¡Descarga Evolución del Constitucionalismo: Desde los Formas Preestatales a la Constitución Española y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Principis i institucions Constitucionals:
Art. 14 F 0E 0Discriminació Les discriminacions per sexe no són tan sospitoses com les discriminacions per raça. L’edat no és considera discriminació sospitosa sempre que sigui raonable i hagi estat explicada a les normes. La Monarquia vulnera el principi d’igualtat, per això està especificat dins la constitució.
Tema 1: Introducció a la constitució
1.. Evolució del constitucionalisme F 0E 0 Lligat al concepte d’estat
Formes pre-estatals:
- Polis Gregues
- Imperi Romà
- Feudalisme
Característiques:
Existeix encara una forta vinculació entre societat i formes pre-estatals. Barreja entre Societat i organització política. En les formes pre-estatals comença a haver normes però no hi ha unes institucions ni un Dret que les vagi desenvolupant. En el moment que comença a haver norma comença a fer-se l’estat.
L’Estat absolut o modern: (Encara no hi ha Constitució)
Aquí comença a haver normes de Dret Privat per protegir una part de la població. L’Església i la Noblesa segueixen tenint molt poder.
L’Estat Lliberal:
Idees liberalistes. Es fa un desenvolupament més ampli del Dret. Sorgeix la idea de progrés i la idea de la divisió de poders. També sorgeix la idea de pacte Social (constitució) i la idea de nació.
L’Estat constitucional:
La constitucionalització de l’Estat és el que existeix avui dia a Occident. Les seves característiques són:
- Delimitació del territori
- Reconeixement de Drets
- (^) El poder ve de la sobirania del poble
1.2 Concepte de Constitució
Una constitució és una norma jurídica suprema, normalment està escrita i codificada, d’una comunitat política. La constitució regula l’organització de l’Estat per garantir els drets i les llibertats dels ciutadans. Es distingeix de les altres normes perquè és la norma suprema de l’ordenament jurídic, perquè prové del poder constituent (poble) i perquè té un procediment específic per ser reformada.
Norma jurídica: Té rang de llei i si no es compleix té conseqüències jurídiques (poder coactiu).
Suprema: Està per sobre de totes les altres normes i per sobre dels interessos particulars.
Codificada: Està articulada i ben organitzada, s’ha d’interpretar globalment.
És la filosofia en la que es basa el sistema constitucional que es pretén instaurar. Justificació del sistema que s’instaura F 0E 0 Implementar la democràcia. Es pot expressar als preàmbuls i als primers articles de la constitució.
- Configuració dels poders de l’Estat
Separació de poders Configuració del parlament Configuració del Govern Configuració del poder judicial Cap d’Estat Les relacions entre els poders
- Reconeixement i protecció dels drets dels ciutadans
Origen dels primers documents constitucionals Complexitat dels drets dels ciutadans Revolucions Liberals: Llibertat i propietat Títol 1 de la Constitució Espanyola
- Organització Territorial
Estats Unitaris Estats Compostos (Federals, Regionals, Autonòmics).
- Fonts del Dret
Regles de producció normativa Qui i Com pot crear Dret
- Reforma constitucional
Clàusula de reforma Doble grau de rigidesa
Títol X. de la Constitució Espanyola
1.4 Garanties de la Constitució
- Caràcter rígid de la constitució F 0E 0 En el sentit de com s’ha de reformar
- Justícia constitucional
PIRÀMIDE DE KELSEN:
Fins a principis del S. XIX les lleis estan per sobre de tot perquè el poble és sobirà, està fins i tot per sobre de la constitució. És a dir, si algú està en contra d’una llei no podrà anar davant cap poder judicial perquè les lleis són per sobre de tot (això a Europa). És a dir, si hi ha una llei que està en contra de la constitució, això no tindrà conseqüències i s’aplicarà la llei. Als EEUU, en aquest moment, no s’aplicaria la Llei. Per això Kelsen diu que s’ha de crear un tribunal constitucional (TC) que dirà si les lleis són contràries o no a la Constitució.
JUSTICIA CONSTITUCIONAL (Examinar una llei des de el prisma de la constitució)
Control Difós (EEUU) F 0E 0 Tots els jutges poden decidir no aplicar la llei si creuen que aquestes lleis van en contra de la constitució. En cas que una llei vagi en contra de la constitució qualsevol jutge pot decidir no aplicar-la. A Europa, a l’època de la que parlem, és impensable que un jutge pugui anar contra les lleis que ha fet el parlament i que han estat fetes pel poble. Encara es veuen als jutges com a part del poder (visió de l’antic règim). A EEUU la Constitució estava per sobre de la Llei. A EEUU és la cort suprema la que pot revocar Lleis que es considerin inconstitucionals Marbury vs Madison Jutge Marshall.
Etapes:
Autarquia i Dictadura Militar (1939 – 1952)
Economia de Subsistència i molt intervinguda Pràcticament no hi ha lleis F 0E 0 Llei del partit únic, Llei orgànica de l’Estat, Llei de repressió política (retroactiva), Llei de Llibertat de Premsa. Tots els poders es concentren en el cap de l’Estat (Franco és, apart d’un fill de puta, Cap d’Estat, Cap del Govern, Cap de les FFAA, Cap del Partit Únic i té capacitat legislativa plena i exclusiva). Centralisme polític i administratiu A partir del ’47 es comencen a fer les “Lleis Fonamentals del Franquisme” F 0E 0Expressen els principis i les institucions supremes de l’Estat. Es reconeix un altra vegada la propietat privada, l’Estat és molt intervencionista (Fixa salaris i les normes de treball). Les indústries es consideraven “comunidad nacional sindicalista” F 0E 0 Al servei del Règim. Prohibicions diverses com d’associació, de sindicats obrers i de vagues. Llei de les corts F 0E 0 Parlament només per aclarar temes envers les Lleis. No poden legislar. 1947 Aprovada la Llei de Successió F 0E 0 Franco és el “Caudillo de España por la gracia de Dios” a títol vitalici. Quan Franco mori es resturará la Monarquia.
Estabilització Capitalista i Estructuració administrativa de l’Estat (1952 – 1961)
1953 F 0E 0EEUU i el Vaticà reconeixen el règim de Franco. L’economia ja no és tant de subsistència. S’aproven lleis per impulsar un funcionament més capitalista (Llei de l’expropiació forçosa, Llei de Jurisdicció contenciós-Administrativa). Franco promou que els Espanyols marxin a l’estranger a treballar (Entrada de Divises) Comença a entrar turisme a Espanya Anys ’60 estabilització econòmica, règim assimilat per la població, part de la direcció econòmica del Règim es deixa en mans dels tecnòcrates de l’Opus Dei. Més poder legislatiu a les corts i es modernitza un mica el règim.
Desenvolupament econòmic i culminació de l’institucionalització (1961 – 1967)
Crisi política i Social (1967 – 1975)
TEMA 3: ESTAT SOCIAL, DEMOCRÀTIC I DE DRET:
Títol preliminar de la constitució:
Art 1. Sistema de valors de l’estat (Estat Social, democràtic i de dret). Els jutges han de tenir en compte aquests valors a l’hora de dictar sentències. Aquests 3 principis són la base amb la que es va desenvolupant la constitució espanyola, no es poden interpretar per separat.
Estat Social:
Al llarg de la constitució es parla d’estat social. Es vol aconseguir que els col·lectius que tenen menys s’apropin als que tenen més. Funció social de la propietat privada. Evolució de l’estat liberal a l’estat social. Nova concepció de les funcions de l’estat. Traslladar al dret les velles aspiracions socials. Estat més intervencionista, una llibertat més intervencionista per transformar la societat en quelcom més igualitari.
Principis Estructurals:
Estat de dret, democràtic, Social, Monarquia parlamentària, estat autonòmic, integració europea.
Estan molt protegits, s’han de registrar (publicitat) i no poden perseguir fins il·legals. Els partits polítics només poden ser dissolts pel Tribunal Suprem. Les associacions només poden ser dissoltes per un jutge. L’article 22 de la CE reconeix el dret d’associació. Dret de participació F 0E 0Art. 23 CE. La funció dels partits polítics és crear una relació entre els representants i els ciutadans. La seva estructura interna ha de ser democràtica i el seu finançament establert per la llei. Els partits polítics estan regulats a la llei orgànica 6/2002. A l’article 9 d’aquesta llei es diu que un partit es pot declarar il·legal quan recolçi les accions de grups terroristes, ensalçi la violència o tinguin connexions amb bandes armades. Aquells partits que no condemnin un atemptat també poden ser il·legalitzats.
Altre formes de participació:
Referèndum F 0E 0 Convocar als electors per què es pronunciïn a favor o en contra d’una proposició.
- Pot fer-se quan la Constitució digui que s’ha de fer servir (referèndum constitucional). L’article 151 de la CE diu que la reforma dels estatuts d’autonomia exigeix convocatòria de referèndum. Aquells estatuts que estableixen que per aprovar-se s’ha de fer un referèndum també han d’iniciar aquest procés consultiu.
- Per altre temes F 0E 0 Art. 92 CE F 0E 0 Temes d’especial transcendència. El referèndum és consultiu, ho decideix el president del govern. Cal majoria absoluta del congrés dels diputats.
- Referèndum d’àmbit local F 0E 0 Els ens locals poden convocar referèndums per fer consultes populars.
Art. 140 de la CE F 0E 0 “Consejo abierto” F 0E 0 Sistema assambleari per municipis de menys de 100 habitants. L’alcalde ha de dirigir les deliberacions de l’assamblea del poble.
L’estat de les autonomies:
Estat Espanyol F 0E 0 Sistema descentralitzat (autonòmic) No és una federació d’estats (conjunt d’estats que s’uneixen per formar una federació). La Constitució parla de la indissoluble unitat de la nació espanyola (Unitat i autonomia) Es permet descentralització des de la Constitució ja que reconeix el dret a les regions i les nacionalitats. La descentralització va ser a diferents velocitats (Catalunya i Euskadi són els “trens” que van sortir més ràpid cap a l’autonomia al aprovar-se la CE). Al títol 8 de la CE es fa un full de ruta de com es pot arribar a aquesta autonomia, Principi d’unitat (art. 2 CE) F 0E 0 Unitat econòmica, unitat de drets, sobirania nacional única, ordenament jurídic.
Principi d’autonomia F 0E 0 Es reconeix del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions per a que aquestes pugui gestionar els seus interessos i no reconeix el dret a la independència ni a la sobirania.
Principi de Solidaritat F 0E 0Va lligat a la noció d’estat Social. La Constitució exigeix que hi hagi una solidaritat efectiva entre tots els territoris. Solidaritat en el recaptament tributari. Exigència de solidaritat, lleialtat i deure d’auxili entre les comunitats. L’article 150 de la CE permet que l’estat delegui competències seves a les comunitats autònomes.
Integració Europea:
La CE preveu que hi hagi una obertura de la CE a l’exterior (art 10 i 93). Delegar poders propis de l’estat a un ens internacional i signatura de tractats a nivell de drets humans. Es requereix autorització de les corts generals quan es faci un transferència de poder. Aquesta autorització s’ha de donar a través d’una llei orgànica.
- Ser informat dels assumptes d’estat i presidir quan ho estimi oportú les sessions del consell de Ministres.
- Mandat suprem de les FFAA.
- Exercir el dret de gràcia d’acord amb la llei, no pot concedir indults generals. El rei també acredita als diplomàtics, també li correspon donar el consentiment d’estat per signar tractats internacionals sempre d’acord amb la CE i les lleis. També pot declarar la guerra i fer la pau (sempre d’acord amb les Corts). Dels actes del rei seran responsables les persones que els refrenin. EL REI COBRA DE L’ESTAT. LES CORTS GENERALS: EXAMEN DESDE EL PUNT 1.3 a 2.
Les Corts generals es composen de Congrés i Senat. Som, per tant, davant d’un sistema bicameral. El Senat és la cambra de representació territorial (Tot i que no és tan territorial com a EEUU, és més un cambra de revisió).
Les Corts generals són una institució Constitucional. Representen al poble Espanyol. Són bicamerals (tot i que desiguals, el centre de la política es fa al Congrés). Són un òrgan central del sistema institucional: Defineixen la forma d’estat/govern que s’esmenta a la constitució. Tenen una naturalesa representativa. És l’òrgan que inicia la separació de poders.
Funcions:
Legislativa F 0E 0 Són les Corts Generals les que fan les normes centrals de l’ordenament (lleis). Funcions pressupostàries F 0E 0 Discutir i aprovar els pressupostos Generals. Control del govern. Altres funcions F 0E 0 Relacionades amb la corona
- Alguns càrrecs han de ser nomenats per les Corts
- Declarar estats de setge, alarma i excepció (poden venir per diverses circumstàncies. -
- Serveixen per a que els Estats de dret pugui sobreviure en circumstàncies extremes).
- Triar altres membres d’altres institucions constitucionals (Per exemple el defensor del poble, 8 magistrats del TC, CJPJ, integrants del Tribunal de comptes...) F 0E 0Donen publicitat al debat polític.
La seva composició és de 300 a 400 diputats. Sufragi universal. Circumscripció = Província.
El senat està composat de 264 membres.
Estatut dels Parlamentaris:
Els parlamentaris estan especialment protegits. Exigències i prerrogatives F 0E 0 Garanties per protegir al Parlament.
Inviolabilitat: Llibertat d’expressió més àmplia que els altres ciutadans (sempre i que estigui exercint les seves funcions). Immunitat: No són responsables dels seus actes, però poden ser jutjats si els agafen cometent delictes flagrants, casos de corrupció. Per jutjar-los es requereix autorització de la cambra).
Fur especial: Els parlamentaris només poden ser jutjats penalment per la Sala Penal del Tribunal Suprem.
Organització i Funcionament: (Mirar al manual)
EL GOVERN:
Òrgan col·legiat que exerceix la funció executiva i té potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis. A través del govern es duen a terme les polítiques però hi ha un control del parlament. Està format pel president i els ministres.
Funcions:
El govern és responsable políticament, també ho pot ser civilment i penalment. Control polític, per exemple, comissions d’investigació.
La qüestió de confiança:
Es dóna quan un govern considera que ha de renovar la seva confiança amb el congrés. Es presenta davant el congrés a iniciativa del Govern, el titular és el president (té la decisió final a l’hora de presentar-la o no). S’ha de presentar per escrit a la mesa del congrés i ha d’anar acompanyada d’una acreditació del consell de ministres. La presentació no implica una disminució de les facultats governamentals. (A la moció de censura si que es limita la capacitat del govern). A mig procés es pot suspendre i dissoldre les corts. La votació és pública i per “llamamiento”. Si el congrés vota per majoria simple que encara té confiança en la gestió del govern aquest surt reforçat. Si es vota en contra el president i els govern han de dimitir. Si en dos mesos no es troba un altre president es dissolen les corts. Moció de Censura:
La iniciativa ve des de el parlament que presenta aquesta moció. És constructiva perquè s’ha de presentar un candidat alternatiu. L’ha de votar la majoria absoluta de la cambra i sempre s’ha de tenir un candidat alternatiu.
TEMA 9: EL PODER JUDICIAL
El poder judicial s’exerceix quan es fan sentències. No està descentralitzat però si que és un poder difós (qualsevol jutge quan fa una sentència està exercint el poder judicial). L’administració de justícia és l’organització del poder judicial.
Mirar esquema de tirant online sobre el poder judicial. Mirar funcions i principis i saber el que és el CGJP.
Justícia F 0E 0 Valor essencial de l’ordenament jurídic, dret fonamental de la persona. Principis de justícia F 0E 0 Unitat, totalitat, exclusivitat, responsabilitat.
Unitat: (Art. 117.5 CE). Jutges i Magistrats cos únic. L’organització territorial de l’estat no afecta al PJ. Tots els tribunals estan integrats a l’estructura orgànica del PJ. Prohibició de tribunals especials i furs privilegiats.
Totalitat: La funció jurisdiccional ho abarca tot. S’extèn a totes les persones, matèries i a tot el territori espanyol. La totalitat es projecta sobre totes les persones a excepció del Rei. Deduïda la pretensió simple sempre hi haurà un òrgan judicial que conixerà.
Exclusivitat: Només poden impartir justícia els jutges. Els jutges i magistrats estan reservats a la funció jurisdiccional. (incompatibilitats varies).
2 triats pel CGPJ (Intervenen els 3 poders a la seva elecció).
Requisits per entrar: Juristes amb 15 anys d’exercici professional i de reconeguda competència. Es renova parcialment cada 9 anys. Organització: Actua en ple, es reuneixen en 2 sales. Cada sala es divideix en seccions. El president i els vicepresidents són escollits pel ple, entre els Magistrats. Es dediquen a control de constitucionalitat de les lleis, protecció de drets i llibertats fonamentals, conflictes entre poders de l’estat (territorials i entre òrgans constitucionals).
TIPUS DE RECURSOS DAVANT TC (Penjat resum al campus)
Les fonts del Dret:
D’ón surt el dret? Constitució, Lleis, Reglaments, Normes inferiors. Venen determinades per importància i competència. És l’expressió genèrica de les diferents categories a través de les quals s’extereoritzen les normes jurídiques al nostre país segons la constitució. Normes jurídiques: Vessant material (qui té capacitat per crear normes jurídiques) Vessant Formal (Categories bàsiques a través de les quals s’extereoritzen aquestes normes jurídiques).
