Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Comunicacio i Tic, Profesor: Montserrat Guillaumet, Carrera: Infermeria (Sant Pau), Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 13
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Índex
1.1. Definició 1.2. Introducció històrica
2.1. Objectius del llenguatge postural
3.1. Llenguatge postural segons l’edat 3.1.1. Nadons 3.1.2. Nens 3.1.3. Adults 3.2. Llenguatge segons el gènere 3.2.1. Dones 3.2.2. Homes
4.1. Tipus de llenguatge postural 4.1.1. Quinèsia 4.1.2. Proxèmia 4.1.3. Paralingüística 4.2. Relació dels estats anímics amb la postura 4.2.1. Projecció 4.2.2. Filtració 4.3. Tipus de posicions
El llenguatge postural o també denominat corporal és una de les formes bàsiques de la comunicació. El formen tots els moviments que son realitzats amb el cos i que tenen una finalitat comunicativa, es a dir, comunicar
L’objectiu del llenguatge postural és comunicar-se de manera no verbal mitjançant gestos corporals. Aquesta, és una comunicació que es pot fer servir o no en funció de la situació personal o ambiental en la que es trobi cadascú.
2.1. Els nadons
Els nadons són éssers humans que no tenen la capacitat de parlar, per tant el llenguatge postural juga un paper clau com a eina de comunicació. A través de plors, somriures i gestos es manifesta l’estat de benestar del bebè, utilitzant-los per reclamar l’atenció dels pares.
Durant les primeres setmanes de vida, els nadons presenten reflexos adaptats per la supervivència: retirar els membres per evitar dolor, si una tela els tapa la cara girar el cap per treure-la... també tenen un reflex molt important anomenat reflex de cerca, consistent en obrir la boca quan els toquen les galtes en busca del mugró, i succionar-lo per alimentar-se.
Una manera molt bàsica de comunicar-se amb la mare és a través de la mirada. El sistema visual del nadó és el primer a madurar i li proveeix una excel·lent manera de comunicar-se. Així doncs, el bebè no es pot apropar cap a les coses que li interessen però pot mirar. Tampoc es pot allunyar de les que el desinteressen però pot tancar els ulls, mirar cap a una altra banda o girar el cap.
Cap a les 6 setmanes el nadó començarà a somriure. El somriure al principi es produeix com un acte reflex, però acabarà produint-se de manera intencionada, ja que el nadó se n’adona que comporta que els pares actuïn cap a ell. Els nadons són molt sensibles a la configuració d’estímuls dels ulls de la mare: quan la mare l’agafa i el mira, comporta que estigui a una distància suficient perquè el nadó es pugui centrar en els seus ulls i la miri. A partir d’aquí començaran a desenvolupar un esquema d’aquest estímul repetit, fins arribar al
punt que quan reconeguin el estímul, somriguin. El somriure té molta importància, ja que és el primer comportament social del nadó, i resulta agradable per la mare i estimula a continuar la interacció entre ells dos.
Els nadons tenen altres gestos per expressar diferents emocions: donaran patades amb les cames per indicar que estan contents o volen reclamar atenció, es fregaran els ulls quan estiguin cansats i vulguin dormir, s’estiraran les orelles si estan estressats, si arquegen l’esquena significa que tenen dolor...
A més, entre el quart i el cinquè més començaran a balbotejar, fent seqüències de sons entonades sense sentit per comunicar-se amb els pares.
2.2. Els infants
En la infantesa, sobretot al principi, com que els nens no dominen del tot l’expressió verbal, usen molt els gestos i la mímica per comunicar-se.
En aquesta etapa els infants ja saben caminar i aguantar-se de peus, i per tant tenen una mobilitat molt més extensa i controlada. Als primers anys, l’infant començarà a imitar els gestos que fan les persones del seu entorn, com per exemple picar amb les mans, assenyalar objectes, fer petons...
Els infants realitzen postures simples per expressar les seves emocions. Algunes de les més bàsiques en són per exemple tapar-se els ulls amb les mans quan no vol veure alguna persona o objecte (per intentar fer-lo desaparèixer), tapar-se les orelles amb les mans perquè estan emprenyats i no volen escoltar o tapar-se la boca quan ha dit una mentida.
2.3. Adults
Transmetem el 80% de la informació del que comuniquem a través de llenguatge no verbal, amb les postures o gestos que fem, de manera conscient o inconscient. Els adults ja han desenvolupat completament la seva motricitat, per tant és el període on es poden realitzar postures i gestos més variats.
2.5. Homes
En general, les postures i gestos més típics dels homes solen ser les següents: ficar les mans als malucs, amb els dits apuntant al entrecuix (aquesta postura sol significar desafiament), tocar-se el nas repetidament (sol significar estrès o disgust), tocar-se el cabell en situacions estressants, asseure’s amb les cames obertes (sol significar la seva disponibilitat), posar-se les mans a les butxaques (pot estar mentint).
Els homes somriuen, però no tant com les dones ja que els seus ancestres havien d’intimidar el seus enemics.
Podem classificar el llenguatge postural, o comunicació no verbal, segons estiguem parlant de gestos corporals, del to de veu utilitzat o del mode de disposar l’espai propi i aliè, i aquestes són les denominacions dels diferents tipus de llenguatge corporal:
4.1.1. Quinèsia
La quinèsia és el que fa referència a l’actitud, és el que entenem per moviment del cos. Fer un gest quan parlem, mossegar-se les ungles mentre esperes a que t’atenguin o creuar-se les cames quan t’asseus, són exemples que ens mostren que tractem amb la quinèsia.
Aquest tipus de llenguatge estudia a fons tot el llenguatge corporal, el qual entem que són els gestos que fem, l’actitud que prenem i la forma com ens movem quan parlem, quan caminem, quan esperem, etc.
La quinèsia és doncs, allò que fem constantment encara que no estiguem fent res. L’actitud que pren el nostre cos parla per nosaltres mateixos.
4.1.2. Proxèmia
La proxèmia parla de les distàncies que deixem respecte als altres i el mode en que ens apropen i els toquem. El tacte, doncs, és molt important en la comunicació, tot i que a moltes persones els hi costa tocar als altres i deixar-se tocar. Aquest rebuig és també una forma de comunicació no verbal.
La confiança o el tipus de relació que donem a una persona i el mode en el que permetem que ens tracti es marcarà a partir del mode en el que donem la mà o donem un petó a algú que ens acaben de presentar, per exemple. Respecte a donar la mà, si es fa de forma freda, la relació també serà freda i distant, però si ho donem la mà i la sostenim una estona o inclòs si posem l’altra mà, transmetem afecte i confiança.
La proxèmia no només té en compte el contacte, també compta amb la forma en la que cada persona respecta l’espai de l’altre.
El fet de respectar l’espai íntim de l’altre persona és important ja sigui per mostrar respecte o per endinsar-se en la zona de l’altra persona per indicar que vols tenir una relació de major intimitat o proximitat. Si la reacció de l’altre és apartar-se, significa que no li ha agrada la invasió en el seu espai, però si es queda, probablement li ve de gust aproximar-se tant com a tu.
4.1.3. Paralingüística
La paralingüística té en compta la velocitat amb la que parlem, el volum en que ho fem, les pauses, els silencis, les entonacions per dona èmfasi, etc.. Tot això, a més del cos i de l’actitud, ajuda a comunicar molt millor.
4.2. Relació dels estats anímics amb la postura
4.2.1. Prejudici
El llenguatge corporal és un dels factors que determinen la primera impressió, ja que quan nosaltres coneixem a algú jutgem més a aquella persona per la seva aparença que no pas pel que ens diu, aquest procés prové del subconscient.
Les persones en cap moment ens parem a analitzar el per què formem una opinió d’algú sense conèixer-la, si ho féssim veuríem que l’opinió es basa en el prejudici i en la suposició.
4.3. Tipus de posicions de llenguatge postural
La postura és una de les grans parts que integren la quinèsia juntament amb els gestos. És un aspecte que ha de ser tingut en compte ja que pot indicar diversos estat d’ànim, emocions, actituds i/o sentiments.
Distingim diferents tipus de postures, les quals es poden classificar en dos grups, el primer és el grup de les postures que fem davant d’un conjunt de gent, per exemple un auditori, i el segon és el grup de les postures davant d’altres persones. Però, a més, dins de les postures podem distingir entre gestos del tipus necis i positius.
Les postures positives que fem davant d’un conjunt de gent són:
Les postures nècies davant d’un conjunt de gent són:
http://revista-digital.verdadera-seduccion.com/los-tres-tipos-de-lenguaje- corporal/
http://www.iafi.com.ar/lenguaje/corporal.php
