La primera proposició que avança és que totes les nostres idees, o percepcions febles, són derivades
de les nostres impressions o percepcions fortes i que mai no podem pensar en res que no hàgim vist
fora de nosaltres o hàgim sentit en les nostres ments. Aquesta proposició sembla ser equivalent a la
que Locke es va entossudir aferrissadament a establir: que no hi ha idees innates. [...]
Les impressions sempre són anteriors a les idees i cada idea amb què estigui equipada la imaginació
ha fet la seva aparició primer en una impressió corresponent. Aquestes últimes percepcions són totes
tan clares i evidents que no admeten cap controvèrsia, mentre que moltes de les nostres idees són tan
fosques que, fins i tot per a la ment que les forma, és gairebé impossible dir-ne exactament la
naturalesa i la composició. D’acord amb això, quan alguna idea és ambigua, l’autor sempre recorre a
la impressió, que ha detornar clara i precisa la idea. I quan sospita que un terme filosòfic no té cap
idea annexa (cosa molt habitual), pregunta sempre: De quina impressió deriva aquesta idea? I si no
pot adduir cap impressió, conclou que el terme manca absolutament de significació. És d’aquesta
manera com examina la nostra idea de substància i d’essència, i seria desitjable que aquest mètode
rigorós fos més practicat en tots els debats filosòfics.
David Hume, Tractat de la naturalesa humana
Pregunta I. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com
hi apareixen relacionades. [4 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el
text els mots següents: [2 punts]
a) «impressions»:
b) «percepcions»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de la següent frase del text: «I
quan sospita que un terme filosòfic no té cap idea annexa (cosa molt habitual), pregunta sempre: De
quina impressió deriva aquesta idea? I si no pot adduir cap impressió, conclou que el terme manca
absolutament de significació.» [4 punts]