¡Descarga Comunicació en Educació y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Pla docent de l'assignatura
Dades generals
Nom de l'assignatura: Comunicació en Educació
Codi de l'assignatura: 360708
Curs acadèmic: 2017-
Coordinació: Juana Maria Sancho Gil
Departament: Departament de Didàctica i Organització Educativa
Crèdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació Hores totals 150
Activitats presencials 60
Treball tutelat/dirigit 45
Aprenentatge autònom 45
Competències que es desenvolupen
Transversals comunes de la UB
- Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat
de cercar i integrar nous coneixements i actituds).
- Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú /
capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).
- Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les
concepcions ètiques i deontològiques).
- Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català,
castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).
Transversals de la titulació
- Capacitat d'adaptació i aplicació del coneixement pedagògic en diferents contextos educatius i
formatius.
- Desenvolupament d'una actitud innovadora en els processos educatius, formatius i professionals.
- Capacitat per transmetre el coneixement educatiu a diferents audiències.
Específiques de la titulació
- Disseny i aplicació d'estratègies didàctiques en diversos contextos educatius i formatius.
- Anàlisi, disseny, gestió, ús i avaluació de tecnologies de la informació i la comunicació en els
entorns associats als processos educatius i formatius, virtuals o no, incloent-hi la creació de recursos multimodals i multialfabètics.
- Aplicació de tècniques i estratègies innovadores en les relacions educatives i en la dinamització de
grups.
Objectius d'aprenentatge
Referits a coneixements
— Reconèixer la idoneïtat dels mètodes i recursos comunicatius en funció dels diferents objectius, situacions i audiències (C1). — Explorar els diferents models i teories de la comunicació i la seva importància per a l’educació (C2). — Analitzar els diferents escenaris comunicatius existents a les institucions educatives i formatives (C3).
Referits a habilitats, destreses
— Ser capaç d’analitzar i interpretar les dimensions implicades en els processos comunicatius en els diferents contextos educatius i formatius (HD1). — Desenvolupar la capacitat d’escolta activa i d’empatia com a base de la comunicació efectiva i significativa (HD2). — Desenvolupar i aplicar tècniques i estratègies de comunicació específiques a les diferents situacions educatives, formatives i socials (HD3). — Ser capaç de comunicar-se de manera oral, escrita, «performativa», etc. amb diferents audiències, especialitzades o no (HD4). — Utilitzar els mitjans tecnològics actuals en els diferents moments del procés d’aprenentatge i els projectes de comunicació (HD5).
Referits a actituds, valors i normes
— Ser conscients de la importància de transmetre a la societat assoliments i realitzacions de les
3.3. Introducció als recursos comunicatius i informatius
- Les dimensions de la comunicació a la societat digital
- Com hem vist en els anterior apartats, són moltes les vies de comunicació emprades en la societat actual i en les institucions educatives. En els darrers anys gran part de la comunicació s’ha establert mitjançant les tecnologies digitals. Aquestes tecnologies s’han utilitzat com a mitjà de comunicació i d’intercanvi d’informació. En aquests moments, ha adquirit especial importància el web 2.0 i el desenvolupament de les xarxes socials a través de les quals la informació és més fluida, compartida i construïda entre tots. La finalitat d’aquest tema és analitzar, comprendre i utilitzar les tecnologies digitals en els contextos comunicatius.
4.1. Ressituar les nocions d’informació, col·laboració, xarxa, interacció, coneixement, etc. a l’era digital
4.2. Estratègies, eines i recursos comunicatius en la societat digital
- Comunicar a la societat actual les realitzacions de les institucions educatives i formatives
- Aquest tema situa la necessitat que tota institució educativa o formativa té d’establir vincles comunicatius amb la societat en la qual està immersa. La seva finalitat és analitzar les estratègies comunicatives, els mitjans i els suports emprats per tal d’informar, comunicar i compartir les seves accions i realitzacions, els seus projectes, programes, propostes, etc.
5.1. Com ens veiem, com ens veuen: la construcció de «la imatge institucional/corporativa»
5.2. Quin o quins missatges, en quin mitjà i amb quin suport
5.3. Ètica i estètica: comunicació, informació, mercadotècnia?
Metodologia i activitats formatives
La metodologia docent es basa en un conjunt d’experiències integrades d’aprenentatge centrades en les següents activitats formatives: — Exposicions contextualitzadores. — Treball col·laboratiu en petits grups. — Treballs individuals. — Discussions i intercanvis presencials i virtuals. — La lectura, l’anàlisi i la problematització de textos (escrits, visuals, orals, etc.). — Producció d’objectes digitals. Les activitats de l’assignatura es complementen al Campus Virtual per tal que alumnat i professorat mantinguin un intercanvi i una col·laboració continuada al llarg de tot el procés. El gruix d’experiències d’aprenentatge de l’assignatura s’articula a través d’un projecte de treball basat en la indagació, consistent en una recerca orientada a l’anàlisi crítica de diferents contextos, estratègies i recursos de comunicació en institucions educatives o formatives i en el disseny d’un pla de millora de la
comunicació institucional.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Avaluació continuada L’avaluació és continuada i formativa i es porta a terme des de la perspectiva de l’avaluació per a l’aprenentatge. La valoració dels processos i els resultats es basa en les produccions derivades de les diferents experiències d’aprenentatge proposades, que estan relacionades amb els objectius i les competències de l’assignatura.
Els criteris d’avaluació, de ponderació i de qualificació previstos són els següents:
— Assistència i participació en les sessions i activitats de classe i al Campus Virtual, incloent-hi l’elaboració i presentació dels treballs de l’assignatura: 60 %.
Caràcter obligatori.
Relacionat amb els objectius C1, CE2, HD1, HD2, HD3, HD4, HD5, AVN1, AVN2.
Proves i evidències d’aprenentatge diversificades. Les diferent proves i evidències s’han de lliurar durant el desenvolupament dels cinc temes de què consta el grup. A començament de curs, en el calendari de l’assignatura, s’especificarà en moment exacte de la presentació.
Individual i grupal (màxim 4 per grup).
— Elaboració i presentació del treball de recerca grupal «Els escenaris i els processos comunicatius a les organitzacions educatives i formatives: anàlisi i propostes de millora»: 40 %.
Caràcter obligatori.
Relacionat amb els objectius CE3, HD1, HD2, HD3, HD4, HD5, AVN1, AVN2.
Informe de recerca.
Grupal (màxim 4 per grup).
Total: 100 %.
Reavaluació
La reavaluació, adreçada a l’alumnat que no ha superat els requeriments de l’assignatura, consisteix en la presentació millorada dels treballs que no han estat superats. S’hauran de presentar dintre del període estipulat per la Facultat per a aquesta modalitat d’avaluació.
Debray, R. (2001). Introducción a la mediología. Barcelona: Paidós.
Ellis, R. y McClintock, A. (1993). Teoría y práctica de la comunicación humana. Barcelona: Paidós.
Fernández, C. (Coord.) (2005). La comunicación en las organizaciones. México D. F.: Editorial Trillas.
Jenkins H. (2008). La cultura de la convergencia de los medios de comunicación, Paidos Iberica.
Lucas, Antonio (1997). La comunicación en la empresa y en las organizaciones. Barcelona: Bosch Casa Editorial S. A.
Martínez, M. (Coord.) (2008). Para investigar la comunicación: propuestas teórico-metodológicas. Madrid: Tecnos.
Mattelart, A. y Mattelart, M. (1997). Historia de las teorías de la comunicación. Barcelona: Paidós.
Ryan, Ellen B. y Bannister, Karen, A. (2009). Comunicación y (dis)capacidad: la comunicación con personas con discapacidad. Bellcaire d’Empordà: Aresta.
Scolari, C. (2008). Hipermediaciones. Elementos para una Teoría de la Comunicación Digital Interactiva. Barcelona: Gedisa Editorial.
McLuhan, M. (2009). Comprender los medios de comunicación: las extensiones de ser humano. Barcelona: Paidos Ibérica.
McLuhan, M. i Fiore, Q. (1988). El medio es el mensaje: un inventario de efectos. Barcelona: Paidos Iberica.
Capítol
Carnicero, P. (2005). La comunicación y la gestión de la información en las instituciones educativas. En P. Carnicero (Coord.), La comunicación y la gestión de la información en las instituciones educativas (pp. 15- 44). Las Rozas: CISSPRAXIS, S. A.
Hall, S. (1980). Encoding/decoding. En S. Hall & D. Hobson & A. Lowe & P. Willis (Eds.), Culture, Media and Language (pp. 128-138). London: Hutchinson.
Article
Martín-Barbero, J. (1998) Retos culturales: de la comunicación a la educación. Nueva Sociedad, 169, 33-
Moreno, Luz Marina (2004) La Comunicación en la Educación Formal. Razón y palabra, 37.
Morreale, S. P. & Pearson, J. C. (2008). Why Communication Education is Important: The Centrality of the Discipline in the 21st Century. Communication Education, 57(2), 224-240.
