DISCUSSIÓ OBLIT
Diferències i similituds entre el punt de vista de Schacter i les teories anteriors:
•Quines teories anteriors assimila el plantejament de Schacter?
Teories clàssiques:
•Desús: Decreixement amb el pas del temps.
•Repressió o motivació: Quan el nivell d’ansietat associat a un record és prou elevat,
aquest record queda apartat de l’estadi conscient del subjecte encara que segueixi
present en el seu inconscient.
•Interferència: Adquisició de nova informació es superposa a la informació anterior.
Psicologia cognitiva: Dificultat per accedir a part d’informació emmagatzemada que està
disponible.
La transitorietat inclou les teories del desús, que forma part de les teories clàssiques. Schacter
inclou l’oblit a curt termini ja que les teories del desús estan basades només en la memòria a
llarg termini. Schacter diu que aquest tipus de funcionament de la transitorietat també es dona a
curt termini, i per tant, és més ampli.
Bloqueig és el mateix que diu Tulving entre l’accessibilitat i la disponibilitat, tenim la
informació però ens és impossible accedir-hi. Es diferencia de la interferència, que és quan una
informació nova es sobreposa sobre la anterior, impedint recordar la informació antiga sense
que sigui influenciada per la nova.
La sugestionabilitat pot estar relacionada amb la interferència, però la primera és més general,
pot generar una memòria totalment nova, mentre que la interferència barreja diferents memòries
i informacions.
•Quines novetats incorpora Schacter?
Tots els plantejaments anteriors a Schacter defensen que el millor és no oblidar, però ell defensa
que amb teories com les de la persistència (oblidar records emocionals, traumàtics) pot ser
beneficiós.
Incorpora en els errors de la memòria els errors de comissió i els fenòmens de biaix. El
problema no és només pèrdua d’informació, sinó que aquesta es modifiqui o afegeixi.
El punt de vista de Schacter és que els fenòmens de l’oblit (pecats de la memòria) han estat
favorables per l’espècie humana i que, en origen és adaptatiu.
Distingeix la distracció, no indicant només pocs recursos atencionals sinó també de
processament poc elaborat o superficial.
Incorpora la verdadera adaptació, exaptació i spandrel. La diferència entre aquests tres tipus
d’adaptació és:
a. Vertaderes adaptacions: canvi en l’evolució de l’espècie que és realment favorable.
Les verdaderes adaptacions són la persistència i la transitorietat ja que hi ha
informacions que no són funcionals i per tant no és necessari recordar-les. Quan parlem
d’adaptacions parlem de l’espècie, no de les persones en concret. La persistència és
adaptativa en fenòmens en que podem tenir la nostra vida en risc, per tal de no oblidar
allò perillós.
b. Exaptació: quan hi ha un canvi per poder-se adaptar, però a més aquest canvi també et
serveix per altres funcions a més de l’original. També pot haver adaptacions que siguin
desfavorables per a altres circumstàncies. Segons Schatcher no hi ha exaptació en
aspectes de la memòria. (Exemple: el dit gros de les mans, en origen servia per fer
moviment de pinça, però també ens serveix per escriure SMS).
c. Spandrel (espai inservible): aconseguim un avantatge però s’ha de pagar un preu, són
aspectes negatius o inconvenients però tenen el seu efecte positiu. En el cas de la
distracció, si aquesta és l’inconvenient, l’avantatge seria poder concentrar el màxim de
recursos atencionals a una cosa. Disposar de molta capacitat d’atenció dirigida a una
única tasca fa que hi hagi altres coses que no se li presten atenció. En el cas del
bloqueig, aquest és l’efecte negatiu, el positiu seria que quan busquem informació, fem
associacions per trobar-la més ràpid, el preu que paguem és que fem les associacions
