Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari de text sobre Hume, Ejercicios de Historia de la Filosofía

Comentari de text sobre hume molt ben resumit

Tipo: Ejercicios

2021/2022

Subido el 27/03/2023

joanna-adan-gimenez
joanna-adan-gimenez 🇪🇸

5 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Joanna Adan Giménez
1. Explica les idees principals d’aquest text
La idea principal d'aquest text de David Hume (1711-1776) és els límits del
coneixement. En aquest fragment l'autor ens explica que el coneixement
humà es basa principalment en l'experiència encara que Hume ens posa
un exemple en el qual ens ve a dir que l'experiència no sempre garanteix
exemplificant-ho amb dues boles de billar i ens ve a dir que la pròxima
vegada que dues boles de billar xoquin, no tenen per què comportar-se
com el passat. En resum, Hume diu que tot i que fem prediccions de cara
al futur no tenen cap seguretat que sigui així.
2. Defineix aquestes paraules:
- Costum: Fa referència a una creença la qual ens permet fer
una suposició que es basa en una experiència del passat.
- Argument: Es tracta d’un raonament del qual podem basar la
creença.
3. Per què diu Hume que "no hi ha cap argument que em determini
a suposar que l'efecte serà conforme a l'experiència passada"?
(Per respondre, has de referir-te als aspectes generals del
pensament de Hume que siguin pertinents encara que no
apareguin explicitament en el text.)
Hume va ser un filòsof historiador i economista escocés que el seu
objectiu, una vegada posa bases de la seva filosofia, és després fer-ne
una crítica. Això explica la seva evolució de les seves idees, que
primer és empirista (existeix tot allò que percebem pels nostres
sentits), però acaba sent escepticista (res existeix).
Per entendre perquè Hume diu aquesta frase primer de tot hem
d'entendre la teoria sobre el coneixement que aquest filòsof.
Hume divideix les percepcions mentals en impressions i idees. Les
primeres requereixen un contacte directe entre el subjecte i l'objecte
i fan referència al moment present, mentre que les segones són
producte del pensament i fan referència al passat. Són, a més, més
febles que les impressions. Les impressions són sensacions clares,
quan captes directament un objecte. És a dir, l’objecte està present.
Són més nítides, més lliures, podem veure’n els detalls. Hi ha dos
tipus d’impressions: les simples que capten una qualitat i les
compostes les quals combinen impressions simples dels diferents
sentits (s’ajunten dos o més sentits o es barregen un conjunt de
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari de text sobre Hume y más Ejercicios en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

1. Explica les idees principals d’aquest text La idea principal d'aquest text de David Hume (1711-1776) és els límits del coneixement. En aquest fragment l'autor ens explica que el coneixement humà es basa principalment en l'experiència encara que Hume ens posa un exemple en el qual ens ve a dir que l'experiència no sempre garanteix exemplificant-ho amb dues boles de billar i ens ve a dir que la pròxima vegada que dues boles de billar xoquin, no tenen per què comportar-se com el passat. En resum, Hume diu que tot i que fem prediccions de cara al futur no tenen cap seguretat que sigui així. **2. Defineix aquestes paraules:

  • Costum:** Fa referència a una creença la qual ens permet fer una suposició que es basa en una experiència del passat. - Argument: Es tracta d’un raonament del qual podem basar la creença. 3. Per què diu Hume que "no hi ha cap argument que em determini a suposar que l'efecte serà conforme a l'experiència passada"? (Per respondre, has de referir-te als aspectes generals del pensament de Hume que siguin pertinents encara que no apareguin explicitament en el text.) Hume va ser un filòsof historiador i economista escocés que el seu objectiu, una vegada posa bases de la seva filosofia, és després fer-ne una crítica. Això explica la seva evolució de les seves idees, que primer és empirista (existeix tot allò que percebem pels nostres sentits), però acaba sent escepticista (res existeix). Per entendre perquè Hume diu aquesta frase primer de tot hem d'entendre la teoria sobre el coneixement que té aquest filòsof. Hume divideix les percepcions mentals en impressions i idees. Les primeres requereixen un contacte directe entre el subjecte i l'objecte i fan referència al moment present, mentre que les segones són producte del pensament i fan referència al passat. Són, a més, més febles que les impressions. Les impressions són sensacions clares, quan captes directament un objecte. És a dir, l’objecte està present. Són més nítides, més lliures, podem veure’n els detalls. Hi ha dos tipus d’impressions: les simples que capten una qualitat i les compostes les quals combinen impressions simples dels diferents sentits (s’ajunten dos o més sentits o es barregen un conjunt de

sensacions per una mateixa cosa). D’altra banda les idees són un record de les impressions, més difuminades, perquè l’objecte està absent. Hume considera que les idees existeixen sempre que hi hagi una impressió que es correspongui amb elles. Com les impressions, hi ha dos tipus d’idees, simples i compostes. Però hi ha idees compostes que són associació d’idees simples. En la nostra ment trobem sensacions (idees més vives/fortes) i idees (repetició de les impressions sense estar present l’objecte). Una idea és vàlida si es basa en la sensació, ja que, les sensacions/impressions es produeixen naturalment, no tenen cap explicació. Una sensació simple dóna una idea simple i una sensació composta dóna una idea composta. Hume també en aquesta teoria, ens diu que tota idea ha d'anar associada a una impressió, ja que les primeres són còpies de les segones. Si una idea no està associada a una impressió, aleshores no és veritable. En cas que no hi hagi aquesta correspondència, la idea serà falsa. De la mateixa manera Hume es contradeix i diu que encara que es necessita l'experiència, com bé deixa clar en el text, no sempre ens garanteix la veritat. Hume també ens explica que la ment està buida en el moment en què naixem i es va omplint d'impressions i idees a mesura que els nostres sentits comencen a funcionar. Tot el que sabem del món depèn de l'experiència (qüestions de fet) i de les relacions mentals que ens ajuden a entendre el món (relacions d'idees). L’autor per defensar la seva tèsi, utilitza l’exemple de les boles de billar. Quan veiem la bola de billar rodar, no podem concloure que al xocar amb l’altre bola, l’altre també rodarà. Osigui, si mai haguéssim vist aquest moviment, no hauriem sapigut que l’altre bola també es posaria en moviment. És una qüestió de fet, basat en l’experiència. Segons Hume, la relació de causa-efecte no ens pot portar a cap vincle necessari per aquesta connexió. Sempre que el fenomen A (causa) passi, seguidament, passarà el fenomen B (efecte). I la pregunta que és fa és que que ens fa pensar que el futur serà igual que el present i el passat a la qual ell respon que hi i ha l'hàbit i la costum de creure que el futur serà igual al passat, però això només es basa en l'hàbit, no en la idea ni en la experiencia. No es la raó, sinó el costum. La causalitat prové del hàbit i de costum acumulat, osigui, és una creença, però no té garantia absoluta, com per exemple; el sol sortirà demà. Hume no pretenia que és rebutjés el principi de causalitat, sinó que és fós conscient de la seva limitació. Hume estableix quins son els límits de la nostre raó i com el nostre coneixement depèn més de l'hàbit