Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari de text sobre el COSE, Resúmenes de Sistemas de Negocio

Comentari avaluable sobre el COSE (Compromís Socioeducatiu)

Tipo: Resúmenes

2019/2020

Subido el 28/04/2020

guilhembarazonf
guilhembarazonf 🇪🇸

5

(1)

2 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Guillem Barazón Florit 01/04/2020
Sistemes de Benestar Social I 2n Semestre
Comentari de l’article «El Compromís Socioeducatiu (COSE) en el marc
d’intervenció dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència a Catalunya»
Aquest article, publicat al número 1 del volum 8 de la revista Pedagogia i Treball
Social: revista de ciències aplicades, parla d’una de les mesures de protecció
innovadores aplicades pels EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència),
que s’anomena COSE (Compromís Socioeducatiu). Tal com explica a l’article
Montserrat et al. (2019), aquesta mesura es posa en marxa a partir de la
promulgació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i
adolescència (d’ara en endavant LDOIA o Llei 14/2010). Podem dir que l’article,
a través d’una recerca quantitativa i qualitativa pretén aportar línies de millora a
aquest recurs de la LDOIA. parts pròpies d’una investigació: abstract o
resum, introducció, objectius, marc teòric (desglossat en dues parts),
metodologia, resultats, conclusions i recomanacions, apart d’un resum al
principi. Al llarg d’aquest comentari resumirem el contingut de cada part de
l’article, llevat del resum, identificant aquelles idees principals, i al final valorarem
les conclusions, tot vinculant-ho amb la matèria de classe, per tal d’explicar
aquells aspectes que romanen inexplicats en l’article.
La primera part de l’article, que podem anomenar introducció (es diu “La presa
de decisions a partir del COSE a Catalunya”), ens explica el sentit del Compromís
Socioeducatiu dins la LDOIA. Segons explica a l’article (Montserrat, Planas i
Medina, 2019), els EAIA són els equips encarregats de decidir si un infant pot
seguir vivint amb els seus pares biològics o si cal que sigui protegit per un recurs
d’acolliment de manera temporal o definitiva. En el marc d’aquesta decisió,
l’esmentada llei ha posat a disposició d’aquests equips l’instrument del COSE,
que intenta evitar la difícil i traumàtica situació de separació de l’infant de la
família d’origen. En aquesta introducció es citen dos articles de la LDOIA per
explicar una mica el seu funcionament: l’article 103.4 i 104. El primer diu que el
SSE (Serveis Socials Especialitzats) han d’elaborar el compromís, concretant
una sèrie de mesures pactades amb els tutors legals, que s’han d’acomplir. I el
segon explicita que el COSE ve acompanyat d’una prestació econòmica.
La segona part de l’article són els objectius. En aquest apartat se’ns explica els
diferents objectius que es va marcar l’equip investigador. Hi ha un objectiu
general i cinc d’específics. L’objectiu principal, que és el que ens interessa
perquè resumeix els altres cinc, diu el següent: “Promoure l’avaluació dels
aspectes del disseny, del desenvolupament i de l’aplicació tècnica del COSE per
tal de fer propostes de millorar la seva eficàcia” (Montserrat, Planas i Medina,
2019, p.7). Per tal de respondre als quatre primers objectius es plantegen quatre
preguntes i s’esmenta que l’últim objectiu (que parla de les propostes de millora)
s’exposarà a l’apartat de recomanacions (a mètode).
La tercera part de l’article, el marc teòric, aporta dades quantitatives i qualitatives
i està dividit en dues parts, com hem dit ja. La primera part proporciona unes
dades de la (DGAIA, 2016, citat per Montserrat, Planas i Medina, 2019, p. 8) ens
fan veure que el número d’infants que tenien una mesura protectora amb
separació del nucli familiar (desemparament) era major que el nombre d’infants
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari de text sobre el COSE y más Resúmenes en PDF de Sistemas de Negocio solo en Docsity!

Sistemes de Benestar Social I 2n Semestre Comentari de l’article «El Compromís Socioeducatiu (COSE) en el marc d’intervenció dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència a Catalunya» Aquest article, publicat al número 1 del volum 8 de la revista Pedagogia i Treball Social: revista de ciències aplicades, parla d’una de les mesures de protecció innovadores aplicades pels EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència), que s’anomena COSE (Compromís Socioeducatiu). Tal com explica a l’article Montserrat et al. (2019), aquesta mesura es posa en marxa a partir de la promulgació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència (d’ara en endavant LDOIA o Llei 14/2010). Podem dir que l’article, a través d’una recerca quantitativa i qualitativa pretén aportar línies de millora a aquest recurs de la LDOIA. Té parts pròpies d’una investigació : abstract o resum, introducció, objectius, marc teòric (desglossat en dues parts), metodologia, resultats, conclusions i recomanacions, apart d’un resum al principi. Al llarg d’aquest comentari resumirem el contingut de cada part de l’article, llevat del resum, identificant aquelles idees principals, i al final valorarem les conclusions, tot vinculant-ho amb la matèria de classe, per tal d’explicar aquells aspectes que romanen inexplicats en l’article. La primera part de l’article, que podem anomenar introducció (es diu “La presa de decisions a partir del COSE a Catalunya”), ens explica el sentit del Compromís Socioeducatiu dins la LDOIA. Segons explica a l’article (Montserrat, Planas i Medina, 2019), els EAIA són els equips encarregats de decidir si un infant pot seguir vivint amb els seus pares biològics o si cal que sigui protegit per un recurs d’acolliment de manera temporal o definitiva. En el marc d’aquesta decisió, l’esmentada llei ha posat a disposició d’aquests equips l’instrument del COSE, que intenta evitar la difícil i traumàtica situació de separació de l’infant de la família d’origen. En aquesta introducció es citen dos articles de la LDOIA per explicar una mica el seu funcionament: l’article 103.4 i 104. El primer diu que el SSE (Serveis Socials Especialitzats) han d’elaborar el compromís, concretant una sèrie de mesures pactades amb els tutors legals, que s’han d’acomplir. I el segon explicita que el COSE ve acompanyat d’una prestació econòmica. La segona part de l’article són els objectius. En aquest apartat se’ns explica els diferents objectius que es va marcar l’equip investigador. Hi ha un objectiu general i cinc d’específics. L’objectiu principal, que és el que ens interessa perquè resumeix els altres cinc, diu el següent: “Promoure l’avaluació dels aspectes del disseny, del desenvolupament i de l’aplicació tècnica del COSE per tal de fer propostes de millorar la seva eficàcia” (Montserrat, Planas i Medina, 2019, p.7). Per tal de respondre als quatre primers objectius es plantegen quatre preguntes i s’esmenta que l’últim objectiu (que parla de les propostes de millora) s’exposarà a l’apartat de recomanacions (a mètode). La tercera part de l’article, el marc teòric, aporta dades quantitatives i qualitatives i està dividit en dues parts, com hem dit ja. La primera part proporciona unes dades de la (DGAIA, 2016 , citat per Montserrat, Planas i Medina, 2019, p. 8 ) ens fan veure que el número d’infants que tenien una mesura protectora amb separació del nucli familiar (desemparament) era major que el nombre d’infants

Sistemes de Benestar Social I 2n Semestre en situació de risc. Per entendre la diferència entre aquestes dues situacions (risc i desemparament) cal consultar el material del Campus Virtual de la Universitat de Barcelona (Del Pino, 2020 ) i la LDOIA. La diferència principal, com hem vist, és que en les situacions de desemparament és necessària la separació del nucli familiar, mentre que en la situació de risc no ho és. A grans trets podríem dir que la manca d’atenció o negligència és més pròpia de les situacions de risc i el maltractament o l’abandonament més propi del desemparament. La segona part fa un aprofundiment bibliogràfic en referències que parlen sobre la complexitat de la presa de decisions en l’àmbit de la infància en risc. Aporta diverses línies de reflexió, sobre diversos temes, de les quals podem destacar les següents:

  • Cal distingir quina és la intervenció òptima en cada cas, per bé que la situació sigui molt complexa: cal discernir entre actituds negligents, dificultats en l’exercici de la parentalitat i els efectes de la pobresa, utilitzant eines d’avaluació imperfectes i sota la influència de factors personals i ambientals (Gambrill & Shlonsky, 2000, citat per Montserrat et al. (2000). Aquests són problemes en els que es troben professionals que han de fer el COSE o decretar la separació familiar.
  • Poder formar professionals que pensin de manera crítica sobre les decisions i crear ambients de treball compatibles amb el pensament crític és essencial per tal que els professionals facin bé la seva funció: un autor (Munro, 2011, citat per Montserrat et al., 2019, p. 10) critica la tendència de professional dispensador de recursos i exalta als que raonen i actuen en base al coneixement i les evidències que generen benestar als infants.
  • Com diuen (Bartelinka, Yperena & Bergea, 2015 , citat per Montserrat, Planas i Medina, 2019, p.10), tot i que existeixen teories i mètodes per a millorar la presa de decisions com hem pogut veure anteriorment, la investigació empírica és molt escassa. Les darreres investigacions inclouen perspectives que es centren l’infant i pretenen incloure’l en el procés de decisió, normalment a partir dels onze anys (Berrick, Dickens, Pösö & Skivenes, 2015, citat per Montserrat, Planas i Medina, 2019, p.10). La quarta part de l’article és la metodologia. No ens estendrem molt en aquesta part perquè no conté informació molt rellevant. Sumàriament, podem dir, a partir del que diu l’article (Montserrat, Planas i Medina, 2019) que és una metodologia mixta, perquè, tal com hem dit al principi, s’han recollit dades qualitatives i quantitatives. Després de recollir-les s’ha fet un anàlisi secundària, un anàlisi de contingut dels documents COSE, s’han passat qüestionaris de preguntes tancades als professionals i entrevistes semiestructurades a les famílies. La cinquena part són els resultats. Respecte els resultats podem dir que s’exposen amb la resposta a les preguntes que s’han formulat a partir dels objectius (Montserrat, Planas i Medina, 2019):
  • Quin és l’ús fet del COSE des de la LDOIA?
  • Quan s’acostuma a fer una mesura de COSE?
  • Quina és la seva vinculació amb la prestació econòmica?
  • És útil el model de document pels COSE?
  • Quina és l’eficàcia dels COSE?

Sistemes de Benestar Social I 2n Semestre Bibliografia Catalunya. Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. (DOGC [en línia], núm. 5641 , 02 - 06 - 2010 , pàg. 42475 - 42536 ). [Con sulta: 03/04/2020]. Del Pino, D. (2020). Classe infància [Apunts acadèmics]. UB-Campus Virtual de la Universitat de Barcelona. Recuperat de: https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/2103067/mod_folder/content/ 0/Inf%C3%A0ncia/Classe_INFANCIA.ppt?forcedownload= Del Pino, D. (2020). Maltractes infància [Apunts acadèmics]. UB-Campus Virtual. Recuperat de: https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/2103067/mod_folder/content/ 0/Inf%C3%A0ncia/Maltractes%20infancia.ppt?forcedownload= Del Pino, D. (2020). Mesures de protecció [Apunts acadèmics]. UB-Campus Virtual. Recuperat de: https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/2103067/mod_folder/content/ 0/Inf%C3%A0ncia/Mesures%20de%20Protecci%C3%B3.ppt?forcedownl oad= Montserrat, C., Planas, T. i Medina, R. (2019. El Compromís Socioeducatiu (COSE) en el marc d’intervenció dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència a Catalunya. Pedagogia i Treball Social: revista de ciències socials aplicades , 8 (1) , p. 3 - 28. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/PiTS/article/view/