¡Descarga comentarios de texto pensaments y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
COMENTARI DE TEXT
Jean Jacques Rousseau nascut a Suïssa l’any 1712 i morí a l’any 1778. Pertany a les primeres teories de l’educació, els antecedents de l’Escola Nova. El context històric en que es troba Rousseau fou la Revolució Francesa i el context filosòfic el Naturalisme.
El text fa referència al llibre III de l’ Emili o de l’educació, en el que ens parla de la primera adolescència (12-15 anys).
- Anàlisi de les idees principals
Al text hi trobam les següents idees principals:
a) Primera adolescència, llibre III.
b) Educació natural. c) Educació purament negativa.
El llibre III fa referència a la primera adolescència (12-15 anys). Són fonamentals les experiències amb la Natura, qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la curiositat. Parla d’una educació que intenta separar el nin de la societat, per la qual cosa els llibres no poden ser un instrument d’aprenentatge perquè els he considera una forma d’imposició.
Rousseau permet que l’Emili llegeixi un llibre: “Robinson Crusoe”, que tracta d’un home que naufraga durant un viatge, la por a lo desconegut ens demostra que no hem de tenir por a la societat. Per això Rousseau, vol aconseguir que n’Emili sigui capaç de viure, de treballar en un ofici sense tenir por a aquesta societat. D’aquesta manera s’aconsegueix la llibertat per transformar-la, per decidir.
L’educació natural tracta del primer principi pedagògic den Rousseau.
L’educació s’ha de dur conforme a la Natura. El nin ha de ser l’autor de la seva formació, el nin construeix, ha de viure. D’aquesta manera el nin amb la seva experiència està desenvolupant tot el seu esperit d’una forma lliure.
Es podria parlar que la primera educació es l’ infantessa, i ha de ser purament negativa. Es refereix a que implica deixar en completa llibertat el nin perquè pugui experimentar lliurament.
D’aquí sorgeix una conseqüència i es que lliurament el nin patirà les conseqüències dels seus actes. S’aconseguirà evitar l’autoritat per part del mestre i l’obediència per part de l’alumne. Hi ha una confiança, una evolució natural del nin.
Jo opin, que l’educació hauria de partir d’aquesta teoria den Rousseau de l’educació purament negativa, ja que es molt important que el nin aprengui, descobreixi i experimenti per sí mateix tot el mon que l’envolta. Aquest aprenentatge consistiria principalment amb la llibertat, perquè tots els aprenentatges es farien lliurament, sense que el mestre intervingués dins aquest procés.
El que podria passar com diu en Rousseau, es que el nin podria patir les conseqüències dels seus actes, el nin arribaria un moment en que ja no sabria per on seguir, o per on continuar i es aquí on el mestre, després de que el nin hagi après per si mateix coses, el pugui ajudar a veurer-ne d’altres. D’aquesta manera el mestre faria simplement de guia.
mitjançant una educació elemental, que es poguessin desenvolupar les
facultats humanes de l’home. Aquesta educació es basava en la observació
d’experiències a través del joc; i així es desenvoluparien les capacitats
afectives, artístiques i intel·lectuals, constituint una educació integral.
Va desenvolupar un mètode basat en la intuïció , i per intuïció Pestalozzi
entenia que quan nosaltres actuem espontàniament estam fent una
representació mental del món que ens envolta. Tenint en compte, com diu el
text, els tres punts de vista següents: forma, paraula i quantitat ( cúantos objetos
hay a su vista y de cuántas clases, qué apariencia tienen ellos, cuál es su
forma, sus contornos y cómo se llaman ).
Resumint, Pestalozzi considera que “el nombre, la forma i el llenguatge
constitueixen els mitjans elementals de l’ensenyament”. La intuïció, per tant, és
la forma que té el nin de transformar l’objecte que observa al concepte
mitjançant la paraula. Per això és necessari partir d’objectes reals amb els que
s’aconseguirà, segons diu el text “ensenyar a considerar cada un dels objectes
que es donen a conèixer com a unitat”. També “ensenyar a distingir la forma de
cada objecte” tenint en compte les seves proporcions i dimensions. I que es
“familiaritzin amb el conjunt de paraules i de noms de tots els objectes que li
són coneguts”. Tot això ens duu a la deducció de que el mètode que utilitza és
lògic, i es basa en la concepció analítica i sistemàtica de l’ensenyament i
l’aprenentatge.
• Conclusió:
Considerem que Pestalozzi fou un visionari de l’educació. Probablement
inspirat pel Naturalisme roussonià va desenvolupar tota una pedagogia social
amb la qual pretenia educar a les classes populars.
Fou una persona que va dedicar tota la seva vida a experimentar, estudiar
i escriure sobre l’educació i l’aprenentatge de les persones amb l’objectiu
d’aconseguir transformar una societat que necessitava una reforma integral.
Segons la nostra opinió, la seva teoria de la intuïció fou una visió avançada
sobre el que són avui dia els fonaments bàsics del nostre sistema
d’aprenentatge. Els nins actualment aprenen experimentant, observant,
comparant els objectes, les formes, els números i els noms de tots ells.
2. “La educación como reconstrucción de experiencias” de
Dewey:
• Introducció:
John Dewey (Burlington 1859 – Nova York 1952). La corrent teòrica a la qual pertany és l’Escola Progressiva, la qual qüestionava l’Escola Tradicional Americana. Personalment és un clar representant del pragmatisme de William James (és una de les seves influències). Dewey viu a un moment en el que s’està configurant tant la democràcia com l’economia nord-americana. A principis del segle XX existeix als EUA una corrent progressista que pretenia la democratització del sistema polític, una millora de la situació dels obrers (però defugint la lluita de classes) i una moralització de les activitats de la població.
Aquest comentari pertany a l’obra Democràcia i educació (1916).
• Idees principals:
a) L’experimentalisme i l’ensenyament a través de l’acció.
b) Learning by doing.
c) El mètode del problema.
d) L’instrumentalisme.
e) Corrent filosòfica pragmàtica.
• Comentari:
La primera idea de l’ensenyament a través de l’acció ens indica que és a través de l’acció i l’experimentació quan es produeix l’aprenentatge ja que la millor manera d’aprendre segons Dewey és fent, o sigui realitzant el Learning by Doing.
Quan al text l’autor fa una definició tècnica de l’educació ens vol explicar que és aplicant el mètode del problema quan es poden comprovar les coses.
“Summerhill en la educación contemporánea” de
Summerhill:
• Introducció:
Alexander Sutherland Neill (Forfar 1883 - Ipswich 1973). L’autor està emmarcat dins la corrent de la pedagogia llibertària. Summerhill es va desenvolupar a un moment històric on el capitalisme s’anava enfortint i per tant les idees contraposades a ell també. L’ideal democràtic estava consolidat però no es veia reflectit a l’educació.
Aquest text pertany al llibre Hablando sobre Summerhill (1979).
• Idees principals:
a) La importància de l’estructura comunitària.
b) L’escola de la llibertat.
c) L’ensenyament emocional i harmònic.
• Comentari:
L’autor comença el text introduint la idea de la importància de l’esperit d’una
època en detriment de l’individu. Això es pot traduir en que l’únic sistema a on
es pot desenvolupar l’experiència de Summerhill és a una estructura
comunitària en favor de la llibertat i la igualtat i a on es fa feina harmònicament.
Això enllaça perfectament amb l’anècdota final que ens explica en Neill, ja que
per a que es facin efectius els canvis s’ha de fer un canvi a nivell global.
Per altre banda l’autor també parla de l’escola de la llibertat i la dificultat en
la seva aplicació, ja que per a Summerhill, la llibertat únicament es pot aprendre
experimentant llibertat. Tal i com sosté en Neill és completament impossible una
llibertat controlada. I a més a més aquest “control” no ha de partir del mestre si
no del propi nin, el qual és l’encarregat de dirigir la seva activitat educativa
mitjançant l’autoregulació i l’autogovern.
Finalment aquest text fa referència a que la verdadera importància en
l’educació és fer un ensenyament emocional i no intel·lectual. Per a Summerhill
la finalitat de l’educació és la felicitat.
“Pedagogía de mandos” de Makarenko:
• Introducció:
Antón Semionovich Makarenko (Bielopolie, 1888- Moscú, 1939) va ser un pedagog de talent, contundent i original, que el podem situar en les teories marxistes de l’educació, que critiquen la societat capitalista i totes les entitats que l’afavoreixen, i l’escola, segons els marxistes, n’és una.
El pensament educatiu de Makarenko el podem integrar dins la Revolució Bolxevic (1917) que va aconseguir una nova societat, que no existia ni a Europa ni a Amèrica.
Aquest fragment pertany a l’obra “Mi poema pedagógico” (1933) que narra la seva experiència a la colònia Gorki, on la disciplina juga un paper fonamental. Fou una obra criticada per alguns autors que la consideren de disciplina militar.
• Idees principals:
Al text hi podem trobar les següents idees principals:
a) El treball és la base de l’educació socialista.[pàg 267, darrer paràgraf on diu “Esto era natural porque...sinó también en las de organización].
b) La col·lectivitat i el treball [pàg. 267, segon paràgraf on diu “Ella fue la que permitió...de trabajo y organización...]
c) El paper fonamental de la disciplina i de la democràcia necessària per a una educació comunista. [pàg. 267, darrer paràgraf on diu “Era exactamente lo que hacía...su destacamento permanente].
• Comentari:
En aquest fragment ens parla bàsicament dels comandaments, que eren la base de l’ensenyament de la col·lectivitat, on cada membre té unes tasques pel bé del grup; per tant, el primer que s’ensenya és que per damunt dels interessos personals hi ha els interessos del grup. S’educa al grup, no a l’individu, perquè l’home socialista, omnilateral i comunista només té sentit dins del col·lectiu.
Makarenko desenvolupa la seva pedagogia marxista des de l’assaig i la experimentació en base a les teories educatives de Marx, amb el principal objectiu de crear un nou home comunista per a una nova societat.
La pedagogia de Makarenko es basa en dos principis bàsics: la col·lectivitat i el treball. Es tracta d’una pedagogia anti-naturalista, per tant, anti-roussoniana.
Per a Makarenko la col·lectivitat s’imposa a la individualitat. L’educador és el que crea i organitza la col·lectivitat, però realment és aquesta col·lectivitat la que educa als individus. L’educador s’interrelaciona directament amb els alumnes (o educands com ell els denomina), però també es relaciona amb el medi social en el qual es desenvolupa.
Qualsevol influència en la personalitat ha d’influir també sobre la col·lectivitat, i vice-versa, cada contacte amb el col·lectiu ha de ser un moment educatiu per a l’individu. Així es crea un col·lectiu fort, cohesionat, organitzat i amb una disciplina assumida per tots els membres. Per tant, podem dir que la pedagogia de Makarenko és també una pedagogia del treball i de l’esforç, de la força de voluntat dels educands. Un treball que és real, productiu i amb un sentit social.
A les colònies o comunes creades per Makarenko ( com la Comuna Gorki) s’educa als nins fomentant la col·lectivitat i incloent el treball dins del mateix procés educatiu. Es combinen les hores d’estudi amb les hores de treball productiu. El treball en grup que es duu a terme és la responsabilitat, l’honradesa, la capacitat d’autocrítica i la disciplina.
Existia un consell de “jefes” per arreglar els problemes del dia a dia; i més endavant es creen els destacaments mixtes on els seus membres, els responsables i els treballs van variant, sent un reflex de la idea comunista de democràcia i treball col·lectiu on no hi ha lloc per a l’individualisme. Considerava que el caràcter es formava mitjançant la participació de la vida col·lectiva ben organitzada, disciplinada, forjada i orgullosa. La seva pedagogia es basa també en l’esforç, la força de voluntat i la màxima exigència a l’educand ( no permetia cap defecte) per a aconseguir el seu ideal d’home.
Una disciplina, entesa per Makarenko, no com a mètode, sinó com a resultat final de tot una procés.
• Conclusió:
Des del nostre punt de vista, Makarenko fou un revolucionari, valent i un tant extremista, que avui dia podria ser criticat de “maltractador” per les seves formes d’educar. La seva teoria va ser duta a la pràctica per ell mateix, i encara que alguns autors el critiquen de militarista, ell no tenia en compte les opinions de la gent i va demostrar que el seu mètode era eficaç.
La pedagogia de Makarenko fou molt encertada per la seva finalitat “crear una nova societat col·lectiva per a la floreixent Unió Soviètica”. A través del treball i l’educació aconseguí que els alumnes que venien de famílies desestructurades es sentissin part de la col·lectivitat i que treballessin en i per el grup, creant futurs homes ideals.
diferents als que havia hagut fins ara, anomenada crítica radical a l’escola. La seva teoria es podria relacionar amb l’anarquisme ja que està basada en els seus ideals, com és la supressió de tota autoritat, la llibertat absoluta de l’individu i l’ implantació d’una societat lliure.
El text fa referència a la seva obra “La sociedad descolarizada” del 1985. En el que fa una crítica de la societat individual i avançadora.
- Análisis de les idees principals
Al text es troben les següents idees principals:
a) Pedagogia de la llibertat / Pedagogia de la paraula [de la tercera línea fins a la vuitena]
b) Banc de coneixements [de la onzena línea fins a la devuit /Al text, la part de la convivencialitat també la podríem relacionar amb aquesta idea]
c) Convivencialitat [des de “los recursos educacionales...” fins al final del text]
Illich proposa una societat descolaritzada, és a dir, una societat que faci una desinstitulització, perquè l’escola no aprofita tot el potencial que li dóna la societat, i per aconseguir aquest potencial, fa referència a una pedagogia de la llibertat.
Illich proposa com a alternativa a la seva tesi de convencionalitat, que es presenta com una pedagogia de la llibertat i de la paraula; llibertat per parlar, per reunir-se i per aprendre sense condicionaments de lloc, hora i continguts; i paraula com a símbol de la comunicació del diàleg i de la formació humana. La convencialitat utilitza la nova tecnologia que es dóna a una societat industrial i avançada per tant, aquesta tesi o proposta de Illich si que s’adapta a una nova societat.
També proposa la creació d’un banc de coneixements que consisteix en la utilització dels mitjans audiovisuals i informàtics per poder aprendre i també parla o fa referència a l’autoaprenentatge perquè la persona té el control total sobre els mitjans audiovisuals informàtics. Cal dir que a través del banc de coneixements no es pot donar mai un monopoli de l’escola perquè l’alumne és el qui tria el contingut que està en aquest banc.
En el text “4 redes” podem trobar una altra idea principal com la convivencialitat, és una proposta per a la societat, que ha de tenir quatre punts:
- Serveis de consulta didàctics, és a dir, serveis que faciliten l’accés a tot el conjunt d’activitats de formació per a l’aprenentatge formal (ordinadors, plataformes informàtiques, etc.).
- Centrals de capacitats: una societat convencional permet que l’alumne pugui desenvolupar les seves idees, dubtes o desenvolupar les seves capacitats amb altres que estan a la mateixa situació.
- Xarxes de comunicació, les centrals de capacitat estan interconectades per persones que estan interessades en les mateixes qüestions d’aprenentatge.
- Serveis de consellers d’educació que assessoren als usuaris de l’educació sobre els diferents itineraris que poden aprendre a partir dels seus interessos.
El que pretén Illich amb la seva proposta de la convivencialitat és suprimir de l’educació qualsevol tipus de pressió. S’aconsegueix una multitud de situacions d’aprenentatges diferents, l’escola es desformalitza.
La desescolarització fa referència a qualsevol enfocament de l’aprenentatge que sigui menys estructurat, permetent al nin perseguir els seus propis interessos.
Jo opin que la desescolarització és una bona teoria, ja que els nins aprenen a través de l’experiència amb el món que els envolta, amb l’experimentació de materials naturals, jugant fóra de l’escola (al pati, al carrer, ...) amb els veïns i familiars.
Crec que podrien sorgir una sèrie d’avantatges com que hi ha poca planificació pel fet de no ser dins l’escola, dins l’aula i això no satura al nin amb tantes feinetes, fitxes i exàmens. Es fan especials els moments en que és ensenyat pel seu propi pare o mare. Els nins tendrien més accés al món real i a diferència d’estar a una escola aprenent noves assignatures o matèries, aprenen ells per la seva pròpia experiència i això dóna pas a que flueixi la seva imaginació i la curiositat per tot el que l’envolta
