
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: arts esceniques II, Profesor: Toni Galmés, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB
Tipo: Resúmenes
1 / 1
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!

LA MANDRÁGORA 1518-20 PRÒLEG AL INICI. Cinc actes amb PROSA Abans de la representació cançó cantada per muses i fades MAQUIAVELO , Nicolo (1469 1527) VA NÈIXER A Florència i durant 14 anys va ser secretari del govern “Dels Deu”. Va representar el govern repetides vegades.
Quan varen retornar el Medicis va ser empresonat i torturat. A la presó va escriure les seves primeres obres. Destaquen El príncep, discurs sobre l’època de Tito i Livio, Història de Florència, Discursos Morals, La mandràgora ...
Va ser polític. Va escriure literatura, sonets, rimes que el varen convertir en el cronista indiscret de la vida alegra de la ciutat. Algunes obres que són traduccions lliures de les obres de Terenci i Plaute.
La mandràgora, escrita al voltant del 1520, és una de les expressions més genials de cinquecento i la primera en que apareix un esbós i un tractament típicament realista dels personatges. Abans de la representació cançó cantada per musses i nimfes
L’assumpte, entre obscè, lasciu i alegre ens presenta Callimaco jove enamorat de Lucrecia esposa de Nícies, un home de baixa condició qui vol, per sobre de tot tenir fills. Lígurio, que desenvolupa el paper de criat plautí (Palute) i entonat, l’enganyarà. Porta tots els fils de la trama. Callimaco es fa passar per metge i arriba a la cambra de Lucrecia que està malalta i va sucumbint a la seva bellesa. L’envolten un seguit de personatges, tipificacions magistrals de Maquiavel sobre la societat de l’època, que participaran en l’engany i es deixaran enganyar.
Quan Lucrecia accepta l’amor de Callimaco Ligurio prepara una trampa. Callimaco recepta una herba “Mandràgora” que farà fèrtil Lucrecia. Nicies creu que el primer home que mantingui relacions amb la seva dona, després de prendre la mandràgora, morirà. Tots es mou al voltant de buscar un home per a fer-ho i s’escullen Callimaco el falç metge disfressat. Davant els altres cal convèncer a Lucrecia que deixi entrar a un home que no sigui el seu marit. Ligurio mou tots els fils. S’ha de persuadir ala mare de Lucrecia perquè convenci a la seva filla : Lucrecia no en té prou amb els raonaments de la seva mare i es compra el confessor de la casa Fray Timoteo que aconsella i perdona e pecat que és bo per la salut. Ligurio, Fray Timoteo i Nicies raptaran un noi que casualment passi pel carrer a la nit (Callimaco)i l’obliguen entrar a l’habitació de Lucrecia. La Mandràgora és una denuncia del món corromput pels hipòcrites i sumptuosos que només tenen per moral els seus instints i un sentit materialista ben organitzat. Contra aquesta corrupció s’hi imposa la voluntat de l’individu intel·ligent que, posant-se ala seva alçada, s’enriuarà de tots.
En el fons de l’obra hi ha latent el pessimisme de Maquiavel que combat amb la sàtira i el sarcasme, sense confondre’s en la hipocresia ni participar en la falta d’escrúpols dels demés. Maquiavel es limita a seguir les seves obscenitats, explicar-les en to sever, amarg, senyal immortal de la seva viril i turmentada poesia.
Aquesta obra és el pol oposat al drama sacra medieval. Exposa pensament i crítica Lucrecia és el tipus de dona rebel que es trobarà en Lope i Shakespeare
Lucrecia Nicies Callimaco Fray Timoteo Sostrata Siro (criat de Callimaco) Ligurio (sempre es convida a casa de Callimaco )