Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


condicionament instrumental 2, Apuntes de Psicología

Asignatura: aprenentatge i moti, Profesor: Joan Sansa, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 20/04/2014

piruleta_kojak
piruleta_kojak 🇪🇸

3.8

(53)

22 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
31/03/2014
1
APRENENTATGE I MOTIVACIÓ
Departament de Psicologia Bàsica
Universitat de Barcelona
Tema 4: Condicionament Instrumental:
Elements
Elements del Condicionament
Instrumental
La resposta instrumental.
El reforçador.
La relació resposta−reforçador.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga condicionament instrumental 2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

APRENENTATGE I MOTIVACIÓ

Departament de Psicologia Bàsica

Universitat de Barcelona

Tema 4: Condicionament Instrumental:

Elements Elements del Condicionament Instrumental

  • La resposta instrumental.
  • El reforçador.
  • La relació resposta−reforçador.

La resposta instrumental

Variabilitat i estereotipa.

  • El condicionament instrumental pot reforçar la variabilitat de les respostes (Page i Neuringer, 1985), sempre i quan s’estableixi la variabilitat com una operant.
  • Pel contrari, el resultat típic del reforçament instrumental és una disminució de la variabilitat de la resposta. Page i Neuringer (1985) 0, 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 90, Variabilitat Control Percentatge de seqüències diferents de respostes 5 primeres 5 últimes

La resposta instrumental

Rellevància o pertinència

  • Les respostes relacionades amb el reforçador són més fàcils de condicionar que les conductes que no hi estan relacionades.
  • La deriva instintiva (Breland i Breland, 1961) explicaria aquest fenomen.

La relació resposta-reforçador

  • Contigüitat temporal
    • Reforçadors secundaris
    • Hipòtesi del marcatge
  • Contingència resposta – reforçador
    • Conducta supersticiosa
    • Indefensió apresa

Contigüitat Temporal

La demora en el lliurament del reforçador produeix un deteriorament de l’aprenentatge (Dickinson, Watt i Griffiths, 1992). Dickinson, Watt i Griffiths (1992) 0 5 10 15 20 0 20 40 60 Demora (segons) Pressions de palanca per minut

El reforçador secundari o

condicionat

  • Un EC associat amb un reforçador, pot

actuar com a reforçador de la conducta

instrumental.

  • S’anomena secundari ja que la seva

capacitat de reforçar no és innata sinó

apresa.

Hipòtesi del marcatge

Lieberman, McIntosh i Thomas (1979) van dur a terme un experiment en el que la resposta d’elecció d’unes rates era assenyalada per un estímul en el grup experimental i no assenyalada en el grup de control. Sortida Elecció Negre Blanc Demora Meta

Contingència resposta - reforçador

  • Hammond (1980) va manipular la contingència entre la resposta i el reforçador en un grup de rates que premien una palanca per obtenir menjar,
  • quan la contingència era positiva, la taxa de resposta era al voltant de 3-4 respostes per hora,
  • però quan la contingència es va fer nul·la presentant reforçadors gratuïts, la taxa va baixar a 0 C = p (^ Rf / R ) p ( RF / R )

Indefensió apresa

Disseny triàdic utilitzat en els experiments d’indefensió apresa (Seligman, 1975) Grup Fase 1 Fase 2 Esc. Descàrrega escapable Fugida/Evitació Inesc. Descàrrega inescapable Fugida/Evitació Ctrl Sense descàrrega Fugida/Evitació

Resultats de Seligman i Maier

0 10 20 30 40 50 60 Esc Ctrl Inesc. Latència mitjana de fugida 0 2 4 6 8 Esc Ctrl Inesc. Mitjana de fracassos de fugida

Situacions d’indefensió apresa

  • Transferència aversiva − aversiva

(Seligman i Maier, 1967)

  • Transferència apetitiva − apetitiva o

ganduleria apresa (Job, 1988)

  • Transferència motivacional creuada.
    • Transferència apetitiva − aversiva (Sonoda, Okayasu i Hirai, 1991)
    • Transferència aversiva − apetitiva (Rosellini, DeCola i Shapiro, 1982)
  • Dèficits motivacionals Després d’adquirir indefensió, els animals i els humans són incapaços d’iniciar conductes voluntàries.
  • Dèficits cognitius La formació de l’expectativa que no tenim control sobre els esdeveniments ambientals fa que no ens beneficiem de la nostra experiència futura.
  • Trastorns emocionals Estudis sobre indefensió amb humans mostren que després d’una experiència incontrolable, s’observa un increment de sentiments d’indefensió, incompetència, frustració i depressió.

Indefensió i depressió

Klein i Seligman (1976) 0 1 2 3 4 5 1 2 3 4 Blocs de 5 assaigs Latència mitjana de fugida (segons) ND-NS ND-SE ND-SI D-NS ND = No depressió; D = Depressió NS = Sense soroll; SE = Soroll escapable; SI = Soroll inescapable