¡Descarga Comentari de text Neil y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
ALEXANDER S.NEIL: LA EDUCACIÓN LIBRE
1.INTRODUCCIÓN:
El prensent text pertany a Alexander S.Neil(1883-1973) va ésser un va ésser un pedagog escocès que incià la seva activitat docent als 31 anys.És un pensador que el situam a final del segle XVIII i principis del segle XIX,marcats per properitat d'Escòcia a finals dels segle XIX,juntament amb la 1GM,la crisi econòmica del 29 amb el tancament de les industries d'Escòcia,la 2GM i la Guerra Freda i armament nuclear.Neil es situa al corrent pedagogic de l'antiautoritarisme i també cal destacar la pedagogia llibertària i les opcions terapèutiques antiatoritàries.L'obra més important d'aquest pensador és Summerhill. Un punt de vista radical sobre l’educació dels nens (1960).
2.ANÀLISIS D'IDEES:
Apuntar les idees més importants del text:paraules o frases. -Pedagogia/educació:llibertat -Llibert:estat natural -Aprenentatge:secundari -Libertat i permissivitat -Professors i alumnat:obediència mutua -Orientació respecte al benestar fisic dels nens
Después explicar el text i relacionar-lo amb el propi autor. Alexander Neil parteix d'una pedagogia llibertària amb l'objeciu de saber trobar la barrera entre la llibertat i la permissivitat. La llibertat no es pot donar ja que és un estat natural del l'home. La llibertat de l'escola es base en fer allò que es desitja,sense molestar als altres.També es pot aconseguir més facilment a la pràctica si tota la comunitat estableix les seves propies regles o normes i sense que els adult facin de guia o de model.
Els nens necessiten una petita orientació respecte al benestar físic pero no han de intervenir en la salut mental,ja que s'ha de desenvolupar per la seva propia naturalesa aprenen. L'aprenentatge és secundari,ja que allò més importnat es que el nin adquireixi aquelles qualitats que cap sistema “ coercitivo” pot crear.
El nen lliure té personalitat però un nin disciplinat careix de personalitat,ja que li han impossat un model.
Llibertat i Permissió:la permisivitat s'emplea amb el fí d'aconseguit una curació. Saber quina ha de ser la seva frontera.Podem fer ús de la permisivitat per arribar al nostre objectiu que es la llibertat, per tant esteim parlant de casos terapèutics.
El paper dels professors:han de ser nins de cor,sense dignitat i sense autoritat. No ha de dir mentides als nens ni reclamar privilefis d'edad. Obediència ha de ser mútua entre els nens i professors.
VIDA:
Nació en Escocia el 17
Universidad deEdimb
en 1912.Trabajó en esc
A partir de entonces y h
Además es el último sob
VIDA:
Nació en Escocia el 17
Universidad deEdimb
en 1912.Trabajó en esc
A partir de entonces y h
Además es el último sob
2. IDEAS AN
Culpan a la organizaci
Í
TICA AL ESTADO:Rep
Í
TICA A LA RELIGION:
2. IDEAS AN
Culpan a la organizaci
Í
TICA AL ESTADO:Rep
Í
TICA A LA RELIGION:
3.DENSENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT:
-Desenvolupament del context històric en que s'enmarca(1paràgraf): Alexander Neill parteneix a finals del segle XIX i principis del segle XX.Durant aquest període està marcat per la 1GM(1914),els avanços als mitjans de comunicació(telèfon),l'any 1939 va sorgi la 2GM i a partir de 1929 apareix una gran crisi econòmica i el tancament de les indústries d'Escòcia.
El segle XX es veu marcat per una sèrie d'idees pedagogiques caracteritzades per una lluita contra la repressió,la ampliació dels espais de llibertat y la defensa de la participació.Aquestes teories pedagogiques son les antiautoritaries:el principi máxim es defensar la llibertat com a primera condició la educació davant la imposició de intitucions o persones.
En l'àmbit de la filosfia trobam l'anarquisme,la teoria rousseauniana i el freudomarxisme.L'anarquisme donen la cupa a la organització política i social del mal que sofreixen els homes.A partir d'això crictiquen el poder i el domini de l'home sobre l'home:crítica a l'Estat,a la Religió i a l'economia capitalista.Les teories freudomarxistes:ataca a la repressió sexual i qualsevol altre tipus de repressió,satisfer els deitjos però reprimint els ecxesos per aconseguir la convivència.
En l'àmbit social poden destacar els camps de concetració a causa de la 2GM,desaparició de les esperançes en la revolució francesa i democràcies que utilitza l'Estat en benefici de les classes altes.
-Desenvolupament del corrent pedagògic en que s'enmanrca(1 paràgraf).
El corrent pedagogic en que s'enmarca el pensador Alexander Neill és l'antiautoritarisme. Dins ell podem trobar:l'anarquisme,la pedagogia llibertària de Tolstoi,la pedagogia no directiva de Carls Rogers i l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.
L'antiautoritarisme: -Ningú no té dret a manar i dominar els altres. -Ningú no ha d'abolia per una disciplina que ve impossada des d'adalt. -Les formes idònies d'actuació han de venir donades per acord entre entre tots.
L'aprenentatge autoritari:aquell que impedeix la interiorització per part dels individus dels mecanismes de submissió a l'autoritat(a qualsevol poder aliè a ells mateixos) -Eradiccó de la por,angoiza,culpa... -Fomentar el supos mutu i el criteri personal -Eliminar instàncies mediadores en el pprocés en què cada un adquireix llur pròpia experiència de l'altre i del món,intentant conèixer-los a través de la reflexió personal.
Necessita d'un context social antiautoritari on la solidaritat ha de presidir les relacions entre els individus i/o grups. Difícilment es podrà dur a terme en un marc o context social en què hi hagi emulació competitiva, domini i dependència.
Característiques: -Educar en la llibertat i per a la llibertat -Condensa un grup de crítiques que s'han d'entendre en el marc de la desintegració de l'autoritat de lliuta contra l'autoritat -Distingir les sseves crítiques a les actituds en l'educació,més que no als mètodes i els continguts -Defensa un canvi d'actitud tant per part del mestre com de la institució educativa,per propiciar el sorgiment de les noves relacions i noves alternatives.
Anarquisme: Anarquia”sense govern” -Doctrina que preconitza una societat fomentada en comunitats o federacions lliures,no sotmeses a poders establerts. -L'harmonia s'ha d'obtenir a través d'acords lliures entre els diversos grups,lliurament contituïts,per tal de satisfer les seves aspiracions i necessitats;ho per la submissió a les lleis i a l'autoritat. -Rebutja dos fons principals d'autoritat:Esglèsia(sotmet les consciències) i Estat(aparell repressiu).
Pedagogia Llibertària: La pedagogia llibertària rebutja l'escola tradicional: es considerada una intrument d'alienació, imposa determinades idees des del poder establert i apaga les set llibertats i la inciativa en el conformisme.
Educadors,pares i mestre han de respectar aptituds i ritme individuals en el denseolupament del nen/ alumne.
S'ha d'utilitzar mètodes didàctics que s'excloguin qualsevol forma de coacció física i moral (càstigs/ premis) i afavoreixen l'autodisciplina,la cooperació i el treball en grup.
L'educació llibertària ha de prensentar,sennse ser obligatoris: -continguts culturals iguals per a tots,racionsl,científics,extrets de la realitat prensent i sense esperit sectari ni racionalista.
L'escola s'ha de fomentar en aquest principius assenyelats per tal de deixar de ser un instrument de repessió,legimitat per l'Esglèsia i /o Estat.
La pedagogia no directiva:(corrent terepèutic) La No-Directiva:impedeix interpretar el senit del demés i donar-los consells sobre com valorar la seva vida. Un focus d'Atenció centrat en el client o l'alume:que requereix mirar l'experiència personal de l'interlocutor u treballar des de la seva propia percepció sense afegir elements externs, Un conjutn d'Actituds: 1)Compensió Empàtica:es tracta d'entrat a l'univers de sentiments de l'altre sense cap defensa a judici previ. 2)Autenticitat o congruència de l'educació:es tracta que l'educador sigui congruent pel que fa als seus sentiments,consciència que té d'ells i les expressions externes amb què els manifesta. 3)Consideració positiva-incondicional:consideració,acceptació i confiança amb l'altre...
L'escola Moderna: Era una escola científica i racional,que densenvolupes l'autonomia,l'autodisciplina dels infants. Era una escola on no hi havia exàmens,ni premis ni càstigs,autofomentava l'autodisciplina dels infants,la coeducació de seces era una realitat,es vetllava per una higiena social,la coeducació de classses socials. Era laica i lliure.Fomentava la cooperació per aconseguir la mancipació individuals i col·lectiva dels seus alumnes i de la societat en general. Fomentava la curiositat,els alumnes sortien a observar la natura,a descobrir els fenòmens físics, a conèixer els processos industrials i feia que s'interessesin per la vida de les perosnes,com vivien,quines eres les condicions dels treballadors i aquestes experiències s'havien de compartir,per aixì s'escrivien amb nen i nenes d'altres escoles.
Era una escola per a tothom i oberta a lliure pensador i alguns dels quals van participar com a professors.L'escola ha d'estar en contacte amb l'entorn.Es donva molta importància a la lectura i
l'aventura de l'escola moderna era la aventura de pensar,de raonar,de viure... Molts dels seus principis continuen sent punt de referència per una educació progresista.
-Aspectes biogràfics de l'autur(1 paràgraf).
Va nèixer en Escocia el 17 d'octubre de 1883,fill d'un mestre rural. Va exercir de professor durant varis anys i es va graduar en llengua anglesa a la Universtiat de Edimburgo l'any 1912. Va fer feina a escoles progressites i va completar la seva formació amb el psicoanálisis. Va fundar Summerhill l'any 1921 amb la seva dona,escola-internat que va transladar varies vegades per ubicar-la finalment a Leistbn (GB) l'any 1927.A partr d'aquí i fins la seva mort dedicà tota la seva vida al desenvolupament de l'escola anarquista. És el derrer supervivent del movimient de l'”Educació Nova”. Va morir el 23 de setembre de 1973 a Anglaterra.
-Obres i intentar-ho relacionar amb el text. Les principals obres de Neill d’interès educatiu són: Mestres problemes (1940), Cors, no només caps a l’escola (1944), Pares problemes y els problemes dels pares ( 1949), Fills en llibertat (1953), Summerhill. Un punt de vista radical sobre l’educació dels nens (1960), Parlant de Summerhill (1967) i l’autobiografia Neill! Neill! Orange Pech! (1972).
La obra més important és: Summerhill. Un punt de vista radical sobre l’educació dels nens (1960).
Neis según el cual la felicidad existe y la libertad funciona. No dice que Summerhill sea precisamente la escuela ideal, pero demuestra con hechos que el amor y la libertad funcionan. Su escuela, fundada en 1921 en Inglaterra, existió y funcionó por casi cincuenta años y sirvió de inspiración a otras corrientes pedagógicas pero ninguna llegó tan lejos ni se acercó tanto. Fue una escuela progresista tachada de radical que perduró por un tiempo, y fue el progresismo quien la saboteó para destinarla al olvido. Hoy su hija Zoe lo lleva a delante con infinitas trabas burocráticas y obstáculos morales disfrazadas de progreso.
-Pensament Educatiu(lligar-ho amb el text): Antiatotalitarisme de l'educació desde una prespectiva terapèutica.
Neisl va rebre grans influències:el psicoanàlisi de Freud , així com l’experiència educativa de Homer Lane i el freudomarxisme de Wilhelm Reich. -El psicoanàlisi de Freud: Neil va intentar cercar la seva pedagogia literaria a les aportacions dels psicoanàlisi precisamente en el moment en que les idees de Freud comensaven a entrar en el món de la l'educació. Neil actuarà sempre com aficionat a n'aquest camp.Dues obre de Freud:I nterpretación de los sueños y Psicopatología de la vida varen proporcionar els intruments per entendre els comportaments propis dels altres. Neil abandonarà molt aviat la lectura de Freud.En realitat,noa cepta de cap manera la concepció de l'home que trasmet el psicoanàlisis.
-L'experiència educativa de Homer Lane: “Little Commonowealth”:escola-reformatori en la que els mateixos joves interns,presos per cometre delictes,gestionaven l'espai. Homer Lane,amic psicoanalista de Neil va donar-li a conèixer l'activitat més important del centre: l'Assembla General.En ella podem veure reflexat l'autogovern dels alumnes de Summerhill, la qual cosa el converteix en una comunitat democràtica.
-El freudomarxisme de Wilhelm Reich: Wilhelm Reich va ésser un psicoanalista austríac, deixeble de Freud.
Intentà compatibilitzar la psicoanàlis freudiana amb l'anàlisi marxista.
Els seus treballs teòrics i les seues experiències pràctiques se centren sobretot en l'anàlisi del caràcter, la repressió sexual i l'orgasme.
Neil no va recollir la seva obra el vessant marxista de Reich,sinó només la dimensió freudiana.
Proposta educativa: confiança en la bondat natural de l’infant (bondat), necessitat de crear un clima d’amor i llibertat a l’escola (amor i llibertat), per tal de contribuir al desenvolupament de la persona que esdevingui un esser feliç, per tant, redefinició de la finalitat de l’educació (felicitat), la importància de la llibertat individual i del grup, importància de l’autoregulació i l’autogovern, organització interna (institucions que en regulen la convivència), importància de les emocions per sobre de l’ensenyament intel·lectual, la teràpia o el tractament dels nens amb problemes, etc.
-Els adults no són veus dictatorials que imposen cosa,són veus que professen amor i deixen viure i créixer lliurament als nens. -Alumnes han d'autorregualar-se,entenent per aquesta la capacitat de la persona per comportar-se d'acord a la seva voluntat i no en virtut d'una força externa,la qual cosa és decisiu per a la felicitat de l'individu -El nen autoregutal serà capaç de respondre intel·ligentment a les seves necessitats biològiques i cercar la manera de satisfer totes les altres necessitats vitals.Els alumnes es consideraven “semi- lliures” ja que,abans d'arribar a l'escola ja havien rebut condicionaments en la seva infància.
-L'objeciu es trobar la FELICITAT:cal educar els nin perquè siguin feliçosm cosa que significa alliberar-los de les seves ports i temor,canalitzant aquest a través de la lliure expressió i del joc. -Defensa la idea de deixar els alumnes llibertat per expressar els seus intitns agressiu i destructius
ESCOLA DE SUMMERHILL:
Objectiu de l'educació i de la vida:LA FELICITAT:en nan ha de desenvolupar totes les seves capacitat psíquiques i físiques
-Pràctica educativa:
Va dur la seva pràctiva educativa a Summerhill(1927) És un internat de nins/nines. És una comunitat en continua transformació
Com funcionava: 1)No adoctrinar ni donar instruccions de com comportar-se:sistema d'autogovern on els alumnes eren lliure per conduir-se 2)No moldejar el caràcter:lo important no era assitir a classe el major temps possible,sino que sorgissin questions.Les classes son una opció. 3)El desitj:no hi ha procediments especials,sino aquest desitj de l'alumne per aprendre 4)El joc:la toria de Summerhill de la necessitat del joc és molt cara i és el primera deure dels seus alumnes.
Són jocs de fantasia Els alumnes practiquen activitat de la pròpia vida adulta No aparten els esporta,però als nins no els interessa pel fet de que ja són lliures
L'escola de Summerhill és una COMUNITAT:varietat d'edats i sobretot diferències entre els qua acaben d'arribar i els més antics que creen en aquest últims un ambient de responsabilitat que va integrants als menys disposats a respectar les normes. Per a Neil aquesta és la millor experiència educativa que és possible imaginar.
A l'escola també hi havia: -Assamblees semanals on tothom tenia la possiblitat de parlar amb el mateix valor -Ombudsmen:encarregat de mediar les situacions de conflicte -Comites:encarregats de biblioteques o de le shores d'acostar-se a domir
