


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Dret Constitucional I, Profesor: Victor Victor, Carrera: Dret, Universidad: UPF
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



L’ estat és una comunitat política que està formada per tres elements:
Un particular és algú que forma part de la població i que esta subjecte a les decisions de l’aparell de govern. Un funcionari es algú que pertany a l’aparell de govern.
FORMA DELS ESTATS
La forma dels estats evoluciona. Hi ha tres grans etapes en la historia dels estats:
Característiques de l’evolució:
El gran pas de l’estat feudal a l’absolut és que en el primer el rei, funcionaris i altres institucions no tenen tot el poder en les seves manes, sinó que el comparteixen amb els nobles. En l’estat absolut l’aparell de govern ja concentra tot el poder i els nobles es queden sense. Per tant, ja s’estableix la relació de verticalitat. Però, el problema es la concentració de poder en una sola persona. Per això, en l’estat constitucional es duu a terme la separació dels poders de manera que el poder no el concentra una sola persona sinó que queda distribuït en diversos òrgans que es controlen mútuament. Per tant, existeix un quasi monopoli de poder dons de l’aparell de govern. Es gairebé un monopoli perquè existeix alguna excepció com per exemple la defensa pròpia, els casos de les costums dins el poder normatiu, on la norma ha sorgit espontàniament pel costum imposat per la societat o els convenis col·lectius, que imposen normes acordades pels empresaris.
Les persones que ocupen l’aparell de govern en gran mesura són professionals i per tant, es dediquen a aquella tasca de manera permanent i
el tresor públic els paga per aquesta tasca. Se’ls selecciona d’acord amb els seus mèrits i capacitats. Per a que els seus interessos particulars no influeixin en la seva feina, s’aplica el sistema d’incompatibilitats , de tal manera que només poden treballar en l’aparell de govern. Però no tots els òrgans de l’aparell de govern es professionalitzen de la mateixa manera:
No és permanent (els parlamentaris es van renovant segons les eleccions del poble) No s’escullen per mèrits i capacitats , sinó que són designats lliurement per la gent També cobren del tresor públic També se’ls aplica el sistema d’incompatibilitats
Una característica de l’Estat és la sobirania. S’entén per sobirania quan l’aparell de govern exerceix poders en un territori amb exclusió d’altres subjectes (el papa, altres estats...) Tot i això, que els estats siguin sobirans no vol dir que no tinguin límits. Estan limitats per les normes de dret internacional públic , que regulen les relacions entre els estats (Ex. Esclavatge, guerra sense justificació...)
Els estats firmen tractats entre ells per posar-se d’acord en certes qüestions, però hi ha estats que creuen que per cooperar de veritat no n’hi ha prou amb els tractats. Per això han creat una organització supranacional que tindrà els seus òrgans, les seves institucions a través de les quals exerciran poder i prendran decisions vinculants pels estats que formen part d’aquesta organització. Com per exemple, la UE. Quan això succeeix, una part de l’aparell de govern que tenia l’estat membre se’l queda l’organització supranacional a la qual està adherit. És aleshores quan ens preguntem fins a quin punt els estats membres són sobirans. Aleshores parlem de sobirania compartida.
DRET CONSTITUCIONAL El dret constitucional és un conjunt de normes que regulen l’estat. Aquestes regulen quins són els òrgans de l’aparell de govern (Parlament, Congrés, Senat...) Per això distingim diverses assignatures: alguns estudien els tribunals, el Parlament (dret parlamentari), l’administració (dret administratiu), etc. Per tant, el dret constitucional estudia les principals normes que regulen l’estat, obtenint així una visió general de totes les normes de les branques especialitzades.
És un conjunt d’idees sobre com ha de ser un estat. Es resumeix en la idea d’un estat on el poder estigui limitat per garantir drets i llibertats i no s’actuï de manera abusiva. El constitucionalisme es basa en dues idees principals:
5.e.La gent va votar a representats específics agrupats en la convenció constitucional que modificarien la constitució.
5.f. La gent va votar en referèndum
5.g. Quan es va discutir la constitució hi va haver més tensió i interès social de l’habitual
A finals del s. XVIII quan les colònies angleses del nord d’amèrica es van
independitzar dels britànics, aquestes es van convertir en estats confederats,
cada una amb la seva constitució. El 1789 els estats van enviar representants
a Filadèlfia per què pactessin un text que els servís de constitució. Aquests van
tornar als seus estats amb la proposta i va haver una deliberació pública molt
intensa sobre la acceptació o no d’aquest text. És per això que els
estatunidencs senten que la seva constitució recull la voluntat més genuïna del
poble.
Als estats units, per fer reformes o introduir novetats a la constitució es
necessita l’aprovació de 2/3 del congrés i 3/4 dels estats.
CONSTITUCIÓ FRANCESA
Es necessita una majoria successiva per modificar la constitució; el parlament
ho ha d’aprovar quatre vegades.