt Koffka (1886-1941) i Max Wertheimer (1880-1943), sota la supervisió de Carl Stumpf.
Un any després es traslladà a la Universitat de Frankfurt on va participar amb Koffka i Wertheimer en la investigació que donaria lloc a les bases del moviment de la Gestalt. Tot i això, la seva col·laboració es va veure interrompuda quan, el 1913, l’Acadèmia Prussiana de Ciències el convidà a l’estació d’antropoides de Tenerife per estudiar els ximpanzés on va haver de romandre durant 7 anys degut a l’inici de la Primera Guerra Mundial.
A l’estació antropoide, Köhler es concentrà principalment en l’estudi de la naturalesa de l’aprenentatge dels ximpanzés (Hergenhahn, 2001:466) encara que, durant la seva estada a Tenerife, van sorgir nombroses especulacions, aparentment confirmades en l’actualitat, sobre una possible col·laboració del científic amb l’exèrcit alemany com a espia. Les seves observacions es troben resumides al seu llibre La mentalitat dels monos (1917/1925).
Un cop de tornada a Alemanya, Köhler va acceptar una càtedra a la Universitat de Göttingen (1921-1922) fins que, el 1922, va succeir a Stumpf com a director de l’Institut Psicològic de la Universitat de Berlín la qual cosa va suposar un reconeixement internacional de la psicologia de la Gestalt (Hergenhahn, 2001:466).
Tot i així, la direcció de l’Institut Psicològic de la Universitat de Berlín es va veure intermitentment interrompuda “pels viatges realitzats als EE.UU. on
era professor visitant a la Universitat Clark (1925-1926), oient de les conferències de William James a Harvard (1934-1935) i professor visitant de la Universitat de Chicago durant el 1935. La seva principal obra, Psicologia de la Gestalt (1929-1970), va ser escrita en anglès i estava especialment projectada pels psicòlegs nortamericans” (Hergenhahn, 2001:466). Amb la pujada al poder del nazisme, l’actitud de Köhler vers la seva pàtria va veure’s profundament afectada de tal manera que va canviar radicalment i va tornar-se un gran crític de l’autoritarisme nazi. Això es pot veure reflectit amb el seu article escrit el 1933 sobre l’acomiadament dels jueus tant a les universitats alemanyes com als altres llocs de treball. D’aquesta manera, l’amenaça i el poder creixent del nazisme va comprometre la seva seguretat i continuïtat a Alemanya cosa que el feu emigrar als Estats Units. Allà “va estar impartint classes a Harvard durant un any” (Hergenhahn, 2001:467) fins que va acceptar treballar al Swarthmore College, a Pennsylvania, on publicava les classes rebudes de W. James ( El lloc del valor en un món de fets, 1938 i Dinàmica de la psicologia, 1940) i on es va estar fins la seva jubilació el 1958. Després es va traslladar a New Hampshire on va continuar escrivint i investigant al Dartmouth College fins el dia de la seva mort, l’onze de juny del 1967. La seves aportacions als EE.UU. junt amb la dels seus companys Kurt Koffka i Max Wetheimer van ser de gran importància i van donar a conèixer la psicologia de la Gestalt en un lloc on hi dominava el conductisme.
RESUM
En aquest article Köhler fa una exposició des d’una perspectiva gestalista del que seria l’aprenentatge per Insight contraposant-lo amb els corrents emergens i coexistents dels seus temps (estructuralisme, conductisme...).
D’aquesta manera, es dóna a entendre com el mètode d’aprenentatge i de percepció dels monos (animal utilitzat com exemple en l’article tot i fer èmfasis de la igualtat del procés en altres animals), no és únicament fonamentat per tècniques d’assaig i error o de càstig i reforçament sinó que va
Al mateix temps que diferia de la concepció wundtdiana també “era molt crític amb la teoria de Thorndike sobre l’aprenentatge instrumental, [...] un procés mecànic de selecció de respostes emeses a l’atzar regulades a les lleis de l’efecte i l’exercici” l’hàbit de les quals corresponia amb “cadenes regulars d’estímuls i respostes que quedaven gravades al sistema nerviós gracies a la repetició i l’efecte satisfactori que produïen” (Gondra, 2001:220-221). Rebatent dites afirmacions amb el seu estudi monogràfic titulat Funcions estructurals simples en ximpanzés i pollastres (1918) on s’hi trobava precisament un estudi sobre els colors on s’evidenciava “la insuficiència de les teories associacionistes de l’aprenentatge” (Gondra, 2001:221).
A més a més, també discrepava amb les teories conductistes de Pavlov i Skinner. Justament, l’experiment que refutava part de les teories de l’aprenentatge condicionat van basar-se en la diferenciació d’estímuls (colors grisos) en pollastres segons la teoria del reforç diferencial pavlovià que va donar els mateixos resultats que els d’aquest estudi en ximpanzés.
Les aportacions de Köhler a la psicologia experimental i de l’aprenentatge són evidents però, tot i això, no es pot deixar de banda les aportacions fetes pels seus iguals conductistes o estructuralistes ja que, es gràcies al conjunt de totes les aportacions fetes per aquests autors que ara tenim un coneixement més precís de l’aprenentatge i del comportament animal.
CONCLUSIONS
El tema principal del text de W. Köhler gira entorn l’existència d’un aprenentatge diferent als coneguts fins aleshores; un aprenentatge basat en la comprensió de totes les parts resultants d’un problema i que, gràcies a la concepció d’aquestes com a una totalitat, fan possible l’exportació de les respostes a altres àmbits del coneixement. És així un aprenentatge que, a diferència dels altres, queda gravat en l’individu i és utilitzat en situacions similars.
Per concloure, cal destacar la utilitat d’aquest tipus d’aprenentatge ja que es veu mancat de les limitacions imposades dels altres, de base més associacionista, sent l’Insight exportable a altres terrenys. Tot i això, i com ja he comentat anteriorment, és el conjunt d’aportacions fet per tots els autors el que ara ens permet conèixer millor les bases del comportament animal i les eines de coneixement que els éssers humans utilitzem en el nostre dia a dia i que ens són de gran utilitat.
BIBLIOGRAFIA
Hergenhahn, B. R. (2001). Psicología de la Gestalt. A J.L. Aguirre (ed.), Introducción a la Historia de la Psicologia (pp. 461-487). Madrid: Paraninfo- Thomson learning Gondra, J. M. (1998). La Psicologia de la Gestalt. A Juan Mayor (ed.), Historia de la psicología: Introducción al pensamiento psicológico moderno (Vol. II, pp. 220-227). Madrid: Síntesis.
