






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: psicobiologia, Profesor: Miguel Anguel Serrano Rosa, Carrera: Psicologia, Universidad: UV
Tipo: Apuntes
1 / 11
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







BEAR, M. F., CONNORS, B. W. & PARADISO, M. A. (2008) Neurociencia. La exploración del cerebro. Wolters Kluwer Health España, S.A, Lippincott Williams & Wilkins. Capítulos 2, 3, 4 y 5. (pp 23-132) CARLSON, N., R. (2006). Fisiología de la conducta, 8ª ed. Madrid: Pearson Educación. Capítulo 2: Estructura y funciones de las células del Sistema Nervioso. KALAT, J. W. (2004). Psicología Biológica. 8º ed. Madrid: Thompson. Capítulos 2 y 3 KOLB, B., & WHISHAW, I., Q. (2002). Cerebro y conducta. Una introducción. Madrid: Mcgraw-Hill/Interamericana de España. Capítulos 3 y 4: ¿Cuáles son los componentes de la función cerebral? KANDEL, E., R., SCHWARTZ, J., H. y JESSELL, T., M. (2001) Principios de Neurociencia. Madrid: Ed. McGraw Hill. Capítulo 2: Células nerviosas y conducta PINEL, JPJ. (2007) Biopsicología 6ª ed. Madrid: Pearson Educación SA. Capítulo 4: Conducción neural y transmisión sináptica. DELGADO, J., M., FERRUS, A., MORA, F., & RUBIA, F.J. (1997). Manual de Neurociencia. Madrid: Síntesis.Temas 2, 4 y 5: Características de los componentes celulares del tejido nervioso.
Els neurotransmissors originen potencials postsinàptics en la neurona postsinàptica (breus despolaritzacions o hiperpolaritzacions) que augmenten o disminueixen la seva taxa de descàrrega
La sinapsi és la manera de comunicació INTERneural. Ocorre sempre entre una neurona presinàptica (emissora del missatge) i una neurona postsinàptica (receptora del missatge). Els neurotransmissors són les molècules-missatge
Les sinapsi són connexions entre els botons terminals d'una neurona i la membrana d'una altra neurona
1.- Membrana presinàptica
2.- Membrana postsinàptica
3.- Espai sinàptic (hendidura sinàptica)
Localitzada al final del botó terminal.
En el citoplasma es troben:
Zona d'alliberament: lloc situat enfront de l'espai sinàptic. És on es concentren les vesícules sinàptiques i s'allibera el neurotransmissor.
2.- AXO-SOMÀTIQUES: sobre el soma
Axodendrítiques i Axosomàtiques: 80 % de totes les sinapsi
Contribueixen indirectament a la integració neural.
Produeixen modulació presinàptica: inhibició o facilitació de l’axó amb el qual fan sinapsi.
3.- AXO-AXÓNIQUES: sobre els axons
en neurones petites no transmeten informació d'un lloc a un altre del cervell Reguladores: ajuden a organitzar l'activitat de grups de neurones.
La Síntesi del neurotransmissor sol ocórrer en el soma neuronal a partir d’una molècul.la precursora
Una volta sintetizat, s’emmagatzema en les vesícules presinàptiques, que migren per l’axó fins el botó terminal (pels tubuls)
L’alliberament del neurotransmissor en el espai sinàptic ocórre quan el potencial d’acció aplega al botó terminal i el despolaritza. La despolarització fa que la membrana es torne permeable al Calci (Ca++), obrint els canals que existeixen per aquest ió. Entra Ca++ al botó terminal presinàptic i fa que les vesícules sinàptiques migren fins l’extrem del botó i que s’obriguen, alliberant la substància transmissora a l’espai sinàptic.
Els POTENCIALS POSTSINÀPTICS poden ser:
provocarà PEP ´ s (potencials excitatoris postsinàptics). Incrementen la probabilitat que la neurona postsinàptica descarregui.
provocarà PIP´s (potencials inhibitoris postsinàptics). Disminueixen la probabilitat que la neurona postsinàptica descarregui.
La inhibició o excitació neural no sempre produeix inhibició o excitació conductual
Plantes i animals produeixen substàncies químiques que actuen sobre les sinapsi i que s'han utilitzat amb diferents finalitats.
En laboratori s'han sintetitzat fàrmacs amb igual o major potència amb finalitat terapèutica o d'investigació
Venenos de serpientes Bloqueo receptor ACh
Digitalis purpurea
Chondodendron tomentosum (curare)
Les substàncies químiques exògenes que actuen sobre les sinapsi es classifiquen en:
Efèctes sobre:
RECAPTACIÓ