LA MANDRÁGORA 1518-20 PRÒLEG AL INICI. Cinc actes amb PROSA
Abans de la representació cançó cantada per muses i fades
MAQUIAVELO , Nicolo (1469 1527)
VA NÈIXER A Florència i durant 14 anys va ser secretari del govern “Dels Deu”. Va
representar el govern repetides vegades.
Quan varen retornar el Medicis va ser empresonat i torturat. A la presó va escriure les
seves primeres obres . Destaquen El príncep, discurs sobre l’època de Tito i Livio,
Història de Florència, Discursos Morals, La mandràgora ...
Va ser polític. Va escriure literatura, sonets, rimes que el varen convertir en el cronista
indiscret de la vida alegra de la ciutat. Algunes obres que són traduccions lliures de les
obres de Terenci i Plaute.
La mandràgora, escrita al voltant del 1520, és una de les expressions més genials de
cinquecento i la primera en que apareix un esbós i un tractament típicament realista
dels personatges. Abans de la representació cançó cantada per musses i nimfes
L’assumpte, entre obscè, lasciu i alegre ens presenta Callimaco jove enamorat de
Lucrecia esposa de Nícies, un home de baixa condició qui vol, per sobre de tot tenir
fills. Lígurio, que desenvolupa el paper de criat plautí (Palute) i entonat, l’enganyarà.
Porta tots els fils de la trama. Callimaco es fa passar per metge i arriba a la cambra de
Lucrecia que està malalta i va sucumbint a la seva bellesa. L’envolten un seguit de
personatges, tipificacions magistrals de Maquiavel sobre la societat de l’època, que
participaran en l’engany i es deixaran enganyar.
Quan Lucrecia accepta l’amor de Callimaco Ligurio prepara una trampa. Callimaco
recepta una herba “Mandràgora” que farà fèrtil Lucrecia. Nicies creu que el primer
home que mantingui relacions amb la seva dona, després de prendre la mandràgora,
morirà. Tots es mou al voltant de buscar un home per a fer-ho i s’escullen Callimaco el
falç metge disfressat. Davant els altres cal convèncer a Lucrecia que deixi entrar a un
home que no sigui el seu marit. Ligurio mou tots els fils. S’ha de persuadir ala mare de
Lucrecia perquè convenci a la seva filla : Lucrecia no en té prou amb els raonaments
de la seva mare i es compra el confessor de la casa Fray Timoteo que aconsella i
perdona e pecat que és bo per la salut. Ligurio, Fray Timoteo i Nicies raptaran un noi
que casualment passi pel carrer a la nit (Callimaco)i l’obliguen entrar a l’habitació de
Lucrecia.
La Mandràgora és una denuncia del món corromput pels hipòcrites i sumptuosos que
només tenen per moral els seus instints i un sentit materialista ben organitzat. Contra
aquesta corrupció s’hi imposa la voluntat de l’individu intel·ligent que, posant-se ala
seva alçada, s’enriuarà de tots .
En el fons de l’obra hi ha latent el pessimisme de Maquiavel que combat amb la sàtira
i el sarcasme, sense confondre’s en la hipocresia ni participar en la falta d’escrúpols
dels demés . Maquiavel es limita a seguir les seves obscenitats, explicar-les en to
sever, amarg, senyal immortal de la seva viril i turmentada poesia.
Aquesta obra és el pol oposat al drama sacra medieval. Exposa pensament i crítica
Lucrecia és el tipus de dona rebel que es trobarà en Lope i Shakespeare
Lucrecia Nicies Callimaco
Fray Timoteo Sostrata Siro (criat de Callimaco)
Ligurio (sempre es convida a casa de Callimaco)