

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Comentari de text sobre hume molt ben resumit
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


1. Explica les idees principals d’aquest text La idea principal d'aquest text de David Hume (1711-1776) és els límits del coneixement. En aquest fragment l'autor ens explica que el coneixement humà es basa principalment en l'experiència encara que Hume ens posa un exemple en el qual ens ve a dir que l'experiència no sempre garanteix exemplificant-ho amb dues boles de billar i ens ve a dir que la pròxima vegada que dues boles de billar xoquin, no tenen per què comportar-se com el passat. En resum, Hume diu que tot i que fem prediccions de cara al futur no tenen cap seguretat que sigui així. **2. Defineix aquestes paraules:
sensacions per una mateixa cosa). D’altra banda les idees són un record de les impressions, més difuminades, perquè l’objecte està absent. Hume considera que les idees existeixen sempre que hi hagi una impressió que es correspongui amb elles. Com les impressions, hi ha dos tipus d’idees, simples i compostes. Però hi ha idees compostes que són associació d’idees simples. En la nostra ment trobem sensacions (idees més vives/fortes) i idees (repetició de les impressions sense estar present l’objecte). Una idea és vàlida si es basa en la sensació, ja que, les sensacions/impressions es produeixen naturalment, no tenen cap explicació. Una sensació simple dóna una idea simple i una sensació composta dóna una idea composta. Hume també en aquesta teoria, ens diu que tota idea ha d'anar associada a una impressió, ja que les primeres són còpies de les segones. Si una idea no està associada a una impressió, aleshores no és veritable. En cas que no hi hagi aquesta correspondència, la idea serà falsa. De la mateixa manera Hume es contradeix i diu que encara que es necessita l'experiència, com bé deixa clar en el text, no sempre ens garanteix la veritat. Hume també ens explica que la ment està buida en el moment en què naixem i es va omplint d'impressions i idees a mesura que els nostres sentits comencen a funcionar. Tot el que sabem del món depèn de l'experiència (qüestions de fet) i de les relacions mentals que ens ajuden a entendre el món (relacions d'idees). L’autor per defensar la seva tèsi, utilitza l’exemple de les boles de billar. Quan veiem la bola de billar rodar, no podem concloure que al xocar amb l’altre bola, l’altre també rodarà. Osigui, si mai haguéssim vist aquest moviment, no hauriem sapigut que l’altre bola també es posaria en moviment. És una qüestió de fet, basat en l’experiència. Segons Hume, la relació de causa-efecte no ens pot portar a cap vincle necessari per aquesta connexió. Sempre que el fenomen A (causa) passi, seguidament, passarà el fenomen B (efecte). I la pregunta que és fa és que que ens fa pensar que el futur serà igual que el present i el passat a la qual ell respon que hi i ha l'hàbit i la costum de creure que el futur serà igual al passat, però això només es basa en l'hàbit, no en la idea ni en la experiencia. No es la raó, sinó el costum. La causalitat prové del hàbit i de costum acumulat, osigui, és una creença, però no té garantia absoluta, com per exemple; el sol sortirà demà. Hume no pretenia que és rebutjés el principi de causalitat, sinó que és fós conscient de la seva limitació. Hume estableix quins son els límits de la nostre raó i com el nostre coneixement depèn més de l'hàbit