Jennifer Raya Saavedra -Aula. 5
L’EVOLUCIÓ DE LA PSICOLOGIA
La psicologia ha tingut moltes repercussions al llarg del temps; allunyant-se de la psicologia
filosòfica, fins a convertir-se en psicologia científica, aixó va ser a través de la utilització del
mètode científic, mitjançant l’experiment de laboratori, obtinguen així dades empíriques (Sáiz
i Sáiz, 2008). En els fragments dels textos a comentar, observem dos dels grans autors, que
van repercutir en aquest nou moviment dins la psicologia científica, influenciats en part, per les
teories sobre l’evolució de Charles Darwin (1809-1882).
Endinsant-nos en la psicologia científica alemanya, segle XIX, trobem la psicologia de Wilhelm
Wundt (1832-1920), qui és considerat el fundador de la psicologia experimental, i va promoure
la idea d’una psicologia com a ciència independent. Va ser el fundador del primer laboratori de
psicologia experimental a Leipzig, en 1879. El sistema psicològic de Wundt es distingeix en una
psicologia individual on hi predomina la psicologia fisiològica, que tè com a conseqüència el
mètode experimental; i una psicologia etnològica, on hi predomina el mètode històric (Tortosa,
1998), que pretén estudiar el funcionament físic, a través de la cultura. Aquesta segona, es la
que trobem exposada al fragment de text de la seva obra Elemetos de psicologia de los
pueblos (Wundt, W.1912/1990).
Si ara ens moguem cap la psicologia científica britànica; que va basar els seus estudis, en la
psicologia de l’adaptació i el comportament; trobem un dels grans pioners de la Gran Bretanya
com va ser Francis Galton (1822-1911), fundador de la psicologia diferencial. Una de les seves
característiques més importants i rellevants, va ser l’estudi de l’herència humana, i la seva
creença a una possibilitat de la millora humana. Aquesta teoria s’exposa en la seva peculiar
proposta de l'eugenèsia, el fragment de text, traduït de la seva obra: Eugenics: Its Definition,
Scope, and Aims (Galton, F. 1904), on explica la base a la seva teoria.
Altres autors influenciats tamé per l’obra de Darwin, com Romanes (1848-1894) i Morgan
(1852-1936), van fer sorgir la psicologia comparada. Mentre aquests autors enfocaven els seus
coneixements a comparar les semblances dels humans amb els animals; Galton per la seva
part s'inclinava més alhora de buscar-hi les diferencies entre els propis. Per aixó Galton, es
considerat per ser el fundador de la psicologia individual, a diferència de Wundt a qui se’l
considera el fundador de la psicologia general.
En aquestes dues ciències psicològiques, emmarcades per aquests dos autors, ens trobem
destacades diferencies: Francis Galton, a travès de la seva psicologia de les diferències
individuals, s'ocuparia de l'estudi de les diferències individuals a través del laboratori
antropomètric, centrant els seus estudis per la influencia de les teories de l’evolució (Sáiz i
Sáiz, 2008). Entén a les persones com a éssers semblants d’una mateixa espècie, però amb
característiques diferents entre elles. En contra, la psicologia general de Wihelm wundt,
s’ocupa, en canvi, utilitzant el mètode experimental, d’una psicologia individual; i d’un
psicologia comparada, on es dedicava a l’estudi del desenvolupament de la ment (Sáiz i Sáiz,
2008). Aix mateix, Galton no considerava oportú investigar a traves de la introspecció com feia
Wundt, i per aixó va crear diferents aparells que l'ajudessin a mesurar i catalogar les
diferencies físiques individuals.
En la seva obra Elemetos de psicologia de los pueblos, Wundt es centra en l’estudi històric dels
fenòmens socials i culturals del col·lectiu humà, que provè de la psicologia etnològica. Aquesta
psicologia s’ocupa dels processos mentals superiors com el pensament i el llenguatge Com
aquests processos eren fal·libles a la introspecció, no es podien fer a través de la psicologia
individual, sinó de manera col·lectiva, ja que es veuen condicionats per les interaccions socials
i per la història cultural, com la religió, els costums, etc. (Tortosa, 1998).
