Comentari de text MIKHAIL BAKUNIN, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga Comentari de text MIKHAIL BAKUNIN y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

Belén Molina Bonilla FONAMENTS TEÒRICS DE L’EDUCACIÓ 1º Grau de pedagogía 2017/

MIKHAÏL BAKUNIN

MIKHAÏL BAKUNIN

Va néixer al maig de 1814 en el llogaret de Pryamukhino, en el districte de Torzhok, província de Tver. El seu pare era d'ideologia liberal i havia estat diplomàtic a París durant la presa de la Bastilla. Quan va pujar al tron Nicolás I, es va retirar a viure al camp, on posseïa terres i mil treballadors. Bakunin era el primogènit de cinc germans i cinc germanes. La seva família era religiosa, però no excessivament. Quan tenia 11 anys es va produir la repressió dels "desembristes" a Rússia per part del ZAR. Als 15 anys va ingressar en l'Acadèmia d'Artilleria de Sant Petersburg. Allí va començar a escriure, a divertir-se amb beguda amb els seus amics i a endeutar-se. Va passar allí tres anys, però va ser expulsat per un comportament indisciplinat. Va ser traslladat com a oficial subaltern (práporshchik) de la Guàrdia Imperial Russa a Minsk i a Goradnia. Des de Minsk va escriure a la seva família: “Estic completament sol. Un silenci etern, una eterna tristesa, una nostàlgia infinita són els companys de la meva solitud. He descobert, per experiència, que la perfecta solitud, tan predicada per la filosofia de Ginebra, és el més idiota dels sofismes. L'home està fet per a la societat. Un cercle de relacions i d'amics que li comprenguin i divideixin amb ell les seves alegries i els seus dolors li és indispensable. La solitud voluntària és idèntica a l'egoisme i pot ser feliç un egoista?” En aquest moment es va produir la repressió dels polonesos, que va ajudar a Bakunin a assumir una posició contrària al despotisme. En 1834 va abandonar l'exèrcit i es va traslladar a Moscou, llavors ja imbuït en el romanticisme europeu. Va estudiar filosofia durant sis anys. Va llegir habitualment als enciclopedistas francesos i també va desenvolupar admiració per Fichte i per Hegel. Va entaular amistat amb Herzen i Ogarev, partidaris de les idees del socialista Saint-Simon, i que compartien la seva admiració per Hegel. És en aquest mateix període quan, a Berlín, Carlos Marx desenvolupa les mateixes simpaties cap a Hegel. És també en aquesta etapa quan desenvolupa una relació amorosa epistolar i gelosia cap a la seva germana Taniusha. Amb l'objectiu d'aconseguir una càtedra de filosofia o d'història a la universitat de Moscou, va organitzar un viatge per estudiar als filòsofs alemanys. En 1840 va embarcar cap a Berlín, on es va trobar amb la seva germana Bàrbara i va viure amb Iván Turgueniev. Allí escriurà: “L'Alemanya de 1840 està en plena transformació; neix la indústria i, amb aquesta, el proletariat industrial, que encara no és una amenaça. És la burgesia enriquida la que

detenir i va condemnar a mort, pena posteriorment commutada a la cadena perpètua. Finalment, Bakunin va ser lliurat a les autoritats russes, que ho van empresonar en la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pablo en 1851, on va romandre fins a 1857, quan va ser bandejat a un camp de treballs forçats a Sibèria. Aprofitant un permís, es va escapar a Japó, arribant al port de Hakodate en 1861. Des de Yokohama, va viatjar a Sant Francisco, va creuar Panamà, va arribar a Nova York - on va ser rebut per alguns personatges il·lustres, com l'escriptor Henry Longfellow i es va reunir amb persones reunides als moviments obrers locals- i es va traslladar a Anglaterra en 1861. La resta de la seva vida va transcórrer en l'exili a Europa Occidental, principalment a Suïssa. Bakunin va faltar el 1 de juliol de 1876 amb 62 años. L’obra recull escrits breus de Makhaïl Bakunin anomenant-se així l’obra com “La instrucció integral” en l’any 1869 i va ser editat i produït per un Col·lectiu llibertari “Negres Tempestes”. Mikhaïl bakunin ens narra en aquest fragment del seu llibre la lluita entre la classe treballadora de la època i els burgesos, amb la diferent educació de les persones i l’emancipació. Explica com en la societat tots tenen dret a una educació i una integració igual, sense diferenciar per classe. I la instrucció igualitària per a tots, ha de ser integral, preparant als infants per a la vida intel·lectual com per al treball. Amb la filosofia positiva, va allunyant dels esperits les rondalles religioses i els somnis de la metafísica. Com a base, el coneixement de la naturalesa i com a fi la sociologia. No serà dominar el mon i violar la vida, sinó l’expressio ultima i mes bella del mon real. Cap intel·ligència, es capaç d’especialitzar-se en totes les ciències, un coneixement general de totes es absolutament necessari per al desenvolupament complet de l’esperit. Pot passar, que en triar la seua especialitat científica, els adolescents, influïts per alguna causa secundaria, ja sigui interna o externa, s’equivoquen algunes vegades, optin en primer lloc per una facultat o per una carrera que no siguin precisament les que millor convinguin a les seves aptituds.

Si s’equivoquen, l’error els servirà d’ensenyament eficaç per a l’avenir, i la instrucció general els servirà de llum. Els nens com els homes madurs no s’ensenyen mes que de les seues pròpies experiències, mai per les dels altres. La instrucció integral, ha d’haver-hi l’ensenyament industrial o pràctic. El treballador compren i sap. L’ensenyament industrial, te dues parts:

• L’ensenyament general: ideal general i primer coneixement pràctic de totes les industries i la idea que el seu conjunt forma la civilització en el seu aspecte material coma totalitat del treball humà;
• Especifica: dividida igualment en grups d’indústries lligades entre si de forma especifica. L’educació, prenen com a punt de partida la llibertat, ha de conduir successivament a ella. Llibertat, des de el punt positiu, el desenvolupament ple de totes les facultats que es troben en l’home, i des de el punt negatiu, completa independència de la voluntat de cadascun enfront de la dels altres. La instrucció integral, es igualment impossible: burgesos no comprenen que els fills es fagen treballadors i els treballadors estan privats de tots ells mitjans per donar als seus fills una instrucció científica. L’educació integral, no es això el mes important per als pobles. Primer es la seva emancipació política, engendra necessàriament la seva emancipació econòmica i mes tart la seva emancipació intel·lectual i moral. Els obrers faran tot el possible per aconseguir tanta instrucció com puguin en les condicions materials en les quals es troben actualment. Sense deixar-se dissuadir pels cants de sirena de burgesos i socialistes burgesos, els seus esforços en aquesta important qüestió de la seua vida emancipació econòmica, que ha de ser la mare de totes les altres emancipacions.