¡Descarga comentari pac 3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PAC 3 - Actituds i discursos: treballar des de casa
En aquesta tercera activitat d’avaluació continuada us hem proposat aproximar-vos als conceptes d’actitud i de discurs mitjançant l’aplicació de les diferents perspectives i teories sobre una temàtica actual com és la qüestió del teletreball o treballar des de casa.
Per tal de treballar aquesta qüestió us hem presentat diversos materials que es feien ressò de diversos estudis, iniciatives, comentaris i opinions al voltant de la pràctica del teletreball i dels principals avantatges, desavantatges i dilemes que envolten aquesta qüestió.
Prenent com a referència aquests materials i els elements conceptuals treballats en aquesta unitat us demanàvem, fonamentalment, que analitzéssiu aquesta qüestió a partir de les dues grans orientacions que hem treballat: la perspectiva clàssica i la perspectiva discursiva.
PERSPECTIVA CLÀSSICA
Com hem pogut veure al llarg del mòdul, el concepte d’actitud com altres conceptes en el sí de la Psicologia Social no hi ha una única manera d’entendre´ls, sinó que existeixen diverses sensibilitats i els conceptes van canviant al llarg de la història.
Des de la perspectiva clàssica s’ha entès l’actitud com una predisposició interna - favorable o desfavorable- vers un objecte. És a dir, s’ha entès com a concepte individual i els grups als quals pertanyem actuen com a influència moduladora d’aquestes predisposicions.
En l’activitat us plantejàvem inicialment que identifiquéssiu una actitud favorable i una contrària al teletreball a partir del material proposat i que les analitzéssiu basant-vos en el model tridimensional de les actituds.
Seguint el model tridimensional, a partir de les diferents declaracions podem entreveure les actituds dels parlants. Segons aquest model les actituds tenen tres components. El component cognitiu (idees que formen l’actitud), el component avaluatiu (emocions positives o negatives respecte de l’objecte) i el component conductual (predisposició a actuar d’una determinada manera ver l’objecte).
Podem observar les diferents idees i opinions que conformen el component cognitiu i que alhora ens deixen entreveure el component avaluatiu, un component complicat de percebre si no és a partir del posicionament a favor o en contra, en aquest cas, del teletreball.
Alguns exemples d’actituds a favor:
“Una encuesta del sitio careerbuilder.com publicada en enero pasado citaba el trabajo flexible como uno de los factores más importantes en la satisfacción laboral y a la hora de quedarse en una empresa”. “Un meta-análisis de 46 estudios encontró que el teletrabajo estaba asociado con una mayor satisfacción laboral, menor deseo de dejar un empleo, y -en niveles moderados- no tenía ningún efecto sobre la calidad de las relaciones laborales”. “Algunas grandes empresas, como Best Buy, British Telecom y Dow Chemical, afirman que los teletrabajadores son entre 35 y 45 por ciento más productivos”. “Una encuesta del sitio careerbuilder.com publicada en enero pasado citaba el trabajo flexible como uno de los factores más importantes en la satisfacción laboral y a la hora de quedarse en una empresa”. “Ahorrarse el traslado al lugar de trabajo es un beneficio deseable; diversos estudios han concluido que la mayoría de las personas están interesadas en esa opción. Hay beneficios ambientales en eliminar esos automóviles de las calles. “El teletrabajo permite además que los empleadores ahorren dinero en el consumo de energía, bienes inmuebles y costos de reubicación. También permite ahorrar el tiempo que se pierde en reuniones innecesarias o mal organizadas. Las teleconferencias suelen estar mejor planificadas y más concentradas en el tema”. “La disminución del movimiento de personal y el aumento de la productividad ayudan a las empresas a economizar. Además, el teletrabajo reduce el desgaste de los empleados y el absentismo”, explica Robyn Bews, responsable del estudio, que incide en que la medida evita gastos también a los asalariados, como el de desplazamiento, lo que ayuda a reducir los gases de efecto invernadero”. “No nos vemos físicamente pero compartimos el mismo espacio virtual. No me siento sola”, cuenta. Esta es su segunda experiencia de teletrabajo y solo le ve ventajas. “Me ahorro el metro, comer fuera... Aunque tiene que ver mucho con las cualidades de cada persona. Es necesaria autodisciplina y organización, pero desde casa se trabaja mucho más. Eso de que se pierde el tiempo es un mito. En una oficina la gente se dispersa pero no se nota. No por estar físicamente a la vista del jefe se hace más”.
En la segona pregunta fèiem referència a les anomenades teories de la consistència, que destaquen la necessitat que tenim les persones d’estar en equilibri, intentant mantenir una coherència entre el que pensem, diem i fem. Més concretament, segons la teoria de la dissonància cognitiva de Festinger, quan aquest equilibri es trenca experimentem un malestar, al que anomenem dissonància cognitiva, que intentarem minimitzar restablint l’equilibri.
En base a aquesta proposta teòrica, us demanàvem que a partir d’algun dels elements que s’assenyalen a l’article d’Alonso i Cifre (2002) imaginéssiu una possible situació de dissonància cognitiva envers el teletreball i proposéssiu dues maneres diferents de resoldre aquesta dissonància. Un exemple d’això podria ser una persona que està plenament convençuda de les beneficis del teletreball, que l’ha defensat i proposat en el context del seu lloc de treball, i que es trobi que després d’un temps de portar a terme aquesta modalitat de treball, l’angoixa i l’estrès addicional que això li suposa li generen un problema de salut. En aquest cas, una de les fonts de dissonància podria derivar-se de la contradicció entre la condició de “defensor del teletreball” d’aquesta persona en el seu context professional i el fet d’haver experimentat un problema de salut derivat d’aquesta modalitat de treball. Davant d’aquesta circumstància, una possible estratègia per reduir la dissonància experimentada consistiria a atribuir el problema de salut a altres elements no directament relacionats amb la modalitat de treball, aspectes com la càrrega de treball o els horaris laborals podrien ser alguns d’ells. Una segona estratègia podria consistir en atribuir el seu problema de salut a la organització, per no implementar la modalitat de teletreball en les condicions optimes per prevenir aquest tipus de situacions.
PERSPECTIVA DISCURSIVA
Com dèiem a l’enunciat de la PAC, des d’una perspectiva discursiva les actituds no són entitats psicològiques estables i “interiors” a l’individu, que poden entrar més o menys en dissonància entre si i/o amb conductes relacionades, sinó que són enteses com a pràctiques avaluatives o postures argumentatives possibilitades per discursos compartits dins d’una mateixa cultura pública.
Des d’aquesta forma d’entendre les actituds cal aprofundir en tres aspectes que articulen la proposta discursiva: el discurs, el context argumentatiu i el paper constructor del llenguatge. Discurs doncs entès com a pràctica lingüística relativa a un determinat context històric on el llenguatge més que representar la realitat la construeix.
És el discurs, la utilització del llenguatge, no com a descripció de la realitat si no com a constructor de la mateixa, el que conforma els objectes dels que parlem. Des d’aquesta perspectiva no identifiquem les opinions a favor o en contra del teletreball (com a opinions individuals) sinó que considerem les diferents versions com a formes socials que donen sentit i significat al nostre món a través del llenguatge en un context històric determinat.
Així doncs, com us demanàvem en la tercera pregunta, a partir dels materials proposats podem identificar alguns discursos que s’hi despleguen per posicionar-se a favor o en contra del teletreball:
El discurs de l’efectivitat i productivitat en el treball , el podem veure il·lustrat en aquests fragments:
"Esto parece un paso atrás en una era en la que el trabajo remoto es más fácil y efectivo que nunca", Richard Branson “Google, ex patrón de Mayer, considera que el trabajo a distancia perjudica la productividad.” “En un discurso pronunciado en abril, reconoció que "las personas son más productivas cuando están solas" pero también afirmó "que son más colaborativas e innovadoras cuando están juntas. Alguns de las mejores ideas provienen de unir dos ideas diferentes". “Algunas grandes empresas, como Best Buy, British Telecom y Dow Chemical, afirman que los teletrabajadores son entre 35 y 45 por ciento más productivos. “ “Los teletrebajadores aumentaron su productividad en un 13%, trabajaron más minutos por turno y su tasa de abandono del trabajo se redujo en un 50%, lo que dice que la fidelización de los trabajadores aumenta considerablemente aunque no estén en relación constante con el centro de trabajo o los compañeros.”
El discurs de la comunicació , per exemple:
"Para ser el mejor lugar para trabajar, la comunicación y la colaboración serán importantes, así que necesitamos trabajar lado a lado. Por eso es fundamental que todos estemos presentes en nuestras oficinas", Jackie Reses
El discurs sobre la conciliació de la vida familiar i laboral , per exemple:
“En primer lugar, incrementa la satisfacción personal del empleado: libres del trajín diario de tener que recorrer largas distancias, los trabajadores pueden encontrar más fácilmente un equilibrio entre la vida privada y el trabajo, y el tiempo que habrían perdido bloqueados en el tráfico puede ser dedicado a trabajar para la empresa.”
El discurs dels riscos laborals :
“los relacionados con las enfermedades laborales. Si una persona que está en casa trabajando tiene un accidente doméstico, ¿la baja será laboral o no? “ “El experto de la UOC cita muchos nuevos retos asociados a esta práctica. “En una oficina te puedes electrocutar o puedes tener malas posturas. Cuando trabajas de manera autónoma además hay que controlar otros riesgos psicosociales, como el tecnoestrés, la tecnodependencia, el aislamiento social...,”
Un altre aspecte que us demanàvem que identifiquéssiu (pregunta 4) és com un mateix discurs és utilitzat per a argumentar a favor i en contra del teletreball.
En aquest sentit, veiem com per exemple el discurs de la productivitat és utilitzat pels que defensen el teletreball:
“Algunas grandes empresas, como Best Buy, British Telecom y Dow Chemical, afirman que los teletrabajadores son entre 35 y 45 por ciento más productivos.”
I alhora també pels detractors d’aquesta modalitat de treball:
“Google, ex patrón de Mayer, considera que el trabajo a distancia perjudica la productividad.”
En la cinquena i darrera pregunta us demanàvem que reflexionéssiu al voltant de l’anomenat paper constructor del llenguatge.
El llenguatge ens proporciona els termes en què estructurem i interpretem el món i aquestes interpretacions estan lligades a uns valors propis d’una societat en un moment històric determinat, no es poden deslligar del context en el qual sorgeixen i es construeixen.
Les construccions que es fan a favor o en contra el teletreball serveixen per donar sentit i legitimar un determinat tipus de relació entre empresa i treballador.
Així, a través dels materials proposats, podem fer una valoració de les diferents estratègies utilitzades en base a les diferents voluntats o finalitats de determinats grups empresarials, sindicals o de treballadors.
Podem veure per exemple, com la postura contra el teletreball s’articula a partir d’un discurs basat en la falta de productivitat per la manca de control per part de l’empresa al treballador
“La página Business Insider citó a varios exempleados, de los que no dio nombres, indicando que la gran plantilla de Yahoo que trabaja desde casa ha llevado a "gente que vaga como loca, no está disponible y gasta mucho tiempo en proyectos fuera de Yahoo" "Para ser el mejor lugar para trabajar, la comunicación y la colaboración serán importantes, así que necesitamos trabajar lado a lado. Por eso es fundamental que todos estemos presentes en nuestras oficinas"
En aquests exemples també podem veure com altres tipus de discursos, com per exemple el discurs de l’estalvi de recursos , no és mencionat per part dels detractors del teletreball. És a dir, podem observar com el llenguatge construeix un determinada versió de la realitat, mitjançant els discursos que posa en joc i també amb tot allò que no es menciona.
En aquest sentit, no podem parlar de realitats o dades objectives, sinó de discursos dirigits a promoure determinades dinàmiques en funció dels interessos de cadascun dels grups participants. Cal observar quines són les estratègies que s’estan posant en marxa en funció de la finalitat del grup social que les sustenta, el que podríem qualificar com els interessos lligats a l’ús d’aquests discursos.
