¡Descarga Organitzacio Consti t1 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
ORGANITZACIÓ CONSTITUCIONAL I FONS DEL DRET
TEMA 1 – CONSTITUCIÓ I CONSTITUCIONALISME
L’ estat és una comunitat política que està formada per tres elements:
- El territori on s’assenta
- La població
- L’aparell de govern: Persones titulars de les institucions públiques. Aquestes prenen decisions en nom dels ciutadans que han de ser obeïdes per la població. Així doncs, existeix una relació vertical on l’aparell de govern exerceix potestat i la població es veu subjecte a aquest. Exemples: Poder coactiu (S’intervé quan el condemnat no compleix la pena) Poder normatiu (Dictar normes) Poder jurisdiccional (Dicta una sentència vinculant per les parts) Poder sancionatori (Imposa sancions) Tots aquests poders imposen una decisió de manera unilateral sense la necessitat que l’altre hi estigui d’acord. El consentiment és irrellevant.
Un particular és algú que forma part de la població i que esta subjecte a les decisions de l’aparell de govern. Un funcionari es algú que pertany a l’aparell de govern.
FORMA DELS ESTATS
La forma dels estats evoluciona. Hi ha tres grans etapes en la historia dels estats:
- Estat feudal
- Estat absolut
- Estat constitucional
Característiques de l’evolució:
- Progressiva concentració de poder en l’aparell de govern.
El gran pas de l’estat feudal a l’absolut és que en el primer el rei, funcionaris i altres institucions no tenen tot el poder en les seves manes, sinó que el comparteixen amb els nobles. En l’estat absolut l’aparell de govern ja concentra tot el poder i els nobles es queden sense. Per tant, ja s’estableix la relació de verticalitat. Però, el problema es la concentració de poder en una sola persona. Per això, en l’estat constitucional es duu a terme la separació dels poders de manera que el poder no el concentra una sola persona sinó que queda distribuït en diversos òrgans que es controlen mútuament. Per tant, existeix un quasi monopoli de poder dons de l’aparell de govern. Es gairebé un monopoli perquè existeix alguna excepció com per exemple la defensa pròpia, els casos de les costums dins el poder normatiu, on la norma ha sorgit espontàniament pel costum imposat per la societat o els convenis col·lectius, que imposen normes acordades pels empresaris.
- (^) Progressiva professionalització de l’aparell de govern.
Les persones que ocupen l’aparell de govern en gran mesura són professionals i per tant, es dediquen a aquella tasca de manera permanent i
el tresor públic els paga per aquesta tasca. Se’ls selecciona d’acord amb els seus mèrits i capacitats. Per a que els seus interessos particulars no influeixin en la seva feina, s’aplica el sistema d’incompatibilitats , de tal manera que només poden treballar en l’aparell de govern. Però no tots els òrgans de l’aparell de govern es professionalitzen de la mateixa manera:
- L’administració i els tribunals de justícia es professionalitzen molt
- El Parlament no tant perquè és democràtic
No és permanent (els parlamentaris es van renovant segons les eleccions del poble) No s’escullen per mèrits i capacitats , sinó que són designats lliurement per la gent També cobren del tresor públic També se’ls aplica el sistema d’incompatibilitats
Una característica de l’Estat és la sobirania. S’entén per sobirania quan l’aparell de govern exerceix poders en un territori amb exclusió d’altres subjectes (el papa, altres estats...) Tot i això, que els estats siguin sobirans no vol dir que no tinguin límits. Estan limitats per les normes de dret internacional públic , que regulen les relacions entre els estats (Ex. Esclavatge, guerra sense justificació...)
Els estats firmen tractats entre ells per posar-se d’acord en certes qüestions, però hi ha estats que creuen que per cooperar de veritat no n’hi ha prou amb els tractats. Per això han creat una organització supranacional que tindrà els seus òrgans, les seves institucions a través de les quals exerciran poder i prendran decisions vinculants pels estats que formen part d’aquesta organització. Com per exemple, la UE. Quan això succeeix, una part de l’aparell de govern que tenia l’estat membre se’l queda l’organització supranacional a la qual està adherit. És aleshores quan ens preguntem fins a quin punt els estats membres són sobirans. Aleshores parlem de sobirania compartida.
DRET CONSTITUCIONAL El dret constitucional és un conjunt de normes que regulen l’estat. Aquestes regulen quins són els òrgans de l’aparell de govern (Parlament, Congrés, Senat...) Per això distingim diverses assignatures: alguns estudien els tribunals, el Parlament (dret parlamentari), l’administració (dret administratiu), etc. Per tant, el dret constitucional estudia les principals normes que regulen l’estat, obtenint així una visió general de totes les normes de les branques especialitzades.
CONSTITUCIONALISME
És un conjunt d’idees sobre com ha de ser un estat. Es resumeix en la idea d’un estat on el poder estigui limitat per garantir drets i llibertats i no s’actuï de manera abusiva. El constitucionalisme es basa en dues idees principals:
- La idea de llibertat: Posar límits a ‘estat amb garantia de llibertat, la qual cosa implica la separació de poders. Així es
- La constitució sorgeix de la voluntat del poble, és a dir, el poble n’és l’autor. Això és considerat així en tres maneres:
5.e.La gent va votar a representats específics agrupats en la convenció constitucional que modificarien la constitució.
5.f. La gent va votar en referèndum
5.g. Quan es va discutir la constitució hi va haver més tensió i interès social de l’habitual
CONSTITUCIÓ DELS ESTATS UNITS
A finals del s. XVIII quan les colònies angleses del nord d’amèrica es van
independitzar dels britànics, aquestes es van convertir en estats confederats,
cada una amb la seva constitució. El 1789 els estats van enviar representants
a Filadèlfia per què pactessin un text que els servís de constitució. Aquests van
tornar als seus estats amb la proposta i va haver una deliberació pública molt
intensa sobre la acceptació o no d’aquest text. És per això que els
estatunidencs senten que la seva constitució recull la voluntat més genuïna del
poble.
Als estats units, per fer reformes o introduir novetats a la constitució es
necessita l’aprovació de 2/3 del congrés i 3/4 dels estats.
CONSTITUCIÓ FRANCESA
Es necessita una majoria successiva per modificar la constitució; el parlament
ho ha d’aprovar quatre vegades.
