¡Descarga La Escuela de la Gestalt: Wolfgang Köhler y la Percepción - Prof. ramon y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ
Ens trobem en un context on es comença a qüestionar la naturalesa de la percepció. Les explicacions convencionals de la psicología, basades en un conjunt de sensacions convinades o associades, no justificava les dades psicologiques que es van començar a donar, ja que es deixava a un costat la totalitat. Així, l'escola de la Gestalt va sorgir en mig del paradigma que defensaba que la percepció era una reproducció dels objectes en forma d'imatge mental, i que el pensament consistia en una convinació mecànica d'aquestes imatges.
Wolfgang Köhler va nèixer a Estonia al 1887. Més tard es va traslladar amb la seva família a Alemanya on va estudiar a les universitats de Tubingen, Bonn i Berlín abans d'aconseguir el doctorat al 1909 (amb un treball sobre l'audició) sent discípul de Max Planck i Karl Stumpf. Al Institut de Psicología de Frankfurt va conèixer a Koffka i Werhteimer. Més tard, al 1913, va viatjar a Tenerife per a estudiar la conducta dels antropoides. Aquests estudis van aportar nous conceptes sobre la percepció, la intel·ligència i l'aprenentatge. Finalment va arribar a la conclusió que la sol·lució a un problema es donava mitjançant una reestructuració sobtada del camp perceptiu : “insight”.
Entre 1913 i 1920 va dirigir ivestigacions amb ximpancès, demostrant que els simis aprenen a partir de les totalitats i no de les parts.
Al 1921 va obtenir la catedra de Psicología a Berlín, i cuatre anys després, al 1925, va publicar el seu llibre “The Mentality of Apes” (la mentalitat dels antropoides), on descriu experiments realitzats amb antropoides a l'illa de Tenerife durant la Primera Guerra Mundial.
Donades les seves discrepancies amb el règim de Hitler, va abandonar la càtedra al 1934 i va emigrar a Estats Units on va ser professor en el Swarthmore College (de 1935 a 1955). Cal dir que va ser escollit com a president de l'Asossiació Americana de Psicología al 1956.
Entre les seves obres destaquem “Psicología de la Gestalt” (1929), “El lugar del valor en un mundo de hechos” (1938), “Dinámica en psicología” (1940),
Es pot situar l'autor dins de l'escola de la Gestalt, un corrent de pensament dins de la psicoloía moderna sorgida a Alemanya a principis del S.XX la qual afirmava que la ment configura, per mitjà de certes lleis, els elements que arriven a ella pels canals sensorials (percepció) o de la memòria (pensament, intel·ligència i resol·lució de problemes).
El paper de Köhler dins de la psicología va ser el d'establir el concepte d'aprenentatge per “insight”, que com hem dit abans, consisteix en el discerniment sobtat i automàtic sobre uns estímuls. També va demostrar que els ximpancés aprenien a partir de les totalitats i no de les parts (tal i com s'explica en el text). Cal destacar l'importancia que va tenir en el conductisme i la concepció de l'aprenentatge animal i humà mecanicament.
RESUM:
El text s'inicia amb una clara afirmació: “ una concepció dinámica del món es més adequada que una percepció atomista”, es a dir, es millor entendre l'entorn que es percep en forma d'unitats complexes i integrades i considerar a l'home com una entitat indivisible (no s'ha de descompondre analíticament la conducta). A partir d'aquesta explicació es descriu com son els experiments pels quals s'ha arrivat a aquesta teoría de Gestalten. S'escull l'animal i se li dóna a escollir entre dos objectes del mateix color, en aquest cas gris, però
amb diferents tonalitats, amb l'objectiu de veure quin dels dos agafarà. Quan agafi un se li donarà un premi i amb l'altre un castig, per tant s'estableix una connotació positiva o negativa. Amb una sèrie de canvis en les condicions de l'experiment (moltes games de grisos) es va demostrar que els animals no veien un color d'una o una altra tonalitat, sino la representació de la part més clara de tot un parell i la part més fosca del mateix parell, per tant construim una única unitat.
Les explicacions fins al moment basades en un “mosaic” de sensacions convinades o associades deixaven de tenir sentit. A més, es recolzaven els estudis amb rèpliques fetes amb animals d'intel·ligencia inferior, com ara gallines , i es definien amb experiments en humans obtenint els mateixos resultats en diversos països.
CONFRONTACIÓ
El nou paradigma que proposava la nova psicología de la Gestalt es pot confrontar principalment amb l'estructuralisme i l'associacionisme, ja que en definitiva defensava la idea de que l'objecte a ser estudiar estava dividit en elements relacionats entre si.
El text introdueix el concepte de que la constancia perceptiva (entenent-la com el procés de percebre un objecte d'una forma invariable sense tenir en compte alteracions com la lluz, la distancia o com en aquest cas, el color) defensada per Köhler. Els estructuralistes, com Titchener, suposaven que les sensacions es relacionaven amb un estímul particular, i per tant un canvi a l'estímul donava lloc a un canvi sensorial-experiencial. L'experiència, o allò percebut, resultava de les sensacions corresponents a l'imatge de la retina, després de repetides experiències on les sensacions esmentades s'associaven a unes altres donant lloc a un aprenentatge. Introduïnt el concepte “d'associar” idees hem d'esmentar a James Mill (un dels principals exponents de l'associacionisme, qui afirmava: “Les nostres idees es produeixen o existeixen a l'ordre en que existeixen les sensacions de las que son reproduccions”. A aquest paradigma es va unir Wunt, Thorndike, Watson, entre altres, fent modificacions per fer les seves teoríes particulars. D'aquests psicòlegs que es van unir podem escollir a Wundt per associar una altre idea del text: […] “ello significa que la teoria del mosaico es erronea”, en aquest cas la teoria del mosaic era defensada per Wundt, teoría que consideraba la percepció com un mosaic de sensacions, primer es percep les sensacions aïllades i després el cervell associa aquestes sensacions per a construir la percepció global de l'objecte (“el subjecte obté un paper passiu”)
D'altra banda, els defensors de l'escola de la Gestalt, creien que la constancia es dona en primer lloc a la experiència inmediata del que ho percep i, per tant, no s'ha d'explicar en un lloc secundari com creien els estructuralistes, sino que son els elements o parts constituyents els que son abstraccions teòriques, ja que no es troben presents a l'experiència fenomenologica.
Per tant: per a l'estructuralisme les dades primàries son els elements i allò secundàri, obtingut per aprenentatge associat, és la constancia del tamany, la forma, el color... i per a l'escola de la Gestalt l'experiència fenomenològica de la constancia es la dada primària organitzada i estructurada, els elements son derivacions secundàries produïdes per abstracció.
Podem destacar altres autors que van influenciar la teoria de la Gestalt, encara que no tots coincidien en totes les argumentacions, si que van tenir aspectes que coincidien. Per exemple Christian von Ehrenfels (1859 – 1932) qui sostenia que la qualitat Gestalt es un atribut de la nostra experiència perceptiva. Ell posava per exemple la melodia, la qual es qualitativament diferent i independent de l'agregació de notes musicals que la composen.
Un altre autor que va influir va ser Ernst Mach (1838-1916), el qual argumenta que la nostra
