Comentari 2: Codi Teodosià 1, 4, 3 (=Brev. CTh. 1, 4, 1)
Classificació del text
A continuació ens trobem davant d’una esmena del text del Codi Teodosià (438),
concretament del llibre 1, títol 4, constitució 3. Recopilat en el Breviari d’Alaric,(506) en
el llibre 1, paràgraf 4, constitució 1.
El codi és una obra jurídica que conté compilacions de constitucions imperials des de
Constantí (306 – 337 dC); els autors varen ser Teodosi II i Valentinià III. El Codi
Teodosià conté més dret públic que dret privat, va ser la font principal del Brevari Alaric
i va ser una obra incompleta per altres finalitats que no siguin les necessitats dels
tribunals.
Respecte el Breviari d’Alaric, va ser una obra promulgada per Alaric II; recollia iura i
leges vigents. Cal destacar que contenia part del Codi Teodosià i per aquest motiu va
ser important perquè el Codi Teodosià no es conserva avui en dia, en canvi, el Breviari
sí. Figura també un resum de les Institucions de Gai i les Sentències de Paulo; excepte
les institucions de Gai, les compilacions portaven un resum o explicació anomenades
interpretatio que va poder ser elaborada directament per qui van seleccionar les fonts
o potser reelaborada per aquells sobre un text anterior.
Les finalitats del Breviari van ser dues:
•Explicar i aclarir el contingut de cadascuna de les lleis i iura per a que fos
aplicable davant del jutge.
•Actualitzar l’ordenament jurídic per a que s’ajusti a la societat del moment.
El Breviari d’Alaric va ser derogat amb la creació del liber iudiciorum (654).
L’obra és una font directa perquè proporciona informació de l’època en la qual es va
redactar. Per últim, el fragment del codi podria ser dirigida per tots als súbdits de la
monarquia visigoda; tracta sobra la Llei de Cites de l’any 426, que regula quins juristes
podien ser al·legades davant de judici.
Contextualització històrica – jurídica
El text està contextualitzat històricament amb l’època dels visigots. Els visigots van
entrar en contacte amb els romans en la Dàcia; van conviure amb els romans gràcies
a que no havia exèrcit establert en aquella zona. Més tard van ser expulsats pels Huns
i es van establir a Tràcia. Va arribar un moment que van voler pactar amb els romans
per a que els cedissin terreny. Mitjançant el pacte anomenat Foedus (418), els visigots
