Guillem Barazón Florit 01/04/2020
Sistemes de Benestar Social I 2n Semestre
Comentari de l’article «El Compromís Socioeducatiu (COSE) en el marc
d’intervenció dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència a Catalunya»
Aquest article, publicat al número 1 del volum 8 de la revista Pedagogia i Treball
Social: revista de ciències aplicades, parla d’una de les mesures de protecció
innovadores aplicades pels EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència),
que s’anomena COSE (Compromís Socioeducatiu). Tal com explica a l’article
Montserrat et al. (2019), aquesta mesura es posa en marxa a partir de la
promulgació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i
adolescència (d’ara en endavant LDOIA o Llei 14/2010). Podem dir que l’article,
a través d’una recerca quantitativa i qualitativa pretén aportar línies de millora a
aquest recurs de la LDOIA. Té parts pròpies d’una investigació: abstract o
resum, introducció, objectius, marc teòric (desglossat en dues parts),
metodologia, resultats, conclusions i recomanacions, apart d’un resum al
principi. Al llarg d’aquest comentari resumirem el contingut de cada part de
l’article, llevat del resum, identificant aquelles idees principals, i al final valorarem
les conclusions, tot vinculant-ho amb la matèria de classe, per tal d’explicar
aquells aspectes que romanen inexplicats en l’article.
La primera part de l’article, que podem anomenar introducció (es diu “La presa
de decisions a partir del COSE a Catalunya”), ens explica el sentit del Compromís
Socioeducatiu dins la LDOIA. Segons explica a l’article (Montserrat, Planas i
Medina, 2019), els EAIA són els equips encarregats de decidir si un infant pot
seguir vivint amb els seus pares biològics o si cal que sigui protegit per un recurs
d’acolliment de manera temporal o definitiva. En el marc d’aquesta decisió,
l’esmentada llei ha posat a disposició d’aquests equips l’instrument del COSE,
que intenta evitar la difícil i traumàtica situació de separació de l’infant de la
família d’origen. En aquesta introducció es citen dos articles de la LDOIA per
explicar una mica el seu funcionament: l’article 103.4 i 104. El primer diu que el
SSE (Serveis Socials Especialitzats) han d’elaborar el compromís, concretant
una sèrie de mesures pactades amb els tutors legals, que s’han d’acomplir. I el
segon explicita que el COSE ve acompanyat d’una prestació econòmica.
La segona part de l’article són els objectius. En aquest apartat se’ns explica els
diferents objectius que es va marcar l’equip investigador. Hi ha un objectiu
general i cinc d’específics. L’objectiu principal, que és el que ens interessa
perquè resumeix els altres cinc, diu el següent: “Promoure l’avaluació dels
aspectes del disseny, del desenvolupament i de l’aplicació tècnica del COSE per
tal de fer propostes de millorar la seva eficàcia” (Montserrat, Planas i Medina,
2019, p.7). Per tal de respondre als quatre primers objectius es plantegen quatre
preguntes i s’esmenta que l’últim objectiu (que parla de les propostes de millora)
s’exposarà a l’apartat de recomanacions (a mètode).
La tercera part de l’article, el marc teòric, aporta dades quantitatives i qualitatives
i està dividit en dues parts, com hem dit ja. La primera part proporciona unes
dades de la (DGAIA, 2016, citat per Montserrat, Planas i Medina, 2019, p. 8) ens
fan veure que el número d’infants que tenien una mesura protectora amb
separació del nucli familiar (desemparament) era major que el nombre d’infants
