¡Descarga dret constitucional 1 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 1. L'ESTAT CONSTITUCIONAL
L'Estat: concepte i elements constitutius
Estat: forma d’organització política de l’edat moderna fins a l’actualitat. Exerceix un tipus de poder polític i que a partir del dret canalitza sobre un poble o territori se’n poden extreure els anomenats “elements constitutius” de l’estat: el poder sobirà, el poble i el territori.
Els elements constitutius de l’Estat
A) El poder polític i la sobirania
- La política regularitza la societat entre vida pública i privada.
- Allò polític té força coactiva per poder viure en harmonia en la societat (a partir del dret).
- L’estat ha patit canvis, 1er Estat absolut (rei, el que volia Maquiavel)
- La sobirania també va lligada a la independència pròpia de cada país davant els altres.
Aquells elements que són Fundamentals de l’Estat
- Poder constituent-> el sobirà qui té el poder d’elaborar i aprovar una Constitució.
- Poder constituïts-> la Constitució és la que crea i limita els poders de l’Estat
- Màxim atribut per ser sobirà
- Externament-> independència
- Interna-> a quina institució se li atribueix el poder sobirà
B) El poble.
- Element constituït pel conjunt de ciutadans que tenen un vincle jurídic de la ciutadania o nacionalitat.
- Població-> quantitats de persones nacionals o estrangers.
- L’estat exerceix la sobirania sobre els ciutadans que només aquets tenen un règim jurídic
C) El territori
- Territori-> element constituït. Territori tan físic, en milles o aire (sempre que estigui a 200 m/milles del país).
- ambaixades en estats estrangers i els vaixells i avions no estan considerats part del territori de l’estat, però se’ls aplica el principis d’immunitat i d’extraterritorialitat
La Constitució: concepte i evolució històrica.
El concepte constitució es caracteritza pel caràcter normatiu on té un sistema de normes jurídiques que creen i ordenen un ordre polític delimitat per la constitució formal (norma suprema)-> derivació d’altres idees. L’elaboració de la constitució és a partir del pacte on genera un ordre polític (poder constituent que deriva poders constituïts. Contingut és la limitació, separació control de poders i garantia de les llibertats.
El constitucionalisme evoluciona vers la democràcia concretament entre s.XX i XX. El liberalisme persegueix la limitació de poder i la democràcia preocupa l’origen i les condicions d’aquest poder. Els estats occiedentals s’han transformat en democràcies liberals on la sobirania nacional o popular es conceben coma ligitimació del mateix estat. A segona meitat de s.XX s’han inculcat uns principis democràtics com el sufragi universal, dret d’associació política i una apliació de la base social de legitimació.
La Constitució Espanyola de 1978: procediment d'elaboració i característiques generals.
La Constitució publicada en el Bulletí de l’estat el 29 de desembre de 1978, vincula ciutadans i poders públics on crea el Tribunal Constitucional. Aquesta és regulada per la llei de la reforma política de 1976 (LRP). Té un normatiu sistemàtic molt complex. Conté la supremacia a l’ordenament jurídic espanyol i que conté els principis i normes que fonamenten l’ordre jurídico-polític de l’Estat.
Continguts que sempre trobem en la nostra cultura jurídico-polítca: valors i principis bàsics de l’ordre polític estatal; b) reconeixement i garantia dels drets fonamentals dels ciutadans i dels grups; c) l’organització dels poders de l’estat, i d) la reforma de la pròpia Constitució
Les funcions de la Constitució:
- Creació de l’organització estatal.
- Legitimació dels poders de l’estat, mitjançant el dret,
- Limitació i racionalització dels poders de l’estat (competències que té l’estat)
- Ordenació de la producció jurídica,
- Fonamentació de l’ordre estatal
- Transformació de la societat
2.3.2. L’elaboració de la Constitució espanyol de 1978.
- Redacció
- Discussió i aprovació al Congrès dels Diputats
- Discussió i aprovació al Senat
- Conciliació entre les dues cambres
- Aprovació per cadascun de les cambres
- Aprovació per referendum
- Promulgació i publicació
Els principis estructurals: L’Estat social democràtic i de Dret.
L’Estat de democràtic inclou l’Estat de Dret i el social.
Principi de jerarquia: a partir d’aquest principi s’ordenen amb una estructura jeràrquica piramidal determinada pel rang jeràrquic que se’l fixa. Norma de reng superior preval en la seva plicació sobre la del rang inferior. Constitució en el lloc de l’ordenament jurídic i subordinades per la llei i reglament.
Principi de temporalitat: les normes noves en el temps deroguen les antigues, ja que les normes han d’adaptar-se a la realitat que es pretén regular. Només s’utilitza aquest principi per normes del mateix rang. Derogació pot ser expressa (norma nova diu exactament les normes que s’estan modificant) o tàcita (nova norma es desprèn l’existència d’una contradicció amb l’antiga).
Principi d’estabilitat: preferència en l’aplicació d’aquella norma especial i concreta sobre la general i abstracta.
Principi de competència: perquè sigui vàlida dins l’ordenament jurídica de ser aprovada per l’òrgan competent i d’acord amb el procediment establert en una norma de rang superior. Aquest principi permet determinar quina és la norma aplicable a un determinat supòsit. És soluciona amb dues regles:
- Clàusula de superioritat del dret estatal: si la comunitat autònoma no fa ús de les seves competències, s’aplica supletòriament el dret estatal perquè no es produeixin llacunes normatives.
- Clàusula de prevalença: les normes estatals prevalen per sobre de les c.a. en cas de conflicte, si les c.a no tenen atribuïda la competència exclusiva sobre aquella determinada matèria.
La autonomia dels particulars en la creació de normes
Les institucions de les comunitats autònomes (Parlament, govern) disposen de potestats normatives de caire divers (legislatiu, reglamentari), i d'elles emanen normes jurídiques que s'ordenen segons unes regles i uns principis determinats i formen un ordenament jurídic propi.
Cada ordenament autonòmic es compon de diverses fonts:
- la llei i les normes governamentals amb rang de llei
- (^) b) el reglament.
A l'interior de cada ordenament autonòmic, les diverses fonts existents (llei i reglament,
bàsicament) s'ordenen segons el principi bàsic de jerarquia; la llei se situa a la cúspide de
l'ordenament autonòmic, subordinada només a la Constitució i a l'Estatut. Els reglaments estan
subordinats a la llei, i entre ells s'ordenen igualment segons un criteri de jerarquia, d'igual
manera que passa al si de l'ordenament estatal.
Com a norma institucional bàsica de la Comunitat Autònomes, a més de regular les institucions autonòmiques i establir les competències que ha de tenir, no pot ser modificat per cap altra llei (ni autonòmica ni estatal) i és norma superior a totes les que formen l’ordenament jurídic autonòmic, però en tant que llei orgànica és un norma subordinada a la Constitució.
Els estatuts d'autonomia formen part del bloc de la constitucionalitat previst a l'article 28. LOTC, i són per tant paràmetre de constitucionalitat de la resta de les lleis i altres normes internes.
Tema 3: Les fonts del Dret (II)
La Constitució com a norma suprema i de garanties.
La Constitució espanyola de 1978 és la norma jurídica suprema de l’ordenament jurídic espanyol i la que conté les regles que fonamenten l’ordre jurídico-polític de l’Estat.
Així, la CE estableix:
- Els valors i els principis en els quals es fonamenta l’Estat.
- Els drets i llibertats dels ciutadans.
- Les regles bàsiques de l’organització i funcionament de les principals institucions de l’Estat, com ara el Parlament, el Govern, el poder judicial, el TC, etc.
- Uns principis i uns procediments en relació l’organització territorial de l’Estat.
- El seu propi procediment de reforma, ja que, com hem vist, només pot ser reformada pel procediment específic que ella mateixa estableix.
el Tribunal Constitucional ha afirmat que la CE és una norma qualitativament diferent de les altres, no nomès per la superioritat, sinó conté un marc bàsic de principis i valors.
La CE no és una norma neutra fixa límits a l’actuació del poders públics.
, la supremacia de la CE també està vinculada al seu origen i a la seva elaboració. la CE és obra del poder constituent, és a dir, del poble espanyol és en qui recau la sobirania.
Aquest caràcter suprem de la CE es posa de manifest en la pròpia Constitució, en l’art. 9.
(els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament
jurídic), la CE conté dos mecanismes asseguradors de la seva supremacia normativa :
- El Tribunal constitucional (Títol IX de la CE): sabent que la CE és la norma suprema té sentit l’existència d’un òrgan jurisdiccional que pot declarar la nul·litat de les lleis que la contradiguin (art. 161.1 CE).
- La rigidesa constitucional : només si la CE té el caràcter de norma suprema té sentit impedir-ne la reforma al legislador ordinari. Finalment cal tenir present que la Constitució, com a norma suprema, acompleix dues funcions essencials en relació a l’ordenament jurídic:
• És la norma que obre la cadena de validesa. La CE és la norma de la
qual deriva la validesa de totes les altres normes de l’ordenament jurídic
espanyol.
denomina projecte de llei, quan és a iniciativa del Govern, i proposició de llei, en els altres casos.
Aprovació final del Congré o el Senat queda fixat i amb plena eficacia complint tres requisits: la sanció, la promulgació i la publicació.
- La sanció: amb la firma del rei s’aconsegueix formalitat simbòlica.
- La promulgació: reconeixement pel Parlament i d’autentificació del contigut de lallei.
- Aquestes dues es fan en un sol acte, on en el rei firma el peu del text original de la llei.
- La publicació de la llei: publicació integra la llei en el Bulleti Oficial de L’Estat i entra en vigor en 20 dies després.
Classes de lleis:
A l’estat espanyol dos tipus de lleis: orgàniques ( aprovar les Corts Generals) i ordinàries
(poden ser estatals o autonòmiques).
Les lleis orgàniques es caracteritzen per l’element material i un de formal. Aquestes lleis
només estan reservades a determinats àmbits materials.
L’element material: són lleis orgàniques les que fan referència als drets fonamentals i a qüestions bàsiques per al funcionament i l’estructura de l’Estat.
L’element formal: per una regulació d’aquestes qüestions exigir un consens més gran per regular matèries menys importants. Per tant, per a la seva aprovació, modificació o derogació es requereix majoria absoluta del Congrés de Diputats, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
Els Estatuts d’autonomia tenen dos naturalese: lleis orgàniques, però atipiques (per ser caracter pactat norma institucional bàsica de cadascuna de les Comunitats Autònomes.
Les lleis ordinàries: regulen matèries no reserbades a llei orgànica. L’aprovació només requerix majoria simple de les Corts Generals.
No hi ha relació jeràrquica entre la llei ordinària i la llei orgànica. Simplement es tracta d'una relació regida pel principi de competència procedimental: per a les matèries reservades a llei orgànica s'haurà d'utilitzar el procediment que s'assenyala a l'article 81.2 de la Constitució.
Entre les lleis de l’Estat i les lleis autonòmiques no hi ha jerarquia sinó que la seva relació es basa en el principi de competència: en algunes matèries legisla l’Estat i en altra la C.A.
Les normes governamentals amb rang de llei: decrets llei i decrets legislatius.
Les normes aprovades pel Govern tenen rang de llei, per tant poden modificar una llei anterior però no ho són. Tenen aquest rang per alguna intervenció parlamentaria. En l’ l’àmbit estatal, els Reials Decrets llei i els Reials Decrets Legislatius, i en l’àmbit autonòmic, els Decrets llei i els Decrets Legislatius.
El Reial Decret llei
És una norma amb rang de llei dictada pel govern de l’Estat en cas d’una extraordinària i urgent necessitat
És una norma provisional que té una vigència de 30 dies a partir de la seva aprovació. , hi ha sempre un control per part del poder legislatiu, encara que a posteriori .(dereogació o tramitar-la com a llei). la CE estableix una limitació en les matèries que pot regular : no ha d’afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de L’Estat, drets, deures i lliberatts delas ciutadans. Al règim de les Comunitats Autònomes, ni electoral general. Perquè el govern pugui aprovar un Reial decret llei cal que es doni el pressupòsit habilitant (l’extraordinària i urgent necessitat) ,
El Reial Decret Legislatiu :
És una norma amb rang de llei dictada pel Govern de l’Estat en virtut d’una delegació efectuada per les Corts Generals.
Regulat a l’art. 82 CE. La delegació pot ser de dos tipus: habilitació per refondre diversos textos normatius ja en vigor, o unes bases que indiquin les orientacions polítiques que ha de seguir el govern per redactar el text definitiu, que aprovarà com a Reial Decret Legislatiu.. En l’acte de delegació ja hi ha un control parlamentari, en aquest cas (a diferència del Reial Decret llei) a priori****. El Reial Decret legislatiu no pot regular les matèries reservades a la Llei Orgànica
En l’àmbit autonòmic trobem les mateixes característiques que l’estat, només qui els aprova és el govern autonòmic i el control va a càrrec del seu parlament.
El reglament.
Disposició normativa de caràcter general i innovadora de l’ordenament jurídic, aprovada pel Govern o l’Administració i que és jeràrquicament inferior al rang de la llei.
La funció del reglament , és desplegar la llei, concretar-la, facilitar la seva aplicació. l’administració pot exercir la potestat reglamentària de desenvolupament de normes legals i d’absència de llei, és a dir, quan una matèria no està regulada per cap norma legal i no està subjecta a reserva de llei. Tenen potestat reglamentària (capacitat per dictar reglaments) tant el govern de l’Estat, com els autonòmics com els l Administracions locals, a més es reconeix facultat a alguns òrgans de l’Estat com el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional.
Per la subordinació jeràrquica dels reglaments a la llei, són il•legals aquells que la contradiguin. L’adequació del reglament a la llei és controlada per la jurisdicció contenciosa-administrativa (no pel Tribunal Constitucional).
Reglaments ordenats jeràrquicament en funció de l’òrgan que esl dicta. Principals són:
- Àmbit estatal: Reial Decret (del President o Govern), Ordre Ministerial (de cadascun del ministres).
- Àmbit autonòmic: Decret (del President o Govern), Ordre de la Conselleria.
- Àmbit local: Ordenances i Reglaments municipals.
Els tractats internacionals.
a) Formalment, els tractats s'han d'haver elaborat seguint el procediment adequat previst.
b) Materialment, han de ser compatibles amb la Constitució
el tractat internacional té diverses fases en la seva elaboració:
- La negociació , a càrrec del govern que acaba amb la firma, que és l'acte pel qual es fixa el
text definitiu del tractat.
- L'aprovació interna, o autorització per a manifestar el consentiment de l'Estat per a
obligar-se al tractat.
- La ratificació , que és l'acte pel qual l'Estat exterioritza aquest consentiment per a obligar-
s'hi.
El govern negocia el tractats i en fixa els termes definitius ambla firma, i després sotmet el text a l'autorització de les Corts Generals i, un cop autoritzats es pot ratificar pel rei.
Un tractat validat només pot ser derogat, modificat o suspès pels procediments previstos en el mateix tractat o pels procediments generals previstos en el dret internacional. Això els dòna rigidesa especial amb relació a altres normes.
El control de constitucionalitat dels tractats.
CE prohibeix tractats internacionals que la prohibeixin, per tant els poders interns no acceptaran aquest tractat. L’art. 78 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) regula el procediment de control previ dels Tractats internacionals
El dret comunitari europeu.
La Unió Europea:
Des de l’1 de gener de 1989 Espanya forma part de la Unió Europea al qual es va adherir a partir d’un tractat que cedeix poders sobirans interns a organitzacions supraestatals.
La Unió europea : organització supraestatal, creada i regida per una sèrie de tractats
internacionals, signats i ratificats pels estats membres, que formen el dret originari de la Unió
Europea. Aquestes institucions comunitàries europees tenen poder per dicatar normes als estats
del tracte, aquest s’anomena dret derivat de la Unió Europea.
El dret originari i el dret derivat de la Unió Europea:
