Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comunicacio, llenguatge i educacio, Apuntes de Antropología Social

Asignatura: Antropologia de l´educacio, Profesor: , Carrera: Educació Infantil, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 14/11/2013

saraperezgonzal
saraperezgonzal 🇪🇸

3.3

(3)

8 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 4: Comunicació, llenguatge i educación
4.1 La veu (phoné) i la paraula (logos)
4.2 Trets específics del llenguatge humà
4.3 Funcions del llenguatge
4.4 La funció educativa de la paraula:
llenguatge i interacció social
Glossari
-Diferència entre veu (phoné) i paraula (lógos)
- Trets específics del llenguatge humà
-Funcions del llenguatge
-Funció educativa del llenguatge
4.1 La veu (phoné) i la paraula (logos)
Phoné— Esta relacionat amb la vida sensitiva, permet emetre sons, que son signe de plaer i
dolor, estan dotats els animals. Vida sensitiva
Logos—És un llenguatge artístic que permet expressar allò que es convenient i allò que no, el
just, injust...És propi dels homes. Logos te a veure amb la vida intel·lectual i serveix per
expressar la realitat, però a mes l´home també te el poder d´expressar el dolor i plaer. Vida
intel·lectual.
Zoon logistikon: = animal dotat de paraula,= animal racional.
Zoon= animal
Logistikon= paraula/ raó
Parlar—És l´activitat racional per excellencia “Michel Dummet”.Parlar és una manifestació
clara de racionalitat (qui parla entén allò que diu, entén el sentit del que esta dient). Quan un
lloro parla no es manifestació de la realitat, sinó imitació de la racionalitat d´un altre. Una cosa
es imitar el son del llenguatge humà i altre cosa es parlar sabent el que es diu.
No nomes atribuint racionalitat a que parla sinó que el fen responsable de les sever paraules. Les
paraules serveixen per descriure l’essència de les coses i no nomes per expressar si allò ens
agrada o no. EX: Tenir set, i dir: Això es aigua fresca (essència de les coses).
“Intel·ligència , donen el nom exacte de les coses”—Juan Ramon jimenez.
A vegades les coses les denominem amb paraules que ja estam molt gastades.
Paraula com a constitutiu de la nostra existència “”Sentir de l´existencia””. Que no fem us de la
paraula nomes per descriure les coses que ens rodejant, sinó que utilitzem les paraules per
entendre i comprendre el sentit de la nostra existència.
Llenguatge com a constitutiu de la nostra existència.
4.2 Trets específics del llenguatge humà
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comunicacio, llenguatge i educacio y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity!

Tema 4: Comunicació, llenguatge i educación

4.1 La veu (phoné) i la paraula (logos) 4.2 Trets específics del llenguatge humà 4.3 Funcions del llenguatge 4.4 La funció educativa de la paraula: llenguatge i interacció social

Glossari

-Diferència entre veu (phoné) i paraula (lógos)

- Trets específics del llenguatge humà

-Funcions del llenguatge

-Funció educativa del llenguatge

4.1 La veu (phoné) i la paraula (logos)

Phoné — Esta relacionat amb la vida sensitiva, permet emetre sons, que son signe de plaer i dolor, estan dotats els animals. Vida sensitiva

Logos —És un llenguatge artístic que permet expressar allò que es convenient i allò que no, el just, injust...És propi dels homes. Logos te a veure amb la vida intel·lectual i serveix per expressar la realitat, però a mes l´home també te el poder d´expressar el dolor i plaer. Vida intel·lectual.

Zoon logistikon: = animal dotat de paraula,= animal racional.

Zoon= animal

Logistikon= paraula/ raó

Parlar— És l´activitat racional per excellencia “Michel Dummet”.Parlar és una manifestació clara de racionalitat (qui parla entén allò que diu, entén el sentit del que esta dient). Quan un lloro parla no es manifestació de la realitat, sinó imitació de la racionalitat d´un altre. Una cosa es imitar el son del llenguatge humà i altre cosa es parlar sabent el que es diu.

No nomes atribuint racionalitat a que parla sinó que el fen responsable de les sever paraules. Les paraules serveixen per descriure l’essència de les coses i no nomes per expressar si allò ens agrada o no. EX: Tenir set, i dir: Això es aigua fresca (essència de les coses).

“Intel·ligència , donen el nom exacte de les coses”—Juan Ramon jimenez.

A vegades les coses les denominem amb paraules que ja estam molt gastades.

Paraula com a constitutiu de la nostra existència “”Sentir de l´existencia””. Que no fem us de la paraula nomes per descriure les coses que ens rodejant, sinó que utilitzem les paraules per entendre i comprendre el sentit de la nostra existència.

Llenguatge com a constitutiu de la nostra existència.

4.2 Trets específics del llenguatge humà

  1. El llenguatge es una capacitat natural i al mateix temps un producte cultural. Necessita del aprenentatge (que no no es innat).Neixen amb una biologia que es apte per poder articular paraules (llegua). Preparacio fisiològica-organica. Tot això no serveix de res sinó m´es transmès socialment amb una cultura que modela la meva cultura biològica.
  2. No hi ha semblança física entre el signe i la realitat. La paraula vermell no es vermella, ni la paraula foc escalfa, es una relació lògica de significació:

Foc---no hi ha una relació física, la paraula no esclafa. No necessita fer gestos perquè a traves de la paraula , jo puc fer una representació mental.

  1. La seva universalitat semàntica en el espai, en el temps, i mes allà. Amb el llenguatge pots expressar present, passat, impossibles.
  2. Reflexivitat i capacitat metalingüística. El llenguatge permet parlar sobre el mateix. Els éssers humans no nomes utilitzen el llenguatge sinó que reflexionen sobre el llenguatge.
  3. (^) La capacitat d´objectivació i de fixació, permet expressar en paraules experiències de un pensament. Quand un escriu un diari personal, esta objectivant i fixant la imatge de tal manera que allò que quedi serà el record del que diuen aquelles paraules.

4.3 Funcions del llenguatge

  1. Funció representativa. Utilitzen el llenguatge per descriure la realitat.

  2. Funció prescriptiva o directiva, per indicar allò que a de ser i no que es, exemple:

Enfermo—Descriptiu

Debes tomar medicina—Prescriptiu ( orientació de l´acció, donen ordres i indiquen el que a

de fer).

  1. Funció expressiva, les nostres emocions. Descriure la realitat amb un llenguatge emocional.

  2. Funció Poètica, per descriure la realitat de noves maneres o desfruitar de les qualitat estètiques de la pròpia llengua. Expressar de manera estètica les coses.

4.4 Llenguatge i interacció social

El llenguatge, més que transmetre informació (que ho fa) és una forma d’interacció social. Parlar no mes es transmetre informació, sinó una manera de relacionar-nos entre nosaltres. Ex: Aquesta persona no em parla. Aquestes paraules m’han ferit.

La paraula mes que transmetre informació, es una forma d´interacció social, té una capacitat de persuasió. A traves de les paraules poden transformar l´anima. Es pot manipular. A una persona que esta completament desanimada, amb bones paraules la puc reanimar.

-Més que transmetre informació; és una forma d'interacció social

-Capacitat de persuasió, l'art de la retòrica"reina que transforma les ànimes"

-Capacitat de manipulació. Ètica i paraulaeducar per la paraula i per a la paraula