COMENTARI DE TEXT VISIGOTS, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga COMENTARI DE TEXT VISIGOTS y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

1º Grau de pedagogia 2017/

VISIGOTS

Fonaments teòrics de

l’educació

Belén Molina Bonilla

VISIGOTS

El Dr. León Esteban és aragonès de naixement, per haver vist la llum a Terol; si bé resideix a València des de fa quaranta-cinc anys. És catedràtic jubilat d'Història de l'Educació a la Universitat de València amén de Professor Numerari d'EGB (1956), Professor titulat de Pedagogia Terapèutica (1968), llicenciat en Filosofia i Lletres (1968) i doctor (Secció Pedagogia, 1972). Opositó amb assoliment als Cossos de: - Professor d'Ensenyament Primari (1958), Professor Adjunt d'Universitat (1975), Professor Agregat d'Universitat (1979), Professor Catedràtic d'Universitat (1980). Va exercir com a Maestro propietari de 1960 a 1968, Professor Adjunt Numerari a la Universitat de 1975 a 1978, Professor Agregat Numerari de 1979 a 1980 i Catedràtic de la Universitat de 1980 a 2007. Va impartir classes, a més, a l'Escola de Magisteri, Universitat Politècnica i Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics. Ha exercit el càrrec de Director del Departament d'Història de l'Educació des de 1987 a 1990, i ha estat President de la Societat d'Educació Comparada a València, Creador i fundador de la Biblioteca del Mon Infantil de l'Eliana,(1999), President del Comitè Organitzador de l'II Col·loqui Nacional d'Història de l'Educació (1983). Ha pertangut al comitè de redacció de diverses Revistes, entre elles, Revista Interuniverstaria d'Història de l'Educació (1983) i Revista Educar jugant (1992). Ha estat director de més de quaranta Tesines de Llicenciatura i depassa la trentena de Tesis Doctorals. Ha dirigit Projectes de Recerca subvencionats com: Política-pedagògica de les dues Españas durant el període bèl·lic (1981-1982), La Música a la Universitat de València als segles XV-XVIII (Institut de Musicologia (1988-1990). Ha estat Director del projecto-edició de les obres de Vives De Disciplinis, De Institutione femniae christianae, De officio mariti, per encàrrec de l'Excm. Ajuntament de València, etc. Com a historiador ha publicat vint-i-cinc llibres, alguns tan divulgats com La Institució Lliure d'Ensenyament a València, (1974) o El Krausisme, la Institució Lliure d'Ensenyament i València (1990), que li han demandat veus i articles per a l'Enciclopèdia Valenciana i per a l'edició dels tres toms sobre La ILE i el Krausisme, de la “Fundació Francisco Giner dels Rius”. Sobrepassen els cent deu articles publicats en Revistes nacionals i estrangeres: així, Infans Schools in Spain (1838-1882), així, El moviment científic-catòlic europeu i el problema Religió-Ciència (1870-1908), o, així, si es prefereix, Les Obres Il·lustrades sobre educació i la seva recepció a Espanya. Com a

a narració de aquest dos autors explica com, un savi austríac que durant tota la primera meitat del present segle dedico la seva tenacitat germànica a preparar l'edició critica de les obris del Doctor sevillà, va trobar i publico un petit opuscle, fins llavors inèdit en el qual sant Isidro, traça el pla i l'àmbit educatiu dels nois d'una família de la noblesa i pels Fruits i les dades que posseïm de la vida del patriarca dels nostres monjos, bé es pot afirmar que Fructuós va ser educat seguint les normes i preceptes pedagògics isidorians, si és que no va ser compost per al tal tractat. Un ideal educatiu. Té dos vessants i dos fiques: Formar clergues per a l'Església i soldats i governants per a la pàtria. L'educació, comença en el mateix bressol i és els braços de la nodrissa, dels quals passa l'alumne a les cures del pedagog., perquè i bon estudiant es manifesti. Escola isidoriana, el nen s'asseia en el sòl i el mestre s'acomodava en un alt tamboret. La primera labor era calcular, nom que es donava al lletrejo de l'alfabet. Després els càlculs a les mans dels deixebles, que anaven casant amb ells les síl·labes i fomentaven les paraules. La memòria jugava un paper primordial. El mestre repetia, de viva veu, frase per frase, quantes vegades fora, el text, fins que quedava gravat en la ment de l'escolar. Una metodologia completa exigeix per als seus alumnes exquisit cura en la col·locació dels accents, perquè d'una altra manera poden fins a arribar a dir blasfèmies, que eduquin la seva veu. La lectura com a informació és el mitjà recomanat amb afany. Sant Isidoro era un enamorat de música i l'exigia a les seves escoles. Acostumar al nen a modular la veu i a ensenyar-li a cantar. Els alumnes destinats al santuari han d'aprendre el antifonari litúrgic. Arriba a afirmo que la música és totalitzadora i gens pot concebre's sense ella. Eren exigents a l'educació física. La gramàtica i la didàctica, les escriptures sagrades, les lleis, l'aritmètica, la filosofia, la medicina, la música, la geometria i l astronomia són les disciplinis teòriques que l'autor del Mètode d'educació d'un jove principi prescriu pel seu educant.

L

En la seva vida ens trobem amb moments i fets que semblen arrencats del quadre isidoriá de la formació atlètica. Fructuos va escalar els cims de les serralades tercianes, dom als animals salvatges, va recórrer tota la península de Nord a sud en marxes a peu i descalç, va anar un Valent nedador que aguantava diverses hores sobre el mar, sàvia governar les naus, dormia sobre el sòl, cantava constantment les lloances del senyor, i no s'oblidava, en els seus Viatges, de traslladar la seva biblioteca, perquè, com el seu mestre Isidoro, va anar un apassionat dels llibres, els que, més d'una vegada, va haver de salvar del furor dels elements, amb no petits esforços.