¡Descarga Dossier poetes y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
LA POESIA ROMÀNTICA
El Romanticisme és un moviment cultural, literari i artístic (s. XIX). Suposa una nova concepció del món i de la vida i té repercussions en l’àmbit polític i social.
CONTEXT SOCIOCULTURAL
El Romanticisme es fonamenta en els sentiments i valoració de les emocions.
- Idealisme: centrat en l’esperit i les idees absolutes. La raó es substituïda per la intuïció subjectiva.
- Liberalisme: moviment ideològic que defensa la llibertat econòmica i política i drets individuals.
- La monarquia absolutista es substituïda per governs institucionals i parlamentaris.
- Es desenvolupa el nacionalisme que portarà a reivindicacions culturals i lingüístiques.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL ROMANTICISME
- Individualisme i subjectivisme: Es posa per damunt de tot el “jo” que constitueixen el centre de la vida i les obres del artista romàntic. Xoca amb la realitat i condueix a la insatisfacció, soledat.
- Recerca de llibertat: es reflecteix en totes les manifestacions de l’època. A la literatura, es manifesta en l’oposició de tota norma i sobretot, a les regles neoclàssiques. Temes
- Sentiments: aquells que brollen de la insatisfacció davant del món i de la vida.
- Somni: Es potencia la nocturnitat, el valor del presagi, la dimensió visionària, la imatge onírica i descriu una línia que desembocarà en el surrealisme.
- Imaginació: Creativitat i originalitat s’esdevenen valors contra el model i l’aplicació dels canons tancats.
- Natura i paisatge: la descripció del paisatge s’adapta als sentiments del autor. Predominen els paisatges tristos i plens de malenconia.
- Preocupacions filosòfiques: destí, sentit de la vida, mort…
- L’estètica romàntica basada en la intensitat i el dramatisme.
POESIA ALEMANYA
Friedrich Hölderlin (1770-1843)
Les seves característiques són: exaltació, patetisme i entusiasme. Autor del tema: l’anada des de la realitat fins a un món ideal. Pren el mite de la Grècia clàssica. Va escriure tragèdies, novel•les i nombrosos himnes. Destaca Planys de Menó per Diòtima. Novalis (1772-1801)
Influït per l’idealisme, la mort de la seva promesa marca la seva obra i es reflecteix a Himnes de la nit. Va influir a Joan Maragall.
POESIA ANGLESA
Lord Byron (1788-1824)
Prototipus de poeta romàntic, revolucionari, malenconiós i apassionat. Destaquen els poemes Peregrinació de Childe Harold, El corsari, Don Joan.
Percy Bysshe Shelley (1792-1822)
Els més interessant són les seves composicions líriques. També cal destacar el seu important tractat Defensa de la poesia.
John Keats (1795-1821)
És considerat el poeta pur (cura per la forma). Destaquen els seus sonets i les seves odes, especialment Oda a una àmfora grega i Oda a un rossinyol. L’obra Endymion és un extens poema que parla sobre el tema mitològic.
POESIA FRANCESA
Victor Hugo (1802-1885)
La seva poesia era exaltada, destaquen les Odes Orientals. Va conrear el drama romàntic. Pel que fa a la novel•la cal destacar Nostra Senyora de París.
http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/versions/versions.html (versions)
Giacomo Leopardi. (1798- 1837) L’infinit
Sempre em fou car aquest eixorc turó i aquesta barda que de tanta part de l’últim horitzó l’esguard em priva. Mes, assegut i contemplant, immensos espais més enllà d’ella i sobrehumans silencis i una quietud fondíssima jo al pensament fingeixo. Tant que, per poc el cor no se m’espanta. I com que el vent sento mormollejar entre les bardisses, el silenci infinit a aquesta veu vaig comparant: i allò etern em revé i les èpoques mortes i la d’ara vivent, i el so que fa. Així en aquesta immensitat se’m nega el pensament: i naufragar m’és dolç en aquest mar.
Estels errants de l’Óssa, no em pensava tornar una altra vegada a contemplar-vos sobre el jardí guspirejants, i amb vosaltres parlar de les finestres d’aquesta casa on vaig viure de nen i on vaig veure la fi de tota la joia. Quantes faules i imatges aquells dies em va crear a la ment el vostre aspecte i els dels estels que us són companys!
Oh, pàtria meva, veig els murs i els arcs i les columnes i els simulacres i les desertes torres dels nostres avis, però la glòria no la veig per enlloc (...)
Hölderlin (1770-1843)
Goseu! Allò heretat, allò adquirit, allò que el pare us va ensenyar i va dir, costum i llei i el nom dels déus antics, no ho penseu més: valents i com nadons alceu els ulls a la natura excelsa.
Novalis (Friedrich Leopold von Hardenberg) 1772- 1801
“QUAN JA NI XIFRES NI FIGURES...”
Quan ja ni xifres ni figures siguin clau de les criatures,
enfonsar-te en el misteri, explorar els brogits propers: És el vent i no res més.
I tornant a obrir la porta, amb remor d’ales molt forta, penetrà, amb gran majestat, negre un corb dels temps primers. Penetrà en la mansió, sens fer salutació, amb un aire de senyor, sens que el dubte l’aturés. Es posà en un bust de Pal.las, sens que el dubte l’aturés; va posar-se i no res més.
L’impostor ma gran tristesa féu somriure amb languidesa, per la seva captinença, pels seus negres ulls austers: -”Aucell de testa pelada i de cresta tonsurada, que has deixat la desolada regió d’obscurs carners: ¿Quin és ton nom en les platges de la Nit, d’obscurs carners?” I el corb va dir: “Jamai més.”
Vaig restar meravellat que em parlàs amb claredat, anc que fossen tan estranys els seus mots escadussers, car és cosa ben segura que jamai cap criatura no va veure aital figura que a sa porta aparegués: Un aucell que sobre un bust a sa porta aparegués, amb el nom de “Jamai més.”
Mes el corb, tranquil.lament, repetia solament aquest mot, com si son ànima en el mot es difongués. Cap paraula més va dir, ni cap ploma es va estremir, fins que jo deia dins mi: “Quants amics meus passatgers han fuit! Com ells fugirà, com mos somnis passatgers!” I digué el corb: “Jamai més.”
Em va infondre feredat que el mot fos tan ajustat. “No hi ha dubte -vaig pensar- que és igual sempre el seu rés i que el seu antic senyor, perseguit per la tristor, va ensenyar-li una cançó que aquest mot sempre digués, la cançó desconsolada que aquest mot sempre digués de Jamai, de jamai més.”
Mes el corb que m’estremia tornà a dur-me la ironia, i enfront d’ell em vaig asseure esguardant-me’l, i després, reposant sobre el vellut, em vaig dir cap baix i mut perquè havia aparegut aquell corb dels temps primers, què volia dir el sinistre i vell corb dels temps primers, quan grallava “Jamai més”.
Això em feia extremir tot, i sens jo adreçar cap mot a l’aucell que em turmentava amb els seus esguards foguers, per trobar el significat, vaig tombar el cap, reposat, sobre el blau coixí folrat, que la llum par que encengués, sobre el blau coixí morat, que la llum par que encengués, que ella no oprimirà més.
Em semblà llavors que l’aire s’embaumàs d’intensa flaire,
com si els àngels davallassen brandant místics encensers. Jo sentia llur petjada en la cambra encatifada: -”Déu t’envia la rosada de l’oblit, el nepentés, beu l’oblit d’Elionor, del cel baixa el nepentés.” I digué el corb: “Jamai més.”
- “Esperit de maldat, vell missatger, profeta o aucell! Sia el torb, sia el mateix Satanàs que t’enviés sobre aquesta obscura platja, sobre aquest desert paratge on l’horror avui s’hostatja, un sol mot diga’m només:
- Hi ha bàlsam a Galaad? Un sol mot diga’m només!” I digué el corb: “Jamai més.”
- “Esperit de maldat, vell missatger, profeta o aucell! Pel mateix Déu que adoram, pel cel que ens dóna recés, diga’m si transfigurada aquesta ànima endolada podrà veure sa estimada dins els sempre clars vergers, abraçar sa Elionor dins els sempre clars vergers.” I digué el corb: “Jamai més.”
- “Sia aquesta greu mentida el senyal de ta partida! Deixa’m sol amb ma tristesa, de Plutó a les platges vés! Ni una ploma per senyal de l’engany teu infernal! Deixa el bust del meu portal, dins l’infern cerca recés! Treu el bec de dins mon cor, dins l’infern cerca recés!” I digué el corb: “Jamai més.”
I el corb sense aletejar, resta sempre, resta encar sobre el pàl.lid bust de Pal.las, amb sos negres ulls austers. Un llantó sobre ell fulgura i projecta sa figura, que damunt el trespol sura, com si l’ànima em glacés; i de l’ombra que em tortura, com si l’ànima em glacés, no em podré lliurar mai més.
(Trad. Miquel Forteza)
You tube original (anglès) https://www.youtube.com/watch?v=NykmXl24qcc, Anglès castellà https://www.youtube.com/watch?v=ywvp2XVS6i0 ,tim burton vicent price https://www.youtube.com/watch?v=n0zkFo3IkcY
John Keats (Londres, 1795 – Roma, 1821)
En "Oda a un ruiseñor", el yo lírico se eleva entre los árboles, con las alas de la palabra poética, para reunirse con el ruiseñor que allí canta; eso le sirve para comparar la naturaleza eterna y transcendental de los ideales con la fugacidad del mundo físico: el poeta, que se siente morir, ansía esa eternidad.
Bright. Star 1a- https://www.youtube.com/watch?v=1UUCcBv4kTk 2a - https://www.youtube.com/watch?v=qZZXN-ZYJVo
fins que es pensi que els dies calents no han d’acabar-se perquè li ha omplert l’estiu les llefiscoses cel.les.
Qui no t’ha vist sovint en la teva abundància? De vegades, qui et cerqui enfora, et trobaria asseguda al trespol d’algun graner, distreta quan venten i el cabell suaument se t’esbulla; o en un solc mig segat, ben adormida a l’alè dels cascalls, mentre respecta la teva falç el blat i les flors que l’abracen. O el rierol travesses com una espigolera, carregada la testa, però que no vacil.la; o a la premsa de sidra, amb pacient mirada, els últims regalims vetlles, hores i hores.
On són, on són els cants de primavera? No hi pensis, que ja tens la teva música quan núvols estriats fan florida la posta tranquil.la, i als rostolls donen claror rosada; llavors en cor planívol, els lleus mosquits murmuren el seu dol entre salzes del riu, portats enlaire o avall, segons la brisa; i a les muntanyes belen, ja grossos, els anyells; canten grills a les cledes i amb triple dolçor xiula el pit-roig a l’hortet de la masia i cel enllà s’apleguen cantant les orenetes.
Indiqueu característiques del romanticisme que aprecieu en els poemes
- L’artista romàntic sent una gran insatisfacció del món al que envolta, això li fa adoptar una actitud de rebel·lia i evasió.
- Aquest desig d’escapar de la realitat li fa deixar-se emportar per la imaginació fins a móns desconeguts i llunyans: la Edat Mitjana, els països orientals, el sobrenatural, els somnis, etc.
- La naturalesa proporciona una manera d’escapar-se del món quotidià, en ella troben un reflex dels seus sentiments turmentats i insatisfactoris.
- La naturalesa es converteix en el confident de l’autor, que descriu a les seves obres una paisatges estranys, tristos, etc.: tempestes al mar, boscos inaccessibles, cementiris, ruïnes, escenes nocturnes…
- L’artista, de vegades, parla dels seus sentiments o els retrata als seus personatges, que sovint són estranys, se senten incompresos, aïllats de la societat, insatisfets amb el seu voltant, etc.
