¡Descarga DRET CONSTITUCIONAL III y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
DRET CONSTITUCIONAL III (NO EXPLICAT HA CLASSE)
I. PART GENERAL
Tema 1. Evolució i concepte dels drets fonamentals.
Evolució històrica i constitucionalització dels drets dels ciutadans.
El constitucionalisme nordamericà es remet al món clàssic per construir la idea de la seva comunitat política.
Washington F 0E 0 escenografia de tipus clàssica, vinculació estètica al món clàssic.
La recuperació del classicisme durant el s. XVII també afecta la concepció francesa. Es conceben els membres de la polis grega com a ciutadans lliures que s’autogovernen. La llibertat dels grecs és fonamentalment la possibilitat de participar en el govern de la ciutat, més que una esfera de llibertat individual. En el liberalisme s’intenta oposar aquesta llibertat democràtica al despotisme exercit pet monarca.
Tocqueville: llibertat dels antics – no submissió a cap poder extern – vs llibertat dels moderns – conservació d’una esfera de privacitat amb independència del grau de participació en la democràcia.
La teoria dels drets fonamentals parteix del món clàssic però la idea de la llibertat del món clàssic no és coincident amb la del món modern, que deriva de l’època medieval. En efecte, no interessa tant la participació en el govern sinó que el govern respecti l’esfera privada individual.
Per a buscar-ne els antecedents en l’Edat Mitjana cal anar fins el 1215, quan Joan Sense Terra, John of England, germà petit de Ricard Cor de Lleó (Richard I), davant la pressió dels nobles anglesos atorga la Magna Charta en reconeixement a certes llibertats pels nobles i posteriorment a tots els homes lliures. El text no és de caire innovador pel seu contigut, ja que es limita a fixar per escrit una realitat que de facto ja es donava per feta. La importància d’aquesta ve donada per la seva trajectòria posterior, ja que esdevindrà la base dels free Englishmen. Trets característics i rellevants:
- definieix un espai de seguretat i llibertat als nobles i més tard als homes lliures anglesos
- estableix que per a la imposició d’impostos és necessari el consentiment del parlament anglès.
La idea no es basa, per tant, en la participació en el govern del monarca, sinó en el respecte per part d’aquest d’una esfera privada i la necessitat de demanar al parlament el consentiment a l’hora d’atorgar-se recursos financers. Clara contraposició amb la idea grega de la llibertat.
MAGNA CHARTA
Preamble : John, by the grace of God, king of England, lord of Ireland, duke of Normandy and Aquitaine, and count of Anjou, to the archbishop, bishops, abbots, earls, barons, justiciaries, foresters, sheriffs, stewards, servants, and to all his bailiffs and liege subjects, greetings. Know that, having regard to God and for the salvation of our soul, and those of all our ancestors and heirs, and unto the honor of God and the advancement of his holy Church and for the rectifying of our realm, we have granted as underwritten by advice of our venerable fathers, Stephen, archbishop of Canterbury, primate of all England and cardinal of the holy Roman Church, Henry, archbishop of Dublin, William of London, Peter of Winchester, Jocelyn of Bath and Glastonbury, Hugh of Lincoln, Walter of Worcester, William of Coventry, Benedict of Rochester, bishops; […]
- In the first place we have granted to God, and by this our present charter confirmed for us and our heirs forever that the English Church shall be free, and shall have her rights entire, and her liberties inviolate; and we will that it be thus observed; which is apparent from this that the freedom of elections, which is reckoned most important and very essential to the English Church, we, of our pure and unconstrained will, did grant, and did by our charter confirm and did obtain the ratification of the same from our lord, Pope Innocent III, before the quarrel arose between us and our barons: and this we will observe, and our will is that it be observed in good faith by our heirs forever. We have also granted to all freemen of our kingdom, for us and our heirs forever, all the underwritten liberties, to be had and held by them and their heirs, of us and our heirs forever.
- If any of our earls or barons, or others holding of us in chief by military service shall have died, and at the time of his death his heir shall be full of age and owe "relief", he shall have his inheritance by the old relief, to wit, the heir or heirs of an earl, for the whole barony of an earl by £100; the heir or heirs of a baron, £100 for a whole barony; the heir or heirs of a knight, 100s, at most, and whoever owes less let him give less, according to the ancient custom of fees.
- If, however, the heir of any one of the aforesaid has been under age and in wardship, let him have his inheritance without relief and without fine when he comes of age.
- The guardian of the land of an heir who is thus under age, shall take from the land of the heir nothing but reasonable produce, reasonable customs, and reasonable services, and that without destruction or waste of men or goods; and if we have committed the wardship of the lands of any such minor to the sheriff, or to any other who is responsible to us for its issues, and he has made destruction or waster of what he holds in wardship, we will take of him amends, and the land shall be committed to two lawful and discreet men of that fee, who shall be responsible for the issues to us or to him to whom we shall assign them; and if we have given or sold the wardship of any such land to anyone and he has therein made destruction or waste, he shall lose that wardship, and it shall be transferred to two lawful and discreet men of that fief, who shall be responsible to us in like manner as aforesaid. […]
La tradició nordamericana es fonamenta amb aquesta tradició anglesa i també la revolució francesa pren part d’aquesta idea de llibertat anglesa. Es plasma en la literatura de Hobbes.
A partir del s. XVII es produeixen tres documents que constitueixen el corpus del dret anglès fins avui en dia, que lluny de suposar un trencament amb la Magna Charta en són successives actualitzacions:
- Petition of Right (1628): reconeixement del monarca de posar fi a la violació sistemàtica dels drets reconeguts als nobles en la Magna Charta.
Els drets no venen fonamentats per l’O.J. S’entén que els drets existeixen amb independència del contingut constitucional
Amendment I: Congress shall make no law respecting an establishment of religion, or prohibiting the free exercise thereof; or abridging the freedom of speech, or of the press; or the right of the people peaceably to assemble, and topetition the government for a redress of grievances. Amendment II: A well regulated militia, being necessary to the security of a free state, the right of the people to keep and bear arms, shall not be infringed. Amendment III: No soldier shall, in time of peace be quartered in any house, without the consent of the owner, nor in time of war, but in a manner to be prescribed by law. Amendment IV: The right of the people to be secure in their persons, houses, papers, and effects, against unreasonable searches and seizures, shall not be violated, and no warrants shall issue, but upon probable cause, supported by oath or affirmation, and particularly describing the place to be searched, and the persons or things to be seized. Amendment V: No person shall be held to answer for a capital, or otherwise infamous crime, unless on a presentment or indictment of a grand jury, except in cases arising in the land or naval forces, or in the militia, when in actual service in time of war or public danger; nor shall any person be subject for the same offense to be twice put in jeopardy of life or limb; nor shall be compelled in any criminal case to be a witness against himself, nor be deprived of life, liberty, or property, without due process of law; nor shall private property be taken for public use, without just compensation. Amendment VI: In all criminal prosecutions, the accused shall enjoy the right to a speedy and public trial, by an impartial jury of the state and district wherein the crime shall have been committed, which district shall have been previously ascertained by law, and to be informed of the nature and cause of the accusation; to be confronted with the witnesses against him; to have compulsory process for obtaining witnesses in his favor, and to have the assistance of counsel for his defense. Amendment VII: In suits at common law, where the value in controversy shall exceed twenty dollars, the right of trial by jury shall be preserved, and no fact tried by a jury, shall be otherwise reexamined in any court of the United States, than according to the rules of the common law. Amendment VIII: Excessive bail shall not be required, nor excessive fines imposed, nor cruel and unusual punishments inflicted. Amendment IX: The enumeration in the Constitution, of certain rights, shall not be construed to deny or disparage others retained by the people. Amendment X: The powers not delegated to the United States by the Constitution, nor prohibited by it to the states, are reserved to the states respectively, or to the people.
En el cas de França la història és diferent. La Declaració dels Drets de l’home i el ciutadà de 1789, prèvia a les esmenes dels EUA, és una declaració que, com les nordamericanes però més explicitament, es refereix als drets dels homes en tant que
homes, amb independència que siguin francesos o no: vocació d’universalitat en la declaració de drets. Les tropes franceses exportaran els drets per tot Europa. Els amercians, en canvi, en prediquen l’universalitat però es concentren en ells mateixos.
Document francès: constata la realitat F 0E 0 són els drets de l’home i els poders polítics els han de respectar. Apareix el concepte de llibertats públiques: drets contractuals de les persones quan són reconeguts per l’ordenament. Contràriament, els nordamericans no acaben detallant mai aquesta distinció. Així, diem que les llibertats públiques són una concessió positiva dels drets de l’home en l’ordenament.
Durant el s. XIX a Alemanya té lloc una evolució doctrinal a partir del concepte de llibertats públiques franceses. Amb la positivització dels drets es va un pas més endavant que es basa en els hàbits i la tradició alemana. Mentre que a Anglaterra el fonament de la comunitat política, la idea tradicional de la concepció politica alemanya canvia els factors: es parteix de la primacia de la comunitat i l’home com a part d’aquesta – Gierke. Es contraposa a la idea d’individualitat clàssica i es manifesta amb el concepte alemany del Volkgeist – Herder – i la conseqüent construcció de la noció del dret públic subjectiu – Jellinek – que ja es desevolupa amb Ihering i Gerber. S’abandona, per tant, la idea de drets naturals positivitzats de tradició francesa amb contingut moral per una idea basada en que els drets – privats i públics – subjectius són aquells que s’integren en l’O.J.
- drets privats: renunciables sense que afectin a la condició de persona
- drets públics: no renunciables sense perdre la condició de persona
A Alemanya es comença a parlar de drets políticament buits que es defineixen en cada O.J. Té lloc una abstracció del contingut de les institucions que s’omplen amb el contingut que cada O.J. determini. La manifestació d’aquest formalisme es concreta en la teoria dels drets públics subjectius – Ihering. Això implica allunyaments substantiu dels drets nordamericans que són eixgibles fins i tot fora de l’O.J.
Aquest plantejament positivista alemany de buidatge de les institucions de drets en favor del plantejament i les concessions que en cada cas en facin els O.J. porten a evidents i històrics conflictes que després de la primera GM i sobre tot acabada la segona, porten a elaborar de nou un plantejament diferent per a tractar els drets subjectius. Així, després de la II GM Europa redescobreix els drets naturals i la necessitat de vincular el sistema polític a un concepte moral determinat.
Amb tot, abans d’aquest replantejament tenen lloc dos episodis que també en condicionen el resultat:
- Salt de l’estat de dret a l’estat democràtic a finals del s. XIX i generalització dels drets.
- Aparició dels drets socials que marquen el diferencial entre els EUA i l’Europa occidental. Es parteix de la base que el desenvolupament dels drets públics no és suficient si no s’acompanyen de drets socials que proporcionin benestar al ciutadà per tal que sigui efectiva la consecució i el gaudi dels drets reconeguts
- Una afirmació difusa des del terreny valoratiu pot comprometre sèriament el principi democràtic, impedint l’existència d’un àmbit de desenvolupament suficient per a la llibertat de configuració del legislador.
- Està històricament comprovat que el número i el contingut dels drets humans s’ha modificat amb el transcurs del temps a tenor de les necessitats i interessos de les classes de poder, dels mitjans disponibles per a la seva realització, de les transformacions tècniques...
- A més, no és possible apel·lar a cap instància definidora o decisòria de quins són o hagin de ser els drets humans.
- concepció positivista, voluntarista : entén que són drets fonamentals aquells que el poder designa com a tals: estem en presència d’un dret humà o fonamental senzillament quan un ordenament jurídic així ho determini. Així el dret depèn de la voluntat de l’Estat i adquireix raó de ser des del moment en què es constitueix en norma dins l’ordenament jurídic del poble.
Si bé aquest model estableix un criteri de determinació vertaderament clar i precís dels drets fonamentals, no queda exempt de riscos associats:
- Portat a un extrem podria fonamentar que determinades minories, grups o classes disposessin lliurement de la vida i drets de la resta dels homes, a condició que ostentin el poder.
Així, actualment la posició més acceptada pel tractament dels drets humans es basa en la doble vessant, o anomenat caràcter bifront, dels drets humans com a:
- drets de les persones (faceta subjectiva)
- valors del sistema (faceta objectiva)
D’aquesta manera la Constitució organitza la comunitat política i alhora conté un projecte moral. Podem afirmar que els drets fonamentals són la substància ètica fonamental dels ordenaments jurídics constitucionals. La CE tolera que s’expressi allò que es pensa però no la concreció de la intolerància en la legislació, en un punt intermig entre la concepció iusnaturalista i positivista. Per tant, partim d’una idea de dret fonamental amb una doble vessant – objectiva i subjectiva – que s’articula entorn d’un concepte de dret fonamental que reconeix el concepte de dret, reconegut pel sistema jurídic amb caràcter general i amb una tutel·la reforçada.
Drets fonamentals són aquells que s’atribueixen per igual a tots els ciutadans i que responen a necessitats humanes bàsiques i centrals.
Assaigs de classificació
En primer lloc cal parlar dels diferents intents de conceptualització a què han estat sotmesos els drets fonamentals des que van començar a ser reconeguts en els primers textos declaratius fruit de la concepció liberalista primer, i socialista després.
- Declaració de drets de Virgina – 1776
- Deu primeres esmenes de la Constitució federal nordamericana – 1787
- Declaració Francesa dels Drets de l’Home i el Ciutadà – 1789
- Constitució de la República Francesa – 1848
- Constitució de Weimar – 1919
- Taules de drets de les constitucions de la segona postguerra mundial:
- Constitució italiana – 1947
- Llei fonamental de Bonn – 1949
- Texts constitucionals de les democràcies més recents: Espanya i Portugal
Sense oblidar el procés d’internacionalització dels drets que eclosiona amb la Declaració Universal de 1948.
Així, segons la trajectòria històrica de cada país i el grau d’arrelament o la concepció que els respectius ordenaments jurídics fan dels drets humans, així com a partir d’una multiplicitat de factors històrics, culturals, polítics i sociològics, podem trobar les següents maneres de conceptualització dels mateixos:
- Regulació detallada en una taula de drets inclosa en la constitució – DE, PT, ES
- Remissió a text històric de declaració de drets – FR
- (^) Reconeguts com a garanties no escrites d’acord amb el caràcter consuetudinari dels drets - GB
Els drets s’acostumen a classificar a raó del contingut (classificació aplicable a tots els O.J.), a raó de la titularitat o a raó del sistema de garanties (CE).
Sistemàtica dels drets a la Constitució espanyola de 1978
Els capítols II (Drets i llibertats)i III (Dels pricinpis rectors de la política social i econòmica) del Títol I (Dels drets i els deures fonamentals) de la CE contenen la declaració de drets. Els drets es classifiquen en funció de les garanties a què queden sotmesos.
- Secció I Capítol II (Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques): recurs d’ampara i procediment preferent i sumari – des del punt de vista del desenvolupament legislatiu, els drets de la secció primera estan protegits per una norma que requereix major consentiment, la Llei Orgànica.
- Secció II Capítol II (Dels drets i dels deures dels ciutadans): poden al·legar-se davant dels tribunals – reserva de llei.
- Per a tots els drets del Capítol II, el desenvolupament legislatiu n’ha de respectar sempre el contingut essencial, fet que també en representa una garantia.
Els principis rectors tenen el sistema de garanties més laxe. Només poden ser al·legats davant dels tribunals per mitjà de les normes legislatives que els desenvolupin. Això no implica la impossibilitat de declarar la inconstitucionalitat de normes que no els respectin. En tot cas cal remarcar que el Capítol III dedicat als principis rectors és de coningut heterogeni, característica que es repeteix en altres seccions del text constitucional espanyol.
Actualment ens dirigim cap a un sistema de protecció dels drets de caràcter multinivell
- multilevel. En aquest sentit ens afecta el reconeixement de drets a nivell internacional
exigida pel propi concepte d’estat social i democràtic de dret en el qual es constitueix la nació espanyola. Contràriament a què passa amb els drets i les llibertats fonamentals no és possible, simètricament, construir un sistema dels deures constitucionals, ja que foren incorporats pel constituent a impulsos de les necessitats concretes que es creaven per a llur constitucionalització. Així, trobem deures en:
- Títol preliminar (3)
- (^) Títol III (76.2)
- Títol VI (118)
- Secció primera del Capítol II del Títol I (27.4)
- Capítol III del Títol I (39; 43.2; 45)
- Secció II del Capítol II del Títol I (30.1; 30.2; 30.3; 30.4; 31.1; 32.2; 35)
Els deures constitucionals presenten la característica comuna que són formulats com a proposicions jurídiques incompletes, ja que no preveuen cap sanció aparellada a la contravenció o inobservància dels mateixos. Això és així ja que el concepte de deure, a més de tenir una certa connotació metajurídica, suposa l’establiment d’una referència genèrica que necessita concretar-se en l’obligació per a ser jurídicament exigibles. Tenen fonamentalment un valor ideològic, en tant que amb ells es busca aconseguir una actitud espontània d’obediència al dret. Però al mateix temps, des del punt de vista jurídic, amb ells es formula de forma inconcreta l’exigibilitat de conductes que hauran de ser determinades per la intermediació del legislador, que serà qui estableixi les sancions que s’hauran de deduir del seu incompliment. Per tant, le normes jurídiques vinculants que configuren aquests drets poden qualificar- se com a directives, normes habilitants i com a mandats als poders públics per tal que aquests els concretin en obligacions i estableixin les sancions que dotin d’eficàcia aquestes exigències de conductes particulars. Després de l’actuació del legislador, pot ser que el desenvolupament i l’execució de la normativa que regeix aquestes obligacions necessiti en la major part dels casos la col·laboració del reglament i finalement, la resolució en actes administratius de la fixació del contingut específic del comportament exigible al subjecte gravat amb el deure.
Ja que és difícil imaginar l’establiment d’obligacions derivades de deures constitucionals que no afectin a drets o llibertats fonamentals, cal entendre que per a establir-les l’instrument normatiu adequat és la llei, en virtut de la reserva establerta en l’article 53.1 CE. A més si l’exigibilitat de les obligacions legals que concretin els deures constitucionals porta lligat l’establiment de sancions en cas d’incompliment, entra en joc el principi nullum crimen, nulla poena sine lege i en relació amb aquest la prohibició de l’article 86.1 CE de la utilització del decret-llei com a instrument normatiu susceptible de regular-los. A més, com que es tracta de la regulació de les condicions bàsiques que garateixin la igualtat de tots els espanyols en el compliment dels deures constitucionals, la llei que els reguli a nivell bàsic ha de ser de caràcter estatal. Finalment, la CE reforça la garantia a què sotmet l’establiment d’obligacions que afectin a determinats deures constitucionals en disposar en l’article 94 que els tractats que afectin als deures fonamentals establerts en el Títol I requereixen l’autorització prèvia de les Corts Generals.
- Deures generals fonamentals establerts en la Secció segona del Capítol II del Títol I - Dret – deure de defensar Espanya
- Obligacions militars dels espanyols. El dret a l’objecció de consciència.
- Servei civil pel compliment d’objectius d’interès general
- Deures dels ciutadans en casos d’emergència pública
- Deures tributaris
- Deures entre els cònjuges
- El deure de treballar
- (^) Altres deures constitucionals
- Deure de conèixer el castellà
- Deure de col·laboració amb la justícia
- Deure de compareixença davant les comissions d’investigació
- Obligatorietat de realització de l’ensenyament bàsic
- Deures d’assistència dels pares vers els fills
- Deures sanitaris
- Deure de conservació, defensa i restauració del medi ambient
Tema 2. Titularitat i condicions d’exercici dels drets
Titularitat individual i colectiva.
La CE, pel que fa a la titularitat dels Drets Fonamentals per part de les persones jurídiques no es pronuncia i es troba a faltar una regulació o pronunciament explícit. S’entén que les persones jurídiques gaudeixen dels Drets Fonamentals en la mesura que no se n’exclouen. No són suscenptibles de gaudi per part de les persones jurídiques el dret a la vida, dret de circulació o l’habeas corpus.
STC 23/1989 – pronunciament explícit en relació amb el gaudi dels Drets Fonamentals per part de les persones jurídiques.
A la CE s’hi troben Drets Fonamentals on s’esmenta explícitament que les persones jurídiques en poden gaudir. La institució de l’autonomia universitària va directament lligada per la seva naturalesa a les persones jurídiques i està contemplada entre els Drets Fonamentals de la CE.
Persona física i jurídica; majoria d’edat.
La majoria d’edat és condició per a l’exercici d’alguns drets i per a l’exigència de deures. Des del punt de vista constitucional, la majoria d’edat és important en relació al dret electoral i el dret de matrimoni (a excepció dels menors emancipats) i altres drets
- de la idea orignial de protecció dels drets dels espanyols se’n deriven unes restriccions al legislador a l’hora d’adoptar mesures per a concedir el dret de vot local, a raó dels seus interessos i en funció de la població immigrant.
- aquell amb nacionalitat d’un estat on no hi ha democràcia, porta la dictadura sempre a sobre per la impossibilitat que es concedeixi el dret de vot als espanyols al seu país.
El punt de partida de la CE és tradicionalm, però per adaptar-se a la realitat actual alguns estats han pres mesures en aquest sentit: Dinamarca ha reconegut per via legislativa el dret de vot a tots els estrangers, també ho ha fet Nova Zelanda a tots els nivells. Igualment ho han fet un parell de cantons Suïssos en relació a les eleccions comunals i cantonals i en referèndums. Amb tot, generalment, el sistema de la majoria de països té més similituds amb l’espanyol. Per a contrarrestar-ne les conseqüències es pot obrir una via quant a l’adquisició de la (doble) nacionalitat; fet que la CE no tracta i ve determinat pel CC, on es poden fixar condicions d’accés més o menys generoses.
11.3 CE F 0E 0 es preveu la possibilitat de signar tractats per afavorir la doble nacionalitat: regulació molt oberta.
Espanya opta, des d’aquest punt de vista per una concepció de ciutadania més política que ètica, això permet respondre al problema que planteja la regulació de l’accés a la vida política per la via de l’adquisició de la (doble) nacionalitat. La CE parteix de la idea que participa en el procés polític qui és ciutadà i només ho és aquell que és nacional. El dret de participació política en l’àmbit local quan s’atribueix als estrangers també fa referència a les consultes populars i refrendatàries.
Els drets dels estrangers
Hi ha tota una sèrie de drets que els estrangers gaudeixen en tot cas i la llei no pot pronunciar-se al contrari. La CE equipara totes les persones en tant que persones amb independència de la nacionalitat. Són tots aquells drets que es vinculen amb la dignitat de la persona i els de l’article 24 F 0E 0tutela judicial efectiva. El TC parteix d’aquesta idea en virtut del fet que els drets no es poden reconèixer sense assegurar-ne la garantia.
Finalment hi ha drets que es reconeixen amb diferències a espanyols i estrangers perquè es considera que no estan reconeguts a raó de persona: el dret de circulació. Aquests drets, però, tenen diferent tractament que els drets de participació política en la mesura que la CE en deriva la regulació al legislador. L’únic bloqueig constitucional en relació als Drets Fonamentals és el de l’article 13.2 – límit al legislador. Així, cal tenir en compte que:
- el legislador no és absolutament lliure a l’hora de regular els drets per espanyols i estrangers: ha de contenir fonaments constitucionals que en justifiquin el tractament diferent – criteri de raonabilitat
- la mesura que es prengui ha d’estar directament relacionada a la consecució d’aquell fi – criteri racionabilitat
- s’ha d’adoptar la mesura menys gravosa per la persona; límit positiu al legislador – criteri de proporcionalitat
Tot i que els drets pels ciutadans estrangers estiguin regulats en lleis no deixen de tenir caràcter constitucional desenvolupat legalment. Això té importància des del punt de vista de les garanties dels drets atribuïts als estrangers. No pot representar una degradació del dret constitucional en tant que dret de l’estranger. 176,177 LOREC – dret de sufragi actiu i passiu dels ciutadans estrangers LO 4/2000 d’estrangeria – l’apartat de drets es concreta entre els art. 3 i 15, on es determina el nivell de gaudi dels Drets Fonamentals dels estrangers. En alguns preceptes la llei ha estat declarada inconstitucional – 263/2007, 260/2007, 261/2007. El legislador decidí condicionar l’exercici d’aquests drets al fet de gaudir d’una situació regular a Espanya.
A banda de tot el conjunt dels drets, la CE reconeix dos drets dels quals poden gaudir els estrangers:
- extradició passiva
- (^) asil
La CE entén que amb la seva aprovació Espanya assumeix un projecte ètic i polític en la Constitució. Adquireix certa responsabilitat en la protecció d’aquests drets en el seu territori i es converteix en un refugi. D’acord amb la CE de l’estradició passiva en queden exclosos els delictes polítics que no inclouen els actes de terrorisme: 4/1985 de 4 de març. La idea de la llei és protegir els ciutadans estangers davant processos judicials que Espanya considera il·legítims i d’altra banda preservar el paper dels tribunals espanyols. S’exclouen de la condició de delicte polític els crims contra la humanitat, o el crim contra un cap d’estat i la seva familia. A més es fixen una sèrie de límits suplementaris als ja fixats en la CE:
- delictes militars tipificats en la legislació espanyola
- delictes d’opinió
- delictes perseguibles a instància de part
Espanya considera que no mereixen càstig penal o que si el mereixen l’han de jutjar els tribunals espanyols. Algunes excepcions tenen més a veure amb la protecció del fur dels tribunals espanyols més que dels ciutadans estrangers. Igualment es nega l’extradició quan la persona està o ha estat jutjada a Espanya, o si es creu que representen un perill pel país i la convivència amb els ciutadans.
En relació al dret d’asil si que contempla garanties destinades clarament a la protecció del ciutadà estranger si té la condició d’asilat, sempre i quan les penes el país d’origen es consideren inhumanes o la persecució és per motiu de raça, sobre tot casos en què Espanya considera que el ciutadà estranger no pot ser abandonat a la legislació d’un altre país per motius materials.
Dret d’asil: convertir Espanya en refugi inviolable per algú estranger.
La ciutadania europea és en tot cas un plus en procés de desenvolupament i no suposa cap restricció en relació als drets fonamentals.
SEGONA PART. T-2 (GUÍA)
Tema 3. Contingut i exercici dels drets fonamentals
Contingut i delimitació
Quan ens trobem davant de qualsevol dret, el primer que cal que ens preguntem és quins en són els titulars, quin n’és el contingut i quins en són els límits. En aquest sentit, un Dret Fonamental és el conjunt de facultats jurídiques que es pot fer valdre davant de tercers i que configura la situació d’algú davant l’Ordenament Jurídic. Aquest conjunt de facultats poden configurar-se com un àmbit d’actuació lliure del subjecte o com a una prohibició cap a tercers d’entrar cap a una esfera particular. Sovint aquestes facultats actuen conjuntament en la mesura que per actuar lliurement és necessari que tercers no hi irrumpeixin i vicecersa. En aquest sentit trobem dos grups de drets:
- llibertat: impliquen la no actuació dels poders públics / tercers – laisser faire (p.e. llibertat d’expressió)
- prestació: implica la prestació d’un tercer per tal que l’exercici del dret sigui possible (p.e. tutela judicial efectiva)
Els poders públics poden actuar directament o a través de tercers. Han de proporcionar el servei a través del qual el dret es vehicula. A més, en el marc de la CE els trobem en la secció primera – també anomenada nucli dur – de manera que es demostra l’elevat grau de contingut social en el nostre Ordenament. Així:
- llibertat d’expressió: manifestació sense impediments
- tutela judicial efectiva: exigència d’intervenció legítima i obligada per part del dret públic.
La delimitació del contingut dels Drets Fonamentals significa que també aquests cobreixen un límit de facultats i només una sèrie de conductes. Tant és així que la doctrina constitucional tradicional disingeix entre límits interns i límits externs.
Interns – es refereix a la delimitació del contingut del dret fonamental en qüestió. Determinació de les conductes que conté i les que se n’exclouen.
Externs – límits externs al seu exercici.
La delimitació definieix les facultats aparellades a un determinat dret. Es determinen les conductes que cobreix el Dret Fonamental i les que se n’exclouen. Aquesta delimitació és una operació d’interpretació de la CE
Estableix límits positivament (p.e.), àmbits on no és d’aplicació – 22.5 CE Els Drets Fonamentals són normes d’idèntic rang normatiu que no poden maximitzar-se alhora, en la mesura que pertanyen a persones diferents que poden colidir en el seu exercici. La coexistència de diferents drets en la CE ens obliga a delimitar les conductes compreses en cada dret. El TC ho resol per la via de la prevalença de casos però actualment aquesta doctrina va canviant perquè en realitat no es pot aplicar cap mecanisme de prevalença en la mesura que es tracta de drets que ocupen el mateix rang.
Hi ha la necessitat de fixar quines són les facultats contingudes en cada dret per evitar que entrin en conflicte en cas d’aplicació.
La CE no sempre estableix de forma explícita els límits als Drets Fonamentals, ni en delimita les facultats que comprenen o les conductes, en aquest cas es tracta de límits no immanents.
p.e. – llibertat de càtedra vs dret a l’educació F 0E 0 el dret a l’educació actua com a límit intrínsec del contingut de la llibertat de càtedra.
p.e. – llibertat d’expressió vs dret a l’honor
Per tant, podem afirmar que els Drets Fonamentals no són il·limitats. Els drets fonamentals sempre tenen un contingut protegit. Del resultat d’interpretar la CE se’n deriven els límits intrínsecs del dret, que actuen com a frontera constitucional dels drets.
límits no immanents límits intrínsecs al contingut del dret límits positius (delimitats)
Quan el legislador desenvolupa el límit jurídic del dret ho fa a partir de la interpretació i el desenvolupament de la CE. Al temps d’interpretar-la també es dota de contingut la pròpia CE. En úlima instància la delimitació d’un dret fonamental la fa el TC, que n’és el màxim intèrpret:
53.1 – reserva de llei 81.1 – reserva de llei orgànica
- límits immanents F 0E 0 es dedueixen de la naturalesa del dret
- límits explícits / positius F 0E 0 continguts en la CE
Tot i que tradicionalment els drets constitucionals s’han construït com a drets que s’al·legaven contra els poders públics i tot i que en les relacions entre particulars prima l’acord de voluntats, la doble naturalesa objecte – subjecte dels Drets Fonamentals ho ha canviat. Per tant, els Drets Fonamentals tenen eficàcia immediata en les relacions entre particulars; encara que el seu exercici podrà venir regulat per la naturalesa de la relació dels particulars.
TEMA 3 GUÍA
Tema 4. Les garanties no jurisdiccionals
L’especial vinculació dels poders públics als drets reconeguts a la
Constitució
La CE es considera com un text garantista, per l’amplitud de mecanismes i institucions que es destinen a la protecció dels drets i llibertats. Aquest fet respon al desig de conferir un autèntic caràcter normatiu als preceptes relatius als drets fonamentals, ja que aquesta condició esdevé necessària per a llur realització plena. En la CE s’estableix una gradació respecte de la protecció dels drets i llibertats, que es correspon amb la mateixa importància que la mateixa CE atorga als diversos grups de drets que reconeix.
- major garantia F 0E 0 drets recollits en la Secció 1ª del Capítol II del Títol I : expressen el consens fonamental de la CE i recullen els valors essencials per a la convivència. Mecanismes de protecció:
- Procediment agreujat de reforma de la CE (art. 168 CE)
- Exigència de LO per a regular-los (art. 81 CE)
- Previsió d’un procediment preferent i sumari per a la seva protecció jurisdiccional, juntament amb el principi d’igualtat de l’art. 14 (art. 53.2 CE)
- Possibilitat de promoure recurs d’ampara davant el TC (art. 53.2)
- segon nivell de protecció / garantia F 0E 0 drets de la Secció 2ª del Capítol II del Títol I: aquests drets compareteixen amb els primers algunes garanties, de manera que es pot afirmar que tots els drets del Capítol II (amdues Seccions) gaudeixen de les garanties següents:
- Vinculació directa de tots els poders públics, sense necessitat de desenvolupament legislatiu previ (art. 53.1 CE)
- Reserva de Llei per a la regulació d’aquests drets – LO en el cas dels de la Secció 1ª – (art. 53.1 CE)
- Obligació del legislador de respectar-ne el contingut essencial
- menor protecció F 0E 0 principis rectors de la política social i econòmia del Capítol III del Títol I: aquests drets requereixen desenvolupament legislatiu per assegurar-ne el seu exercici per part dels ciutadans. Això no significa una disminució en el seu valor normatiu, sinó que implica que la vinculació essencial entre aquests drets i l’ordenament se centre sobre tot en la seva eficàcia respecte el legislatiu. Eficàcia que també es manifesta respecte els altres poders de l’Estat, en la mesura que les normes del
sistema jurídic hauran de ser interpretades en conformitat amb la CE, i per tant, conforme els principis rectors del Capítol III.
Cal tenir en compte, a més, que els drets del Capítol III són també constitucionals i gaudeixen, per tant, de les garanties comunes a tots els drets constitucionals; entre les quals cal incloure les següents:
- La protecció que suposa l’existència d’un TC amb capacitat per enjudiciar la conformitat de les lleis amb els preceptes constitucionals relatius a drets i llibertats, per mitjà del control de constitucionalitat de les lleis.
- La vinculació de tots els jutges i tribunals ordinaris als drets i llibertats constitucionals i, en especial, a realitzar una interpretació de les normes infraconstitucionals favorable als drets constitucionals.
- La institució del Defensor del Poble (art. 54 CE)
- La institució del Ministeri Fiscal (art. 124 CE)
Els drets i llibertats del Capítol II del Títol I vinculen a tots els poders públics, estan sotmesos a la reserva de llei i el legislador n’ha de respectar el contingut essencial. Aquestes tres garanties es presenten estretament connectades entre sí, i s’ordenen entorn la garantia del contingut essencial. D’una banda la garantia del contingut essencial es basa en la reserva de llei; d’una altra, la vinculació dels poders públics adquiereix una major eficàcia gràcies a la garantia del coningut essencial.
El contingut essencial és una garantia que opera davant el legislador. Això no implica que altres poders públics no estiguin obligats a promoure la realització de la garatia davant el legislador: els jutges i tribunals per exemple, aplicaran el dret constitucional, en el seu contingut essencial, davant l’absència de regulació legislativa (STC 15/1982, de 23 d’abril). El que no poden fer els poders públics és alterar el sistema de fonts i actuar contra la llei. Si no existeix la llei, hauran d’evitar el perjudici del dret i aplicar-lo en el seu contingut essencial. Si existeix la llei però tenen dubtes sobre la seva constitucionalitat, s’hauran de dirigir al TC. D’altra banda la garantia és també un límit al mateix TC en la relació que es genera entre aquest i el legislador a l’hora de configurar els drets constitucionals. Per un costat limita el legislador perquè el TC pot controlar el respecte d’aquest al contingut essencial. De l’altre protegeix indirectament la funció del legislador en la mesura que, si aquesta garantia no existís, el TC podria intervenir de manera més intensa sobre la llei. Així, el TC ha de respectar la capacitat del legislador per a configurar el dret, que li permet dotar-lo de continguts diversos, sense que aquesta capacitat no pugui ser limitada a menys que el lesgislador en desfiguri el contingut. Es pot afirmar, per tant, que la garantia del contingut essencial està directament orientada vers el legislador però actua també com un límit indirecte davant el TC. Al mateix temps fa possible la plena vinculació de tots els poders públics als drets, perquè aquests hauran d’aplicar-los tot i que el legislador no els hagi desenvolupat.
La reserva de llei i el respecte al contingut essencial
