


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Histora de la Psicologia, Profesor: Ivan Sanchez, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



La psicologia ha tingut moltes repercussions al llarg del temps; allunyant-se de la psicologia filosòfica, fins a convertir-se en psicologia científica, aixó va ser a través de la utilització del mètode científic, mitjançant l’experiment de laboratori, obtinguen així dades empíriques (Sáiz i Sáiz, 2008). En els fragments dels textos a comentar, observem dos dels grans autors, que van repercutir en aquest nou moviment dins la psicologia científica, influenciats en part, per les teories sobre l’evolució de Charles Darwin (1809-1882). Endinsant-nos en la psicologia científica alemanya, segle XIX, trobem la psicologia de Wilhelm Wundt (1832-1920), qui és considerat el fundador de la psicologia experimental, i va promoure la idea d’una psicologia com a ciència independent. Va ser el fundador del primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig, en 1879. El sistema psicològic de Wundt es distingeix en una psicologia individual on hi predomina la psicologia fisiològica, que tè com a conseqüència el mètode experimental; i una psicologia etnològica, on hi predomina el mètode històric (Tortosa, 1998), que pretén estudiar el funcionament físic, a través de la cultura. Aquesta segona, es la que trobem exposada al fragment de text de la seva obra Elemetos de psicologia de los pueblos (Wundt, W.1912/1990). Si ara ens moguem cap la psicologia científica britànica; que va basar els seus estudis, en la psicologia de l’adaptació i el comportament; trobem un dels grans pioners de la Gran Bretanya com va ser Francis Galton (1822-1911), fundador de la psicologia diferencial. Una de les seves característiques més importants i rellevants, va ser l’estudi de l’herència humana, i la seva creença a una possibilitat de la millora humana. Aquesta teoria s’exposa en la seva peculiar proposta de l'eugenèsia, el fragment de text, traduït de la seva obra: Eugenics: Its Definition, Scope, and Aims (Galton, F. 1904), on explica la base a la seva teoria. Altres autors influenciats tamé per l’obra de Darwin, com Romanes (1848-1894) i Morgan (1852-1936), van fer sorgir la psicologia comparada. Mentre aquests autors enfocaven els seus coneixements a comparar les semblances dels humans amb els animals; Galton per la seva part s'inclinava més alhora de buscar-hi les diferencies entre els propis. Per aixó Galton, es considerat per ser el fundador de la psicologia individual, a diferència de Wundt a qui se’l considera el fundador de la psicologia general. En aquestes dues ciències psicològiques, emmarcades per aquests dos autors, ens trobem destacades diferencies: Francis Galton, a travès de la seva psicologia de les diferències individuals, s'ocuparia de l'estudi de les diferències individuals a través del laboratori antropomètric, centrant els seus estudis per la influencia de les teories de l’evolució (Sáiz i Sáiz, 2008). Entén a les persones com a éssers semblants d’una mateixa espècie, però amb característiques diferents entre elles. En contra, la psicologia general de Wihelm wundt, s’ocupa, en canvi, utilitzant el mètode experimental, d’una psicologia individual; i d’un psicologia comparada, on es dedicava a l’estudi del desenvolupament de la ment (Sáiz i Sáiz, 2008). Aix mateix, Galton no considerava oportú investigar a traves de la introspecció com feia Wundt, i per aixó va crear diferents aparells que l'ajudessin a mesurar i catalogar les diferencies físiques individuals. En la seva obra Elemetos de psicologia de los pueblos, Wundt es centra en l’estudi històric dels fenòmens socials i culturals del col·lectiu humà, que provè de la psicologia etnològica. Aquesta psicologia s’ocupa dels processos mentals superiors com el pensament i el llenguatge Com aquests processos eren fal·libles a la introspecció, no es podien fer a través de la psicologia individual, sinó de manera col·lectiva, ja que es veuen condicionats per les interaccions socials i per la història cultural, com la religió, els costums, etc. (Tortosa, 1998).
“Es totalmente cierto que se han realizado numerosos intentos de investigar las funciones complejas del pensamiento a partir de la introspección. Esos intentos, sin embargo, han sido siempre baldíos. La conciencia individual es totalmente incapaz de ofrecernos una historia del pensamiento humano, porque está condicionada por una historia anterior sobre la que no puede darnos ningún conocimiento [...] Este problema repítese en todas las cuestiones espirituales que resultan de la vida humana en común y que no pueden ser explicadas únicamente por las propiedades de la conciencia individual, pues suponen la influencia recíproca de muchos.” Elemetos de psicologia de los pueblos (Wundt, W.1912/1990). És a dir, la psicologia dels pobles, s’ocupa de l’estudi dels processos mentals superiors produïts per un col·lectiu d’humans, com són el llenguatge, els mites i els costums…, que per tant, no es poden explicar en consciències individuals, a causa de que existeix una evolució des de les cultures primitives fins a les societats actuals (Sáiz i Sáiz, 2008). Wundt va adquirir l’estatus científic per seguir les influencies de les corrents teòriques d’autors com Herbart; i el plantejament de la psicofísica com a mètode de mesurament psicològic de Fechner (Sáiz i Sáiz, 2008). Tot i que va ser considerat com el fundador de la psicologia experimental, no van ser les úniques propostes innovadores al llarg del segle XIX a Alemanya, trobem altres autors allunyats de la iniciativa wundtiana com va ser Brentano, l’escola de la Gestalt… (Sáiz i Sáiz, 2008). Sir. Galton, per la seva part, partint del coneixement evolucionista del seu oncle Charles Darwin, va arribar a la conclusió de que era possible millorar l’especie humana, mitjançat el mètode de selecció artificial, tal i com passava en les altres especies. Així va crear el moviment de l’eugenèsia i va treballar en la investigació per a poder mesurar les característiques físiques dels humans i centrant-se per primera vegada, no en les diferències físiques, sinó també psíquiques, com ara saber si la intel·ligència també era hereditària dels progenitors, aquests avanços van ser possibles al laboratori antropomètric de Londres, fundat el 1884. “[...] L'objectiu de l'eugenèsia és descriure cada ètnia o grup social a partir dels seus millors exemplars. Un cop fet això, deixar- los treballar a la seva manera dins la seva pròpia civilització.[…]” (Galton, F. 1904. Eugenics: Its Definition, Scope, and Aims) El que va pretendre Galton, va ser cercar proves científiques per tal de millorar les qualitats de la civilització, a través de la seva particular proposta, és a dir millorar els organismes, mitjançant la descendència selectiva, i així, les persones inferiors, no “intel·liguents”, no engendrarien, per tal de repercutir a la perfecció de la humanitat, ho podem veure postulat de tal manera a la seva obra: “Suposem per un moment que la pràctica de l'eugenèsia hagués d’elevar a partir d'ara la qualitat mitjana de la nostra nació per sobre del millor rang que es pugui donar en l'actualitat, i consideris el guany que això suposaria. El to general de la vida domèstica, social i política seria més gran, la humanitat en el seu conjunt seria menys irracional i frívola; i políticament, més previsora i curosa que ara. [...] Finalment, els homes amb un rang de capacitats que és actualment molt escàs de trobar, serien més freqüents ja que el nivell amb els que ells van créixer hauria augmentat.[...] (Galton, F. 1904. Eugenics: Its Definition, Scope, and Aims). Tot i que es podria considerar que la teoria de la Eugenèsia, deriva d’un determinisme biològic, on dota l’importància de les predisposicions genètiques per l’explicació de la conducta com diu Hergenhahn (2011), Galton també dóna prou importància a l'educació i a la influència social, ja que moltes conductes que també pretenia eliminar com l’alcoholisme, etc. dintre de la societat, no eren controlades únicament por la genètica (Sáiz i Sáiz, 2008). En aquest efecte, podríem
Bibliografia citada i consultada: Casserly, P. (2016). _Predice mi futuro: la ciencia de nosotros – Los primeros años [Capítol de sèrie documental]. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=3a-nOIHxBg Castro Tejerina, J. (Adapt.), & Canal UNED (Pord.). (2012, Abril 24). “Wilhelm Wundt”[Video file]. Consultado Mayo 17, 2017, desde https://canal.uned.es/mmobj/index/id/ Galton, F. (1904) Eugenics: Its Definition, Scope, and Aims. American Journal of Sociology 10(1), (pp. 1-3). [Traduït per l’equip docent] Hergenhahn, B. R. (2011). Introducción. En "Introducción a la Historia de la Psicología" (pp. 1-21). Madrid [etc.]: Paraninfo : Thomson Learning. Hergenhahn, B. R. (2002). Funcionalismo. Introducción a la Historia de la Psicología , pp 349-362. Madrid: Paraninfo Leahey, T.H. (1999). La revolución Darwiniana. En “Historia de la Psicología”. (p.186- 191). Madrid: Prentice Hall M. Wundt (1832-1920). "Lectura 2. El modelo dominante: la psicología científica". En: Francisco Tortosa. Una historia de la Psicología moderna. p. 98-108. Madrid [etc.] : McGraw- Hill, cop. 1998. Pizarroso López, N. (Adapt.), & Canal UNED (Prod.). (2013, Febrero 23). "William James" [Video file]. Consultado Febrero 22, 2016, desde https://canal.uned.es/mmobj/index/ id/ Sáiz, M. i Sáiz, D. (2007). La psicologia científica britànica. En: Milagros Sáiz Roca (coord.) Historia de la Psicologia. Barcelona: UOC. Versió online Tortosa, F. (2000) Lectura 2. Capítol 1. Historia e historiografía de la psicología. En: Una historia de la Psicología moderna. p. 3-18. Madrid [etc.] : McGraw-Hill, DL ISBN 9788448113933 Wundt, W. (1912/1990). Elementos de psicología de los pueblos. (Trad. de S. Rubiano). Barcelona: Alta Fulla. (pp.2-11.)