¡Descarga CONSTI y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional Económico solo en Docsity!
Eugenia Prados Correas TEMA 1: CONSTITUCIÓ I CONSTITUCIONALISME
1. L’Estat com a pressupòsit del dret constitucional
1.1. L’Estat Històricament, el sorgiment de l’Estat és previ al del constitucionalisme
- Edat Mitjana Formació de l’Estat modern: procés de concentració de poder en mans del monarca Æ Més estabilitat
- s. XVI: monarquies absolutes al continent europeu L’Estat com a organització política:
- Poder de creació de normes jurídiques obligatòries
- Poder per imposar les normes de manera coercitiva: monopoli de l’ús legítim de la força 1.2 Sobirania Poder sobirà: poder absolut, suprem, originari, il·limitat per a la creació de normes Estat sobirà: únic centre de poder polític en un territori determinat Aportacions doctrinals i filosòfiques per a la justificació de la sobirania (Bodin, Hobbes) Dues perspectives:
- Interna: relació de l’Estat amb els seus súbdits
- Externa: relació entre Estats Crisi i transformació del concepte de sobirania:
- Interna: revolucions liberals x Constitucionalisme: limitació del poder públic a través del dret x Sobirania popular
- Externa: impacte de la globalització i la integració europea x Interdependència x Transferència de poders sobirans a la UE
2. Antecedents ideològics del constitucionalisme
Fonaments ideològics: 2.1 Liberalisme Æ la llibertat i els drets individuals El constitucionalisme, com a moviment garantista, propugna la manera d’organitzar políticament una societat que garanteixi la llibertat. El liberalisme defens que els homes gaudeixen d’uns drets que s’imposen als poders públics= la pròpia existència, la llibertat personal (no ser detingut ni empresonat arbitràriament...) , la llibertat d’opinió, la propietat, etc... ( Segons la filosofia iusnatralista aquests son uns drets naturals innats, anteriors a l’Estat, i inalienables, es a dir que no poden ser transferits permanentment a l’Estat) 2.2 Contractualisme Æ el pacte que crea l’Estat Fonamenta l’origen de l’Estat en un pacte, acord o conveni en el que els individus renuncien als drets naturals, cedint part de la seva autonomia i llibertat a l’Estat per tal que aquest pugui garantir el seus drets. CONSTITUCIÓ = EXPRESSIÓ DEL PACTE Constitucionalisme : moviment ideològic que propugna una forma d’organització del poder que garanteixi la llibertat Constitució : norma que crea i organitza els poders de l’Estat per garantir una esfera de llibertat als individus Objectiu: garantir la llibertat individual
2.3 Racionalisme Æ força ordenadora de la raò S’entén la raó com element a través del qual aconseguir de forma natural la llibertat i igualtat. La raó te la força per conformar la realitat. El Dret, com a producte de la raó, tindria la capacitat de crear i ordenar una comunitat política. Només el dret podrà superar l’arbitraritat. CONSTITCIONALISME = INTENT DE RACIONALITZACIÓ DE L’ORDRE POLÍTIC MITJANÇANT LA JURIDIFICACIÓ DEL PODER PÚBLIC. 2.4 Democràcia Æ L’origen del poder Situa l’origen del poder públic en el consentiment i col·∙lectivitat dels ciutadans, essent així el poder una construcció de la societat, i per tant només és legítima aquella autoritat que prové de la seva voluntat. Diferenciació entre:
3. Evolució del Constitucionalisme
3.1. Les revolucions liberals i la seva plasmació constitucional (s.XVII- finals s.XVIII) 3.1.1 Revolució anglesa (1688): establiment de la preeminència del Parlament sobre la Corona x Bill of Rights 1689 x Act of Settlement 1701 Característiques del constitucionalisme anglès:
- Manca d’una constitució escrita. Dret constitucional: Lleis Jurisprudència Convencions
- Constitució flexible: El dret constitucional es modifica igual que les altres lleis
- Sobirania parlamentària : No hi ha cap norma per sobre del parlament que el pugui limitar
- Subjecció del poder al dret ( rule of law ): Sumisió dels poders públics al Dret
- Distribució i equilibri de poders 3.1.2 Revolució Americana x Declaració d’Independència 1776 x Articles de la Confederació 1777 x Constitució 1787 (convenció de Philadelphia) Característiques del constitucionalisme americà:
- Supremacia de la Constitució (art. VI)
- Control judicial de la constitucionalitat de les lleis ( judicial review)
- Constitució rígida (art. V)
- Sobirania popular
- Democràcia (sufragi censatari)
- Distinció entre poder constituent i poders constituïts
- Equilibri de poders ( checks and balances )
- Sistema federal
- Declaració de drets: Bill of Rights 1791 Poder Constituent: El poble, exercint la seva voluntat sobirana, és qui té el poder d’elaborar i aprovar una Constitució Poders Constituïts: La Constitució, al seu torn, és la que crea i limita els poders de l’Estat, que estan sotmesos a la norma constitucional
Després de la derrota dels règims autoritaris, s’aproven noves constitucions: recuperen els principis del constitucionalisme liberal, amb incorporació del constitucionalisme democràtic i les conquestes de l’Estat social o Constitució italiana 1947 o Llei Fonamental de Bonn 1949 o Constitució francesa V República 1958 o Constitució espanyola de 1978 Característiques : o Constitució com a norma jurídica suprema o Model concentrat de justícia constitucional o Sobirania popular: legitimació exclusivament democràtica del poder Participació dels ciutadans en el procés constituent i de reforma constitucional Drets polítics: sufragi universal Constitucionalització dels partits polítics o Estat social
4. Constitucionalisme Espanyol
Inestabilitat constitucional
- Constitució 1812 (liberal)
- Estatut Reial 1834 (carta atorgada)
- Constitució 1837 (constitució pactada)
- Constitució 1845 (constitució pactada)
- Constitució 1869 (liberalisme democràtic)
- Constitució 1876 (constitució pactada)
- Constitució 1931 (constitucionalisme d’entreguerres) Manca de valor normatiu de la constitució Franquisme (1939-1975): règim dictatorial que nega els principis constitucionals
- Lleis Fonamentals 4.1 Transició política ¾ 20 novembre 1975 : Mort de Francisco Franco ¾ 22 novembre 1975: En compliment de la legislació franquista, Joan Carles I succeeix a Franco com a Cap d’Estat i Rei d’Espanya ¾ 4 gener 1977 : Llei de Reforma Política o Ratificada en referèndum pel poble 15- 12 - 1976 o Sobirania popular, supremacia de la llei, inviolabilitat dels drets fonamentals, sufragi universal, pluralisme polític ¾ 15 juny 1977: eleccions democràtiques o Les Corts elegides adopten com a objectiu principal l’elaboració d’una Constitució o Inici del procés constituent: Constitució espanyola 1978
TEMA 2: LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA SUPREMA I LES SEVES GARANTIES
1. La constitució com a norma suprema; funcions i contingut
1.1 El Concepte de Constitució Formal: norma suprema de l’ordenament jurídic, escrita i rígida Material: conjunt de normes que regulen l’organització bàsica del poder polític i la protecció dels drets i llibertats de l’individu Norma suprema de l’ordenament, expressió de la voluntat del poble, que crea una comunitat política i regula l’estructura del poder polític i els drets fonamentals
- Sistema de normes jurídiques
- Document escrit
- Caràcter suprem
- Poder constituent
- Principis polítics liberals 1.2 La Constitució com a norma Norma jurídica Norma obligatòria que vincula als poders públics i als ciutadans Art. 9.1 CE
- “Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico” Disposició Derogatòria 3
- “Asimismo quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Constitución” Norma d’eficàcia directa Pot ser al·legada davant dels tribunals sense necessitat de desenvolupament legislatiu No tots els preceptes constitucionals tenen la mateixa eficàcia
- Diferència entre els drets del Capítol II i els principis rectors del Capítol III (Títol I): art. 53 CE STC 80/ Norma suprema Posició jeràrquica superior en l’ordenament jurídic Fonament: producte del poder constituent Garantia: control judicial de constitucionalitat i reforma rígida Norma sobre les fonts del dret (font de fonts) Regula les formes de creació de dret Î Òrgans Î Procediments Î Límits Condició de validesa de la resta de normes de l’ordenament jurídic 1.3 Funcions Constitutiva Crea l’Estat com a organització jurídico-política: norma fundacional Crea els òrgans estatals que exerceixen el poder públic Legitimadora Legitima la creació de l’Estat: acte d’autodeterminació del poble Legitima l’exercici del poder pels òrgans constituïts: subjectes a la constitució
Titularitat i exercici : diversitat d’òrgans i procediments amb l’objectiu de garantir l’expressió de la voluntat del poble Límits al poder de reforma Î Explícits i implícits Î Temporals Î Materials: clàusules d’intangibilitat Importància de la possibilitat de reforma constitucional: Î Adequar el text jurídic a la realitat política o Adaptabilitat a l’evolució del temps Î Renovar la legitimació democràtica o Principi democràtic: el poble del present no pot quedar totalment subjecte al poble del passat 2.3 Constitucions rígides i flexibles Classificació de les constitucions segons el procediment de reforma (Bryce): Rígides : s’estableix un procediment de reforma específic i complex Flexibles : manca d’un procediment específic de reforma constitucional. La constitució es pot reformar a través del procediment legislatiu ordinari 2.4 Elaboració i reforma de la CE de 1978 A) Procediment d’elaboració de la CE 1978 Fruit de la transició política de la dictadura a la democracia: Consens ¾ 4 gener 1977: Llei de Reforma Política o Ratificada en referèndum pel poble 15- 12 - 1976 ¾ 15 juny 1977: convocatòria d’eleccions democràtiques o Les Corts elegides adopten com a objectiu principal l’elaboració de la Constitució ¾ 25 juliol 1977: Comissió d’Afers Constitucionals i Llibertats Públiques del Congrés (36 membres) ¾ 1 agost 1977 - 15 gener 1978: Ponència de 7 parlamentaris ¾ 21 juliol 1978: Discussió i aprovació pel Congrés ¾ 5 octubre 1978: Discussió i aprovació pel Senat ¾ 16 - 25 octubre 1978: Comissió Mixta ¾ 31 octubre 1978: Aprovació pel Congrés i el Senat ¾ 6 desembre 1978: Aprovació per referèndum ¾ 27 desembre 1978: Promulgació pel Rei ¾ 29 desembre 1978: Publicació i entrada en vigor B) Procediment de Reforma Constitució rígida Procediment de reforma Î Iniciativa: art. 166 CE Î Procediment ordinari: art. 167 CE Î Procediment agreujat: art. 168 CE Revisió total, Títol Preliminar, Secció 1 del Capítol II del Títol I, Títol II Límits Î Temporals: art. 169 CE Î Materials?
FLEXIBLES
- Facilitat d’adaptació als canvis político-socials
- El poble del present no està limitat pel poble del passat
RÍGIDES
- Seguretat jurídica
- Estabilitat
- Garantia de la supremacia de la constitució
- Funció limitadora dels poders públics (protecció dels drets individuals)
3. La Garantia jurisdiccional de la supremacia de la Constitució
Justicia Constitucional Sistemes de control judicial de la constitucionalitat de les lleis ( judicial review ) Finalitat: garantir la supremacia de la constitució Models: difús i concentrat 3.1. Control de constitucionalitat difús: model americà Control difús: tots els jutges tenen la potestat d’inaplicar lleis contràries a la Constitució Supremacia de la Constitució de 1787: art. VI Marbury v. Madison (1803)
- Funció d’una constitució escrita: limitar els poders públics
- En cas de conflicte entre la constitució i la llei, els jutges han d’inaplicar la llei i aplicar la constitució
- Subjectes : tots els jutges i tribunals 2. Via incidental : transcurs d’un procés davant la jurisdicció ordinària
- Legitimació : parts del procés
- Control concret : aplicació de la llei al cas
- Efectes : inaplicació de la llei al cas concret 3.2. Control concentrat: model europeu Control concentrat: el tribunal constitucional monopolitza el control de constitucionalitat de les lleis Precedent: Constitució austríaca 1920 (Hans Kelsen) Motius de la dificultat per a l’establiment de la justícia constitucional al continent: Manca del pressupòsit necessari: supremacia normativa de la constitució La força del principi de sobirania parlamentària Desconfiança envers el control extern de la lleis Raons que fonamenten el disseny d’un model concentrat: Preocupació democràtica Seguretat jurídica
- Subjecte de control: TC
- Procés constitucional autònom
- Legitimació : determinats òrgans
- Control abstracte
- Efectes : nul.litat de la llei i expulsió de l’ordenament ( erga omnes ) o “Legislador negatiu”
- Límit a la possibilitat d’aplicació retroactiva: disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals Principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics
- La seva actuació ha de respectar l’interès públic, les competències pròpies, els procediments establerts i els principis o valors constitucionals i legals Principi de responsabilitat
- Mecanismes d’exigència de responsabilitat: sanció dels responsables i indemnització dels particulars Administració pública: art. 106.2 CE Jutges i tribunals: art. 121 CE 1.3 Separació de Poders Î Concepte : forma d’organització i limitació del poder amb l’objectiu d’evitar el seu abús i garantir la llibertat individual Principi de separació pura: limitació del poder a través de la distinció de diferents funcions estatals i la seva atribució a òrgans diferents
- Funció legislativa: parlament
- Funció executiva: govern
- Funció judicial: tribunals Principi d’equilibri institucional (checks and balances): limitació del poder a través de la seva distribució entre òrgans diferents que es controlen mútuament Separació de poders a la CE Poders constituïts es divideixen horitzontal i verticalment
- Horitzontal: distribució de poders entre els òrgans centrals de l’Estat
- Vertical: distribució territorial del poder entre els òrgans de l’Estat i de les CCAA Divisió horitzontal x Funció legislativa : Corts Generals (art. 66 CE) x Funció executiva : Govern (art. 97 CE) x Funció judicial : jutges i magistrats (art. 117.3 CE) x Altres òrgans : Corona, TC, CGPJ x Relacions de col·laboració i control mutu Divisió vertical: art. 2 CE x El poder es divideix territorialment entre els òrgans centrals i els òrgans de les CCAA x Marc competencial definit a través de la CE i els Estatuts d’Autonomia TC funció de garantia de les divisions constitucionals del poder: “competència de la competència” 1.4 Drets Fonamentals Î L’Estat de dret té com a objectiu la limitació del poder per garantir la llibertat individual: les constitucions incorporen declaracions de drets com a límit de l’actuació dels poders públics Î L’evolució dels drets protegits és paral·∙lela a l’evolució de l’Estat: drets individuals, de participació i socials Î Art. 1.1 CE proclama la llibertat i la igualtat com a valors superiors de l’ordenament: Títol I TITOL I CE Art. 10.1 CE: “La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social” Titularitat: Capítol I: Dels espanyols i els estrangers Catàleg de drets: Capítol II: Drets i llibertats (secció 1 i 2) Capítol III: Dels principis rectors de la política social i econòmica Garanties Capítol IV: De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (art. 53 CE) Suspensió Capítol V: De la suspensió dels drets i llibertats
2. Estat democràtic
2.1 Sobirania Popular Finals s. XIX-XX: extensió dels drets de participació política Principi democràtic : la legitimitat del poder públic es fonamenta en la voluntat del poble. Doble projecció:
- Titularitat: el poble és el titular del poder sobirà (art. 1.2 CE)
- Exercici: el poble exerceix el poder a través de la seva participació (directa o indirecta) en les decisions públiques (art. 1.1 CE) 2.2 Mecanismes de participació política Principi democràtic : requereix la participació dels ciutadans en el procés polític a través del qual s’adopten les decisions públiques Formes de participació directa o representativa La participació política com a dret fonamental (art. 23 CE)
- .1 Els ciutadans tenen el dret de participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants, lliurement escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal
- .2 Així mateix tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics amb els requisits que assenyalin les lleis 1. Mecanismes de democràcia directa Î Referèndum (LO 2/80) a. Reforma constitucional i. Facultatiu: art. 167 CE ii. Obligatori: art. 168 CE b. Procés autonòmic (art. 151.1, 151.2, 152.2 CE) c. Consultiu (art. 92 CE) i. President del Govern, autoritzat pel Congrés dels Diputats Î Iniciativa legislativa popular (art. 87.3, LO 3/84) d. Mínim de 500.000 signatures e. Matèries excloses: reservades a LO, tributàries, de caràcter internacional, prerrogativa de gràcia Î Dret de petició individual i col·lectiva per escrit als poders públics (art. 29 CE, LO 4/2001) f. Petició individual i col·lectiva per escrit a les Cambres (art. 77 CE) Pluralisme Pluralisme com a pressupòsit de la democràcia
- Concepció pluralista de la comunitat política: conjunt de ciutadans amb diversitat d’ideologies i interessos
- Pluralisme polític com a valor superior de l’ordenament (art. 1.1 CE) Principi de la majoria: prevaldrà l’opció que hagi obtingut el suport de la majoria
- Garantia d’¡igualtat: tots els vots tenen el mateix pes La democràcia ha de garantir la possibilitat de realització de totes les opcions i projectes polítics
- És la garantia de la lliure concurrència d’opcions polítiques en condicions d’igualtat el que fa legítim el principi de la majoria Partits polítics Organitzacions que defensen determinades opcions ideològiques i que aspiren a accedir als òrgans de govern per a dur a terme el seu programa polític Principals actors del sistema polític democràtic: “democràcia de partits” Impacte en el sistema electoral, i en l’estructura i funcionament de les institucions democràtiques Constitucionalització: art. 6 CE Funcions constitucionals: Î Expressen el pluralisme polític Î Són instrument fonamental per a la participació política Î Concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular Î Estructura interna i funcionament democràtics Î Podran ser creats i exerciran les seves activitats lliurement dins el respecte a la Constitució i la llei Î LOPP 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics
Igualtat com a dret fonamental (art. 14 CE)
- “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social” Igualtat material: els poders públics poden afavorir determinats grups que es troben en una situació de desigualtat per promoure la seva igualtat real
- Mesures d’acció afirmativa Igualtat com a mandat de l’actuació dels poders públics: clàusula de transformació social (art. 9.2 CE)
- “Correspon als poders públics promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”
- Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes: “llistes paritàries” (art. 44 bis LOREG) STC 12/ 3.3 Drets econòmics i socials CE incorpora drets de contingut econòmic i social com a projecció de la clàusula d’Estat social Î Capítol II: Dret de sindicació (art. 28.1 CE), dret de vaga (art. 28.2 CE) Dret a l’educació (art. 27 CE) Î Capítol III: principis rectors de la política social i econòmica Dret a la protecció de la salud (art. 43 CE), dret a l’habitatge digne (art. 47 CE) Î Eficàcia jurídica: art. 53.3 CE “Només podran ser al.legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb el que disposin les lleis que els desenvolupin” No són exigibles directament davant dels tribunals: no tenen eficàcia directa “Informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics” Normes programàtiques que incorporen objectius orientadors de l’actuació dels poders públics Eficàcia interpretativa
TEMA 4: PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DE L’ESTAT (II): AUTONOMIA POLITICA
1. Estat constitucional i distribució territorial de l’Estat
Distribució del poder en el territori: distribució vertical del poder Dos grans models Î Unitari Unitat, centralització, uniformitat Î Federal Pluralitat, descentralització, diversitat
2. Estat autonòmic i autonomia política
Model territorial CE 1978: Estat autonòmic ¾ Descentralització del poder polític ¾ Dos nivells de govern: Estat central i CCAA ¾ Reconeixement i garantia del dret a l’autonomia política Model obert i flexible (art. 2 i Títol VIII) ¾ Principis bàsics de l’organització territorial ¾ Procediments per a l’accés a l’autonomia Art 2. CE “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles” Unitat Sobirania atribuïda al poble espanyol (art. 1.2 CE) Organització institucional comuna Igualtat de drets i obligacions (art. 139.1 CE) Solidaritat (art. 2 CE)
- Deure general de col·laboració entre tots els poders públics
- Garantia d’un equilibri econòmic adequat entre les diverses parts del territori de l’Estat (articles 138.1, 156.1 i 158 CE) Llibertat de circulació i d’establiment de persones i béns (art. 139.2 CE) Autonomia Política Capacitat d’autogovern : decidir i desenvolupar polítiques pròpies dins del marc competencial establert constitucionalment
- Autonomia no és sobirania
- Principi estructural Dret de les nacionalitats i regions a esdevenir CCAA (art. 2 CE) Poder per a la gestió dels interessos propis (art. 137 CE) Î L’autonomia política implica: ¾ Dotar-se d’unes institucions d’autogovern i d’un ordenament jurídic propi ¾ L’exercici de funcions de direcció política ¾ L’exercici de la funció legislativa a través d’un Parlament escollit per sufragi universal ¾ L’exercici de la funció executiva i de la potestat reglamentària ¾ L’autonomia financera per al desenvolupament i execució de les competències reconegudes Î Cal distingir l’autonomia política de l’administrativa ¾ Autonomia administrativa: reconeguda a municipis i províncies (art. 137 CE) ¾ L’autonomia administrativa inclou potestat reglamentària i executiva, però no legislativa Principi Dispositiu El dret a l’autonomia va ser exercit d’acord amb el principi dispositiu La CE no fixa un model imperatiu:
TEMA 5: PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DE L’ESTAT (III): INTEGRACIO EUROPEA
1. Transferència de poders sobirans a una organització internacional
Article 93 CE “Mitjançant llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribueixi a una organització o institució internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució […]” LO 10/1985, de 2 d’agost, d’autorització per a l’adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees Límit formal: LO Límits materials: Î respecte de la sobirania de l’Estat Î estructures constitucionals bàsiques Î sistema de valors i principis fonamentals consagrats a la CE: drets fonamentals
2. Evolució històrica de la integració europea
Objectiu immediat: integració econòmica en sectors específics: CECA (1951), CEE (1957), Euratom (1957) Finalitat última: garantiar la pau a Europa Evolució : de la integració econòmica a la integració política Organització supranacional: ni organització internacional, ni Estat
- “Objecte polític no identificat” A) Els Estats Membres Fundadors: Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia, Luxemburg
- 1973: Dinamarca, Irlanda, Regne Unit
- 1981: Grècia
- 1986: Espanya, Portugal
- 1995: Àustria, Finlàndia, Suècia
- 2004: Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Xeca, Xipre
- 2006: Bulgària, Romania B) Tractats: Evolució CECA (1951), EURATOM (1957), CEE (1957) Acta Única Europea (1986) Maastricht (1992): Tractat de la Unió Europea (TUE) o Ciutadania europea Àmsterdam (1997) Niça (2001) Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa (2004): fracàs del procés de ratificació Tractat de Lisboa (2007) o Tractat de la UE o Tractat de Funcionament de la UE C) Tractats: Continguts Institucions (Tema 10): ¾ Consell: representa els Estats membres o Consell Europeu: Caps d’Estat i de Govern o Consell (de Ministres): ministres dels EEMM ¾ Comissió: representa l’interès general de la UE ¾ Parlament Europeu: representa els ciutadans europeus ¾ Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) Procediments per a l’elaboració de normes jurídiques Competències de la UE ¾ Principi de poders atribuïts
D) Ordenament Jurídic Comunitari Dret originari Tractats Drets fonamentals (principis generals del dret) Creació jurisprudencial Tractat de Maastricht (1992), consagració de la jurisprudència:“La Unión respetará los derechos fundamentales tal y como se garantizan en el CEDH y tal y como resultan de las tradiciones constitucionales comunes de los Estados miembros como principios generales del derecho” (art. 6.2) Carta de Drets Fonamentals de la UE (Niça 2000) Tractat de Lisboa: “La Unión reconoce los derechos, libertades y principios enunciados en la Carta de los Derechos Fundamentales de 7 de diciembre de 2000, […], la cual tendrá el mismo valor jurídico que los Tratados” (art. 6.1, parag. 2) Dret derivat Normes creades per les institucions comunitàries Reglaments i directives El dret derivat està jeràrquicament subordinat al dret originari
3. Procés de constucionalització de la UE
El TJCE ha jugat un paper principal en el procés de constitucionalització de le UE: “El Tratado de la CEE, aunque concluido en la forma de un acuerdo internacional, constituye la carta constitucional de una comunidad de derecho […] Los tratados comunitarios han establecido un orden jurídico nuevo a través del cual los Estados han limitado […] sus derechos soberanos ” ( Los Verdes c. Parlamento , C-249/83) Proclamació dels principis d’efecte directe i primacia del dret comunitari Elaboració jurisprudencial d’un catàleg de drets per a la UE Consell Europeu de Laeken (2001) Projecte de Constitució europea (2004): fracassat En quina mesura existeix un ordenament constitucional a la UE? Norma suprema, escrita i rígida? Separació de poders? Protecció de drets? Autogovern del poble?
- És l’ordenament europeu expressió de la voluntat popular?
- Participa el poble en l’exercici del poder públic?
o Garanteix la llibertat d’expressió o No es pot exigir responsabilitat per les expressions emeses en l’exercici de les seves funcions ¾ Immunitat (art. 71.2 CE) o Garanteix la llibertat personal o Detenció: delicte flagrant o Processament: suplicatori ¾ Fur especial (art. 71.3 CE) o Sala del Penal del Tribunal Suprem D. Grups Parlamentaris Agrupacions de parlamentaris sobre la base de la seva coincidència política Composició: Formen part d’un mateix grup els que van concòrrer a les eleccions pel mateix partit o coalició electoral
- Mínim: 15 Congrés, 10 Senat Es permet fins un mínim de 5, si el partit va obtenir el 15% dels vots en les circumscripcions on es va presentar o el 5% sobre el conjunt de l’Estat (art. 23.1 RC)
- Grup Mixt Funcions:
- Coordinació dels parlamentaris que els integren
- Contribueixen a la composició dels òrgans de govern o de funcionament
- Iniciativa legislativa E. Organització Legislatura: 4 anys (art. 68.4 i 69.6 CE)
- Períodes de sessions: de setembre a desembre i de febrer a juny Òrgans de govern Æ President Elegit pel Ple Màxima representació de la cambra Dirigeix els debats del Ple Interpreta el Reglament Æ Mesa Formada pel President, vicepresidents i secretaris, elegits pel Ple (art. 30.2 RC i 5.1 RS) Òrgan rector de la cambra: organitza el treball parlamentari Æ Junta de Portaveus (art. 39 RC, art. 43 RS) Formada pels portaveus de cada grup parlamentari, presidida pel president Decisions per vot ponderat Fixa l’Ordre del Dia Òrgans de funcionament Æ Ple Constituït per la totalitat dels membres de la cambra Discussió i aprovació dels actes parlamentaris Æ Comissions Composició reprodueix proporcionalment la composició de la cambra Caràcter tècnic i especialitzat: preparació del treball legislatiu Comissions permanents legislatives (art. 75.2 CE) Comissions permanents no legislatives Comissions d’investigació (art. 76 CE) Æ Diputació Permanent (art. 78 CE) o Mínim de 21 membres, que representen els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica
o Vetllar pels poders de les cambres en els períodes entre sessions i quan les cambres estiguin dissoltes
3. Govern
Composició (art. 98.1 CE): President, vice-presidents, ministres
- President: posició de preeminença Î Investit pel Congrés dels Diputats (art. 99 CE) Î Proposa el nomenament i cessament dels ministres (art. 100 CE) Î Dirigeix l’acció del govern i coordina les funcions dels altres membres (art. 98.2 CE) A. Formació del Govern Nomenament del president (art. 99 CE) ¾ Eleccions generals i constitució del Congrés dels Diputats ¾ Després d’una fase de consultes, el rei proposa un candidat (proposta refrendada pel president del Congrés) ¾ Candidat exposa el programa polític del govern que pretengui formar ¾ Votació: majoria absoluta ¾ Si no s’obté, segona votació 48 hores després: majoria simple ¾ Si tampoc s’obté, successives propostes ¾ Si després de 2 mesos cap candidat obté la confiança del Congrés, el rei dissoldrà les cambres i convocarà noves eleccions Nomenament dels membres del govern (art. 100 CE) ¾ Proposta exclusiva del president del govern, que també decideix lliurement el seu cessament ¾ Formalment nomenats pel rei, refrendat pel president del govern B. Cessament de Govern Celebració d’eleccions generals Pèrdua de la confiança parlamentària Dimissió o mort del President C. Estatut del membres de Govern Incompatibilitats (art. 98.3 CE): Î Funcions representatives, excepte el mandat parlamentari Î Funcions públiques que no derivin del seu càrrec Î Activitat professional o mercantil Î Remissió a la llei Fur especial (art. 102.1 CE) Î Sala Penal del TS Acusació per traició o qualsevol delicte contra la seguretat de l’Estat: inciativa ¼ part del Congrés amb aprovació per majoria absoluta (art. 102.2 CE) D. Funcions Direcció de: la política interior i exterior la defensa de l’Estat l’administració civil i militar Funció executiva Potestat reglamentària
4. Relacions Corts Generals i Govern
Control Ordinari Ambdues cambres Continuat Fiscalitzar l’acció de govern Control Excepcional Congrés Esporàdic Remoure el govern i substituir-lo per un altre
