TEMA 25 EL CONTRACTE DE GARANTIA PERSONAL: LA FIANÇA
1. Concepte
És el contracte pel qual una part (fiador) assumeix l’obligació de complir la
contreta per un altre, (fiat) en el cas de no fer-ho aquest, davant del seu
creditor.
D’aquesta essencial funció deriven els dos elements fonamentals de la
fiança, o més pròpiament, caràcters de l’obligació del fiador:
• L’accessorietat: significa que la fiança depèn i està subordinada a una
obligació principal que és la que garanteix. La fiança no pot existir
sense una obligació principal. Les vicissituds d’aquesta li afecten,
però no al revés.
• La subsidiaretat: significa que l’obligació del fiador és subsidiària a la
del deutor principal, però no en el sentit de la seva existència sinó del
seu compliment. És a dir, el fiador complirà la seva obligació només
en el cas que el deutor de la obligació principal, la incompleixi.
L’obligació del fiador existeix des de que es perfecciona el contracte
de confiança, però no venç mentre el deutor no incompleixi.
No obstant això, aquest caràcter de subsidiarietat es trenca si es
constitueix fiança solidaria. (art. 1822.2 CCe)
L’objecte: l’obligació aliena garantida
L’obligació principal garantida per la fiança és l’objecte d’aquesta, és
essencial epr aquesta, doncs ja hem tractat de la seva accessorietat.
Ha de ser una obligació vàlida. (art. 1824 CCe) S’exclou doncs, uns
obligació inexistent o nul·la (derivada per exemple d’un préstec
usurari) però, pot existir fiança d’una obligació anul·lable (derivada
d’un préstec fet a un menor d’edat o emancipat) (art. 1824.2 CCe)
2. Comunicació
El fiador quan el creditor li reclama que compleixi l’obligació garantida
perquè no ho ha fet el deutor d’aquesta, pot oposar al creditor (art. 1853
CCe) totes les excepcions que pugui al·legar el deutor principal i siguin
inherents al deute, però no les que siguin purament personals del deutor.
3. El benefici d’excussió
El fiador té l’anomenat benefici d’excussió en el moment en que el
creditor pretén fer efectiu el seu dret contra el seu patrimoni, significa
que, pot negar-se a complir la obligació si el deutor principal té patrimoni
suficient.
Amb el benefici, el fiador pot enherbar o paralitzar la pretensió de
cobrament del creditor dirigida contra ell.
El fonament d’aquest benefici és el caràcter subsidiari de la fiança. No és
possible que el fiador utilitzi el benefici d’excussió en els 4 casos que
enumera l’article 1831 CCe.
MIRAR ART.
4. El pagament de l’obligació del fiador
