Prepara tus exámenes
Consigue puntos
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Docsity AI

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad

Vende en Docsity

Inicia sesión Regístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis

Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

DERECHO ECLESIASTICO, Apuntes de Derecho Eclesiástico

Universitat de València (UV)Derecho Eclesiástico

DERECHO ECLESIASTICO APUNTES SUBRAYADO

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 04/05/2022

usuario desconocido 🇪🇸

1 documento

1 / 67

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1

TEMA 1

1.1.-El Fet religiós i la seua rellevància jurídica

¿Qué s´enten per “Religió”?

No hi ha un concepte únic. Podem dir que el fet religiós es refereix a la relació del home

amb la divinitat, que es materialitza en un ACTE DE FE. Junt a l´acte de fe, tenim altres

components esencials del fet religiós:

- El component doctrinal.

- El component cultural.

- El component moral.

- La dimensió social, comunitaria i/o institucional.

Diferenciem dos ordenaments jurídics distints que tenen el seu origen en el fenomen social

religios:

- Un ordenament confessional (intern de cada religió), que regula les relacions dels

ﬁdels amb les seues autoritats religioses.

- Un ordenament NO confessional (extern a lo religiós) que regula : els efectes civils

dels actes religiosos. les relacions dels ﬁdels amb altres ciutadans, i amb ﬁdels d

´altres religions, o no. El sotmetiment de les confessions religioses a les normes

estatals.

¿Que s´entén per Estat?

Es un ens abstracte que está conﬁgurat per una serie d´elements (naturals i estructurals):

- El territori i la població (elements naturals).

- El poder polític(element estructurals).

- El Dret, com a expressió de l ´ordenació de la societat (element estructural).

1.2.- Concepte de Dret Eclesiàtic de l´Estat

El Dret de l´Estat es fa realitat a través de l´ordenament jurídic, que està constituit per un

conjunt de normes imperatives (ordenament jurídic positiu). El Dret Eclesiàstic de l´Estat o

ciència eclesiasticista es conﬁgura mitjançant tres elements:

- El seu OBJECTE MATERIAL: el fenomen religiós present en un Estat determinat.

- El seu OBJECTE FORMAL: la rellevància jurídica-social del fenomen religiós.

- La seua METODOLOGÍA PRÒPIA: que com a branca de la ciència jurídica, ha de

servir-se únicamente del mètode jurídic.

“Dret Eclesiàstic de l'Estat, és la ciència jurídica que estudia la rellevància civil del factor

religiós, a través de l'estudi de la legislació especiﬁca de l'Estat en matèries religioses.”

“Dret Eclesiàstic de l'Estat espanyol es el conjunt de normes jurídiques especiﬁques

donades per l'Estat espanyol, bé siga de manera directa o indirecta, bé de manera unilateral

o bilateral, mitjançant les quals es regula, el factor religiós des d´una perspectiva civil o

política, i amb base en el dret fonamental de llibertad religiosa, tant a nivell individual com a

nivell col.lectiu”

1.3.- Origen i evolució de la disciplina.

- Fins al S. XVI: l´Esglesia católica es la única que regula el fet religiós a través del

Dret Canònic.

- A partir del S. XVI, hi ha un canvi per la conﬂuència de les següents circumstàncies:

- L´aparició de l´anomenat “Estat Modern” (monarquía absoluta).

- La reforma protestant.

pf3

pf4

pf5

pf8

pf9

pfa

pfd

pfe

pff

pf12

pf13

pf14

pf15

pf16

pf17

pf18

pf19

pf1a

pf1b

pf1c

pf1d

pf1e

pf1f

pf20

pf21

pf22

pf23

pf24

pf25

pf26

pf27

pf28

pf29

pf2a

pf2b

pf2c

pf2d

pf2e

pf2f

pf30

pf31

pf32

pf33

pf34

pf35

pf36

pf37

pf38

pf39

pf3a

pf3b

pf3c

pf3d

pf3e

pf3f

pf40

pf41

pf42

pf43

Descubre Apuntes de Derecho Eclesiástico Universitat de València (UV)

Documentos relacionados

Apuntes Derecho Eclesiástico

Derecho eclesiástico I

Derecho eclesiástico

derecho eclesiástico

(1)

Derecho Eclesiástico, 1º

derecho eclesiastico

APUNTES DERECHO ECLESIASTICO UV

Derecho eclesiástico

Apuntes derecho eclesiastico

Derecho eclesiástico del Estado

apuntes derecho eclesiastico

practica derecho eclesiastico

Vista previa parcial del texto

¡Descarga DERECHO ECLESIASTICO y más Apuntes en PDF de Derecho Eclesiástico solo en Docsity!

TEMA 1

1.1.-El Fet religiós i la seua rellevància jurídica ¿Qué s´enten per “Religió”? No hi ha un concepte únic. Podem dir que el fet religiós es refereix a la relació del home amb la divinitat, que es materialitza en un ACTE DE FE. Junt a l´acte de fe, tenim altres components esencials del fet religiós:

El component doctrinal.
El component cultural.
El component moral.
La dimensió social, comunitaria i/o institucional. Diferenciem dos ordenaments jurídics distints que tenen el seu origen en el fenomen social religios:
Un ordenament confessional (intern de cada religió), que regula les relacions dels fidels amb les seues autoritats religioses.
Un ordenament NO confessional (extern a lo religiós) que regula : els efectes civils dels actes religiosos. les relacions dels fidels amb altres ciutadans, i amb fidels d ´altres religions, o no. El sotmetiment de les confessions religioses a les normes estatals. ¿Que s´entén per Estat? Es un ens abstracte que está configurat per una serie d´elements (naturals i estructurals):
El territori i la població (elements naturals).
El poder polític(element estructurals).
El Dret, com a expressió de l ´ordenació de la societat (element estructural). 1.2.- Concepte de Dret Eclesiàtic de l´Estat El Dret de l´Estat es fa realitat a través de l´ordenament jurídic, que està constituit per un conjunt de normes imperatives (ordenament jurídic positiu). El Dret Eclesiàstic de l´Estat o ciència eclesiasticista es configura mitjançant tres elements:
El seu OBJECTE MATERIAL: el fenomen religiós present en un Estat determinat.
El seu OBJECTE FORMAL: la rellevància jurídica-social del fenomen religiós.
La seua METODOLOGÍA PRÒPIA: que com a branca de la ciència jurídica, ha de servir-se únicamente del mètode jurídic. “Dret Eclesiàstic de l'Estat, és la ciència jurídica que estudia la rellevància civil del factor religiós, a través de l'estudi de la legislació especifica de l'Estat en matèries religioses.” “Dret Eclesiàstic de l'Estat espanyol es el conjunt de normes jurídiques especifiques donades per l'Estat espanyol, bé siga de manera directa o indirecta, bé de manera unilateral o bilateral, mitjançant les quals es regula, el factor religiós des d´una perspectiva civil o política, i amb base en el dret fonamental de llibertad religiosa, tant a nivell individual com a nivell col.lectiu” 1.3.- Origen i evolució de la disciplina.
Fins al S. XVI: l´Esglesia católica es la única que regula el fet religiós a través del Dret Canònic.
A partir del S. XVI, hi ha un canvi per la confluència de les següents circumstàncies:
L´aparició de l´anomenat “Estat Modern” (monarquía absoluta).
La reforma protestant.

El Regalisme. Aparició del Dret Eclesiàstic de l´Estat: un nou sector de l´ordenament estatal destinat a regular les matèries religioses. Escoles doctrinals:
L´Escola racionalista del Dret Natural.
L´Escola Histórica del Dret.
El Positivisme juridic.
L´Escola Italiana: Ruffini, Scaduto i Romano. 1.4.- Objecte del Dret Eclesiàstic de l´Estat. El DRET ECLESIÀSTIC DE L´ESTAT es l´estudi de la legislació específica de l´Estat sobre el factor religiós en general. Postures doctrinals:
La relació entre la llibertat religiosa i el Dret Eclesiàstic de l´Estat.
L´ampliació del objecte de la disciplina. TEMA 2 2.1.- El món antic. ✤ Les relacions entre poder polític i religió en el món precristiá → MONISME: fusió inquestionable de dos poders, el polític i el religios, en u sol = l´Estat es un organisme teocràtic (l´Emperador/César/Faraó es l ´home que ostenta tot el poder terrenal i tot el poder divi). ✤ Civilitzacions monistes: Antic Egipte. Grècia i Roma. Civilitzacions precolombines. Imperis orientals: L´Imperi xinés i l’Imperi japanés. 2.2.- El dualisme cristià. Jesucrist va dir (Mateu 22, 15-21): “Dad al César lo que es del Cèsar, y a Dios lo que es de Dios”. ✤ DUALISME: separació entre el poder polític i el poder religiós. Il.legalitat del cristianisme en el Imperi Roma = consideració com a secta → PERSECUCIONS i condemnes a mort dels cristians durant el s. I a III, i fins inicis del s. IV (última persecució: la de DIOCLECIÁ -303 a 311-) ✤ Edicte de MILÁ (313).- CONSTANTI i LICINI: considerat com l ´inici de la llibertat religiosa. 2.3.- La Cristiandad medieval: Cesaropapisme i hierocratisme. A l´any 395 mor l´Emperador romà “TEODOSIO el Gran” i es divideix l´Imperi en dos: el d ´Orient, amb capital en Constantinopla, i el d ´Occident, amb capital en Roma. ✤ CESAROPAPISME: Imperi d´Orient…..Com a reacció al Cesaropapisme = Dualisme Gelasià (Papa GELASI I, finals del s. V) postula l´existència de dos poders separats, el polític i el religiós. INTERVENCIÓ DE L’EMPERADOR EN LES QUESTIONS INTERNES DE LA RELIGIÓ.

La legislació estatal elimina els privilegis religiosos, desamortitza els béns eclesiàstics, instaura el matrimoni civil obligatori, i no inclou la religió en el sistema d´ ensenyament públic. 2.6.- El segle XX: totalitarismes i Estats democràtics. ✤ Front a les democràcies liberals, al segle XX, sorgiren Estats totalitaris que s ´oposen a la democràcia i defensen un Estat que controla tota la societat, així com tot el poder polític, legislatiu i judicial. ✤ Aquests totalitarismes van ser:
El totalitarisme marxista sovietic (URSS): Estat oficialment ateu, doctrinalment anticristià, que promulga l´ateisme científic i tolera com a fet residual i a extinguir el fet religiós.
El totalitarisme fascista i nacional-socialista: rebutja el sistema democrátic liberal, i es intolerant davant la diversitat religiosa, arribant inclos al extermini de fidels d ´altres religions que son incompatibles amb l´exaltació de la raça que consideren com a propia (extermini del jueus per el régim nazi de Hitler) TEMA 4 4.1.-Antecedents històrics del Dret Eclesiàstic espanyol. ✤ DE LES LLIÇÓNS ANTERIORS→ REGALISME: influència i ingerència del poder polític de les monarquíes catòliques, al S. XVII-XVIII, en materia religiosa. Els successius sistemes polítics i la seua concepció respectiva de les relacions Estat- Església, es plasmen en les normes fonamentals/Constitucions del s. XIX i XX; i han anat influint en el nostre actual sistema polític-religiós i en la configuració de la llibertat religiosa a Espanya. Per a conéixer i entendre millor el nostre actual sistema polític-religiós, és necessari realitzar un analísi cronològic de les diverses Constitucions del s. XIX, la Segona República i el règim franquista. Aquests dos últims caracterítzats per resultar pols oposats en la concepció de la relació Estat-Església: el laïcisme de la II República, front a, la confessionalitat del règim franquista. Estatut de Baiona de 1808 Art. 1: “La religió catòlica, apostòlica i romana, a Espanya i en totes les possessions espanyoles, será la religió del rei i de la nació, i no es permetra cap altra”. Constitució de Cadis de 1812 Art. 12: “La religió de la Nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única vertadera. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes i prohibeix l'exercici de qualsevol altra. Constitució de 18 de juny de 1837 Art. 11: “La Nació s'obliga a mantindre el culte i els ministres de la Religió catòlica que professen els espanyols”.

L'article 11, dedicat a la qüestió religiosa, tanca el Títol I, de la Constitució, quedant recollit per tant dins dels drets. Es molt breu, i suposa una ruptura notable davant la confessionalitat total de la Constitució de 1812. D’aquesta forma naix la confessionalitat sociològica i desapareix la visió teològica de la ciutadania.
Per confessionalitat sociològica s'entén el reconeixement per part de l'Estat que la gran majoria dels seus ciutadans professen la religió catòlica. Així, la Nació no tenia religió oficial, però al temps es constatava que la religió catòlica era majoritària, però no obligatòria ni excloent. Constitució de 23 de maig de 1845 Art. 11: “La religió de la Nació espanyola és la catòlica, apostòlica, romana. L'Estat s'obliga a mantindre el culte i els seus ministres”.
Es va promulgar durant la “Dècada moderada” (1844-1854), i es una constitució más moderada (menys liberal) i, en conseqüència, amb una formula confessional mès contundent que la anterior. El Concordat de 1851
El llavors president del Consell de Ministres espanyol, Juan Bravo Murillo, d'acord amb la reina Isabel II van signar el document amb la seua Santedat el Summe Pontífex Pius IX.
Es un instrument que duraría fins a la II República. En el seu art. 1 declara la confessionalitat catòlica de l´Estat espanyol amb exclusivitat de qualsevol altra religió, aixi com l´ensenyança en les escoles segons la doctrina catòlica, i la conservació de les prerrogatives eclesiàstiques d´acord amb els cànons i amb la Llei de Déu. Constitució “no promulgada” de 1856
La Constitució espanyola de 1856 es coneguda també com la “ non nata" perquè mai va arribar a ser promulgada a causa del "colp contrarrevolucionari" del general O’Donnell, que va supossar la clausura les Corts Constituents en 1854 i, va posar fi al bienni progressista del regnat d'Isabel II d’Espanya.
La "non nata" va arribar a recollir els plantejaments de l'ideari liberal progressista i va anticipar algunes de les idees desenvolupades amb posterioritat per la Constitució de 1869.
Art. 14: “La Nació s'obliga a mantindre i protegir el culte i els ministres de la religió catòlica que professen els espanyols. Però cap espanyol ni estranger podrà ser perseguit per les seues opinions o creences religioses, mentre no les manifeste per actes públics contraris a la religió.” Constitució de 1 de juny de 1869 Art. 21: “La Nació s'obliga a mantindre el culte i els ministres de la religió catòlica. L'exercici públic o privat de qualsevol un altre culte queda garantit a tots els estrangers residents a Espanya, sense més limitacions que les regles de la moral i del dret. Si alguns espanyols professaren una altra religió que la catòlica, és aplicable als mateixos tot el que es disposa en el paràgraf anterior.” Constitució de 1876

Pluralisme Polític ✤ Precisions/característiques:
No hi relació de jerarquía entre ells.
Llibertat i igualitat: termes inseparables
Justicia: implica neccesariament els dos valors anteriors.
Pluralisme Polític: valor derivat implicit en la llibertat. 4.3.- Els principis informadors de Dret Eclesiàstic espanyol NATURALESA JURÍDICA:
Principis jurídics estrictament civils.
Manifesten una idea de societat civil i sobre l´Estat en materia religiosa.
Son jurídics perque informen tota la legislación específica española en materia religiosa. FUNCIONS (3):
Integradora: ajuden a ordenar, sistematizar i harmonitzar les normes de Dret eclesiàstic provinents de diferentes fonts.
Hermenèutica: serveixen per a interpretar quant es refereix a les normes de Dret Eclesiàstic.
Civilitzadora: es regula el factor religios des d´una perspectiva civil o política. El principi de llibertat religiosa A) La relació entre el Dret i el principi de llibertat religiosa:
Diferenciar entre principis informadors (com a destinatari tenen als poders pùblics) i drets fonamentals (les persones i comunitats són les titulars d´aquests drets)
La llibertat religiosa és un dret humá, però, és també un principi inspirador de l´ordre políticsocial. B) El significat del principi de llibertat religiosa:
És el principi bàsic de l´Estat en matèria religiosa.
Distinguim dues accepcions d´aquest principi: ACCEPCIÓ NEGATIVA: implica que l´Estat ha de respetar la libertad de l´acte de fe i la pràctica religiosa dels individus i de les comunitats i, per altra banda, ha d´assumir la prohibició de concorrer amb el ciutadà emetent actes de fe. ACCEPCIÓ POSITIVA: art. 9.2 CE.- L´Estat protegeix i promociona, no la religió, sinó l’exercici de la llibertat religiosa. El principi de Neutralitat: laïcisme o aconfessionalitat. A) Significat del principi d´aconfessionalitat: art. 16.3 CE.- “cap Confessió tindrà caràcter estatal” B) Neutralitat de l´Estat i pluralisme religiós: L´Estat no té com a missió impulsar o afavorir el pluralisme religiós, ha de limitar-se a respectar-lo. C) L´actitud positiva dels poders públics davant el fenomen religiós: arts. 9.2 i 16.3 CE.- L ´Estat ha d´articular solucions per a afavorir l´exercici del dret fonamental de llibertat religiosa, en cooperació amb les propies Confessions. D) Laïcisme i “sana laicitat” o aconfessionalitat: el laïcisme pretén reduir la religió a l´àmbit privat de les consciències, i la aconfessionalitat es basa en el dret de llibertat religiosa; que imposa als poders pùblics el deure de vetlar pel seu exercici cooperant amb les Confessions.

El principi d´igualtat religiosa davant la llei. A) Significat d´igualtat religiosa davant la llei: art. 14 CE.- A Espanya tots el ciutadans i totes les Confessions son titulars del mateix dret de llibertat religiosa. B) Diferència entre igualtat i uniformitat: Igualtat no significa uniformitat o igualitarisme.

El tractament diferent només és jurídicament acceptable si no resulta discriminatori.
El tractament especific (diferenciat) pot ser fins i tot una exigència de justícia.- la cooperació pot ser diferent per a millor adaptar-se a les circumstàncies concretes de cada Confessió. El principi de cooperació entre l ´Estat i les confessions religioses. La Constitució assumeix el postulat de corresponsabilitat i participació dels grups socials en la gestió del bé comú = principi de cooperació: Art. 9.2 CE. Art. 16.3 CE: Colaboración de l´Estat amb les Confessions religioses en tot allò que facilite l ´exercici de la llibertat religiosa dels seus fidels, que també són ciutadans, i en altres temes d´interés comú (les denominades questions mixtes: educació, matrimoni, assistència religiosa). 4.4.- Qualificació de l´Estat espanyol en materia religiosa. No hi ha una qualificació doctrinal unánime. Segons la CE, Espanya es un país laic de “sa laïcisme” (o cooperacionista) Alguns autors pensen que pot haver-hi una confessionalitat católica encoberta, per el fet que l´article 16.3 CE cita expressament a l´Esglesia catòlica. Un altre sector doctrinal qualifica a Espanya com un Estat pluriconfessional. Prof. Viladrich: Espanya es un Estat de libertad religiosa que posa l ´accent en aquest principi i no en el de laïcisme. TEMA 5 5.1.- CONCEPTE DE FONTS I CLASSIFICACIÓ Concepte de fonts del dret

Les «fonts del dret en sentit material són les diferents entitats polítiques i socials que tenen la potestat de dictar normes jurídiques obligatòries» (p. ex., les Corts Generals, el Govern, els parlaments autonòmics, els grups socials, en el cas del costum…)
Les “fonts del dret en sentit formal”, en canvi, són els diferents tipus de normes jurídiques (lleis, decrets, reglaments comunitaris, etc.). L'article 1.1 del Codi Civil (CC) determina quins són els tres tipus bàsics de fonts formals que existeixen en el dret espanyol: «Les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret». Aquestes fonts han de servir de base per a la resolució de qualsevol problema que se suscite davant els tribunals de Justícia, ja que, com estableix l'article 1.7 CC, “els jutges i tribunals tenen el deure inexcusable de resoldre en tot cas els assumptes que coneguen, atenint-se al sistema de fonts establert”. I finalment, és important tenir en compte el que disposa el punt 2 de l’article 1 CC (que també es reflecteix en l’art. 9.3 CE): una norma de rang inferior no pot contradir, ni anar en contra del que es disposa en una norma superior, la qual cosa ens configurarà un dels criteris de classificació de les fonts. Per tant: La classificació de les fonts del dret eclesiàstic segueix diferents criteris:

Article 10 CE: Reconeixement de la dignitat de la persona i els seus drets inviolables com a fonament de l'ordre polític i social; interpretació dels drets fonamentals d'acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i tractats sobre drets humans signats per Espanya. Ø Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (art. 10 i art. 22) “Article 10.- Llibertat de pensament, de consciència i de religió.

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret implica la llibertat de canviar de religió o de conviccions, així com la llibertat de manifestar la seua religió o les seues conviccions individualment o col·lectivament, en públic o en privat, a través del culte, l'ensenyament, les pràctiques i l'observança dels ritus.
Es reconeix el dret a l'objecció de consciència d'acord amb les lleis nacionals que regulen el seu exercici. Article 22.- Diversitat cultural, religiosa i lingüística. 5.3.- FONTS PECULIARS O TÍPIQUES L'origen d'aquest tipus de font està en l'article 16.3 de la CE. “Article 16.3.- Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions.” Així doncs, hem de saber que, dins de les relacions de cooperació de l'Estat amb l'Església catòlica i les altres confessions, hi ha diferents tipus d'acords, que són font del dret eclesiàstic. En distingim dos tipus:
ELS QUE SEGUEIXEN LA VIA DELS TRACTATS INTERNACIONALS Entre l'Estat i la Santa Seu. “Article 93 CE Mitjançant llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s'atribuïsca a una organització o institució internacional l'exercici de competències derivades de la Constitució. Correspon a les Corts Generals o al Govern, segons els casos, la garantia del compliment d'aquests tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió. Article 94 CE
La prestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se per mitjà de tractats o convenis requerirà la prèvia autorització de les Corts Generals, en els següents casos: a) Tractats de caràcter polític. b) Tractats o convenis de caràcter militar. c) Tractats o convenis que afecten la integritat territorial de l'Estat o els drets i deures fonamentals establerts en el títol I. d) Tractats o convenis que impliquen obligacions financeres per a la Hisenda Pública. e) Tractats o convenis que suposen modificació o derogació d'alguna llei o exigisquen mesures legislatives per a executar-la.
El Congrés i el Senat seran immediatament informats de la conclusió de la resta tractats o convenis. Article 95 CE
La celebració d'un tractat internacional que continga estipulacions contràries a la Constitució exigirà la revisió constitucional prèvia.
El Govern o qualsevol de les cambres pot requerir al Tribunal Constitucional perquè declare si existeix o no aquella contradicció.

Article 96 CE

Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern. Les seues disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d'acord amb les normes generals del dret internacional.
Per a la denúncia dels tractats i convenis internacionals s'utilitzarà el mateix procediment previst per a la seua aprovació en l'article 94.” Segons l'article 96 CE, els concordats, una vegada publicats en el BOE passen a formar part del nostre ordenament intern. I finalment cal dir que és doctrina consolidada del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional el fet que aquests tractats tinguen aquesta categoria o siguen considerats tractats internacionals. Ø Extinció: Es segueixen les normes del dret internacional públic; per tant, aquests acords s'extingiran per: o Desistiment mutu. o Per les causes previstes en l’acord. o Per conculcació (Si es trenca una llei o s’incompleix un conveni o una altra norma establerta) o violació d’aquest. o Per canvi radical de la societat amb la qual es va estipular l'acord, etc. Ø Acords vigents: A Espanya va estar en vigor un concordat des de 1953 fins a 1976, que va ser substituït en 1979 per quatre acords concordataris de caràcter sectorial. o No obstant això, en continua vigent un de l'any 1976 (Acord bàsic sobre l'elecció dels dignataris de l'Església: bisbes i arquebisbes). o I els acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu de 1979 En el seu article I es “reconeix a l'Església Catòlica el dret d'exercir la seua missió apostòlica» i es «garanteix el lliure i públic exercici de les activitats que li són pròpies i especialment les de culte, jurisdicció i magisteri”. Així mateix, es reconeix la “personalitat civil de les diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, de la Conferència Episcopal Espanyola, de les ordres, congregacions religioses i altres instituts de vida consagrada i les seues províncies i les seues cases, i de les associacions i altres entitats i fundacions religioses que en gaudisquen". I a continuació es garanteix la inviolabilitat dels llocs de culte; En l'article III s'estableix el reconeixement per l'Estat “com a dies festius [de] tots els diumenges” i que “de comú acord es determinarà quines altres festivitats religioses són reconegudes com a dies festius”, i en l'article IV “l'exercici del dret a l'assistència religiosa dels ciutadans internats en establiments penitenciaris, hospitals, sanatoris, orfenats i centres similars, tant privats com públics”. En l'article VI s'estableix el reconeixement per l'Estat dels efectes civils en el matrimoni celebrat segons les normes del dret canònic des del moment en què se celebra, es reconeix la validesa civil de les declaracions de nul·litat del matrimoni realitzades pels tribunals eclesiàstics, a sol·licitud de qualsevol de les parts i si es declaren ajustades al dret de l'Estat en resolució dictada pel tribunal civil competent. En els Articles II i III es regula l'assignatura de Religió en els nivells educatius no universitaris I en relació amb el patrimoni històric, artístic i documental, l'article XV estableix: L'Església reitera la seua voluntat de continuar posant al servei de la societat el seu patrimoni històric, artístic i documental, i concertarà amb l'Estat les bases per a fer efectius l'interés comú i la

preveu l'informe preceptiu no vinculant de la CALR i la competència per a resoldre correspon al ministre mitjançant ordre ministerial. Les resolucions són recurribles davant la jurisdicció ordinària (articles 4 i 5 de l’RD 593/2015). Altres elements més de la regulació a destacar són:

El termini per a resoldre és de sis mesos i el silenci administratiu és positiu.
Quan la sol·licitud es faça a través d'una federació d'entitats que representa la confessió, els efectes de la declaració de notori arrelament, es fan sempre a la confessió, però els seus efectes només aprofiten a les entitats que formen part d'aquesta federació com a garantia de la continuïtat de la condició de notori arrelament.
Es regula un procediment per a la pèrdua de la condició de notori arrelament per al cas que es produïsca una modificació substancial dels requisits necessaris per a la seua obtenció. Els efectes de la declaració de notori arrelament seran aquells previstos en la normativa vigent a cada moment. Hui dia, les conseqüències legals són:
La possibilitat de ser destinatari d'un acord de cooperació amb l'Estat, encara que la subscripció d'aquest acord no és obligatòria per a l'Estat.
Formar part de la CALR (Comissió Assessora de Llibertat Religiosa)
El reconeixement d'efectes civils al matrimoni celebrat segons la seua forma religiosa en els termes previstos per la normativa civil. A més dels efectes legals, tenen molt interés les conseqüències socials, ja que representa una legitimació pública de l'Estat a una confessió religiosa minoritària, i açò és una manifestació concreta del principi de cooperació amb les confessions, recollida en l'article 16.3 de la CE.
Han signat acords de cooperació: els israelians, els musulmans i els protestants.
Acord de cooperació de l'Estat amb la FEREDE (Llei 24/1992, de 10 de novembre).
Acord de cooperació de l'Estat amb la FCJE (Llei 25/1992, de 10 de novembre).
Acord de cooperació de l'Estat amb la CIE (Llei 26/1992, de 10 de novembre). El seu contingut regula, pràcticament, els mateixos temes que en els acords amb l'Església catòlica, però en un únic text. Els tres acords contemplen l'existència d'una comissió mixta paritària per a la interpretació i execució d’allò acordat. Si col·loquem els acords en tres columnes paral·leles, veurem que el contingut dels articles és molt similar i tracten els mateixos temes, excepte el dels jueus i musulmans, que tenen aspectes específics, com són els aliments, festivitats i patrimoni històric. Ø Procés de formació de l'acord:

NEGOCIACIÓ EXECUTIVA: Els acords són negociats per representants del Govern i de la federació corresponent. S'iniciaran amb una petició per part de l'entitat religiosa, en principi dirigida al Ministeri de Justícia i, en concret a la Direcció General de Relacions amb les Confessions. En el cas que s'admetera la sol·licitud, es remetrà a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa, la qual, juntament amb la confessió, redactarà un projecte d'acord. Segons l'article 8 de la LOLR, aquest projecte ha de sotmetre's a un dictamen per part de la comissió, després es remetrà al ministre de Justícia, que l'elevarà al Consell de Ministres; finalment, obtindrà la signatura del president del Govern i del representant de la Confessió.
FASE LEGISLATIVA: El Projecte del qual parlem, conforme a l'article 7.1 de la LOLR, ha de ser votat en les Corts Generals (Congrés i Senat); tenint molt en compte que no hi ha esmenes. És a dir, o s'aprova o no s'aprova. Per tant, i en conclusió, una vegada signats pels respectius representants, els acords els aprova el Consell de Ministres, que els envia a les Corts perquè l’aproven mitjançant una llei

d'article únic, a la qual s'acompanya com a annex el text de l'acord. Una vegada aprovat per les Corts, el text és ratificat pel rei i publicat en el BOE. Ø Eficàcia: A partir de la seua data de publicació en el BOE. Ø Extinció: Cal remetre's a la disposició addicional final segona de cadascun dels annexos de les lleis que contenen aquests acords. Ø Naturalesa jurídica: No són tractats internacionals, perquè les confessions que els signen no tenen reconeguda personalitat jurídica internacional. La doctrina està dividida a l'hora “d’etiquetar” la naturalesa jurídica d'aquests acords:

Prof. Fornes: entén que són una font formalista unilateral, en el sentit que ha estat aprovada per un Estat, però també és una font materialment bilateral, perquè és fruit d'un acord.
Prof. Martínez Blanco: ens diu que aquests acords constitueixen un estat intermedi entre tractat internacional i dret intern.
Prof. Mantecón: entén que es tracta d'un pacte de dret públic intern.
Altres autors: els qualifiquen com a lleis pactades entre l'Estat i ens autònoms, o els assimilen als acords col·lectius, i uns altres consideren que formen negocis públics de dret intern. 5.4.- EFICÀCIA CIVIL DELS ORDENAMENTS CONFESSIONALS. En principi, el dret que poden tindre algunes confessions religioses, com és el cas del dret canònic (propi de l'Església catòlica), de la xaria (pròpia de l'Islam), o de la halajà jueva, només és aplicable i fa efecte en el seu propi àmbit religiós, però és irrellevant en l'àmbit estatal. A vegades, les dites normes són reconegudes pel dret estatal, i es converteixen en font indirecta del dret eclesiàstic. En aquest cas, l'Estat els atorga eficàcia civil seguint unes tècniques que també són usades en el dret internacional privat, i que la doctrina defineix com: A. Remissió o reexpedició material (receptici): l'Estat rep en el seu propi ordenament normes religioses. És a dir, una norma confessional es convertirà en norma estatal. B. Remissió o reexpedició formal (no receptici): l'Estat reconeix efectes civils a una relació jurídica sorgida a l'empara d'un ordenament confessional (tal com succeeix ara amb el matrimoni canònic: l´article 60 Codi Civil reconeix el matrimoni canònic). Teoria del pressupost: el dret estatal, en regular una matèria determinada, pot tindre en compte, per a definir el supòsit de fet, una definició confessional (p.e. l'Estat estableix com adquireixen personalitat jurídica civil les diòcesis i les parròquies, però no defineix el que és una diòcesi o una parròquia, sinó que entén per tals el que diu el dret canònic). TEMA 6 6.1.- CONCEPTE I NATURALESA JURÍDICA ➢ Concepte: Tot seguit parlarem de la llibertat religiosa com a dret fonamental, com a dret subjectiu que resulta ser al mateix temps, tal com fixa la jurisprudència (STC 24/1982, de 13 de maig, FJ 1r), un principi informador dels poders públics en matèria religiosa. I per tant, cal fer una clara referència a l’article 16.1 CE, així com també hem de referirnos als articles 2 i 3 de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa (LOLR).

efectivament de llibertats formalment diferents, perquè tenen un objecte propi diferent en cada cas. 6.3.- OBJECTE I ÀMBIT. Respecte a l'OBJECTE de la llibertat religiosa: serà tot allò relacionat amb el fet religiós. Respecte de l’ÀMBIT de la llibertat religiosa: cal acudir a l’article 3.2 LOLR que, incidint en l'objecte, estableix que serà tot allò religiós. 6.4.- LIMITACIONS La llibertat religiosa, com qualsevol altre dret fonamental, està subjecte a uns límits, la imposició dels quals, en una societat democràtica, tindrà un caràcter marcadament restrictiu. Els límits de la llibertat religiosa recauran sempre sobre les manifestacions d’aquesta en la dimensió externa de l’individu o la col·lectivitat en el seu cas; de manera que mai serà objecte de cap límit el dret de llibertat religiosa en l’esfera interna de l’individu. Per tant, amb relació a les manifestacions socials de la llibertat religiosa de l’individu (dimensió externa), estaran sempre sotmeses al límit del respecte a l’ordre públic i a la resta dels drets que l’integren. Per altra banda i, en la mateixa línia, el Tribunal Europeu de Drets Humans considera que és necessari distingir entre els aspectes interns i externs de la llibertat religiosa. De manera que, en el primer (aspecte intern), fa referència a la llibertat de creure, açò és, a la llibertat de creences de l’individu i la possibilitat de canviar-les, sense quedar subjectes a límits restrictius. I en el segon (aspecte extern) es refereix a la llibertat que té l’individu d’actuar conforme a les seues creences; la limitació d’aquesta actuació seran els drets dels altres. En l’ordenament jurídic espanyol, l’article 16 de la CE en els punts 1 i 3 ens diu que la limitació del dret de llibertat religiosa en la seua dimensió externa és l’ordre públic protegit per la llei. I l’article 3.1 de la LOLR s’encarrega d’especificar aquest concepte constitucional, enumerar els elements que el constitueixen i concretar-ne els límits, i així diu: “l’exercici dels drets que dimanen de la llibertat religiosa i de culte té com a únic límit la protecció del dret dels altres a l’exercici de les seues llibertats públiques i drets fonamentals, així com la salvaguarda de la seguretat, de la salut i de la moralitat pública, elements constitutius de l’ordre públic protegit per la llei en l’àmbit d’una societat democràtica”. És necessari reconèixer que l’ordre públic és un concepte jurídic indeterminat i per tant, donat que l’ordenament jurídic l’estableix com a límit a l’exercici de la llibertat religiosa, ha de ser interpretat amb caràcter restrictiu que, per altra banda, no ha de ser incompatible amb la protecció dels drets humans. De la lectura de l’article 3.1 de la LOLR deduïm quins són els elements que conformen l’ordre públic espanyol. Són els següents: A) Els drets dels altres; que apareixen recollits en les declaracions internacionals sobre drets humans, conformen un element de l’ordre públic donat que l’exercici legítim dels drets humans de la persona porta amb si, inseparablement, el respecte als drets dels altres; aquest límit s’aplica als drets fonamentals que es recullen en els articles 15 a 29 de la CE. B) La seguretat pública; que suposa el manteniment d’una conjuntura de tranquil·litat que ha de garantir als ciutadans la seguretat de poder exercir els seus drets i llibertats d’una manera lliure. C) La salut pública; que es troba regulada en l’article 3.1 de la LOLR, en l’art. 15 de la CE i en l’article 43 de la CE i que reconeix el dret a la protecció de la salut, i que resulta un límit a l’exercici del dret de llibertat religiosa.

D) La moralitat pública; concepte que és definit pel Tribunal Constitucional com a element ètic comú, amb el mínim ètic acollit pel dret, que és susceptible de consideracions diferents segons les diferents èpoques i països, la qual cosa el dota d’un caràcter local i canviant que variarà segons el marge d’apreciació que en tinga cada Estat. TEMA 7 7.1.- CONTINGUT DE LA LLIBERTAT RELIGIOSA EN LA SEUA DIMENSIÓ INDIVIDUAL Introducció: El suport constitucional de la llibertat religiosa. La nostra Constitució recull, en l’article 16, el dret a la llibertat religiosa, ideològica i de culte. En la lliçó anterior, distingíem diferents significats en aquest trio de llibertats que estableix l'article 16 CE. Els recordem:

La llibertat religiosa i ideològica, que s’agermanen amb la llibertat de consciència, tenen el seu fonament en la dignitat de la persona humana. Sabem, perquè ho hem estudiat en la lliçó anterior que són un dret natural que té la persona i que aquest és personalíssim i intransferible.
A més a més, és un dret fonamental perquè així ho disposa l'article 16 de la nostra Constitució, i des d'aquest estatus garanteix el compliment d'aquest dret, així com també el punt 3 de l'article 16 CE, que compromet l'Estat a un deure de cooperació.
D’aquesta manera, els poders públics no solament han de garantir als individus que no s'immisciran en el seu dret a la llibertat religiosa, sinó que també han de cooperar amb les confessions religioses per a aconseguir la realització efectiva d'aquesta llibertat religiosa. Recordem també les diferències conceptuals entre la llibertat ideològica o de pensament, la llibertat de consciència i la llibertat religiosa:
Llibertat ideològica (o de pensament): té com a objecte la concepció i interpretació personal de la realitat. Per tant, s’ha de considerar el dret de la persona a tindre la seua pròpia concepció explicativa de l'home, del món, de respostes a qüestions com: per què estem ací, d’on venim, etc.
Llibertat de consciència: llibertat per a actuar de conformitat amb el dictamen de la pròpia consciència dins l'àmbit religiós o no religiós. S'ha d’entendre com l'autonomia de la persona per a triar sense cap mena de coacció les conviccions o creences religioses que crega o vulga. (és el cap i fonament de les altres llibertats).
Llibertat religiosa: llibertat per a professar una religió (creure i actuar de conformitat amb el dogma i la moral d'una determinada religió). D’una altra banda, recordem que “culte” són les cerimònies i els ritus mitjançant els quals l'home es posa en contacte amb la seua divinitat. Per tant, la llibertat de culte serà la llibertat dels individus de practicar un determinat culte. És a dir, es tracta, efectivament, de llibertats formalment diferents, perquè tenen un objecte propi i distint en cada cas. Quant a la seua naturalesa jurídica.- Amb CARÀCTER GENERAL, cal distingir: a) Respecte de l'ORIGEN d´aquest dret: que és el dret natural de totes les persones a ser lliures en l’opció de seguir els dictats i les normes d'una confessió religiosa o no. b) Respecte del seu CONTINGUT: és un dret matriu del qual deriven una sèrie de subdrets: l´assistència religiosa, el matrimoni canònic, etc.

com ja hem esmentat, en l’article 2, expressa una sèrie de drets de caràcter personal i col·lectiu. Corresponen doncs, al SUBJECTE INDIVIDUAL, segons l’article 2.1 de la LORL, els següents drets inclosos en la llibertat religiosa:.

Professar o no professar creences religioses, canviar de confessió o abandonarla, manifestar o no les pròpies creences o abstindre's de declarar sobre elles.
Practicar els actes de culte i rebre assistència religiosa, commemorar festivitats, celebrar ritus matrimonials, rebre sepultura digna.
Rebre i impartir ensenyament religiós en els termes de la mateixa Constitució.
Reunir-se o associar-se per a desenvolupar les seues finalitats religioses. Per tant, i per a concloure aquest apartat de contingut del dret de llibertat religiosa en la seua dimensió individual, cal dir que: Podem argumentar que dins del pla individual de la llibertat religiosa i manifestació de les creences religioses s’inclouen la llibertat de culte i assistència religiosa, la llibertat de propaganda i ensenyament religiós, el dret de reunió i la manifestació i concentració de les creences religioses.

RÈGIMS ESPECIALS: MENORS I ESTRANGERS Hem de prestar atenció a algunes normes:
En la Llei Orgánica de Protecció Jurídica del Menor de 1996, en l’article 6, es garanteix el dret del menor a la llibertat de consciència, ideologia i religió.
En la Convenció de drets del xiquet de 1989, article 14, es reconeix aquest dret a la llibertat religiosa.
Cal no oblidar que, en principi, encara que l'article 154 del Codi Civil reconeix el sotmetiment a la pàtria potestat, el dret de llibertat religiosa és personalíssim. En alguns ordenaments es reconeix una majoria d'edat religiosa, però el nostre ordenament, la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor, es limita únicament a reconéixer aquest dret al menor. Per tant, quan haurem d’examinar la relativitat de l'edat de maduresa del menor per a l’exercici del seu dret de llibertat religiosa, haurem d´atendre a les circumstancies del cas específic, encara que sempre haurà de prevaldre la decisió o l’interés del menor, tenint sempre en compte la posició dels pares davant la decisió del menor. I això, perquè en la LOLR es parla també del dret dels progenitors a triar l'educació religiosa dels seus fills (article 2.1.c LOLR), però en la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor es suavitza la funció dels pares, ja que aquests han de cooperar amb el menor perquè exercisca la seua llibertat religiosa. En aquest sentit, l’article 14, paràgraf 2, dels Drets de l’Infant de 1982, diu que la postura dels pares és la de guiar-los en el seu exercici (de la llibertat religiosa). Quant als ESTRANGERS, tan sols cal dir que tenen els mateixos drets que els espanyols, segons l’article 53.2 CE i la Llei d'Estrangeria de l´any 2000 amb les seues posteriors modificacions. En aquesta Llei d’estrangeria, article 7, s’esmenta aquest dret de reunió i comunitat, en l’article 8 es reconeix el dret d’associació, i en l’article 9 es parla d’una educació bàsica; però no s’hi reconeix el dret de llibertat religiosa expressament, encara que cal pressuposar- lo.
ELS GRUPS RELIGIOSOS. TIPOLOGIES DE LES ENTITATS RELIGIOSES Els textos legislatius utilitzen una diversitat de conceptes a l´hora de parlar dels grups religiosos:

En la CE es parla d'individus i comunitats (16.1 CE) encara que el paràgraf 3 parla de confessions.
En la LOLR, en l’article 2.2, es parla de confessions, comunitats i esglésies, i en l’article 5 de federacions. Hem de tindre en compte, a més, les diferències entre els conceptes següents:
ESGLÉSIES: confessions que tenen a Crist com a fundador, com el catolicisme o el protestantisme.
COMUNITATS: s'entén com a exclusió dels grups de l'àmbit cristià com jueus o musulmans.
CONFESSIÓ: terme tecnicojurídic utilitzat per l'Estat per a referir-se a qualsevol grup religiós.
FEDERACIÓ: agrupació de comunitats, esglésies (federacions cristianes, jueves).
GRUP RELIGIÓS: comunitat de persones unides per un sistema doctrinal i de creences en allò transcendent i la divinitat, que es manifesta amb un culte i una ètica propis i diferents dels altres. En tota confessió (grup religiós) s'assenten dos supòsits:

Suposa una agrupació de fidels (caràcter comunitari o societari).
La naturalesa d'aquests grups ha de ser de caràcter religiós: la Subdirecció General de Relacions amb les Confessions (que depèn de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions, la qual depèn del Ministeri de Justícia) és la que ha anat elaborant uns criteris per a determinar si estem davant d’un ordre religiós. Aquests criteris són: a. Creure en un ser superior (o divinitat). b. Existència d'un credo propi i diferenciat. c. Existirà un culte específic integrat per pràctiques i ritus amb caràcter propi diferent del dels altres grups religiosos. d. Hi ha normes morals determinades i de comportament que derivaran de la doctrina que es professa i que comportaran una exigència de comportament, tant en l'àmbit privat com en el públic. e. Hi ha una organització jeràrquica o no, però en tot cas serà un grup format per persones unides per una creença comuna que tindrà la facultat d'organitzar-se en altres grups dins del seu per a realitzar les seues finalitats. Aquests últims grups es denominen entitats religioses menors (enfront de les esglésies, confessions i comunitats, que es denominen entitats religioses majors). Per tant i, pel que fa a les classes d'entitats religioses, podem distingir entre:

ENTITATS MAJORS: que inclouen esglésies, confessions i comunitats en un sentit ampli.
ENTITATS MENORS: creades a partir de les entitats majors. Quant a la posició jurídica de les entitats religioses en un Estat, cal dir que aquesta dependrà de la política religiosa que tinga. A Espanya trobem una posició jurídica comuna a totes les confessions religioses, encara que també manté una posició peculiar en el sentit que desenvoluparem. La posició jurídica comuna que manté l'Estat espanyol amb totes les confessions religioses ve determinada pel contingut de l'article 16 CE i també per la LOLR de 5 de juliol de 1980. Segons aquesta Llei: a) Les confessions poden tindre personalitat jurídica si s'inscriuen en el Registre d'Entitats Religioses. b) Les confessions religioses tenen plena autonomia per a organitzar-se.