¡Descarga Conceptes bàsics mòdul 2 y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
1.IDENTITAT PERSONAL I IDENTITAT SOCIAL
La psicologia social, té com a objectiu dissoldre la falsa separació entre allò individual i allò social per a recuperar la seva relació intrínseca en allò que anomenem psicosocial.
Atesa la gran quantitat de processos d’influència social en el jo i atesa la impossibilitat de conèixer la identitat més enllà de la seva intermediació lingüística, voler trobar en la identitat un romanent natural, diferent d’allò social, esdevé impossible.
El llenguatge és un vehicle de transmissió de formes culturals i històriques i que actua com a tal, la qual cosa implica que l’investigador que estudia la identitat, projecta amb les paraules i expressions una forma concreta d’entendre aquesta, i una idea particular del jo.
No hi ha cap manera d’estudiar-la més enllà dels valors socials i ideològics que l’envolten.
La identitat social i la identitat individual no són realitats separables, es construeixen mútuament i ho fan per mitjà d’allò social, cultural i ideològic que és inherent al llenguatge que fem servir quan narrem qualsevol aspecte relacionat amb el jo.
En aquest sentit el self no és una cosa fixa i immutable. No pot separar-se de la societat i de les circumstàncies d’on està definida ja que aquestes són la condició que en fan possible la definició i l’ús social.
La forma com entenem el self, depèn directament de la societat, la història i els grups que han participat en la seva interpretació i narració.
Abans d’exposar la perspectiva psicosocial de la identitat o el self, ens referirem a dues perspectives en psicologia que es decanten cap a l’individual.
- Perspectiva biologicista
- Perspectiva del psicoanàlisi
La primera es centra en l’estudi de les bases biològiques del comportament i pretén traslladar els principis de l’evolució natural a l’estudi de la identitat per a establir-ne una dimensió hereditària i genètica.
La segona està centrada en l’estudi de l’inconscient i de l’impacte que les relacions afectives han anat deixant en la forma com ens sentim i actuem en l’edat adulta.
•.1 La Identitat Cosificada i la Perspectiva Biològica
[Título del documento]
La presència física o la coneixença dels trets físics d’una persona tenen una incidència directa en la relació que mantenim amb ella i com la percebem. És per mitjà d’aquesta experiència pròpia del nostre cos que podem saber que ens passa alguna cosa i interpretar en quin estat ens trobem.
L’experiència del cos està també estretament lligada al desenvolupament de la consciència d’aquest, la qual és fruit de l’aprenentatge de la interpretació del que sentim en diferents estats psicològics. També prenem consciència del cos a partir de la seva efectivitat en les accions i els moviments que duu a terme.
Qualsevol vivència i experiència psicològica associada a la identitat tindrà correlat biològic en el cos, al mateix temps que en té un de social i un de contextual.
Dues teories: - Eysenck
Eysenck
Investigacions en relació amb la personalitat. Analitza estadísticament la forma com s’agrupen els diferents trets de personalitat.
Conclou que hi ha dues dimensions centrals que estructuren la personalitat de l’individu:
- Continuum extraversió – introversió
- L’emocionalitat a través del contínuum neurosi - estabilitat
Aquest model es considera jeràrquic. Dues dimensions són la base de l’estructura general de la personalitat i també de la seva continuïtat al llarg del temps.
Assenyala que l’emocionalitat i l’extraversió tenen una base biològica en el nivell d’aurousal o d’activació de la persona i en el funcionament del sistema nerviós autònom individual.
Wilson
La sociobiologia es centra en l’anàlisi del comportament social dels humans com si es tractés d’una espècie diferent que va canviant a mesura que s’adapta al medi, per tant, se centra en l’estudi de la base biològica que tenen els grups per a adaptar-se al medi, i no pas en les diferències individuals. La cosificació de la identitat és el fet d’interpretar que la causa del nostre comportament és natural i està en la biologia.
[Título del documento]
Així doncs, s’en desprenen diverses implicacions de la teoria psicoanalítica per a la noció d’identitat:
a Gran part de la nostra forma de ser i de actuar reflecteix motivacions i conflictes inconscients, a la qual cosa la nostra consciència respon fent racionalitzacions i explicacions enganyoses.
b Molts dels aspectes de la identitat són forjats en la nostra infantesa amb les experiències emocionals que vam tenir
c La identitat d’una persona no correspon necessàriament a una unitat coherent en si mateixa. Encara que el jo integri els diferents aspectes de la personalitat, aquests poden portar-nos a actuar i sentir de forma conflictiva i, per tant, produir un grau important d’ansietat.
Aquesta teoria ha aportat alguns aspectes que s’han mostrat força útils per a les aproximacions actuals al concepte d’identitat.
S’ha criticat el fet que la teoria de Freud pot implicar una concepció determinista de la personalitat, en el sentit que aquesta es considera encotillada per una sèrie de pulsions innates.
Però és sabut que a partir dels plantejaments clàssics de Freud s’ha elaborat tot un conjunt d’aproximacions que recullen l’orientació psicoanalítica.
Per exemple:
La importància i la utilitat de considerar i redefinir la història personal integrant-la en una història social, i també la re-conceptualització de l’inconscient per tal d’entendre’l com el romanent col·lectiu que influeix en el comportament individual, però del qual no es té plena consciència.
D’aquesta forma, l’inconscient esdevé quelcom social i compartit, i per tant susceptible d’elaborar-se en la consciència a partir del coneixement de les relacions socials i de dominació que, al llarg del temps, es van inscrivint en el cos i en la psicologia de les persones particulars.
Aquesta perspectiva, a diferència de la biologicista, ha estat la més marginada i desconsiderada injustament dintre del món acadèmic i científic, pel fet que ha fet ús d’un mètode propi, el de la interpretació i la introspecció, i no s’ha conformat a la metodologia de les ciències naturals, que ha estat l’única reconeguda científicament durant molt de temps.
[Título del documento]
2. L’EXPERIÈNCIA DE LA IDENTITAT: QUI SÓC JO?
2 .1 La dimensió fenomenològica de la identitat
L’experiència de la identitat està lligada a allò que anomenem consciència.
La consciència que tenim del món que ens envolta i de nosaltres com a formant-ne part.
Necessitem pensar com ens sentim, què ens passa i com ho expliquem.
Fins que no formulem per mitjà del llenguatge a una altra persona o bé a dintre nostre com ens sentim en un moment determinat i per què, no tenim una experiència directa de la identitat.
La perspectiva fenomenològica fa referència a l’experiència subjectiva que tenim del jo mitjançant la consciència.
2 .2 L’agència
L’experiència subjectiva del jo, està associada a la consciència d’agència.
Agència: pensar que com a persona particular tinc el poder de produir efectes en mi i en els altres.
La consciència de si mateix, juntament amb el sentiment d’agència o la capacitat d’escollir entre diferents alternatives poden fer-nos pensar que podem crear el nostre self i tenir un paper important en la construcció de la nostra identitat (ideologia liberal).
Les nostres possibilitats d’escollir estan força limitades per les condicions socials en què vivim i en què hem viscut al llarg de la nostra història.
Fins que no haguem pres consciència d’aquestes limitacions no podem transcendir-les.
El ventall d’eleccions que fem i decisions que prenem i la forma com ens comportem van configurant el nostre estil individual.
[Título del documento]
Els diferents tipus de relacions que establim requereixen que ens mostrem dissimilars.
No manifestarem les mateixes actituds i el mateix tarannà si la persona amb qui parlem és el nostre cap, pare, pacient...
Pot considerar-se que part de la identitat és dependent del ventall de relacions que posem en acció i de les diferents situacions en què ens trobem.
Creem narratives diferents sobre nosaltres al llarg del temps, pel simple fet de poder diferenciar-les, situar-les en el passat i en el present.
No és sorprenent que hi hagi un cert grau de fragmentació o multiplicitat del jo.
La problematització i l’estranyesa que la identitat múltiple provoca en nosaltres només pot entendres com a producte directe d’una norma cultural, arrelada en la nostra societat, que prové del liberalisme i l’individualisme, i que associa el comportament extern i explícit de les persones a qualitats internes d’aquestes, que es consideren naturals i preexistents.
2 .5 Diversitat cultural
La cultura és entesa com el conjunt de tradicions, normes, símbols i valors que conformen una societat i que es mantenen mitjançant l’aprenentatge, la interiorització i la transmissió entre les persones que en formen part.
La identitat individual també és un model format per mitjà de la cultura i no pas arrelat de forma universal a la naturalesa humana.
Les diferències culturals en derivat en molts casos en desigualtats i prejudicis que han conduit a conflictes i discriminacions socials greus i han arribat a la destrucció de l’altre.
[Título del documento]
3. IDENTITAT I CATEGORIES SOCIALS
3 .1 Processos de categorització, comparació i diferenciació social
A la pregunta de qui sóc jo podem respondre-hi fent ús de categories grupals.
Cadascuna d’aquestes categories assenyala els grups socials de pertinença i la posició o l’estrat social que ocupa cadascuna d’aquestes categories en la nostra societat.
Fa referència també a un sentiment i una experiència concrets i particulars del jo. Una altre persona en les mateixes circumstàncies podria fer servir una altre mena de categories grupals per a definir-se.
Aquestes categories impliquen un conjunt específic de rols, atributs, representacions i percepcions socials que igualen la persona a la resta d’integrants de la categoria, ignorant la seva idiosincràsia personal.
La representació que tenim d’una determinada categoria depèn de la ideologia que defensem.
Cada societat té unes categories disponibles depenent de la seva història i que són aquestes les que determinen les identitats socials que són possibles.
[Título del documento]
[Título del documento]
Escollirem de comparar-nos amb aquelles categories que ens permetin sortir afavorits de la comparació, i diferenciar-nos en termes d’identitat social, buscant el que Tajfel anomena distintivitat social positiva.
Amb aquest procés de comparació social establim diferenciacions del tipus nosaltres versus ells, diferenciació que la majoria de vegades és fruit d’una competència social i d’un conflicte d’interessos.
La conseqüència és l’etnocentrisme, el favoritisme cap al propi grup i el menyspreu, la discriminació i, eventualment, l’agressió cap al grup contrari.
La funció de les categories socials, sobretot d’aquelles que són considerades naturals i no construïdes socialment és la de legitimar la dominació i d’obstaculitzar la solidaritat entre posicions socials diferents.
Amb relació a la percepció etnocèntrica de la realitat hi ha un fenòmen perceptiu intergrupal que Bronferbenner va anomenar efecte mirall.
Consisteix en el fet que els dos grups contraposats tendeixen a percebre’s amb les mateixes característiques, encara que invertides: descobreixen en si mateixes característiques positives, i en l’altre, les mateixes característiques negatives.
El prejudici favorable cap al propi grup ve mediatitzat per un procés de valoració social d’aquest.
En determinats grups socials dominants podrem trobar una preferència i un favoritisme cap a l’exogrup dominant en comptes del prejudici etnocèntric, és el que anomenarem prejudici sociocèntric.
[Título del documento]
[Título del documento]
afavorir els membres propis de la categoria i, al mateix temps, perjudicar
[Título del documento]
Recentment, altres estudis han posat de manifest que no hi ha res demostrat ni demostrable pel que fa a l’existència de diferències naturals entre la psicologia dels homes i de les dones.
Les creences tradicionals pel que fa a la dona: la dona com a esposa amant, com a mare altruista i bona per naturalesa i l’etern femení, que fa referència a la seva dimensió més sensual i misteriosa.
Aquest pensament sexista ha deixat moltes seqüeles en les mentalitats actuals, sobretot en termes jurídics.
Avui podem dir que les dones tenen accés a gairebé les mateixes coses que els homes, però no sempre hi ha una forma diferent d’entendre la dicotomia de gènere o identitat sexual, o una disminució d’aquesta dicotomia.
Això és degut al fet que el canvi de rol sexual l’han fet només algunes dones en direcció a l’àmbit públic, però no ha estat recíproc de l’home cap al món privat.
Si tradicionalment hi ha hagut dos estils de vida oposats, un dels quals estava molt ben vist en detriment de l’altre, ara hi continuen sent, però hi ha hagut una minoria de dones que han deixat l’esfera privada per dedicar-se a la pública i projectar-se personalment, i que la societat ha estat suficientment flexible per a permetre’ls-ho, però en cap cas no podem parlar d’un canvi més global o d’una dissolució dels estereotips sexuals.
4- LA PRESENTACIÓ DEL JO I LA GESTIÓ D’IMPRESSIONS
4.1 L’estructuració social de l’experiència d’identitat
Estructura social i rol són concepcions que estan estretament lligades.
Les persones representen diferents papers, rols, en relació amb l’estructura social en la qual estan inserides.
Rol és un model organitzat de comportaments que es desprèn de la posició determinada que ocupa la persona dintre d’un conjunt interaccional.
Els rols també poden intervenir en la configuració de la identitat de les persones, atesa la naturalesa relacional del jo i la interiorització que podem fer dels rols que ens toquen.
Amb relació al concepte de rol, hi ha el concepte d’estatus, que es refereix a la valoració, al prestigi o al significat que la societat dóna a un determinat rol.
L’experiència de la identitat, el sentit del nostre jo, pot ser el resultat de la construcció de l’estructura social en la qual estem inserits i dels rols representats pels interlocutors que tenim, segons els diferents contextos. Pot ser quelcom aliè a un mateix.
[Título del documento]
[Título del documento]
Les aparences normals, o una bona actuació de rol, permeten al públic inferir informació que no té de forma objectiva i donar moltes coses per sabudes, la qual cosa implica l’exercici d’un cert control de la l’actor sobre el comportament del públic, que és qui ocupa el rol complementari. Actuar com els altres esperen que ho fem, encara que tinguem intencions ocultes diferents, permet que siguem nosaltres els que controlem la situació i no pas ells.
La dimensió pública del comportament o façana tendeix a institucionalitzar-se en funció de les expectatives del públic i a adquirir un significat i una estabilitat que són independents de les tasques específiques que els actors duguin a terme, la qual cosa vol dir que es converteix en una representació col·lectiva i en un fet en si mateix, que pot ser independent del que realment passa.
Cada subjecte en interactuar en un establishment determinat i en una situació concreta, porta a terme una representació que està subjecta a un programa prefixat i que està marcat per uns rols.
L’actuació de cada persona es combina amb les actuacions de les altres per tal de formar un equip i cooperar entre si per a la definició de la situació i per la representació d’una rutina.
Els seus integrants tendeixen a relacionar-se entre si a través de vincles de dependència recíproca, han de compartir i guardar secrets que podrien fer trontollar la representació i el seu significat.
Si hi ha rols o fets que alteren l’actuació i repercuteixen en l’autoimatge, en la interacció o en l’estructura social, els actors i el públic procuren, amb diferents tècniques, salvaguardar la representació.
Si la conducta pròpia de la regió no visible esdevé visible podem trobar- nos en una situació enutjosa. Provocada per l’aparició d’un comportament inesperat, que va en contra de les expectatives i que té la força per qüestionar les assumpcions que es tenien sobre la identitat i el rol de un dels participants en la interacció.
Hi ha situacions que estan més formalitzades que d’altres, la qual cosa fa que sigui més fàcil la identificació del procés de rutina que hem explicat, que no pas situacions no formalitzades explícitament. Però això no vol dir que aquestes darreres situacions no tinguin la mateixa tendència a funcionar de forma institucionalitzada.
[Título del documento]
4.2 Gestió d’impressions i presentació del jo
Estratègies de presentació del jo de Goffman.
La presentació del jo és una estratègia d’interacció, basada en la dialèctica establerta entre dues parts de la identitat, que Mead va conceptualitzar, el jo i el mi.
La realitat d’una situació d’interacció gairebé mai no és perceptible en el mateix moment, la qual cosa fa que l’individu hagi de fiar-se de les aparences o de les primeres impressions.
Les impressions que fem als altres tenen el paper de promeses i de reclams, ja que hi generen efectes.
L’observat tendeix a manipular la impressió que produeix, i es converteix en un actuant o actor que targiversa la realitat, en tant que els seus actes es transformen en gestos per a l’auditori i no són l’expressió directa del que vol realment fer. En aquest sentit, els actuants no estan preocupats pel problema moral que representa complir les normes socials per mitjà de les quals són jutjats pela altres, sinó amb el problema de construir la impressió convincent que satisfan o compleixen les esmentades normes.
L’individu posa en joc dos rols genèrics, el d’actuant i el d’actor, cadascun dels quals origina un self, el self d’actor i el self dels personatge que posa en escena l’actor.
Els difeents individus no són igualment hàbils ni tenen els mateixos recursos per a intervenir en la impressió que volen que els altres s’emportin d’ells. És fruit de la capacitat o marge d’intervenció que el jo té sobre mi.
Mead: El mi està fortament controlat pels altres, és a dir, constitueix la nostra herència social i cultural, adquirida amb la socialització, que ha quedat incrustada en la identitat d’un mateix. En canvi, el jo fa referència a la consciència, al coneixement dels elements que la situació d’interacció està posant en joc, i a la voluntat específica d’incidir d’alguna forma concreta i idiosincràtica en aquesta situació.
Per mitjà d’aquesta consciència i d’aquest coneixement que podem intervenir i canviar la situació tal com és, és a dir, deixar de conformar- nos-hi, si no ens agrada, per tal d’exercir un cert grau de llibertat.
[Título del documento]
