Maria Francesch
Grau:
Història de l’art, grup B1
Fonaments de les arts escèniques
Professor: Toni Galmes
Crítica a l’obra F3dra (pleasure & plain)
Quan em van dir que havia d’anar al teatre a veure “Fedra” em va
fer il·lusió. Jo ja en coneixia l’argument per sobre (una dona que
s’enamora del seu fillastre i els problemes que això li comporten) i
vaig pensar que seria interessant veure-ho representat en el teatre.
Aquí vaig cometre el primer error, ja que anava amb la idea
preconcebuda que l’obra tindria la forma del teatre clàssic
(introducció, presentació dels personatges, cada actor té el seu
paper, diferents escenes, diferents decorats...) i el meu segon error va
ser pensar que veuria l’obra tal i com Eurípides la va escriure.
Així que, degut als meus errors, vaig quedar impactada per primera
vegada aquella nit al veure que els actors ja estaven sobre l’escenari,
no immòbils, quan els espectadors estàvem entrant i asseient-nos en
els nostres respectius llocs.
Em va cridar l’atenció per segona vegada veure que els actors van
interactuar activament amb el públic en alguna ocasió, per exemple
quan Freddy li va servir una cervesa a un des espectadors com si fos
un client més del bar.
La tercera impressió la vaig tindre als aproximadament 10 minuts
d’haver començat l’obra, quan els actors van canviar de personatge
de cop i volta; però el que més em va sobtar va ser la facilitat i
freqüència amb la que ho feien, ja que ho van fer durant tota l’obra i
gairebé sense canviar-se de roba ni passar pel camerino, de cop eren
un personatge i al girar-se eren algú totalment diferent amb una vida
i una història totalment diferent.
Aquests són els motius principals pels quals penso que F3dra té una
posada en escena molt bona i molt intel·ligent. El fet de representar
una obra clàssica i dramàtica com Fedra d’una manera tan
innovadora, moderna i diferent al que estem acostumats ens fa veure
quin és el veritable significat de l’obra, quin és el seu punt fort, el que
realment ens vol transmetre, el missatge que té.
I el missatge que realment ens vol transmetre l’obra , tant en la
representació clàssica com en F3dra, és l’impuls autodestructiu de
Fedra causat per l’amor, un amor dirigit a la persona equivocada i la
reacció que causa en ella al ser rebutjada amb les conseqüències que
comporten els seus actes i l’amargor i frustració que sent en el seu
interior.
Tot i que la posada en escena de F3dra no té res a veure amb la
posada en escena de l’obra clàssica (en l’obra Fedra tota la història es
basa i li passa a una sola dona, la que dóna nom a l’obra; en canvi en
F3dra són tres històries amb tres dones diferents, però totes elles
