Deseducat, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Deseducat y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Victor

Moreno

Gutierrez

3r educació

DES-EDUCA’T – UNA PROPOSTA PER VIURE I CONVIURE MILLOR

Aquest treball que es presenta a continuació pretén ser una síntesi de la lectura del llibre i una reflexió entorn dos aspectes: Que t’aporta a la vida personal? I a la professional?.

Al llibre Des-educa’t ( 2010), els autors pretenen fer un anàlisi sobre aquells aspectes que cal assolir per tal d’aconseguir un desenvolupament personal òptim. Així, expliquen que el desenvolupament no es basa només en l’adquisició de nous coneixements sinó també en realitzar un treball de introspecció profund, per tal d’analitzar i conèixer aquelles actituds, sentiments, conductes etc.. que ens estan perjudicant.

Pel que fa als aspectes personals que m’ha aportat considero que aquest llibre m’ha aportat moltes coses positives i m’ha reafirmat en d’altres.

Actualment visc una situació de canvi i d’introspecció ja que considero que hi ha molts aspectes de la meva persona que es poden millorar. I també per que considero que si en un futur he de treballar amb persones que necessiten afrontar processos de canvi complexos per diferents motius, no puc parlar des de la teoria. És a dir, jo considero que no puc demanar a un infant d’un CRAE, a una dóna maltractada, a un drogodependent que s’ha quedat al carrer i ho ha perdut tot... que és possible sortir de la situació, i dir-li que ha de fer per tal de sortir-se’n quan jo amb la meva vida no sóc capaç de superar determinades situacions. Ho consideraria una falsedat i una manca d’ètica professional.

D’aquest manera hi ha una idea que s’explica a la lectura amb la qual m’he sentit molt identificat. A la lectura els autors expliquen que de vegades, hem de prendre certa distància amb la societat per tal de retrobar-nos amb nosaltres mateixos i fugir de determinades maneres globals de pensar. Però aquest retrobament l’hem de fer en contacte amb els altres. Els autors remarquen que aquest distanciament sovint és difícil per que costa separar-se de les grans línies de pensament global, però expliquen que hem de treballar per construir alternatives sòlides a aquestes maneres de pensar. Amb aquesta idea jo m’he sentit molt identificat perquè jo crec que actualment estic prenent aquesta distància necessària per tal de canviar el meu pensament en certs aspectes.

Per altre banda, en la lectura ens parla de les pors. La por, com tot a la vida, no és dolenta si se sap controlar. La por ens alerta dels possibles perills als quals ens enfrontem a la vida. Però el que és patològic és un excés de por. No hem d’anteposar la por a la resta de coses i sentiments. Un excés de por invalida, impedeix viure en pau

els quals no coneixen altra realitat que la què han viscut. I crec que hem de promoure una procés de Des-educació en els nostres usuaris. Però com ja he esmentat anteriorment, considero que no podem demanar als nostres usuaris quelcom que nosaltres no haguem fet o no siguem capaços de fer. Per tant aquest procés de deseducació també l’hem d’aplicar a la nostra vida personal.

Per altra banda, el tema de les pors també es recorrent en el dia a dia de la professió. Sovint ens trobarem amb persones que han patit experiències vitals força traumàtiques i que han adoptat la por com a mecanisme de defensa per evitar tornar a prendre mal. Moltes vegades aquesta por es transmetrà en agressivitat per part dels nostres usuaris ja que és una manera d’evitar ser agredits. Com a professionals hem d’intentar saber identificar aquestes actituds i treballar-les amb els usuaris.

A banda d’això, com a persones hem de tindre identificades i treballades les nostres pors i debilitats, ser-ne conscients de que les tenim i intentar compensar-les amb altres aspectes positius de la nostra persona. Perquè sinó ens trobarem amb alguna persona en la qual veurem reflectides les nostres pors i debilitats i serem incapaços d’intervenir amb ella.

Hi ha un altre aspecte al qual es fa referència en la lectura, que considero que també ens afecta com a professionals del sector social.

En els darrers anys, com s’explica a la obra, hi ha hagut un canvia de perspectiva pel que fa el treball de les emocions, i s’ha trobat la necessitat d’incorporar-les a la vida personal professional i educació. Sovint, penso que en l’educació formal, a les escoles no es fa un bon treball de les emocions, ja que sovint es treballa des de la conseqüència i no des de la causa. Per exemple, el nen que sempre es porta malament, pega no fa cas etc.. Normalment, aquest nen és sancionat i castigat. Però se l’etiqueta com a violent i no s’indaga en les causes d’aquesta violència.

Els autors expliquen que actualment l’educació que rebem en les escoles, les estructures educatives actuals sovint no ens porten a ser persones més humanes i felices. Sovint s’oblida el treball de les emocions. Els autors expliquen que des de l’educació s’han d’atendre integralment tres aspectes que formen la persona: el fer ( conducta) el sentir i el pensar. Aquesta educació ha de conduir a la persona cap a la consciencia i el compromís social.

Crec que en aquest aspecte els Educadors Socials tenim molt a dir. Nosaltres sabem la importància que tenen les emocions i hem de fer ús d’aquestes i treballar-les amb els nostres usuaris. I penso que això s’ha de fer des de que són petits, des dels centres oberts, CRAES, centres d’acollida etc... s’ha de promocionar el treball i l’educació emocional per que sinó en l’edat adulta sovint ens trobem perduts i sense rumb.

Per concloure m’agradaria destacar que penso que aquest llibre és una molt bona eina per entendre que moltes vegades, tot i que sigui difícil ens hem de reinventar per tal de poder fer front a la vida. També penso que moltes de les coses que s’explica al llibre ens serveixen per poder treballar els processos de reinserció i la resiliència de les persones amb les que treballem.